dimarts, 29 de desembre de 2015

SOPA DE CABRA - Camins



Sopa de Cabra o els Sopa fou un grup de música gironí actiu entre 1986 i 2001 que s'encabia dins del moviment de Rock català, tot i que van renunciar sovint que els feren entrar dins d'un mateix sac musical pel sol fet de cantar en català. Les cançons més populars de Sopa de Cabra foren L'Empordà, Camins, El Far del Sud o El Boig de la Ciutat. El setembre del 2011 es retrobaren per fer una sèrie de concerts i el 2015 enregistraren un disc amb temes nous, Cercles.



LLETRA:


Camins, que ara s'esvaeixen,
Camins, que hem de fer sols,
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ara no hi són.

Vam deixar-ho tot, el cor encès pel món,
per les parets de l'amor, sobre la pell,
érem dos ocells de foc, sembrant tempestes,
ara som dos fills del Sol, en aquest desert.

Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses.
Camins, que ja són nous.

No és senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.

Camins, que ara s'esvaeixen,
Camins, que has de fer sol,
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ja són nous.


He triat aquesta cançó perquè m'agrada aquest gènere musical i crec que transmet una pau especial, siga per la lletra o per la melodia empleada. Vull recalcar que no m'agrada gens la música en valencià, però crec que aquesta és un bon tema i pareix que hi ha a molta gent a la qual li agrada també, ja que té quasi 2 milions de visites.

Entrada feta per Diego Thomson. 1r de Batxillerat H

dijous, 26 de novembre de 2015

EL DILUVI - I tu, sols tu


El Diluvi es defineix com un grup de música de folk modern que fusiona diversos estils musicals, com cúmbia, reggae, rumba, folk i música tradicional o d'arrel Valenciana. Amb instruments de la zona mediterrània com el violí, bandúrria, acordió diatònic, guitarra flamenca, guitarró i percussions de tota mena. Creant així un nou estil que anomenen i anomenem Mestissatge Mediterrani. Amb més de tres anys de vida el Diluvi viatja per tots els Països Catalans, caracteritzats i popularitzats pel peculiar homenatge al cantautor Alcoià Ovidi Montllor.

Podeu descarregar el disc sencer a la pàgina web del grup.

Per a entendre la lletra, mireu els versos de Maria Mercè Marçal (Cau de llunes, 1977):

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
         


Lletra:
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Emancipada de qualsevol dolor,
vas eixir amb l’alegria de qui no té por,
de qui sap que el demà,
de qui sap que el demà serà millor.

Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Alliberada a qualsevol espai,
no deixaràs que ningú t’ature mai,
seràs l’estel que guiarà,
seràs l’estel que guiarà la llibertat.

Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Ets la forta tempesta d’abril,
un oasi amarg per als teus enemics,
eres la forta tempesta d’abril,
el sol que esclata les flors,
un oasi amarg per als teus enemics,
l’espurna que brilla a la nit.

Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Opinió personal:

Em plena d'alegria pujar aquesta cançó perquè és una cançó genial que té un missatge magnífic. Com es pot veure en el vídeo, ixen imatges de la TVE a l'edat franquista al principi, amb els seus anuncis masclistes. Després, ixen imatges de dones lluitadores, feministes, dones que volen lluitar per la igualtat... Em pareix una cançó reivindicativa molt bona i a més que sona molt bé.

dijous, 19 de novembre de 2015

Els Amics de les Arts – Ja no ens passa

Els Amics de les Arts són un grup que va nàixer en 2005 a Barcelona. Els seus membres són Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué. Es van fer populars gràcies al disc «Bed & Breakfast». Els seus següents àlbums varen ser «Espècies per catalogar» i «Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure». És un grup pop amb pinzellades de música electrònica. Les lletres parlen de situacions quotidianes i entre els seus recursos estilístiques destaquen els jocs de paraules i la ironia.

Lletra:
Ja no ens passa i no ens en amaguem
que dúiem anys fent el paper,
fingint que cada dia el rebíem
com si fos el primer,
genial que fort, que bé.

Ja no ens passa, ja no estem tan segurs
que tinguem grans coses a fer,
i que un destí ens esperi
amb els braços oberts
i ens digui només tu podies ser.

Doncs ja no ens passa
tampoc improvisem a l'aventura i ja veurem,
l'assalt al tren de Glasgow va ser un joc de nens
no fem
ni un pas en fals
planifiquem, no ens arrisquem i clar,
no ens passa,
ningú no ens va avisar,
va ser d'un dia per l'altre
ho vam
trobar a faltar.

Ja no ens passa ja no ens enamorem
que no volem fer el passerell
abans de caçar l'os hem venut massa cops la pell
i el mal que fan no cura el temps,

Ja no ens passa mil dòlars pel primer
que ens porti aquí davant algú
capaç d'escriure versos
que ens facin un nus al coll
una cançó que ens ho regiri a dintre tot

Perquè no ens passa
ningú no ens va avisar
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.

Ja no ens passa ja no sortim de nit
que l'endemà no som ningú
i el dia que sortim cal intentar anar allà al mig
que ja podríem ser els pares d'algú
i això ja és massa

Ja no ens creiem a cap dels qui dieu
sabeu que a mi que no hi ha un pam de net
però quan mai us enxampen res,
aquí tothom es fa el sorprès
Au
! Vinga! A fer punyeta tots!

Que ja no ens passa
ningú no ens va avisar,
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.

Opinió personal:
La cançó m'encanta, el missatge que transmet també i el vídeo també, tot perfecte. La cançó m'encanta pel ritme, la melodia, les veus dels xics són molt bones... El missatge m'agrada perquè és una situació que li pot ocórrer a qualsevol, voler ser lliure i sense anadures. El vídeo també m'ha agradat per l'edició però no entenc la part del músic, crec que vol dir que no és la seua passió i fuig perquè no és el que li agrada de veritat però no sé, la meua opinió.

dissabte, 14 de novembre de 2015

La Muixeranga. Xavi Sarrià i Miquel Gironés (Obrint Pas)

La Muixeranga és un conjunt de danses i torres humanes originaris del Regne de València, que tenen el principal lloc de preservació a Algemesí (Ribera Alta), però també existeixen colles i grups a altres indrets de les comarques valencianes.

La Muixeranga d'Algemesí o Dansa Plàstica també és una cançó tradicional del País Valencià d'autoria desconeguda, que és interpretada amb tabalet i dolçaina. Acompanya les danses i s'usa en les pujades i figures d'aquesta dansa.

Alguns sectors del nacionalisme valencià (Joan Fuster i Martí Domínguez entre altres) han reivindicat la música de la Muixeranga com a himne del País Valencià, en lloc de l'himne de l'Exposició.

Ha estat una cançó molt versionada. Entre d'altres, l'han interpretada Carlos Núñez, Kepa Junkera, Al Tall, Ximo Tébar, Obrint Pas,Elèctrica Dharma, la Gossa Sorda i Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

Font: Wiquipèdia

dijous, 12 de novembre de 2015

GOSSOS - Corren


“Gossos” és un grup que forma part del rock català. Es caracteritza per ser un grup sense percussió, a soles amb guitarra, baix i veu, fins que a 2002 varen afegir una bateria.
Va ser a l'estiu de 1993 quan els manresans Oriol Farré, Juanjo Muñoz, Natxo Tarrés i Roger Farré van decidir formar el grup. Després de diversos concerts, es varen apuntar a alguns concursos i a la segona oportunitat varen guanyar un premi pel seu disc «Gossos» (1994).

