dijous, 30 de novembre del 2017

TESA - Rebesnéts del Tio Canya



Videoclip de la rapera valenciana Tesa, que forma part d"Al-tesa". 

Recordes el Tio Canya?

Copiem ací part de l'entrevista a la cantant estreta de tresdedeu.com

– Quan i què et motivà a fer rap?
– Des de xicoteta m’ha agradat molt la música i les cançons. Ma mare me’n cantava i ja em fixava especialment en les lletres. Fins i tot, ensenyava cançons a les meues amigues, me’n recorde d’ensenyar-los la d’El Tio Canya (riu). De més major, vaig conèixer Héctor, el meu company en el delito. Molts amics del poble començaren a fer temes de rap i em vaig animar. És una forma de divertir-me, veig el rap com una eina per a poder expresar-te i fer-te sentir sense tindre una formació musical anterior.

– Quins són els/les teus/teues referents musicals?
– Jo no sóc rapera de cuna, m’he criat en el punk. M’agraden més els clàssics, com Eskorbuto, però m’he influenciat per estils de música diferents, com Extremoduro, i sóc fan a saco de Lichis, el de La Cabra Mecánica (1994-2009). Em sembla que és el millor lletrista d’Espanya. Grups tipus Sva-ters, La Gossa Sorda, Al Tall. I, si ens movem cap al rap: Violadores del Verso o CPV. Últimament, escolte molt una rapera britànica, la Lady Leshurr.

– Quin és el missatge que vols donar amb els 12 tracks del disc Al-Tesa?
– Sóc de fer cançons conforme m’abelleix, per això els temes són variats. Sóc molt eclèctica i, en eixe aspecte, el disc em fa justícia (riu). Pel que deia que era eclèctica amb els estils musicals, em pots vore tant a una rave, com a un concert de rock, com escoltant un disc de Maria del Mar Bonet. No sé… fins i tot em pots vore escoltant a Camarón en el cotxe. Si haguera de dir què m’inspira el nou disc, seria tres coses: defensar la terra, allò nostre, reivindicar els valors socials i la tercera pota d’Al-Tesa seria el catxondeo¸, al cap i a la fi, la festa (riu).

-El senzill d’avançament del disc “Rebesnéts del Tio Canya”, trobes que és un tema que s’adequa a la conjuntura d’ara, que ja no governa la dreta després de 20 anys?

– Els discos costen de fer i jo ara m’ho estic gestionant tot: pense les idees, parle amb els productors per a les bases, disseny, videoclips, samarretes, em busque els concerts, insistisc per a què em paguen. Hi ha temes del disc que tenen 3 anys. La veritat és que tenia ganes de fer un tema sobre la llengua i va eixir ‘Rebesnéts del Tio Canya’. És important posicionar-se. Malgrat que el govern autonòmic ens és favorable, la discussió valencià-català encara està. Done una visió personal, una visió poc estereotipada de la temàtica. De fet, és el primer i únic tema en el qual he plorat fent-lo.

[...]

– Tant a la portada del disc com a cançons com ‘Altesa’ (Prod Dejota Rubio) veiem sonoritats i lletra amb referències al món àrab, com decideixes seguir esta temàtica?

Al-Tesa és un joc de paraules amb el meu nom, Tesa. Sonava bé, signifgicava altesa (forma de dirigir-se a un monarca) i em va agradar. La cançó va eixir arran del nom del disc. Una vegada vam fer el disseny, ja seguirem eixa estètica. Sona com àrab “Almussafes” (d’on jo sóc) i “Al-Tesa”. Per això seguírem esta estètica.
[...]

-Et presentes en l’escena com a rapera feminista. Artistes de l’escena comercial internacionals com Ariana Grande (defensa mostrar la sexualitat de la dona com ella vol) o Alicia Keys (la seua batalla contra el maquillatge) o la mateixa Beyonce amb temes com el de “Run the World” (en referència a les dones que han de dominar). Les consideres veritablement feministes?

