dijous, 7 de gener de 2021

PAU ALABAJOS - Sonata d'Isabel

 


Videoclip oficial de la cançó "Sonata d'Isabel", que forma part del disc CIUTAT A CAU D'ORELLA (Bureo Músiques, 2018) de Pau Alabajos. La lletra és un poema homònim de Vicent Andrés Estellés.

Lletra de la cançó

He aixecat, mentre escrivia, el cap
I amb ulls cansats de la cal·ligrafia
He vist enllà, damunt d'una tauleta
Que hi ha al racó del nostre menjador
Entre papers i llibres que m'estime
Com un ocell de ritme popular, com un gresol

Una fotografia de fa mil anys o de fa quatre dies
Tu i jo, Isabel, feliços d'un amor
I més enllà les sitges del meu poble

La veig sovint i et recorde moltíssim
El cos esvelt, com un cànter de Nàquera
I un breu ocell de tristesa als teus ulls

M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
Entre papers i fortuïtes síl·labes
Com qui, a la nit, intenta orientar-se amb mans
Amb ulls, jo t'evoque i et mire
Aquell instant de l'any 48

Tu vares fer que cregués altre cop
I m'has donat la teua companyia
El teu discret silenci, el teu ajut
Aquesta nit t'he mirat novament

Et tinc i et veig com et veié el meu cor
El dia aquell de la fotografia
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills

En aquest gran silenci de la casa
Jo et vull deixar, amant, amats per sempre
Un ram convuls de síl·labes de vidre

Al dematí potser et floriran
Entre les mans de timidesa invicta
I volaran des d'ell brisa i colomes

Creix el mural de calç i de coets
Amb claredats i explosions de mar
Per un amor que se'ns enduu plegats

Secret amor, estendard lluminós
Barres de sang sobre un blanc intocable
Aquest amor salvatge d'un país
Que havem creuat, estimant-nos moltíssim

Des d'Alacant a Castelló
Amb els ulls plens d'una llum
Una gota de llum

Dic el teu nom en aquest punt mateix
Dic Isabel i canten els canyars
I pels carrers diversos de València
Passen amants que es besen a la boca
Amb molt d'amor presos per la cintura
Atarantats d'una olor de gesmils

Dic el teu nom i amb casta reverència
El posaré en un pitxer amb aigua
Dic Isabel i seguesc el camí
Font: Musixmatch

dimarts, 7 d’abril de 2020

SÍLVIA PÉREZ CRUZ - Vestida de nit

Recomanació de Raquel Mahler (3r B)

Aquesta és un tema de la cantant Sílvia Pérez Cruz, nascuda a Girona el 1983. Sílvia, des de menuda estudiava solfeig, piano i saxòfon clàssic, i ja als 18 anys i llicenciada en cant de jazz, se’n va anar a viure a Barcelona a seguir estudiant Música. La seua carrera musical va començar gràcies a Joan Diaz Trio, amb el disc de jazz “We sing Bill Evans”, premiat el 2009 al millor disc. Després d’això va cantar per a molts ballarins famosos, com Damià Muñoz, dansa contemporània, i Israel Galván, flamenc contemporani. També ha format part de “Flama”, amb Ravid Goldschmidt, mesclant la veu amb la curiosa sonoritat del Hang. 

El 2009 participa en l'obra de teatre “El jardí dels cinc arbres”. El 2010 i 2011, participà amb el famós guitarrista Toti Soler oferint recitals conjunts amb “Bona Cara” i “Trio”, al costat del pianista Javier Galiana i el contrabaix José López. Aquest és solament el començament, aquesta cantant ha participat en moltes altres actuacions, ha fet molts més discos i ha participat amb molt altres cantants valencians. Ara ja té 37 anys i viu a Palafrugell. 