Lletra:
És tard, no sé quina hora és
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets
ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.

Corren, corren pels carrers corren
paraules que no s’esborren,
imatges que no se’n van.

i ploren, ploren pels carrers ploren
com gotes d’aigua s’enyoren
aquells que ja no es veuran.

Macaco:
Difícil descobrir qui sóc avui
una gota em cau mentre una altra em treu la set

plou i fa sol alhora tum bala bala tum bala bala
que m’apuntava a la meva, jo mateix em disparava
raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum
una revolució dins meu que sedueixo i es transforma

no, no,no,no,no,no s’esborren
em conformo amb mirar-me d’endins cap enfora

On puc anar-te a buscar?
Nena, no és broma,
hauria d’haver estat diferent
però en un moment s’han tancat les portes

Poso els peus a terra vull caminar
necessito despertar en un dia radiant
encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat
i que no t’he volgut dir…

Corren…
ploren…

Opinió personal:
He volgut penjar aquesta cançó perquè la tenia a la recamara des de fa temps i em pareixia molt bona com per a no pujar-la. Dic que és bona perquè la seva melodia és súper-bonica, la lletra... Indispensable (De veritat, si pares atenció a la lletra, t'arribarà fins al cor, almenys a mi m'ho pareix), altre aspecte a destacar són les veus, la del cantant principal, Natxo Tarrés, és molt fluida i la de Macaco li dóna un estil original a la cançó.
Per tant, en conclusió, diria que no us la perguereu perquè és molt bona.

Jaume Martí Sánchez

dijous, 5 de novembre de 2015

ZOO - Estiu



ZOO és un grup valencià que va sorgir l'any 2014 cantant cançons amb lletres polítiques. El seu estil és el rap, el Hip-Hop, el rock i el ska, encara que en algunes bases de les seves cançons fiquen sons electrònics.

El grup naix de la mà de Panxo (Toni Sánchez), que era un antic membre d'Orxata Sound System i de Sophy Zoo, un grup en castellà actiu des de 2008. El seu primer disc és "Tempestes vénen del sud" que contenia la cançó "Estiu", el single que va arribar al voltant de mig milió de reproduccions.

Lletra:
Cau la calor a la Safor bombeja el ritme
No estem fent merda facilona, ací fem himnes
Se'n va el dolor amb l' olor a mar, les primaveres
demanen vida, l'estiu arriba…
El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius,
estic fent temes i esperant per si somrius,
érem feliços amb mentires de mil colors,
tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por…
I vull tornar als meus impulsos, ser pràctic,
que si ella sona jo tremole, lo màxim
venen trompetes, no és Gillespie,
etern als samples, és Ainsley: "Brother, ho volen simple".
Volen que venga el discurs que ven, que no qüestione
volen que calle i que puge al tren
i aquella gent que em demana frases? que
em diu que torne? No s'imaginen lo mal que em senc.

Però hui ja passe del drama,
vull tocar el foc, sentir que crema
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull que un error siga un problema
Però hui ja passe del drama
l'autocompassió és una condemna
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull ni la reixa ni la pena

Res del que passa és comparable a tu,
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!
Res del que passa és comparable a tu
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!

I un altre any perdut en esta confusió vital,
lluitant contra els dimonis que van per dins cridant,
buscant guanyar-me la partida, i perdre la raó,
buscant que perga les forces, passa la vida i jo…
veig als majors, i pense en tot el que es mereixen,
i baixa la esperança i puja el pa
i amb esta perspectiva qui vol créixer, eh?
dubtes i dubtes, depressió ve i eufòria va.
Que no serà per ganes de ficar les bombes,
que serà per la por a perdre el que tenim
qui no censura el fons, critica per les formes
i uns passen del tema, i uns filen massa prim.
Volen que venga el discurs que ven, la porten clara:
jo el que vull vendre és la victòria cara.
Que vull mirar als ulls si un dia arriba l'hora…
Que no puc ser feliç amb tanta merda ahí fora

Però hui ja passe del drama,
vull tocar el foc, sentir que crema
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull que un error siga un problema
Però hui ja passe del drama
l'autocompassió és una condemna
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull ni la reixa ni la pena

Res del que passa és comparable a tu,
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!
Res del que passa és comparable a tu
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!

Opinió personal:
He triat aquesta cançó perquè em posa de bon humor i perquè la seva lletra em transmet bona energia, bon rotllo. És una cançó de la qual mai m'he cansat i crec que mai ho faré. A més, et contagia una sensació de tranquil·litat estival que et fa voler tancar els ulls i sumir-te en un estat extraordinari. Al menys, a mi m'ho pareix.

Jaume Martí Sánchez

dimarts, 3 de novembre de 2015

Rafa Xambó - Cansat de tot.

Rafa Xambó (Algemesí, 1954) és un escriptor, músic i sociòleg valencià.


VIDEO


Lletra
Cansat de tot, pretenc la pau dels morts.
He vist néixer captaires amb talent,
i un qualsevol vestint-se de conforts,
i la fe pura exclosa tristament,

i l'alt honor humiliantment vetat,
i la verge atroçment prostituïda,
i el just i excels injustament vexat,
i la força per coixes lleis ferida,

i l'art fet llengua que el govern té presa,
i el boig, doctor, que sobre el llest preval,
i la simple raó de nom simplesa,
i el sa captiu del capità malalt.

Cansat de tot, de res no puc fugir
si deixa sol l'amor la meva fi.



Un poc més de la seua vida, la seua trajectòria musical, professional i social:

La seua trajectòria musical comença a la dècada dels 70, formant part dels cantants de la la segona generació de la Nova Cançó, amb un repertori de cançons reivindicatives i interpretades en valencià.

Rafa Xambó és professor titular del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, en ella va ser director del 2003 al 2006. Va rebre el premi extraordinari de doctorat de la Universitat de València, per una tesi anomenada ''El sistema comunicatiu valencià''. Esta especialitzat en sociologia de la comunicació. Ha sigut investigador del Media Group de la Universitat de Glasgow (Regne Unit ). Ha participat en diversos grups de recerca, com per exemple el Grup d’Estudis Internacionals de Televisió (1997-2004). És membre de l'Associació d'Escriptors en llengua catalana (AELC). També fou director del Centre de Produccions Audiovisuals de la Universitat de València del 1991 al 1999.

Va ser col·laborador de Ràdio 9 i Canal 9 en la dècada dels 90, i també de la revista El Temps i altres mitjans escrits i audiovisuals. Feia columnes del diari Levante-EMV. Ha escrit molts articles.

RUTH I SANDRA.

dijous, 29 d’octubre de 2015

ASPENCAT - En els teus ulls


Aspencat va nàixer a Xaló, un poble de la Marina Alta, a València. El seu estil va començar sent ska, reggae i drum and bass però el grup ha anat evolucionant cap a gèneres més electrònics, com el dubstep. Per això, ells han creat un estil propi amb un trosset de cada gènere. Actualment, és un dels grups valencians més rellevants del panorama. A més d'açò, també és considerat crític amb la cultura institucional del País Valencià.