En primer lloc, intente no posar-me massa etiquetes, però sempre s’encarreguen de posar-me-les. Sí, sóc feminista, però eixe no és el focus de totes les meues cançons. Sóc una xica complexa i és difícil encassellar-me. Pel que fa a les artistes que nomenes, no seguisc a cap de les tres però, a simple vista, puc dir que tot allò que fan va lligat al producte comercial. Darrerament, el feminisme està molt en boga, tal volta s’estiga desvirtuant una mica. Un cop s’utilitza amb finalitats comercials, perd el seu sentit. Veig molts missatges a les xarxes que tracten de ser feministes, amb tota la fe i bona intenció del món, però no ho són.
[...]

LLETRA

Defensem el valencià, la llengua del Tio Canya
La llengua és una joia que no es conserva a museus
Rebesnéts del Tio Canya no ens podreu parar els peus
Heu de caure en veu, no li posem preu
Un per un vull vore com caieu des d'on esteu.

Blaveros mamarratxos, fatxes en despatxos
Volen fer garbatxo, el valencià fer-lo caxos
I emitim sonores bombes roses com els grills
Quan arriben hores valencià ensenyar als fills.

Quan estem units vorem com açò avança
Amb els ulls humits senyalem Almansa
No estem derruïts, devem d'estar reunits
Si tota la caspa se la llevem ja del mig

Que deixen de xuclar eixos que parlem castellà
Que no tornen ni una perra encara ens queda batalla
Sempre ho dic a la penya i al final la cosa estalla
Tornarem la dignitat al nostre Tio Canya

Som els rebesnéts del Tio Canya
Som els rebesnéts del Tio Canya
Som els rebesnéts del Tio Canya
Rebesnéts dels néts. (x2)

El Tio Canya es mor però ací tens els successors
Reivindiquen la seua llengua les noves generacions
Parlem en valencià, somiem en valencià,
I els somnis són somnis però es poden alcançar

Que ja heu prou el gamba, se'ls portarem a la tomba
Ballarem la bamba quan la fi se'ns vinga tomba
Cantarem un samba, tenim mala ombra
No serà per samba si estirem segur que tomba

Parlava Teresín, Tere i també
Tereseta I seguent la seua besnéta que anava a parlar Teresa
Som ser valencià, veges tu quina sorpresa
Endevina que parlarà la que vinga raere d'esta

Estime el valencià com estime la meua terra
Com estime jo als meus pares, com estimava a ma uela
Per ells jo trac la serra pa' mi es la mateixa guerra
Les que m'ensenyaren nosaltres som gent d'esquerra

Som els rebesnéts del Tio Canya
Som els rebesnéts del Tio Canya
Som els rebesnéts del Tio Canya
Rebesnéts dels néts. (x2)

I tots eixos feixistes que deixen ja de manar
No es que no es promoga és que la volen maxacar
Els causa rebutjos, donarem serrutxo
Odien estos xuxos com a les Normes del Puig jo!

No mos fareu catalans!
Vaia tela, se vos en va de les mans
No son tants, van pujats de mortadel·la
Xafen la FL amb la sola de les Vans, jo!

Ho diré clar pa' que s'entenga
En valencià i el català són la mateixa llengua
Sí, hi ha diferències, com del meu poble a Sueca
Però és la mateixa llengua xe, la resta ja és política

Però balla d'aquesta situació crítica
Cal acció, reprendrem la ciutat cítrica
Mans amunt, se va a cagar la perra
Som rebesnéts del Tio Canya en peu de guerra

Som els rebesnéts del Tio Canya
Som els rebesnéts del Tio Canya
Som els rebesnéts del Tio Canya
Rebesnéts dels néts

Defensem el valencià,
la llengua del Tio Canya

diumenge, 26 de novembre del 2017

SMOKING SOUL - Vida

Smoking Soul naix l'any 2010 en Pego, són represents d'una generació de joves que des de menuts han explorat els territoris ocults de la música. Han germinat en bona part de l'escena musical del país Valencià.



Lletra:

Som l'equilibrista que camina per damunt la corda
Acrobàcia, salt mortal!
Invertint la trajectòria

Aprenem a viure sense por a sortir de la gàvia
Com l'ocell en llibertat!
Invertint la gravetat

Tuuuuuuu, prens la màgia
Tuuuuuuu, sols tu... inmortal
Tuuuuuuu, tens la força
Tuuuuuuu, sols tu... ets gran 

Ara eres tu qui canviarà la història
Eres la llum que brillarà en aquell parc
Ets com el fum entre la boira

Eres la veu que frena aquesta nòria 
La flama que incèndia el meu cos
És el moment d'on neix l'eufòria... salvatge!

