dijous, 21 de gener del 2016

ÀCIDS - Multivers



Multivers és una cançó amb forta influència del rock psicodèlic, amb una línia de veu potent i una lletra que busca una aproximació cap a la poesia existencialista.
Com a curiositat, dir que aquest és el primer tema que Àcids va compondre com a grup, allà pels finals del 2013, quan “Àcids encara no era Àcids, i era més un concepte que una realitat”, com ells mateixos han comentat a Facebook. Esperem amb ganes el seu tercer tema!
Lletra:
Quan la música il·lumina cada instant del teu passar
Trenques amb el paradigma amb el que t’han condemnat

I et consums en l’enyorança de veure canviar el món
Que aquesta vida et mata a cada somriure nou
La nit del drac m’espenta i jo no vull dormir
Amb cordes em soterre a l’arbre d’ivori

Veig el final, entre llençols i llum
I obric la ment cap al meu curs futur

Veig el final, entre llençols i llum
I obric la ment cap al meu curs futur

Qui viu de l’esperança?

Qui viu de la raó?

Qui espera que un nou dia li porte quelcom bo?
Qui espera que un nou dia li porte quelcom bo?

Jo no crec en l’harakiri si m’arrastra la por
Si només vivim aquesta vida, perquè no viure-la amb el cor?

Veig el final, entre llençols i llum
I obric la ment cap al meu curs futur
OPINIÓ PERSONAL:
Bona nit,
Em pase de nou per ací per tal de donar a conéixer aquesta nova cançó del grup Àcids, per donar-vos una altra vegada la meua opinió personal i perquè, simplement, li he agafat el gust a escriure, a escoltar les meravelloses cançons que pengen els meus companys i perquè m’agrada publicar.
En primer lloc, m’agradaria felicitar a Àcids per la tasca que estan portant a terme. Enhorabona, esteu creixent molt musicalment i cada cançó és millor que l’anterior. Per tal de desenvolupar el comentari, explicaré les diverses raons per les quals he escollit aquesta cançó i per què m’ha agradat tant. Per tal de fer-ho, parlaré del ritme, de la lletra i de la cançó en general.
Bé, quan em vaig assabentar que Àcids havia tret a la llum una altra cançó em va faltar temps per tal de seure, obrir l’ordinador i escoltar-la. Com va ocórrer amb l’anterior, no vaig poder evitar escoltar-la diverses vegades.
Respecte al ritme, diré que és molt apegalós i és molt complicat escoltar la cançó sense moure el peu o qualsevol altra part del cos. Comparant-ho a “Històries d’ahir”, he de dir que preferisc aquest segon single, ja que és molt més divertit que l’anterior.
La lletra, com han dit els seus propis autors, és molt més poètica i abstracta, per això també m’ha agradat molt més. De vegades, les persones necessitem donar-li el nostre propi significat a les coses. La música és un bon lloc on deixar-se dur pels sentiments i per evadir-se dels pensaments, per això considere que un poc d’abstracció ha sigut un punt a favor per a aquest grup.
Per últim, m’agradaria dir que la cançó és genial. Em fa moltíssima il·lusió donar a conéixer a aquest grup perquè sé que arribarà lluny i perquè cada cançó que ens mostra és millor que l’anterior i un poc menys que la pròxima que ens mostraran.
Moltes gràcies Àcids per tot l’esforç que feu i per fer que la vostra música ens òmpliga. Ja tinc ganes de saber com serà i de què tractarà el pròxim tema. Gràcies a qui em llig i els escolta també, gaudiu d’aquest tema!
Anna Mozzoni

dimarts, 19 de gener del 2016

LA GOSSA SORDA - Esbarzers



La Gossa Sorda és un grup musical de Pego (Marina Alta, País Valencià), és va crear en l’any 1999. La seua música té ritmes de Ska, Rock, Reggae i Punk amb la utilització de molts ritmes mediterranis i altres influències. Fan servir instruments com la dolçaina. Les seves lletres en català ataquen els fonaments del sistema, la injustícia de l'ordre social i mundial actual, la lluita per salvar el País Valencià, el consumisme, la corrupció política, la crisi econòmica i l'integrisme religiós. Els membres del grup són: Alexandre Seguí, Pere Joan Pons, Salvador Bolufer "Bolu", Arnau Giménez, Jordi Martí "Xixo", Edu Torrens, Joan Marc Pérez, Ricard Ferrer "Riki", Marcos Úbeda, Miquel Àngel Peretó "Bujia".


LLETRA:

L’olor a podrit de València em posa calent,
expulsat per l’arc de l’estació de tren.
Sóc l’últim passatger a l’andana dels teus ulls,
l’última “xusta” banyà, rosella xafigà,
qui collons ha apagat la llum?

Carn de rodalia i AP7,
set voltes per setmana m’enamore del teu peu esquerre i veig
com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig
l’aguante i el tire cap amunt, ouyeah!

A la punta de la llengua tenia un tros de Venus
que m’eixia de la boca cada volta que l’obria.