Lletra:
En els teus ulls he vist la llum que canviarà el demà
La clau que invertirà la trajectòria
I si ens agafa la tempesta no em soltes la mà
Perquè el viatge no s'acaba

Canviar el curs de la història
La nostra memòria no es pot esborrar
De l'àmbit local al global
La xarxa és poder, una tempesta en el mar
Sistema piramidal, prompte cauran
El cim és conscient del final
Una gran ona s'espera
Si la base engega tot el potencial
Corren missatges al vent d'amor i ràbia creativa
Gotes d'essència viva que regaran noves llavors
Creix ja l'engranatge d'una gran xarxa cooperativa
Brolla la font de la vida que engega el motor de les passions

En els teus ulls, he vist la llum que canviarà el demà
La clau que invertirà la trajectòria
I si ens agafa la tempesta no em soltes la mà
Perquè el viatge no s'acaba

Ara és moment de decréixer
O desaparèixer sabem que la glòria és passat
Societat horitzontal
La xarxa és poder, orgull i treball
Cooperació integral
Pobles solidaris sense intermediaris
La força universal
Inundarà les riberes serà colossal
Naixen ja somnis gegants d'economia productiva
Que juga una nova partida sense primes, ni primers
Canvi de trajectòria per una nova sobirania
Brolla la font de la vida, sobre les cendres dels banquers

Opinió personal:
He triat aquesta cançó perquè la seua lletra m'agrada molt i a més, té parts RAP que m'agraden molt i té una base dubstep també molt rítmica que m'encanta i una tornada molt enganxosa. El grup el vaig conéixer fa ja dos o tres anys i des de sempre ha sigut un dels meus grups valencians preferits. Porten ja deu anys en actiu i cada vegada milloren més, com el vi.



Jaume Martí Sánchez

divendres, 23 d’octubre de 2015

VERDCEL - Escriu-me aviat

Versió del grup alcoià Verdcel de la cançó de Lluís Llach Escriu-me aviat.


Ací tens la cançó original de Lluís Llach:



Lletra d'Escriu-me aviat


Escriu-me aviat.
No tardis més,
no deixis que l'angoixa em guanyi.
No facis de la soledat
la meva fidel companya.
Fes-me veure el teu cos
enmig de les teves paraules,
i amb les "os", els teus ulls,
i amb les "tes", les espatlles.

Escriu-me aviat:
cada mot un gest,
cada frase una mirada.
Escriu-me aviat
i, en tant que puguis,
omple el buit de les paraules.
Cada síl·laba, un poc
de la persona aimada,
i amb les "os", els teus ulls,
i amb les "tes", les espatlles.

Què volen aquesta gent?

Eva ens proposa des del grup Stop Diverfòbia una cançó perquè recordem uns temps sense llibertats.

Ací hi ha la versió dels gitanos catalans Sabor de Gràcia:


I ací la cançó original, amb una Maria del Mar Bonet ben joveneta, tal com la recorde quan la vaig vore per primera vegada a l'aplec de Castelló del 82 quan jo tenia 15 anys i somiava un país ben diferent del que hi ha ara.




Ací tens una versió més rockera de Mesclat i una altra de La Gossa Sorda (comença al segon 45).


Lletra de Què volen aquesta gent?

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

"El seu fill, que no és aquí?"
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.

La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.

Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l'asfalt d'una volada.

Els que truquen resten muts,
menys un d'ells, potser el que mana,
que s'inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.

Història de la cançó (Wiquipèdia)

Què volen aquesta gent? és una cançó de 1968, composta per Maria del Mar Bonet amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima. El poema i la cançó foren escrits com a denúncia de la repressió política franquista. Arran d'un concert a la Cova del Drac, la censura prohibí de cantar-la en recitals i que fos emesa per la ràdio. Per burlar la prohibició, algunes vegades amb èxit, hom la tornà a presentar canviant-li el nom per A trenc d'alba o De matinada.

Segons declaracions recents de Maria del Mar Bonet i Lluís Serrahima, la cantant i el poeta decidiren de fer conèixer la mort de Rafael Guijarro, només apareguda en una breu notícia als diaris, però que -segons es deia- havia estat provocada per la policia en llançar-lo per una finestra de casa seva per encobrir un cas de violència policial. Colpits pel silenci públic sobre la qüestió, Bonet i Serrahima optaren per fer una cançó a tall de romanço /.../

La mort de Rafael Guijarro. Rafael Guijarro Moreno era un madrileny de 23 anys, estudiant de graduat social i zelador en un ambulatori del "Seguro de Enfermedad", que militava en el FAR, un grupúscle maoista escindit del PCE-ML. Detingut, la policia el portà a casa seva per fer-hi un escorcoll i, una vegada allí, s'hauria llançat (o l'haurien llançat) daltabaix d'un sisè pis en presència de sa mare. El número 41 de Cuadernos para el diálogo de febrer del 1967 li dedicà l'editorial De madrugada, que fou immediatament respost per una nota oficial, d'inserció obligatòria, a publicar al número 43 de la mateixa revista, a l'abril del mateix any. /.../

dijous, 1 d’octubre de 2015

TXARANGO - Benvinguts




Amb aquesta cançó de Txarango, l'institut Isabel de Villena ha rebut aquest curs el seu alumnat. Forma part del disc Benvinguts al llarg viatge, i ací, a la seua pàgina web, te'l pots descarregar.

"Txarango és un grup de música format a Barcelona el 2010 per components originaris del Ripollés, Osona i la Garrotxa. La banda actualment està integrada per Alguer Miquel (veu), Marcel Lázara Tito (veu i guitarra), Sergi Carbonell Hipi (piano), Joaquim Canals (bateria), Àlex Pujols (baix), Pau Puig (percussió), Ivan López (saxo) i Jordi Barnola (trompeta). La seva és una proposta de fusió musical, amb el reggae com a eix vertebral, que també beu del dub, el latin o el pop i barreja ritmes jamaicans, rock i sonoritats llatines. El grup destaca per la qualitat de les seves lletres, que s’endinsen en un imaginari vinculat al món del circ i del clown." Font: Wiquipèdia.

Lletra de Benvinguts

Benvinguts al llarg viatge
benvinguts al llarg viatge
plou i ell desplega l'equipatge 
i entre antics vestits de clown, treu un barret vell
no, que avui no s'omple de diners, que avui s'omple d'aigua

Hi ha un circ predilecte, taranbanes il.lustres somiadors
Hi ha colors i colors, hi ha un circ que se'n va i es queda
hom un príncep curiós jo pensava que era la vida més bella
hi ha un circ que s'estella de l'autèntica por, la cautela i l'error
hi ha un circ que es mor, s'estella, se'n va i es queda

Tenim el riure a favor, cada rialla del món
que avança, que avança, no tinguis por
que avui una plaça s'omple de festa entre les llums
la mateixa que m'ha vist créixer llàgrimes als ulls

Hi ha un circ que mossega, i amb les dents desvetlla la son
i cada dia s'adorm com si aquell dia fos el darrer
hi ha un circ al carrer, som viatge i som germans
hi ha un circ que dibuixa somiadors caminant per la corda fluixa
hi ha un circ tresor, que respira, flaire de vida

Tenim el riure a favor, cada rialla del món
que avança, que avança, no tinguis por
que avui una plaça s'omple de festa entre les llums
la mateixa que m'ha vist créixer llàgrimes als ulls

Amb mil cançons hem escrit l'equipatge
un nou paisatge, un circ que dibuixa
Txarango caminant per la corda fluixa
senyores i senyors, petits i grans,
benvinguts al llarg viatge!

dimarts, 2 de juny de 2015

Sva-TERS- Follaoret

Sva-ters és un grup de música en valencià d'Alcàsser format l'octubre de 1998. Actualment està format per 13 membres : dos cantants, dos guitarristes, un baixista, un bateria, un percussionista, un saxofonista, dos trombonistes, dos trompetistes i un teclat. Entre tots creen un estil únic mesclant rock clàssic, ska, jazz, rumba i reggae, entre altres. Normalment la lletra tracta temes reivindicatius i humorístics, com es pot apreciar pel títol de la cançó.