La cançó “Vestida de nit” em sembla molt bona, bonica i interessant, ja que està escrita i composada ni més ni menys que pels seus pares, Castor Pérez i Glòria Cruz, també cantants. Em pareix que hi ha molts pocs cantants catalans i valencians ara en l’actualitat i també que molt poca gent es posaria a escoltar aquesta cançó o simplement alguna cançó en valencià. Crec que aquest pot ser un tema que li agrade a molta gent que no escolta aquest tipus de música. Jo l’he coneguda gràcies a ma mare. 

Lletra

Pinto les notes d'una havanera
Blava com l'aigua d'un mar antic
Blanca d'escuma, dolça com l'aire
Gris de gavines, daurada d'imatges
Vestida de nit
Miro el paisatge, cerco paraules
Que omplin els versos sense neguit
Els pins m'abracen, sento com callen
El vent s'emporta tot l'horitzó
Si pogués fer-me escata
I amagar-me a la platja
Per sentir sons i tardes del passat
D'aquest món d'enyorança
Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
I guarnir de palmeres el record
Escampant amb canyella totes les cales
I amb petxines fer-los un bressol
Els vells em parlen plens de tendresa
D'hores viscudes amb emoció
Joves encara, forts i valents
Prínceps de xarxa, herois de tempesta
Amics del bon temps
Els ulls inventen noves històries
Vaixells que tornen d'un lloc de sol
Porten tonades enamorades
Dones i Pàtria, veles i flors
Si pogués fer-me escata
I amargar-me a la platja
Per sentir sons i tardes del passat
D'aquest món d'enyorança
Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
I guarnir de palmeres el record
Escampant amb canyella totes les cales
I amb petxines fer-los un bressol.

Fonts



dilluns, 6 d’abril de 2020

LA TIA GIGA- Trap brut


Elisa Borredà és la Tia Figa, una xica de Benigànim que es va estrenar fa un parell d’anys amb “Trap brut”, un senzill fresc amb un rerafons feminista i orgullós de les arrels, que m’ha sorprès molt agradablement. El vídeo té també una factura interessant que li trau molt de partit a una butaca enmig de l’horta. No et perdes la sororitat de la lletra ni el seu col·loquilisme orgullós: “Mante, no me toques los ovaris que si no t’estampe… m’auela m’ha dit que la meua cosina s’ha posat, de nou, a festejar”.

Ací pots vore l'artista participant en el documental En la brecha (2018), un documental interactiu que denuncia el biaix de gènere en el treball. 

MALUKS - Fins l'alba

Maluks és un grup valencià que va veure la llum a principis del 2019. Format per quatre joves, s'ha estrenat amb "Fins l'alba", una mescla de dancehall, reggae, cúmbia i dub mooooolt ballable i enganxós. A més a més, la lletra té molla i fa una crítica necessària a l'assetjament que pateixen les dones en els espais d'oci.

Ací us deixe les seues pàgines:

Instagram
Facebook
SPOTIFY



LLETRA

La lluna s'encén, ja cau la nit
ritme de dancehall m'arriba al cos
Tinc força pa' ballar fins l’alba em menege,
em creme, em deixe portar.

Highlight en la mirada igual que al seu vestit,
ella és l’ama de la festa fent el niddle eye
però la llibertat s'esfuma,
ixes de l'amagatall.

Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai
Mirant als col.legues com si fores guai
Em fas un escáner de dalt cap a baix
ves-te’n, ja.

Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai
Mirant als col.legues com si fores guai
Em fas un escáner de dalt cap a baix
ves-te’n, que em vull marcar el...
jiggy jiggy, fora del meu ball
jiggy jiggy no pararé de vibrar
valentes, unides i sempre lluitant

Jiggy Jiggy, fora del meu ball
Jiggy Jiggy no pararé de vibrar
valentes, unides i sempre ...
make my body move
make me body dance

Invades mi espacio y violentas mi whine 
no valen excusas no va a funcionar 
a nuestras hermanas no te vas a acercar 
yo perreo sola y no busco más. 

Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai 
Mirant als col.legues com si fores guai 
Em fas un escáner de dalt cap a baix 
ves-te’n, que em vull marcar… 

Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai 
mirant els col·legues com si fores guai.
Em fas un escàner de dalt cap a baix 
Yo perreo sola y no busco más. 

jiggy jiggy, fora del meu ball 
jiggy jiggy no pararé de vibrar 
valentes, unides i sempre 

lluitant jiggy jiggy, fora del meu ball jiggy jiggy 
no pararé de vibrar 
valentes, unides i sempre ... 
make my body move 
make my body dance

dimecres, 1 d’abril de 2020

ZOO - Escenes quotidianes vol. 1

Recomanació d'Ivan Beach (3r B)


Els creadors d’aquesta cançó, ZOO, són grup valencià de música nascut a Gandia l’any 2014. Aquest grup està format per un exmembre d’Orxata Sound System, Panxo (Toni Sánchez), i Sophy Zoo, un grup de rap fundat en 2008, en el qual estan Arnau, Marcos Úbeda, Hèctor Galan i Natxo Císcar.

L’estil musical de ZOO se centra principalment en el rap, el rock i l'ska, encara que també utilitzen ritmes electrònics. Les seues lletres solen tractar de temes polítics i socials, i utilitzen cançons com aquesta en forma de crítica.

El 2014 van estrenar la seua primera cançó, “Estiu”, la qual va tindre molt d'èxit en les xarxes socials. Al llarg d’aquest any van publicar dos senzills més, i en octubre van publicar el seu primer àlbum, “Tempestes vénen del sud”, produït per la discogràfica Propaganda pel fet. Després van seguir publicant un total de set senzills més, fins a 2017, l’any en el qual publiquen el seu segon àlbum, “Raval”. Posteriorment, el 2018, treuen quatre senzills que més tard es converteixen en la recopilació EP2K18.

Escenes Quotidianes Vol.1 forma part d'una sèrie de 8 mini-cançons que conten moments del dia a dia en les que hi ha injustícies socials. Aquesta cançó en concret parla sobre un bar on un jove cambrer pensa que no vol la vida que té i que esperava un altre futur per a ell, metre dos cunyats pensen sols en el que els interessa, i quan insisteixen al demanar al cambrer no s'adonen del que li està passant. Després veuen que al carrer hi ha vaga general i els tres acorden condemnar la violència.

He descobert aquest tema quan buscava cançons en valencià per a fer aquesta entrada. M’ha agradat pel seu ritme i estil, i perquè està contant una història quotidiana que et pots imaginar mentre l'escoltes. M’ha fet adonar-me que situacions com aquesta es donen dia a dia i no ho pensem suficient. Pense que a qui l’escolta pot aportar-li consciència del món en el qual realment vivim.

Lletra:


I estan xarrant, de fer una revolta en el bar
I la ració de croquetes encara no arriba i ja van
quaranta voltes que demanen cridant, i el 'camarero' suant
i els dos cunyats escopint merda per la boca normal
No saben res del sou que cobra el xaval
Ni de reformes, ni de sobres, ni justícia social
No volen rotllos, no estan parlant de Žižek ni Marx
Estan pensant en una altra birra, eixa és la realitat
A l'altra banda de la barra pensa en ràbia, el xaval:
"Si ‘s'atraganten’, que s'ofeguen, jo no pense ajudar;
Són moltes nits d'aguantar penya que m'acaba cremant
Jo m'esperava un altre futur, ho jure
Viure així no és pla
I què va ser de la carrera, i el meu despatx?
L'expedient de primera, la tesi doctoral
Jo mai seré classe obrera, això és provisional
Que agafe jo una granera no és lo normal"
Sonen sirenes,
s'estan muntant la gresca al carrer
Hi havia vaga general, els han muntant un piquet,
I en un segon, els tres del bar troben la confluència
I arriben a un acord: condemnen la violència…
Una altra ronda!
Anàlisi polític de taverna
Ni el jove és Amelie, ni ells són de les cavernes
Contradiccions que no són post-modernes
Revolucions naixent en acadèmies?