Quan isc a buscar l’alegria
No sé perque acabe sempre en el teu carrer.
Allí sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.

“Incar-me” un garrot i volar, descivilitzar-me,
aprendre a estimar les tares, les turbulències.
Descobrir-nos poc a poc les carències
Cuidar als amics com em cuiden ells a mi,
contar-nos les misèries amb formatge pa i vi.

Esnifar la vida amb “turulo” compartit,
Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits.
Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues,
raconets ocults, cicatrius i tatuatges.

Soltaves poesia en totes les mirades,
jo tenia les entranyes plenes de deixalles.
I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
que m’eixia de la boca cada volta que l’obria.

Quan isc a buscar l’alegria
no sé perque acabe sempre en el teu carrer.
Allí sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.
Quan isc a buscar l’alegria
no sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M’acoste allí quan mor el dia,
i tu sempre m’arreplegues l’ànima dels peus.


OPINIÓ PERSONAL:

He fet l’entrada d’aquesta cançó perquè m’ha agrada ja que té molt de ritme. M'ha agradat a banda d'açò, perque el missatge que transmet la lletra d' aquesta, ens incita a aprofitar la vida que és massa curta per a estar plorant per coses sense sentit, i gaudir de les coses bones que té la vida, com són l’ alegria, els amics, el menjar o la família per exemple.

Aquest grup de música en valencià és un dels meus favorits perquè normalment fa cançons d'aquest tipus i t'alegren la vida en tres minuts perquè et fan reflexionar i deixar arrere els problemes per uns minuts per això, tot el que estiga malament hauria de donar-se aquesta injecció d’ alegria per un moment com diuen en la cançó.

És una cançó que pel ritme tan mogut que té transmet molta energia. Recomane a tot el món que l’escolte, perquè quan ho faça es donarà conter del que dic, i li acabarà agradant.

Laura Becker

dilluns, 18 de gener del 2016

EFECTO DOPPLER - 13 roses i una bala


"Efecto Doppler són un parella de valencianes que, juntament amb DJ Rule als plats, omplin els escenaris de flow feminista des de 2012. El seu nom prové d'un concepte de la física, carrera que estudien ambdues, que defineix el canvi de la freqüència d'una ona produït pel moviment relatiu que genera l'ona respecte de la persona que l'observa. Wikipedia ens diria que “el científic neerlandés Christoph Hendrik Diederik Buys Ballot va demostrar en 1845 que el to d'un so emès per una font que s'aproxima a qui escolta és més agut que si la font s'allunya”. Nosaltres diem que des de lluny o des de prop, les Efecto Doppler convencen amb lletres potents i contundents com 13 roses i una bala /.../. Canten en valencià i en castellà i signen les seues creacions amb llicència d'autoria Creative Commons, perquè, com elles diuen parafrasejant Frida Kahlo, “som llicència lliure no subjectes a cap directriu“." Font: Calala, fondo de mujeres.

diumenge, 10 de gener del 2016

LA GOSSA SORDA – Quina calitja

La Gossa Sorda és un grup musical procedent de la localitat de Pego (País Valencià), format l’any 1997 però no és fins a l’any 1999 quan realitzen el seu primer concert. Més endavant, en 2001, trauen el seu primer disc “La Gossa està que bossa”.

Aquest grup va prendre molt d'èxit en la Comunitat Valenciana, i van actuar en festivals importants com "Viña Rock" i Festivern '12-'13, també participaren en la trobada d'instituts dels Països Catalans aportant una nova cançó anomenada "A l'ombra del Montgó".
Les seues cançons solen tenir com a estils musicals el Rock, Reggae i Punk amb la utilització de ritmes i influència del mediterrani, com la utilització de la dolçaina.
Les lletres de les seues cançons solen anar en contra del sistema, la injustícia social, el consumisme, la corrupció política, la crisi econòmica, i sobretot la lluita per salvar el País Valencià.

L’any passat (2015) la Gossa Sorda va anunciar la seua separació, i per a acomiadar-se varen realitzar una ultima gira anomenada “L’ultima Volta” en la qual recorregueren les cançons més destacades de la història del seu grup.




 
LLETRA

S'han acabat tardors i primaveres,
i els tarongers floreixen pel febrer.
Puja la mar i trenca les barreres,
i el temps que ens queda
s'acaba, s'acaba, s'acaba.

Compte enrere en marxa.
Matar de fam ja no és suficient
el sistema, la butxaca,
matar de calor i morir-se de sed.

I ara diuen que tots som culpables,
mentre ells fan negoci de l'escalfament.
Caradures, putrefactes,
ja no ens en queda una altra
que anar a per ells.

Quina calitja,
I quin soliman.
Em passaria mil hores mirant-te
mentre pugen els oceans.

Redéu quina basca
Quina xafogor
Passaria mil hores mirant-te.

Bullirà la mar
Com cassola al forn
El temps s'acaba, s''acaba.

Compte enrere en marxa.
Els dies de glòria ja s'han acabat,
mercat lliure, competència,
l'American Dream ens està sortint car.