Aquest grup va crear el seu propi estil posant-se com a nom: l'sva en compte de l’ska. El l’sva és un estil fester, on es barregen molts tipus de música per a divertir a la gent. Per això, una de les principals característiques del grup és la connexió amb el públic en els concerts, als quals la diversió sempre està present.

Al desembre de 2006 gravaren el seu primer videoclip, de la cançó Rumba d'Amore.
Sva-ters han sigut guanyadors de entre altres:
· I Concurs JercRock a l'acampada del Carrascar (2000)
· IV Concurs de Música en Valencià del Consell Valencià de la Joventut (2001).
· Concurs Promocions 2002 de Radio Nova al millor grup del País Valencià.
· Guanyadors del 1r premi al millor grup del Club a la Nostra Marxa (2002)
· 2n lloc al festival internacional Emergenza al País Valencià, davant de 126 bandes (2004)
· Guanyadors per votació popular al millor grup de la VI fira de música al carrer de Vila-Seca (2005)

MEMBRES ACTUALS:

Alex Llacer el Dur (veu i dolçaina)
Guillem Taberner (veu i dolçaina)
Pau Txicuto (bateria)
Josep Maria Hernandez Reillo (congues)
Daniel Ramirez (guitarra)
Enric Romaguera (guitarra)
Gusmà Gil Gussman Bassman (baix)
Nel·lo (teclats)
Emili Perez (saxo)
Francesc Xavier Esteban (trompeta)
Ximo Mitxot (trompeta)
Joan Antoni Moreno Sauco (trombó)
Vicent Marí (trombó)



LLETRA:

Jo tenia l'objectiu en esta vida:
ser un follaoret "empedernit".
No tindre en el amor ni pàtria ni bandera
i anar de cos en cos com els mosquits.

Jo volia ser com el "butanero".
No! No mirar pèl ni condició.
Forat que veig, com els obrers,
forat que tape jo.

Follar patrocinat per una marca de condons.
Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!

Fes de la meua vida un calvari
i anul·la la meua llibertat.
Dóna'm motius per a tallar.
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!

Despistadeta anava, la meua xica cantant per el carrer.
Seria la primera, l'inici d'una carrera sexual ascendent.
Li vaig tirar la canya. Pica-la, peixet. Pica-la peixet!!
I al "rato" compartíem la cigarreta de després.

Xe, què xiqueta més rebonica.
Deixa'm que me quede un "ratet" més amb tu.
Per què he tingut que enamorar-me? Per terra el meu futur.
Vaig eixir de pesca i al final acabí siguent jo el lluç.

Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!

Jo vull dir-te que, a voltes, m'agradaria que fores roin.
Que no fores tan dolça, ni despertar amb tu fora tan gran.
Fes de la meua vida un calvari i anul·la la meua llibertat.
Xiqueta, si tu no m'estimares així!!!

Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret!!!

OPINIÓ:

He triat aquesta cançó perquè és molt diferent de les altres, no parla del tema de l'amor o del que esta bé o esta mal, simplement descriu com és la vida d'un xic lliure amb molta activitat sexual que va de cos en cos, i com tots, en algun moment de la vida, s'acaba enamorant de qui no vol.

M'ha agradat molt la lletra ja que el tema humorístic dona molt de si, i fa que la cançó siga diferent.

Haurà molta gent qué no li agrade la cançó perquè diu algunes paraules malsonants, però recordeu que la cançó és de lliure elecció. Espere que us agrade.


Mar Escudero Moreno

dilluns, 1 de juny de 2015

AUXILI- Abismes

Els inicis d’Auxili es remunten a l’any 2005, quan un grup d’amics decidiren ajuntar-se per fer un poc de música. Sense adonar-se’n anaren consolidant-se com a grup/banda de manera més formal, amb un estil definit i amb un munt de concerts arreu del País Valencià. L’any 2009, enregistrem el nostre primer treball “Existirem...?”, el qual va tindre una bona acceptació per part del públic, tenint en compte que es tractava del nostre primer disc. Encara que s’evidenciava la poca experiència en composició i gravació, aquest primer treball va suposar un canvi positiu de mentalitat per a tots els membres del grup.
Després d’un parèntesi a la vida d’Auxili, se n’adonàrem que allò que realment ens agradava, i el que ens faria seguir endavant, era el reggae. És per això que decidim elaborar un nou projecte amb una formació diferent, cares noves i idees fresques per tal de tornar al panorama musical amb més força que mai.
És el moment de presentar “Dolç Atac”, segon treball del grup amb el reggae com a gènere principal i influenciat per altres com l’ska, el ragga i el rap. Sempre amb un estil propi, definit, més madur i amb unes lletres directes que revelen tot allò que volem transmetre.
Auxili és partidari de la difusió de la música d’una forma lliure i directa. Us deixem l’enllaç en descàrrega directa per poder gaudir de “Dolç Atac”.
No sabia on buscar alguna cançó per a pujar-la, i vaig mirar al disc de la gira  i vaig encontrar aquest grup quela veritat  és que m'agrada i em vaig posar a buscar cançons, també vaig visitar la seua pàgina oficial i vaig elegir aquesta cançó, a més el videoclip està rodat ací a València.



Lletra

Vull fugir d'aquesta ciutat,
el fum del plàstic m'ofega.
No tinc forces per a oblidar
i l'horitzó s'esdevé complicat
sense tu al meu costat.

No he alçat el cap, no puc mirar
què m'espera darrere del mar,
no suporte veure el final.
Viure sols el pas que, no més enllà.
On està la llum que il·lumine algun far
per a continuar?

Camí de l'abisme i et trobe, vull alçar el cap.
Veient la caiguda no estic tremolant. Qui sap,
tinc sensacions de poder volar.
Em sent victoriós a les portes del fracàs.

Surt de City plàstic, fàstic a un món patètic.
Consciències pre-dissenyades al seu món sintètic
I dius que és dur parlar del futur,
doncs derribem un altre mur. Si estic amb tu em sent segur.
I ara explota la meua ràbia en forma de cançó.

Ràbia eterna si la impotència no ens cura el mal,
ràbia eterna si en la mirada s'atura el temps.
Crisi de la crisi individual si l'individu,
crisi quan el cicle ens escolta el cor.
Crisi de la crisi individual si l'individu.
És una guerra eterna.