S'ens escapen dia a dia el millors minuts de glòria
Com arena entre les mans
Invertim la trajectòria

Reinventem les ruines velles i evitem tornar a perdre
Perqué caiguen els gegants
Invertim la gravetat

Tuuuuuuu, prens la màgia
Tuuuuuuu, sols tu... inmortal
Tuuuuuuu, tens la força
Tuuuuuuu, sols tu... ets gran 

Ara eres tu qui canviarà la història
Eres la llum que brillarà en aquell parc
Ets com el fum entre la boira

Eres la veu que frena aquesta nòria 
La flama que incèndia el meu cos
És el moment d'on neix l'eufòria... salvatge!

Quan sabran que no... volem l'herència
Quin vingan ja haurem... guanyat!

Ara eres tu qui canviarà la història
Eres la llum que brillarà en aquell parc
Ets com el fum entre la boira

Eres la veu que frena aquesta nòria 
La flama que incèndia el meu cos
És el moment d'on neix l'eufòria... salvatge!


Ruth Terrero 1 Bach artistic

divendres, 24 de novembre del 2017

JOAN MANUEL SERRAT - fa vint anys que tinc vint anys


Fa vint anys que tinc vint anys, és la cançó que dóna nom a l'àlbum -exclusivament en català- de Joan Manuel Serrat. Pertany al dihuité disc/LP d’aquest gran cantautor, que va compondre ell mateix totes les cançons del disc, excepte «el falcó» i «infant».

El tema de la cançó, és un crit a la vida, a viure-la i gaudir-la, sobretot en la joventut, quan et sents capaç de fer qualsevol cosa. En ella, Serrat parla també de les diferents etapes de la vida, i com ha viscut la seua des que va nàixer fins als vint anys.

No em solen agradar molt les cançons en valencià, ja que em sonen totes igual i no em transmeten molt. Les que m’agraden ja estaven recomanades, de manera que no estic recomanant un grup actual, sinó que amb aquesta entrada, vull fer recordar a uns dels grans cantautors d’aquest país.

Joan Manuel Serrat pot agradar-te més o menys com a cantant però pense que sempre aconsegueix transmetre amb les seues lletres i que avui dia ja no es fan aquests tipus de lletres, la qual cosa fa que per a mi aquesta cançó siga molt més especial.




Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus...

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
el blat i el camí que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tant nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu,
per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Fa vint anys que tinc vint anys.
i el cor, encara, s'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...

Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols
i sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu,
per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar
avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...


Lucía Byron 1er Batxillerat C

dilluns, 20 de novembre del 2017

OBRINT PAS - No tingues por

Obrint Pas va ser un grup de música en valencià creat a la ciutat de Valencia. La seua música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social, la solidaritat, la independència dels Països Catalans, la unitat territorial i la defensa del seu idioma, com per exemple de la seua cultura i tradicions.

 Com que aquest grup ja es conegut al blog m'agradaría centrar-me en la lletra d'aquesta cançó en especial.

En primer lloc he triat aquesta cançó per el missatge que transmet la lletra ja que hem va pareixer molt bonica. En segon lloc he de dir que aquest grup ja el coneixia des de fa uns anys però no va ser fins que vaig coneixer una noia fa uns mesos que em va començar a agradar el grup. Per últim espere que vos agrade tant com hem va agradar a mi quan la vaig escoltar per primera vegada.


LLETRA

Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant,
quants cops hem hagut de callar.
He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran
he estat un temps sense parlar.

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant,
quants cops hem hagut de callar.
He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran
he estat un temps sense parlar.

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Si l'haguéreu vist plorar
mai no l'hauríeu oblidat,
com jo que sempre el duc
dins el meu cap.

La gent es pregunta
com sóc capaç d'odiar,
si l'haguéreu vist plorar
mai no l'hauríeu oblidat.
Oblidat, oblidat, oblidat

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Cap agressió sense resposta...
Cap agressió sense resposta...
Cap agressió sense resposta...
Cap agressió sense resposta...

Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...

dimarts, 14 de novembre del 2017

VIVA SUECIA, TXARANGO, ASPENCAT - Concert de benvinguda de la universitat.



El divendres 20 d’octubre, va tindre lloc el concert més esperat per a mi d'aquesta temporada. S' anaven a unir grups tan grans a la música Valenciana com Txarango i Aspencat, amb un grup que està trionfant a la seua terra, Viva Suecia. Aquest concert va tindre lloc a la platza de bous de València.

El concert va començar amb la meravellosa actuació de Viva Suecia, grup que no em va interessar fins a aqueix dia, amb el qual estic sorpresa, no vaig pensar en cap moment que m'arribarien a agradar. El seu estil "indie" amb la veu ronca del cantant i els solos de guitarra, van fer de la seua actuació un espectacle digne d'admirar. Bé és cert que en ser un grup desconegut per a molts espectadors, l'ambient que es respirava no era el d'un grup estimat per tots, però en finalitzar les seues cançons, van saber connectar amb el públic.

Després, va venir l'actuació de Txarango, grup en català amb major projecció internacional del moment, amb el seu nou disc "El Cor de la terra". Van fer una actuació meravellosa, feliç, plagada de sentiments i sobretot de bon rotllo. Va ser la raó principal per la qual vaig anar a aquesta trobada, m'agrada massa Txarango com per no anar a un concert en la meua mateixa ciutat. En finalitzar l'article deixaré un xicotet vídeo que vaig poder gravar, i mostra sense cap dubte, la connexió que vam tenir tot el públic amb el grup.

I com final triomfant de la nit va entrar Aspencat, i a més deixant de costat de manera indefinida el món de la música. Van expressar perfectament el sentiment de les seues cançons, desafiant així a la seua cultura institucional en vers.Fent ús de la seua llengua, tan atacada per diferents col·lectius, amb el suport de tot el seu públic més fidel.

Va ser un esclat d'emocions, felicitat i companyonia entre grups. Un orgull de grups de la meua pròpia terra parlant la meua llengua. Reivindicant els nostres drets a expressar-nos des del principi del concert. Tot açò comptant amb l'art que s'estava realitzant aqueixa mateixa vesprada en un lloc on s'ha estat torturant durant anys a éssers indefensos. La música ha de transmetre, expressar valors sobre tu, estar concorde als teus sentiments, i sempre diré que el tipus de música que escoltes defineix la persona que ets.

Ara bé, sempre hi ha una cançó que em marca més en un concert, ja siga pel seu significat o per l'actuació. En aquest cas, la cançó que més em va marcar va ser "quan tot s'enlaira", del seu disc "Benvinguts al llarg viatge". Ho va ser per la connexió tan òbvia amb el públic, plorem, cridem, cantem, però sobretot, riem. Els propis músics ens van transmetre la seua passió per la música, i tot el que aquesta hi havia fet per ells. Estaven vivint un somni, ells i tots els del públic, i espere que aquest somni fet música no s'acabe mai.





LLETRA

Vaig estar temptant la sort,
mesurant les paraules,
vaig flotant entremig dels records.

I flotant buscant el paradís,
retallant les distàncies que
em transporten a un món indecís.

Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.

Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.

Vaig flirtejant amb la por,
navegant entre dubtes
vaig somiant amb la teva escalfor.

I somiant que tu remes amb mi
fins que aquella incertesa
es fon quan se'ns creuen els camins.

Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.

Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.



SOFIA WILLIAMS 1ER BATX-A

OBRINT PAS- Som

Obrint Pas es va formar el 4 de novembre de 1993, quan un grup de tres amics, Xavi Sarrià, Jordi Pitarch i Carles Garcia, establiren contacte per fer la seua primera maqueta. És un grup de música en valencià procedent de Ciutat de València. La seua música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social, la solidaritat, la independència dels Països Catalans, la unitat territorial i la defensa del seu idioma, com per exemple de la seua cultura i tradicions. També tracten temes antifeixistes i antiracistes.Aquestos són els seus treballs al llarg dels anys:

1997: La revolta de l'ànima

2000: Obrint pas

2002: Terra

2004: La flama

2005: En Moviment!