I ara venen els sabuts que faltaven,
que de les desgràcies faran capital,
i triaràs en democràcia
canvi climàtic o final nuclear?

Quina calitja
I quin soliman
Em passaria mil hores mirant-te
mentre pugen els oceans.

Redéu quina basca
Quina xafogor
Passaria mil hores mirant-te.

Bullirà la mar
com cassola al forn.
El temps s'acaba,
s'acaba.

El temps s'acaba i no fem res
El temps s'acaba
Bullirà la mar.


Opinió Personal:

He triat aquesta cançó perquè m'agrada el ritme i sobretot la lletra, ja que transmet un missatge molt important. Parla d'un fet destacable que està ocorrent a la nostra societat i ens perjudica a tots,  el canvi climàtic. La cançó també fa una crítica a aquells governants els quals aprofiten aquesta desgràcia per beneficiar-se, traure diners i malgastar-los.

El grup de la gossa sorda el vaig descobrir gràcies a una amiga, ja que aquesta banda de música és del seu poble i em va agradar prou, sobretot aquest tema.
A partir d'aquesta cançó vaig començar a escoltar més temes en valencià, i hui en dia la gossa sorda és un dels meus grups preferits de música en valencià; encara que s'haja separat.

Irene Kahlo

dijous, 7 de gener del 2016

ÀCIDS- Històries d'ahir




Àcids és un grup valencià que acaba de començar al món de la música i què el 28 de desembre va presentar el seu primer tema, que ha portat per títol “Històries d’ahir”.

Aquesta primera composició representa un retrat de la situació a l’Orient mitjà que es desenvolupa acompanyat d’un riff contundent amb el baix com a protagonista i que deriva en harmonies de teclats i veus com a toc característic de la banda.

Amb quatre components (Jordi Segrelles, veu i guitarra; Isaïes Albert, teclats i veus; Gonçal Beneyto, baix i veus; i Llorenç Gregori, percussió) aquest grup es va formar l’any 2013 rebent influències tan diverses com The Doors, Pixies, Temples o Pink Floyd.

Tot i que el repertori habitual dels concerts inclou una majoria de cançons psicodèliques, han elaborat un treball que inclou altres gèneres com el soul, pop o el rock progressiu i combinen lletres senzilles amb altres més poètiques i abstractes basades en experiències personals, emocions o percepcions de la societat actual.

Lletra:

Que som fins avui?
Flors volant pel vell subsòl
Que acaronen l’ànima dels grans bruixots
Cegats pel moviment de l’or i del no res
i quan arriben ací tot esclata

No t’has volgut fixar
Que vius a casa d’ells
Però ells al sòtan i tu al cim del gratacel
Ignorant misèries d’aquells carrers d’orient
On el poder de la paraula no val res

Més temps sense viure, el teu Déu farà
Creure’ns les històries d’ahir fins demà
Més temps sense viure, el teu Déu farà
Creure’ns les històries d’ahir fins demà

Més temps sense viure, el teu Déu farà
Creure’ns les històries d’ahir fins demà
Sou clarors i ombres, falses veritats
Ara sou satèl·lits, genis del fracàs

Sereu la pols i la sal
I la terra us pesarà

Opinió personal:

Bon vesprada,

En primer lloc, m’agradaria disculpar-me amb el grup i amb qui em llig per si el comentari musical que estic desenvolupant no és massa bo perquè és la primera vegada que faig un d’aquest tema i no sé si el que escric estarà a l'altura del que sent quan escolte aquesta cançó.

A continuació, explicaré les diverses raons per les quals he escollit aquesta cançó i per què m’ha agradat tant. Per tal de fer-ho, parlaré del ritme, de la lletra, de la cançó en general i del grup, del qual hi ha molt a dir.

Estant a casa em vaig decidir a escoltar el seu primer single i, de la mateixa manera que li vaig donar a reproduir una vegada, ho vaig fer cinc més. Té un ritme molt apegalós i és molt complicat escoltar la cançó sense moure el peu o qualsevol altra part del cos al seu ritme.

Després, m’agradaria parlar de la lletra. Estem acostumats a què els temes de l’actualitat no parlen d’altra cosa que d’amor o d’altres temes molt previsibles i, a més a més, ho fan d’una manera molt classista i tradicional: les dones fetes objectes i joguets dels homes en sol ser el tema. Per això m’ha agradat tant que Àcids es fera conéixer amb un tema tan actual i polèmic com és la situació a l’Orient Mitjà. La música és un bon mitjà per reivindicar-se i aquest grup ho ha aconseguit.

Per altra banda, voldria reconéixer el gran mèrit que ha tingut aquest grup. El món de la música és molt complicat i cal tindre molts contactes per obrir-se al món de la fama. La música en valencià, com que sembla minoritària, té el camí un poc més difícil que els qui canten en castellà malauradament, però no hi ha cap raó per rendir-nos, hem de fer-nos escoltar!

Espere que gaudiu d’aquest grup i d’aquesta cançó tant o més com ho he fet jo i poder pujar més entrades d’aquest grup. Gràcies.

Entrada feta per Anna Mozzoni