Camí de l'abisme i et trobe, vull alçar el cap.
Veient la caiguda no estic tremolant. Qui sap,
tinc sensacions de poder volar.
Em sent victoriós a les portes del fracàs.

Hui per fi ha arribat el dia de somriure-li a la vida.
Hui et trobe en el camí i es el nou punt de partida.
Rebentem amb alegria, disfrutem de la fugida.
Seguirem buscant la llum del far de la rebel·lia.


Nuria Forner

1º Batxiller d'Humanitats



dissabte, 16 de maig de 2015

BLAUMUT - Bicicletes

Blaumut és un grup musical català, que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d'autor.

El nom «Blaumut» prové de la cançó "Islàndia" del disc d'aquest mateix grup “El turista”. El grup està format per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de l'Església (veu i guitarra), Vassil Lambinov (violí) i Manel Pendrós (bateria). L'atmosfera de les seues cançons la formen lletres plenes d'imatges i sons amb arranjaments de diversos instruments clàssics de corda.

Vassil Lambrinov i Xavi de l'Església comencen a fer enregistraments casolans el 2003 fent proves i experimentant amb diferents sons. A partir del 2009 el grup comença a actuar en petits escenaris de Barcelona. Signen un contracte discogràfic amb Picap l'any 2011, publicant el seu primer àlbum El turista en setembre de l'any següent. Des de la publicació del seu primer àlbum i fins al moment, el grup ha experimentat un creixement continu gràcies al seu primer èxit «Pa amb oli i sal» aconseguint per ser el so d'ambient dels descansos entre la primera i segona part dels partits de futbol del FC Barcelona al Camp nou o fins i tot per les seues aparicions regulars en totes les emissores de ràdio fórmula catalanes. Segons Enderrock, el turista reflecteix una «manera de fer del nou grup: tranquil·la i optimista».

Al setembre de 2013 van ser guardonats amb el Premi Cerverí de lletres per a cançó per la seua versió musical del poema "I beg your pardon", de Salvador Espriu.

Vaig conéixer aquesta cançó mentre escoltava cançons de Blaumut. I com va ser la cançó que més em va agradar vaig decidir compartir-la amb vosaltres. Sense dubte, les instrumentals de les seues cançons no és res fàcil trobar-les en altres cançons.




Bicicletes


A la línia recta
Bicicletes sense llum,
Un satèl·lit que comença on perdo el cap.
Un camí fet d'herba.
Els teus llavis son de vidre congelat.
Vaig descalç i penso imatges
Cegues de les platges
Que només podria veure sota el llit.
Deixa't de paraules ara,
Penja des d'un arbre aquesta

Llum de contra hivern... Només digues què penses-
Llum de contra hivern...mmmm

Un dilluns perfecte,
Bicicletes sense mans.
Tinc un pas de zebra nou, recent pintat.
Vols gelat de menta?
Les finestres semblen de paper mullat.
Tant soroll que falta l'aire,
He perdut la brúixola i el nord,
Que dec haver guardat per aquí.
Deixa't de paraules ara,
Penja des d'un arbre aquesta

Llum de contra hivern... Només digues què penses-
Llum de contra hivern...mmmm

Àngel López Rivas

dimecres, 13 de maig de 2015

Andreu Valor - Historia d'un amor alternatiu

Andreu Valor va naixer a Cocentaina (El Comtat) el 4 de juny de 1978. La seua vinculació amb la música ha sigut constant. Ell sempre recorda part de la seua infantesa amb un instrument. En l’any 2000 crea su primer grup amb els seus companys i amb el que durà a terme la seua iniciació al llarg de 8 anys.
Al 2008 va ser quan decideix caminar en solitari després de la dissolució del grup i on comença a exposar els seus temes propis compostos amb una temática social important i com encara perdura, amb la intenció de canviar el seu xicotet món al que és capaç d’arribar.

Al 2010 edita el seu primer treball discogràfic “EN LES NOSTRES MANS”, que ajuda a visitar gran part del territorio de parla catalana per presentar-lo i on va forjant-se com a músic i com a persona. Desprès d’aquest bon resultat del primer treball discogràfic, l’autor va seguir amb el segon treball en solitari també anomenat “A L’OMBRA DE L’OBSCURITAT”
Després del segón va fer el tercer treball discogràfic “MALGRAT LA PLUTJA”, un disc de comiat, dedicar i realitzat amb el guitarrista Eduardo, on aquest disc va ser presentat en Cocentaina el 13 d’Octubre de 2013 i a partir d’aquest momento s’endinsa en les presentacions arreu dels llocs més especials del nostre territori.

HISTORIA D'UN AMOR ALTERNATIU 

LLETRA

Pantalons bossuts, pírcing al nas, rastes al cap,
al casal fomenta com canviar les coses.
Abandona la ruïna que li aporta el seu sofà,
sap aprofitar el màxim de les hores.

Ella hippy, tendra...no es perd cap concert d'ska.
Només té temps per a pensar que la rescaten!
Ha canviat l'enginyeria per aprendre català,
pregona la llibertat de tot un poble!

Han creuat mirades però mai no s'han atrevit
a canviar alguns versets i unes cassalles.
Ell espera perquè arribe una data especial
i ha pensat que el 9 d'octubre és entranyable.

Sepulcral silenci, respecte d'enamorats.
A ulls externs de radicals els dictaminen,
per obviar algunes normes, per no creure en majestats
perquè continuant igual no poden viure.

I sols volen fugir de la misèria,
D'una hipnòtica condemna capital.

La coherència els ha ensenyat l'alternativa a tanta angoixa
Per no seguir el camí dels afectats!

Per Sant Agustí ell comença a manifestar,
punys en alt perquè creu en un país lliure!
Però no pot evitar alçar la vista per cercar
a eixa criatura que el seu cor ocupe.

Ella no ha dormit tres nits pensant que hui el veurà,
s'ha arreglat més que mai en la seua vida.
I anit va escriure una nota sense aconseguir signar
amb desig perquè sospite qui l'estima!

Muixerangues i càntics per clamar.
I ara al "Terra" perquè la nit és llarga.
Refugiat de la resta ell repassa amb ansietat
una història que siga com la somiada.

Mitja nit, aigua a cànters i ací està,
ben mullada, no troba la vergonya.
Ell l'abriga amb la senyera, ha subornat l'obscuritat
per confessar-li que el seu cor fa temps que és d'ella!

ANA KETZIN

1ºBATXILLERAT.HUMANITATS

dissabte, 25 d’abril de 2015

CROSSING - Que ens deixin en pau

Aquest és un grup no molt conegut que va nàixer el dia 15 d'abril del 2011 a un xicotet poble anomenat Alt Emporadà, a la comarca de Catalunya. El grup està format per Joel Riu tocant el piano i Marina i Ernest Prat cantant eixes meravelloses cançons.

Després de fer versions d'altres grups, a l'estiu del 2012, van començar a cantar temes propis de l'estil pop que ràpidament es queden al teu cap.
Actualment, estan treballant en un disc produït per "Ten Productions" que sortirà aquest any. Aquest grup m'apassiona i espere que el seu disc també ho faça. No he trobat més informació d'aquest grup així que si teniu més informació, m'agradaria que la poseu en els comentaris i així anar modifican't.