2007: Benvingut Al Paradís

2011: Coratge

Aquesta cançó va sorgir per primera vegada a l'àlbum "La Flama", de 2004 amb altres bones cançons com curiosament "La Flama", entre altres. Per trobar aquesta cançó he tingut que buscar molt, però quan l'he escoltada m'ha encantat, pel fet que diu que les persones som tot allò que vulguem, i que ni cap persona ni res pot aturar-nos quan volem qualsevol cosa, és a dir, és una molt bona cançó per pujar la moral a qualsevol.

LLETRA

Som la cançó que mai s'acaba,
Som el combat contra l'oblit,
Som la paraula silenciada,
Som la revolta en un sol crit.

Som l'espurna que encén la flama,
Som la lluita que em compartit,
Som la pedra en la barricada,
Som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
Som tot un món per estimar,
Som una història per guanyar,
Tot un futur per començar!

Som llàgrimes en la mirada,
Som el coratge de seguir,
Som la ferida mai tancada,
Som la història que no han escrit.

Som l'arbre enmig de la tempesta,
Som els estels que vam teixir,
Som l'esperança i la tristesa,
Som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
Som tot un món per estimar,
Som una història per guanyar,
Tot un futur per començar!



dimarts, 7 de novembre del 2017

BRAMS – Un secret que t’havia de dir







L'enllaç que està a continuació és el vídeo-clip oficial d'aquesta cançó:


Brams és un grup català de música rock, que va ser creat en 1990 per Francesc Ribera “Titot” (cantant del grup), Sergi Valero i Josep Maria Gómez (bateria). Un temps després, Toni Romero (guitarra), August Gendrau (guitarra), Francesc Xavier Martínez "Txu" (baix) i Jordi Castella (teclats), es van unir a la banda. Sempre ha estat marcat pel compromís amb la seua nació, a més que ha format part del moviment musical denominat Rock Català.

Aquest grup comença tocant concerts per la comarca de Berguedà, en la província de Barcelona, ja que ells són de Berga, capital de la comarca, i en 1991 van fer el seu primer concert a Barcelona. A partir d’aquest moment comencen a gravar discos i trauen el seu primer àlbum en 1992, anomenat «Amb el Rock a la Faixa», i en 1997 trauen el seu primer disc en directe «Brams al Liceu», gravat al Prat de Llobregat.

En 2005 es separen i durant uns anys, el grup està inactiu, fins que en el 2010 decideixen tornar als escenaris incloent nous membres a la seua banda als quals podem conèixer en la seua pàgina Web «brams.cat».

En definitiva, ens trobem davant un grup que té gravat tretze discs i que després de sis anys d'atur musical, torna amb la mateixa força o més que en els seus començaments, i per a demostrar açò, he triat la cançó «Un secret que t’havia de dir», que pertany a l'àlbum «Ofereix de diàleg», gravat en 2011, després de la seua tornada als escenaris.

Font d’informació:
http://www.brams.cat/
https://www.last.fm/es/music/Brams/+wiki
https://www.racocatala.cat/forums/fil/140652/brams-oferta-de-dialeg

A la lletra es reflecteix la guerra entre Bòsnia i Sèrbia, on un soldat serbi baixa al poblat dels bosnians per avisar de què els seus baixaran a atacar a primera hora del matí. Aquest li explica a Samir el perquè avisa al poble bosnià. Aquesta raó és per agraïment, ja que, cinquanta anys enrere el pare de Samir va ajudar a fugir al seu a la Segona Guerra Mundial.

He triat aquesta cançó perquè em sembla que és una lliçó de solidaritat humana, de com encara que les guerres maten fins als bons sentiments, aquests al final sempre surten a l’exterior i les persones acaben ajudant-se sense importar en quin bàndol està cadascun. El que més m'ha cridat l’atenció és assabentar-me, després de la recerca d’informació, de què està basada en fets reals.


LLETRA

Samir, hem de parlar
ara que ningú no ens veurà,
potser no saps ni com em dic.
Sóc Dragan Drulović
i visc en el bell mig
del veí poble serbi enemic.

De fet no és sorprenent
que no em tinguis present,
els bosnians no soleu baixar.
I amb la mala maror
que hi ha jo tampoc no
aquí, al teu poble, havia pujat mai.