Otra ronda, para la Tuerca,
Vallecas manda,
cuando hable Monereo, le extendéis la alfombra
Seguim somiant amb bales,
Malgrat ho vejam cru
Escenes quotidianes, ZOO, volumen 1

Fonts d’informació:

ROBA ESTESA - Memòria i dolors

Recomanació d'Amparo Bolena (3r B)



La meua recomanació és del grup Roba Estesa, què és un grup femení català format per 8 persones; Alba Magriñà, bateria i percussions; Anna Sardà, baix, violoncel i veus; Clara Colom, acordió diatònic i veu; Claudia García-Albea, violí i veu; Gemma Polo, veu; Neus Pagès, guitarres i veu; Helena Bantulà, guitarra elèctrica, i Sandra Brake, intèrpret en llengua de signes.

Aquesta banda va nàixer l’any 2011 a les comarques de Camp de Tarragona amb el projecte “Ai! Carai! El 2013 hi va haver una revolució i varen elegir el nom de Roba Estesa. Aquest grup modifica els ritmes i les melodies perquè allò tradicional i popular per a elles està en un procés de canvi. Tenen un estil molt original que és una fusió de folk i rumba catalana, ente altres. Aquest estil s’anomena "folk calentó". Tenen una sèrie de premis com: el Primer Premi del Concurs Sons de la Mediterrània, organitzat pel Grup Enderrock el 2015; el premi de la crítica al millor disc revelació de l'any, i millor cançó de folk gràcies a «Viu».

He triat aquest grup perquè m'agraden molt les seues cançons, em transmeten alegria, felicitat i valentia amb els seus missatges. Són un grup equilibrat i es compenetren molt bé. Les vaig conèixer pel meu professor de valencià de l’any passat: ell ens posava música feminista a la classe; per això vaig recordar aquest grup i em va agradar aquesta cançó. Jo recomane aquesta cançó perquè em transmet felicitat per la seua lletra, ganes de ballar, etc.

Lletra de la cançó:


Hem ballat quan surt el sol
i ara ja no cou la ferida oberta
Les mirades s'han trobat
amb el despullar de la primavera

S'ha desfet tot aquest gel
Creixen les arrels de les noves feres
Celebrem el funeral del correcte i lo normal
Rebentem les normes i sembrem protestes

Crits en la foscor, por de perdre-ho tot
Crits en la foscor, ni oblit ni perdó!
Desvetllarem el son d'aquest món que està mig mort!

Som la memòria
Crits de memòria
Cops de memòria
Punys de memòria
(Som la memòria)
Som la memòria

La vida que ara va, la vida que ara torna
La gent que recupera allò que va ser seu
Seguirem avançant, seguirem colze a colze
Somiem això des de fa massa temps

Crits en la foscor, por de perdre-ho tot
Crits en la foscor, ni oblit ni perdó!
Desvetllarem el son d'aquest món que està mig mort!

Som la memòria
Crits de memòria
Cops de memòria
Punys de memòria
(Som la memòria)
Som la memòria

Hace años prendimos el fuego que hoy aún nos quema
A veces la moral se pierde en su dilema (pero)
Quedara en el recuerdo la dignidad en nuestro bando:
Pues viviremos libres o moriremos luchando
¡Impacto! Canto alto sin pactos
Suena la voz de la escena honorando la historia marca nuestros actos
Guarda las huellas de guerra la tierra de tantas que vieron miseria
Y que hoy pisamos de nuevo hasta hacerla eterna!