Aquesta cançó parla de fer el que penses que està bé sense que t'importe l'opinió d'altra gent. Tu pots amb tot sobretot amb la companyia dels amics i de la família. Que ningú et diga com has d'estimar.




LLETRA:

El sol em gela la pell
Necessito veure’t un moment
Porta’m al nostre racó
I oblidem per un moment el món.

Creuant fronteres
Sense pressa
Ens hem vist créixer
Sota un mar d’estrelles
Tu tant tendra
I jo tant inconscient.

Tu i jo anem contracorrent
Hem forjat les nostres pròpies lleis.

Que no ens vingui a marcar
Cap on hem d’anar
Que no ens vinguin a ensenyar
aquelles grans veritats
que ens deixin en Pau!
Ningú ens ha d’ensenyar
Com ens hem d’estimar.

Junts hem après a volar
Obrint les ales vora el mar
No tenim por de somiar
Sentim que es pot fer realitat.

Creuant fronteres
Sense pressa
Descobrim un món
Que mai espera
No hi ha dubtes
Som tant innocents.

Tu i jo anem contracorrent
Hem forjat les nostres pròpies lleis.

Que no ens vinguin a marcar
Cap on hem d’anar
Que no ens vinguin a ensenyar
aquelles grans veritats
que ens deixin en Pau!
Ningú ens ha d’ensenyar
Com ens hem d’estimar.

Per molt que ens diguin que això no està bé
Saps que ho tornaria a fer
Vine amb mi i que ens porti el vent!

Tu i jo anem contracorrent
Hem forjat les nostres pròpies lleis

Que no ens vinguin a marcar
Cap on hem d’anar
Que no ens vinguin a ensenyar
aquelles grans veritats
que ens deixin en Pau!
Ningú ens ha d’ensenyar
Aaahh
Que no ens vinguin a marcar
Cap on hem d’anar
Que no ens vinguin a ensenyar
aquelles grans veritats
que ens deixin en Pau!
Ningú ens ha d’ensenyar
Com ens hem d’estimar.


He agafat aquesta cançó perquè no és un grup molt conegut i m'agrada moltíssim. És una cançó molt bona i refrescant. Aquesta cançó no pot faltar ja mai més a la meua llista de cançons al meu mòbil.

Maria Wollstonecraft 1º Batxiller H.

divendres, 24 d’abril de 2015

AL TALL - Romanç del cec

Un clàssic d'Al Tall sobre la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707



Lletra del "Romanç del cec"
Va ser a la tardor de 1705 que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l'exèrcit de Carles el d'Àustria. Entra en la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarques als maulets va distribuint armes i donant raons, convencent a tots els llauradors que l'Àrxiduc Carles ha promès suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va plantar cara al borbó Felip V.

Els reis i governants de tota Europa es posen a l'aguait i al ple s'aboquen, que està en discussió la corona dels regnes d'Espanya i els dos aspirants una guerra van a provocar, buscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen, Felip de Borbó i Carles d'Àustria, tals són els seus noms.

Als pobles van renàixer les esperances d'arrancar el poder als nobles senyors i en poques setmanes el camí de València aplanaren; maulets i aliats dominaren pobles i ciutats; d'una punta a l'altra el país va tornar a obrir les arques per traure al carrer les senyeres contra el botifler i l'Arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren i ell feu jurament d'obeir i defendre las lleis.

Del dia que ara esmente guardeu memòria: el 25 d'Abril de 1707 que trista batalla va somoure la terra d'Almansa; l'exèrcit borbó al de l'Àustria va vèncer d'un colp i sense defenses ocuparen comarques senceres.Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances. Si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetre tot el país i va tractar els hòmens amb gran crueltat, pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací.

Senyors i senyores, de la història us hem fet el reconte; si voleu seguir, en els llibres està tot escrit.

ASPENCAT (amb F. Ventura, X. Sarrià i B. Penalba) - L'herència


"L'herència", una preciosa cançó d'Aspencat que en canten una versió amb Feliu Ventura, Xavi Sarrià i Borja Penalba.

El tema és un homenatge a tots aquells i a totes aquelles músiques que en una època molt difícil es va arriscar a cantar en valencià, exposant-se a la censura. Sense la seua valentia i les seues cançons, el moment que viu a l'actualitat la música en valencià no hauria esta possible.



Lletra de L'herència

Ei! La cara al vent
Que se n'adonen que ja som el present
Ei! Que quede patent
D'un temps, d'un país que ja anem fent!

Corre lliure pel poble la fera ferotge
mentre sonen les cançons cada nit
I en cada concert Teresa rep homenatge
I ens fa recuperar l'esperit

Què vos passa valencians?
On està la identitat?
Creus que jo puc oblidar aquella forma de cantar
Cantaré la nostra història a cau d'orella i somiarem fins demà
Perquè vull, perquè tinc ganes de somiar!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat

Ei! Garrot, prohibició
És el que passa quan el mal ve d'Almansa
Ei! No ens furtaran la il·lusió
Vàreu sembrar una llavor d'esperança

Damunt de l'escenari, borumballes falleres
Al país de les albades per costum
Que rode la roda pels carrers i les places
I cridarem fins que vinga la llum!
Ja no canta el capellà perquè no li'n donen cap

Cal dir va ser detingut per cantar en valencià
Estimem perquè estimem la nostra llengua
I seguirem avançant!
Perquè vull, perquè tinc ganes d'estimar!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
perquè mai perdrem la nostra dignitat

Continuar la senda de la vostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vàreu deixar

Llave les penes al meu safareig
No és que no et mire, és que no et veig
Va com va, dintre la confusió
Silenci i censura al canal valencià.

Hui cantarem la vida d'un poble
Vida d'un poble que no vol morir
Vull donar-te les gràcies perquè vull
Perquè tu em fas sentir-me viu

Gràcies a tu que cantaves furtiu
Gràcies a tu que em donaves caliu!
Gràcies a tu que cantaves furtiu
Gràcies a tu hui sóc hui l'últim que riu!!!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat

Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vàreu deixar (rep)

dissabte, 11 d’abril de 2015

Teràpia de Shock - Intenta-ho



Teràpia de Shock és un grup de pop-rock espanyol, radicat a Catalunya, creat l'any 2006 per un grup de joves de les Preses (La Garrotxa). El grup va aconseguir un especial renom en ser la banda sonora de la sèrie de TV3 Polseres vermelles.

Durant l'estiu de l'any 2006, Ferran Massegú, que ja cantava amb un grup d'amics, i Jaume Sucarrats, que tocava la guitarra i li agradava compondre cançons, es van trobar en diverses ocasions per tocar junts diversos temes amb guitarra acústica i veu. Arran d'aquestes trobades van començar a compondre algunes melodies que amb el temps es van convertir en cançons com Carla i Sense tu . Gerard López es va incorporar al grup quan només tenia 13 anys. Setmanes més tard es va incorporar el baixista d'Olot Albert Parés. La seva primera actuació va ser a la festa d'estudiants de Sant Tomàs, a la discoteca Kratter s. El 15 d'agost, Teràpia de Shock va presentar la cançó Sense tu en el Concurs de la Cançó de Salitja, en què van ser el grup més votat pel públic assistent que els va atorgar el Premi Popular.

Aquesta cançó titulada "Intenta-ho" esta treta del disc Escapa't amb mi publicat en 2010. No pertany a la sèrie de polseres vermelles però la vaig coneixer arran d'escoltar cançons de les que si que sortien en ella ja que és la meva sèrie preferida.