Pot semblar estrany però et vinc a dir
que els meus soldats vindran aquí
a primera hora del matí
per atacar.
Si troben homes al poblat
acabaran en un fossat:
la guerra aquí també ha arribat.

I ara fuig, salveu la pell,
la nit serà un bon moment
per marxar cap a ponent
camineu incansablement.
Busqueu refugi segur
abans que no surti el sol
i us encengui els ulls de dol.

No deus saber, però,
per què t'explico això,
per què amb els meus sóc deslleial.
El que t'explicaré
no és d'ara, que ja ve
de la II Guerra Mundial

El meu pare era amic
del teu des de ben xic,
i els xètniks el van reclutar.
Van quedar als dos extrems,
ton pare en aquell temps
va ser policia bosnià.

Hi va haver una nit que el meu
a la cel·la pregava a Déu:
l'havien d'afusellar
l'endemà al matí.
Ton pare, que era el guardià,
la clau el pany va fer voltar.
S'abraçaren i va fugir.

Cinquanta anys després
la memòria m'ha empès
a vindre d'amagat aquí
i dur-te aquest record
i alliberar del cor
aquest secret que t'havia de dir.

Emporta't ben lluny els teus fills
a bon recer d'aquests perills
que creixin forts, sans i valent
perquè amb el temps
puguin salvar els meus dels danys
de la guerra que els averanys
preveuen per d'aquí a uns anys.



Raquel Kent 1er Batx-B

ELS AMICS DE LES ARTS-"Coses"

“Els amics de les arts” és un grup català format per Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué. Es va crear en 2005 a la ciutat de Barcelona. El seu estil es caracteritza per ser pop amb una barreja de música electrònica.
Varen començar amb dues maquetes en 2005 i 2006, però quan es van donar a conéixer va ser en 2009 amb el disc “Bed & Breakfast”. Més tard, van publicar “Espècies per catalogar” (2012) i “Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure” (2014). Aquest any, en 2017, ha eixit el disc “Un estrany poder”, per primera vegada amb la productora Sony.
La cançó “Coses” pertany a aquest últim treball, i té com principal tema l’amor. Està vist des d'un punt de vista de desamor, i reflexiona comparant la felicitat quan estàs enamorat amb com està l’autor ara. No obstant això, no vol tornar a eixa sensació, per bona que fóra, i es prefereix mantenir d’aquesta manera, simplement amb els records d’aquells temps.


Sé que no hi ha dos sin tres i que tres sempre són massa.

Sé que vols que ens vagi bé però sovint penses en l’altre.
Les coses sempre volen el seu temps.

Sé que, com diu el refrany, Déu ajuda els matiners.
Tu i jo esmorzem a quarts de dotze perquè estigui pels demés.
Les coses al principi sempre van súper bé.

Si poguéssim viure confinats en aquesta gran mentida
I morir contents atrapats aquí.

Sé que no vull saber res més de tu.
Ara ets tan perfecta, ara tot és pur.

Sé que un deia “No sé res” i tothom li deia mestre.
Sé que jo ho sabia tot i ara espero a veure què contestes.
Les coses, quan les dius tu, semblen tan evidents.

Si poguéssim segrestar aquest riure absurd que ens fa tan lliures
I fol*** per sempre amb aquest delit.

Sé que no vull saber res més de tu.
Ara ets tan perfecta, ara tot és pur.

Sé que un es deia Art i que en Simon era l’artista.
Sé que no sabré què fer si mai vols anar de solista.

Les coses... Ai! Gaudim-les mentre encara puguem!

DANIEL GOLDMAN 1er BACH. CIEN.

divendres, 3 de novembre del 2017

GERARD QUINTANA - Caic

Gerard Quintana-Caic

Gerard Quintana i Rodeja (Girona, 27 de novembre de 1964) és un cantant de pop rock, primer al grup Sopa de Cabra i després en solitari, passant per altres grups i espectacles.

Abans de formar part de Sopa de Cabra havia estat en els grups Hasta los huevos de Mili i Ninyin's Mine Workers Union Band. Més endavant va entrar a formar part de Sopa de Cabra com a cantant i compositor des dels inicis del grup (1986) fins a la seua dissolució l'any 2003.Pertany al album ''les claus de sal''

Aquesta canço ens transmet com una persona que ha sufrit molt, que tot és dur, que res dura gaire, que no vol soportar ninguna mentida més, i que vol fugir d'aquest món anomenat mentida.