Tèrbol atzur
Batecs de dol per la vida, estimem com estimem los pobres
Inclús amb por, en la terra humida
I tot amb la sang i la llengua ferida
Saberes de mujeres salvajes
Si tu ya lo sabes que corra el mensaje
Solo si lo sientes, súbelo
Se acaba su tiempo, díselo
Que no... no van a pasar
Que si la quieren la van a pagar
Si la prendemos nos van a pegar
Nos sale solita la resistance!

OQUES GRASSES - Sta guai

Recomanació de Juanjo Orsina (3r B)


Oques grasses són un grup musical de joves que destaquen per fer música i deixar les etiquetes a una banda, ja que no es representen amb un estil de música concret. Són de Catalunya, del municipi d'Osona, Roda de Ter. Aquesta banda va sorgir el 2010 però es va fer coneguda el 2012 amb el llançament del disc “Un dia no sé com”. La seua música és molt animada i et convida a ballar-la. Els seues discs són 5: “Un dia no sé com” (2010), “Digue-n’hi com vulguis” (2014),”You poni” (2016) i “Fans del sol” (2019).

La lletra de la cançó parla de com de bonica és la vida si la mires bé, o almenys, a mi m'agrada molt. En la meua opinió “sta guai” aquesta cançó. La vaig descobrir un dia a Spotify en una playlist que estava feta per a mi gràcies a un software de reconeixement musical d'Spotify. De totes maneres, la meua germana em va recomanar el grup i em va cridar l'atenció. La cançó em convida a ballar i a somriure, per això l’escolte quan he de fer treballs avorrits perquè em fa sentir feliç. La recomane a tot el món que haja tingut un mal dia o també si has tingut un bon dia. Realment és perfecta per a qualsevol moment.

Lletra de la cançó:

Sta guai, sta guai (Yeah)
Sta guai (Tonight)
Lalalalalá, lalalalá, lala
Lalalalalá, lalalalá, lala
La lluna es va banyant de sol
Sense esperar la sort
Sap que esperant s'adorm
I va patint pel temps
L'essència et fa ser així com ets
De trossos de matins i nits
D'abraçades de veritat
I de petons prohibits
La pluja fa feliç el bosc
El bé i el mal es van vivint
Sempre que m'he callat els cops
Se m'han anat quedant per dins
I tampoc cal entendre-ho tot
Si no entenem d'encerts i errors
Es fa una mica més bonic, oooh
Que aquí ningú neix preparat
Ni per ser jove, ni per fer-se gran
Que anem venint i anem marxant
Si ho fem senzill, ens hi farem menys mal
Una tornada guai
Que aguanti l'envestida
Sta guai, sta guai
No ens cansarem mai (Sta guai)
D'estimar esquivant ortigues
De cantar-te uns la, la, la
Lalalalalá, lalalalá, lala
Lalalalalá, lalalalá, lala
I es pot respirar
Com respiren les tardes
Es pot estimar
Com s'estimen els arbres
Sense que ho vegi ningú
Sense esperar res de ningú
Aquella cosa que brilla per dins
Que et va fent a tu
Que em va fent a mi
Som les llàgrimes dels moments purs
Se'ns assequen i ens fan obrir els ulls
Som les llàgrimes dels moments purs
Se'ns assequen i ens fan obrir els ulls
I un sentiment que va quedant suspès
Vol aguantar-se i neda entre el vent
Va aprenent de les crostes que es fa
Dins d'aquest horitzó platejat
I ha plorat igual que jo
I, quan riu, riu de veritat
Quan deixa de pensar en el després
I quan ja no carrega el passat
Que aquí ningú neix preparat
Ni per ser jove ni per fer-se gran
Que anem venint i anem marxant
Si ho fem senzill, ens hi farem menys mal
Sta guai, sta guai
Sta guai
Una tornada guai
Que aguanti l'envestida
Sta guai, sta guai
No ens cansarem mai (Sta guai)
D'estimar esquivant ortigues
De cantar-te uns la, la, la
Lalalalalá, lalalalá, lala
Lalalalalá, lalalalá, lala
Lalalalalá

Font de la informació