La cançó parla que una persona no ha de rendir-se i dir que no pot fer alguna cosa ni aspirar a alguna cosa sense intentar-ho primer, igual que diu que si ho intentes i falles amb el pas del temps sanés així com que el millor que pots fer és afrontar les situacions tal com vénen de cara en lloc de donar-lis l'esquena.

Us deixe el videoclip i la lletra, espere que us agrade tant com m'agrada a mi.




LLETRA:




Si no ho proves mai sabras 
el que podia haver estat 
I si falles t'equivoques 
tot ho cura el temps 
Intenta emportar-te els bons moments 
Intenta-ho, intenta-ho 

Quan no tens ningú al costat 
tot et va malament 
si la unica sortida 
es afrontar el present 

La vida es curta com la nit 
no ho pensis i crida 

Tu no vols, tu no vols 
Tu no vols, tu no pots 

Quan miro veig que tot el que he fet 
no ha servit de res 
Se que les coses no han sortit 
com haurien d'haver estat 

Oblida-ho i torna a començar 
quan el mon et caigui a sobre 
et podras tornar a aixecar 

Tu no sents tu no vols 
que s'acabi igual que jo 
Tu no pots, tu no et veus 
capaç de dir que no 
Intenta-ho i anira millor 
Intenta-ho, Intenta-ho




Jenny Campoamor. 1er Batxillerat Humanitats i Ciencies Socials.

dijous, 26 de març de 2015

ELS PETS - Blue Tack

Els Pets és un grup de rock català i pop rock, liderat per Lluís Gavaldà, originari del poble de Constantí. Els seus components són l'anteriorment citat Lluís Gavaldà a la veu i guitarra, que és també el principal compositor, Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix. En els dos primers discs també formava part del grup el guitarrista Ramon Vidal. Els acompanyaven unes coristes anomenades Les Llufes fins a l'any 2004. Al trio fundador oficial s'hi sumen dos músics més: David Muñoz (guitarra) i Joan Pau Chaves (teclats).


Gires:
· 2004: Giragost

· 2005: Giravint

· 2006: Els: Pets: fan: teatre

· 2007: Com: anar: al: cel: i: tornar

· 2008: Els: Pets: fan: bon: dia: (10è: aniversari: disc: "Bon: dia")

· 2009: Els: Pets: fan: soroll

· 2010: Fràgil

· 2010: Els: Pets: fan: més: teatre

· 2011: Els: Pets: fan: 25

· 2013-2014: L'àrea: petita

· 2011-2015: Els: Pets: 3.0
Discografia:

· Maqueta (1985)

· Els Pets (1989)

· Calla i Balla (1991)

· Fruits Sex (1992)

· Brut Natural (1994)

· Bondia (1997)

· Sol (1999)

· Respira (2001)

· Agost (2004)

· L'àrea petita (2013)

També han publicat àlbums recopilatoris i en directe:

· Vine a la Festa (1995). Recopilatori de directes.

· Malacara (2002). Recopilatori.

· Això és espectacle (2006). DVD Documental + directe.

· Fan teatre (2011). DVD + CD en directe.

Cal mencionar també dins els seus treballs:

· Els Singles: caixa recopilatòria de singles dels dos primers discs que inclou L'avi Martí iLa veïna.

· Munta-t'ho bé: single que contenia la cançó de l'estiu de TV3 i dues pistes més.

· Bondia edició especial 10è aniversari: el CD Bondia més 6 cançons de la maqueta i un DVD.

Aquesta cançó l'hem triada perquè ens va paréixer un poc estrany que tinguera el títol en anglés quan la lletra estava en català. Quan la vam escoltar el ritme ens va agradar molt perquè no pensaven que tinguera un ritme lent, pensaven que tindria un ritme més ràpid, encara que siga lenta té un ritme molt encomanadís.

Recomanem la cançó perquè parlen prou tancat, al principi no l'entens molt bé però quan l'escoltes per segona vegada amb la lletra davant per entendre-la millor t'adones que tampoc és tan difícil aprendre accents fonèticament diferents del teu.

Lletra:

Potser és massa aviat,
digue'm amb franquesa si et va bé.
Puc passar més tard
o anar al bar d'aquí al costat i fer temps.

Per mi no pateixis, si vols pots fer la teva
i jo vaig fent.
Ja no queda gaire, crec que una cap sa plena.
És un moment.

Veig que heu repintat
portes i finestres de blau cel.
No tinc massa set,
però un glop de cervesa m'anirà bé.

Sí, estic molt millor, fa un mes que vaig trobar feina
de forner.
No, no estic pas sol, em veig amb algú de Berga,
fa poquet.

I al costat del llit, enganxat amb blue tack,
hi ha un retrat teu en blanc i negre,
i sota el serrell
em dius sense dir res
que ara et toca ser feliç.
I em dol i em crema
però ara sé que et cal fer neteja
i buidar-te la vida de mi.

Fa poc vaig llegir el llibre que va treure,
està molt bé.
Dóna-li records, ara no el puc veure,
ho entens?

Segur que ja ho saps però just d'aquí a quatre dies
és el seu sant.
També jo faig anys. Abans, quina tonteria,
ens fèiem regals.

I al costat del llit, enganxat amb blue tack,
hi ha un collage ple de fotos seves
on sortim contents
just després d'un concert,
jo, amb més pèl, i ell, molt més prim.
I em dol i em crema
però he après que no val la pena
i que, amb ell, també estaràs amb mi.

I mai no t'ho he dit però, enganxat amb blue tack
al meu llit, hi ha una foto que és teva,
som tots tres sortint
quan tot era senzill
o almenys m'ho s emblava a mi.
I em dol i em crema
però en el fons sé que aquesta pena
és bonica i és tot el que tinc.


JOSE DE BOUVOIR I ANDREA ARENAL

dissabte, 21 de març de 2015

PIRAT'S SOUND SISTEMA - Ja n'estic fart


Ja n'estic fart
Pirat's Sound Sistema
Em bull la sang (2013)




Lletra de Ja n'estic fart


Ja n'estic fart,
fart de tenir por al caminar, no saber on trepitjar.
Ja n'estic fart,
som el que voleu amagar,
som els mateixos que sempre rebem de valent,
a qui negueu la identitat.
Som i sabem bé el que volem,
la terra defensem pam a pam.
Ja n'estic fart.

Vull trepitjar terra ferma,
vull trencar tot lligam, trencar amb la cadena,
vull ser lliure per decidir a casa meva,
decidir el meu futur sense por a la condemna.
Vull ser feliç, vull sentir-me ple,
vull no patir el vostre odi pervers,
poder gaudir d'aquest món tan incert,
sense por a represàlies, sense por als miraments.

Qui estigui lliure de pecat, llenci la pedra,
qui prohibeix tota consulta que no parli de respecte.
Qui és miserable?, qui no té vergonya?,
qui imposa la llei?, qui imposa les normes?
Tensar la corda pot despertar la revolta,
la ira del poble s'alimenta a cops de porra.
Qui té la raó no és pas qui té la força,
callant tota opinió i provocant.