 LLETRA:

Caic, a poc a poc me´n vaig,
la física em captiva i la gravetat m´inclina als teus peus..
caic, al mateix temps desfaig,
els nussos que regiren aquest fràgil equilibri, meu..
res no dura gaire..
em moc, no sóc d´en lloc,
d´aquest país d´aire..
mai, tornaré a viure mai
amb el pes que arrossega la mentida, la rutina, el trist engany,
sense final jo caic,
el món sencer s´estimba contra els vidres dels meus dies,
caic,
m´enfonso dins l´aigua,
la corrent em porta a prop,
del meu país d´aire,
l´impuls d´un instant,
dibuixa el meu salt,
travessa els espais en blanc,
arribes te´n vas,
la vida es desfà,
invisible en el mar dels anys,
canto sense xarxa,
salto i sempre caic,
res no dura gaire..
em moc, no sóc d´en lloc
del vell país d´aire,
l´impuls d´un instant,
dibuixa el meu salt,
travessa els espais en blanc,
arribes te´n vas,
la vida es desfà,
invisible en el mar dels anys...
l´impuls d´un instant,
dibuixa el meu cant,
travesso els espais en blanc,
arribes te´n vas,
la vida es desfà,
invisible en el mar dels anys...

 



dimecres, 1 de novembre del 2017

PAU ALABAJOS - "Cada vegada"



La cançó que he triat, pertany al seu últim treball L’amor i la ferocitat
"Cada vegada" és una cançó on el cantautor ens fa per l’ocasió, un recorregut per la nostra Ciutat Vella de València amb la mirada nostàlgica de l'amor.



Pau Alabajos i Ferrer va nàixer en 1982 a Torrent, és un cantautor valencià que porta en actiu des de 2003, té un gènere folk on els seus instruments són la veu i la guitarra acústica. Va començar la seua carrera artística actuant als carrers de València, interpretant les seues cançons en el districte de Ciutat Vella, a l’ombra del Micalet. 

Actualment ostenta el càrrec de secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor, una associació cívica que vetlla pels interessos dels compositors i intèrprets valencians. També ha participat en taules redones, jornades i conferències sobre cançó d'autor i sobre altres temes culturals, polítics i socials. 



Pau Alabajos va començar l’any 2004 on va publicar el seu disc, Futur en venda que va rebre el Premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per Cançó explícita. L’any 2008 va editar el seu segon treball discogràfic, Teoria del caos, que va ser guardonat amb el Premi Ovidi Montllor 2008 al millor disc de cançó d’autor. L’any 2011 va eixir a la llum Una amable, una trista, una petita pàtria, Premi de la Fundació Gaetà Huguet a la millor producció cultural de 2011. I finalment l’any 2016 ix a la llum L’amor i la ferocitat l'últimun CD que marca un abans i un després en la seua discografia.





Cada vegada que em pose 
aquesta camisa pense en tu,
 recorde el moment concret 
en què me la regalares.

 Cada vegada que passe 
prop de les torres de Serrans
 o camine sense rumb 
pels carrers del centre històric,

 cada vegada que em fixe 
en el Palau de l’Exposició,
 en els solars de Velluters 
o en el pont de Calatrava,

 et trobe a faltar 
terriblement, 
em costa viure sense tu, 
atrinxerat en la distància. 

Cada vegada que llisc 
els versos tristíssims d’Estellés
 o cante les meues cançons 
i sé que no estàs en el teatre, 

cada vegada que torque
 la pols d’aquells vinils antics 
que t’arriscares a comprar 
en un antiquari de Tolosa, 

cada vegada que intente
 endreçar els meus records
 i em ve al cap Anantapur
 i l’estiu de 2012 

et trobe a faltar 
terriblement,
 em costa viure sense tu, 
atrinxerat en la distància. 
I no puc oblidar, 
ni per un moment, 
aquestos vuit mesos tan durs 
que se m'han fet una muntanya.


Raúl Becker (1ºbatxillerat C)