Ja n'estic fart,
fart de tenir por al caminar, no saber on trepitjar.
Ja n'estic fart,
som el que voleu amagar,
som els mateixos que sempre rebem de valent,
a qui negueu la identitat.
Som i sabem ja el que volem,
la terra defensem pam a pam.
Ja n'estic fart.

I un altre cop,
un altre trastorn,
i una altra agressió,
una altre brot de dolor,
una altra mostra, mostra de rancor,
una altra espina clavada en el meu cor,
la vostra sentència, vestim de dol,
les vostres promeses, la nostra aflicció,
la vostra paraula, la nostra presó.
Tinc una cuirassa que em fa sentir més fort.

I un altre cop,
un altre trastorn,
i una altra agressió,
una altre brot de dolor,
una altra mostra, mostra de rancor,
una altra espina clavada en el meu cor,
tota iniciativa troba oposició,
la vida del poble, sempre el vostre “no”,
les nostres idees, la vostra foscor.
Tinc una cuirassa que em fa cridar.

Ja n'estic fart,
fart de tenir por al caminar, no saber on trepitjar.
Ja n'estic fart,
som el que voleu amagar,
som els mateixos que sempre rebem de valent,
a qui negueu la identitat.
Som i sabem bé el que volem,
la terra defensem pam a pam,
perquè ja n'estic, ja n'estic fart.

Passen els anys i el temps és l'origen de vida
que cuidarem bé amb les nostres mans,
amb tot l'amor d'una mare a una filla,
i no, no és cap finalitat,
perquè la vida és només un mitjà,
via directa cap a la felicitat,
que és alçar-se i dir no a la submissió,
dir no a la precarietat.

Ja n'estic fart
fart de tenir por al caminar, no saber on trepitjar.
Ja n'estic fart,
som el que voleu amagar,
som els mateixos que sempre rebem de valent,
a qui negueu la identitat.
Som i sabem bé el que volem,
la terra defensem pam a pam
perquè ja n'estic, ja n'estic fart...


Pirat’s Sound Sistema són un trio barceloní del barri de Sants, format per dos MCs o vocalistes, Soto i Pep, i el DJ Sergi. Des de 2002 fan reggae amb altres estils musicals com el dancehall, el rap o drum’n’bass i han participat en centenars de concerts i festivals tant nacionals com internacionals (Popkomm a Berlin, Hestiv'Òc a Pau, Occitània, etc.). 

La cançó Ja n'estic fart forma part del disc Em bull la sang (2013), àlbum que va ser possible gràcies al micromecenatge. Els dos àlbums anteriors són: Sants Sistema (2005), on mesclen reggae, ragga (mescla de reggae i rap) i dancehall, i Vol. II (2007), on els ritmes jamaicans es barregen també amb el dancehall, el dub i el rocksteady

Fonts: Propaganda pel fet i Wiquipèdia

Biografia

Discografia


dimarts, 24 de febrer de 2015

ORXATA SOUND SYSTEM - Filles d'un meló d'Alger

Bon dia companys i companyes del institut i d'altres parts del mon que visiten aquest blog tan meravellós, hui anem a parlar sobre Orxata Sound System, un grup de música( que en homenatge a la beguda homònima) nascut el 2003 que mescla diferents estils de música electrònica com el drum and bass, l'electro, el dub o el ragga amb el cant d'estil i la música tradicional valenciana.
Les lletres tenen un fort component de crítica social i un cert component escèptic: a més d'utilitzar el valencià com a llengua d'expressió, el grup aposta per formes lliures i horitzontals de distribució i creació fent ús de les llicències de Creative Commons, publicant el seu treball en xàrcies d'intercanvi  i promovent l'edició de les lletres de les seues cançons amb pagines a internet.

Aquest grup músical té un total de de cinc àlbums: 1.0, 2.0 beta1, 2.0 beta2, 2.0, 3.0.

Si voleu donar-lis algú tipus de support podeu ajudar-los mitjançant la seua pàgina web: http://www.orxata.tv
                                                                               Cançó
La lletra:
 La terra es troba en un estat febril i disentèric 
i escriu al seu diari de recalfament: 
a quin contenidor haurem d'abocar el capital? 
al verd? al groc? o reciclar-lo té més mèrit? 

Per l'horta ja només podem fer pins i calendaris 
i ones gegantines centrifuguen els desamparats 
només les parets criden el que callen els telediaris 
i jo sóc terrorista o de l'imperi del mal... i tal 
així, paréixer i no ser, la doctrina del sistema 
que ja no és eco-, ni tan sols anti-, que em dona jena; 
que ja no busca solucions perquè no hi ha problema 
vinga va, deixem-ho níquel, no em doneu l'esquena! 

Ara sí, feu-me costat, però no massa 
que potser jo també sóc un d'ells i ara vaig d'amagat 
em cague en funcionaris mentals, i sense alçar la tapa 
cas tancat: pense que ja no afegirem res més. -o sí? 
tornar a l'origen per tal d'avançar 
fer per desfer, construir per deconstruir 
sembla tan fàcil i és tan difícil alhora... 
- ai senyor de to lo món, ma'que ens faran patir 
cariàtides sotmeses sostenint la gran mentira 
ciutats recorden l'aigua clara com si fora un mite viu 
tot sembla un ou florit vestit de caramel 
i el cel és un tapet opac que, incrèdul, ens castiga 
com ha pogut passar açò? qui té la solució? 
nosaltres no som tan omnipotents, heu de saber-ho... i diu 

Som filles d'un meló d'alger i l'agroterrorisme 
en un camp de golf universal el tinki winki viu 
agraïm l'enèrgica al·lèrgia a l'alegria agra 
i confrontem els èitors un ogre que mai riu 

Què tal? talant boscos primaris per fer mobles d'oficina 
bevent substàncies químiques en got de suc de pinya 
no voleu ningú un glopet de pluja radioactiva? 
o alguna vomitiva gran panotxa amb més d'un gen modificat? 
que són més higiènics, -diuen- no els ha tocat ni el llaurador 
dictadors d'alimentació farcint-nos de transgènics 
haurem d'investigar què pensen les balenes 
entrevistar les cebes, interrogar les cols -llombardes 
txernòbil, bhopal... què passa amb el mediterrani? 
tenim per a donar i vendre plàstic i fertilitzants 
nadant em trobí un crani de tortuga o de crustaci 
gaudint del clor i del mercuri, oblidant les penes... 

Som filles d'un meló d'alger i l'agroterrorisme 
de lloguer vivim al camp de golf universal 
agraïm l'enèrgica al·lèrgia a l'alegria agra 
confrontem els èitors un ogre que mai viu 
defensem la pràctica pràctica de doctrines nul·les 
basada en els principis d'ultra-caos creatiu 
fonamentant els postulats en un granet de xufa 
unim-nos a les files de la posmoquinqui "crew".



Felipe i jo varem triar aquesta cançó perque ens crida molt els tipus de titols que utilitza el grup Orxata Sound System per a nombrar les cançons en aquest cas el de "Filles d'un meló d'alger" et fa pensar que va a ser una cançó divertida, i en part ho es ja que critica certs pensaments amb cert d'humor, fent comparacions amb melóns. Un salutet amics i amigues del institut Isabel de Villena, espere que us haja agradat.


Felipe Wolfstone i Ivàn Arenal 1º Batxillerat de ciencies.