dimecres, 20 de febrer de 2019

BUHOS - Volcans


Sóc Sheila, de 1r de Batxillerat Humanístic, i m’agradaria presentar la cançó que he triat. S’anomena “Volcans” i és del grup Buhos. Aquest grup està format per Guillem Sole (veu), Jaume Nin (guitarra), Joan Blázquez (bateria), Pepe Vila-Abadal (teclat), Josep Contreras (saxo), Klaus Stroink (trompeta) i Rai Benet (baix).

Són d’un petit poble de Barcelona que s’anomena Calafell, i varen començar a tocar l’any 2005. El seu estil es caracteritza per ser rock tropical, és a dir, un gènere entre el rock dur i el pop mestís. Amb el disc “Rebel·lió en la Plaça” arriben a tots els llocs de Catalunya i de les Illes Balears i se’n venen més de 10.000 copies, a un euro, en un any de concerts.

La cançó “Volcans” està dins del disc “La Gran Vida”, que van publicar l’any 2018. Tracta de viure el moment sense preocupar-nos de les regles que no ens deixen ser qui som, de coses que sentim però que no fem per por a la reacció de la gent. La vaig conèixer perquè un dia estava buscant música nova i em vaig trobar amb aquesta meravellosa cançó. M’agrada molt, en primer lloc pel missatge tan positiu que dona, i a més pel ritme que té, ja que una vegada escoltat no pot traure-te’l del cap.

LLETRA

Sense regles que ens prohibeixin ser qui som,
com si a la nit d'avui se'ns acabés el món,
la llum al cel, com dos volcans en erupció,
ballant junts fins que acabem perdent la raó.

A la trinxera, a la qual vam créixer plegats,
em vas fer creure que tot estava al nostre abast,
i ara tot canvia i ens té atrapats,
busquem una sortida entre mitges veritats,
és una guerra i vull lluitar-la al teu costat.

Sense regles que ens prohibeixin ser qui som,
com si a la nit d'avui se'ns acabés el món,
la llum al cel, com dos volcans en erupció,
ballant junts fins que acabem perdent la raó.

Hi ha un foc que crema, i és imparable quan ho fa
treu-me la pena i encén-me com un volcà,
i quan tot es torça, tu ets l'escalfor,
la meva força sempre que em guanya la por,
no hi ha bombers que apaguin el que ens crema al cor.

Sense regles que ens prohibeixin ser qui som,
com si a la nit d'avui se'ns acabés el món,
la llum al cel, com dos volcans en erupció,
ballant junts fins que acabem perdent la raó. (x2

Font de la informació: 

https://grup-a-c.jimdo.com/espa%C3%B1ol/musica/els-buhos
https://ca.wikipedia.org/wiki/Buhos

dimecres, 13 de febrer de 2019

Valencianada 2019

Vídeo de la Valencianda 2019 amb els primers de Batxillerat artístic, humanístic i científic. En aquesta entrada podeu llegir la lletra i el vídeo de "Cançons d'ofrena", de Zoo i JazzWoman.

Per a fer la valoració de l'activitat, abaixeu-vos a l'ordinador SOCRATIVE STUDENT i poseu de nom d'aula VALENCIANADA19, i de nom del grup, el de qualsevol membre del grup.

diumenge, 3 de febrer de 2019

AVALOT - Licantropia






Entrada de Luismi (Batxillerat artístic)

Avalot és un grup de heavy metal format el 1998 a Reus, Catalunya. Es tracta d’una formació poc coneguda, amb tres discs editats: Esperit ancestral, Somnis i Arrels. La seua fama és deguda, en bona part, al fet que la majoria de les seues cançons són en català —sent aquesta, Licantropia, una de les més conegudes.

Els seus membres són: Carol Moreno: Veus (fins a 2011); Javi Ruiz: Guitarra; Gerard Prat: Bateria (guitarra entre 2000 i 2003); Andrés Gonzalez: Guitarra, i Albert Samarra: Baix i veu.

La seua inactivitat i la formació paral·lela Destral, on es troben la majoria dels membres del grup, ha conduït els fans a pensar que el grup s’ha dissolt.

He escollit aquesta cançó pel fet que no hi ha cap tema de metall al blog i he pensat que podia afegir-ne un. N'hi havia dues opcions: Avalot o Sangtraït; com que no m’agrada Sangtraït, he decidit posar Avalot.



Lletra:

La lluna tornarà a brillar,
Corre, fuig del meu costat.
Ara que ets a temps
No dubtis pas a escapar.
Sé que la bèstia tornarà
I el meu cos renaixerà.
Jo només seré
Un trist record
del que era abans.
Sentiràs por del fons del bosc,
Seràs presa dels meus udols.
Escapar de mi no podràs:
Vull beure de la teva sang!
Jo sóc la bèstia que no dorm.
Amb lluna plena sóc la mort.
Aleshores pateixo la
LI-CAN-TRO-PI-A! [Tornada]
De res no servirà cridar,
No hi ha ningú per ajudar.
Aquesta nit tu i jo
Gaudirem de la intimitat. [Tornada] [Solo]
La lluna és la meva amant,
Ella m'ordena a qui caçar.
Serà el sacrifici
Pel nostre bany de sang.
Ara ja saps la veritat,
No tinguis por, deixa't anar.
Tu només seràs
Un trist record per recordar. [Tornada]

Bibliografia:

https://100vids.com/video/xP6Uu7KNn-s/Avalot-Licantrop%C3%ADa
https://www.spirit-of-metal.com/es/band/Avalot
http://www.enderrock.cat/disc/565/arrels
https://www.metal-archives.com/bands/Avalot/48138
https://m.facebook.com/Avalot-98866675382/about/?refsrc=https%3A%2F%2Fm.facebook.com%2Fpg%2FAvalot-98866675382%2Fabout%2F&_rdr

diumenge, 20 de gener de 2019

PAU ALABAJOS - Firenze



Bon dia, sóc Eva D., de primer de Batxillerat humanístic, i volia presentar la cançó «Firenze», de Pau Alabajos.

Alabajos és un cantautor valencià que va nàixer a Torrent. A més a més, va ser escollit regidor de la seua ciutat d'origen amb Compromís, i és el secretari del COM, l'associació de músics i cantants del País valencià. Les cançons de l’autor torrentí tenen un estil folk i estan acompanyades de la guitarra acústica i de la seua veu. El tema «Firenze» és el sèptim de l'àlbum "L'amor i la ferocitat", publicat el 2016.

La cançó que he escollit és un tema d'amor, com quasi totes les d'aquest cantant. «Firenze» significa en italià «Florència», la famosa ciutat de la Toscana. En la lletra, Pau nomena algunes de les parts més importants d'aquesta ciutat, com per exemple el David de Miquel Àngel, la cúpula de Brunelleschi, els Uffizi, la font de Neptú... Però en canvi parla de com la seua parella i ell quasi no han visitat la ciutat, ja que a penes han eixit de l'habitació, tot i que el viatge els ha unit més.

M'agraden molt les cançons de Pau Alabajos, però en especial aquesta, ja que, a més que la melodia i la lletra són molt bones, es basa en Florència, una ciutat italiana que vaig visitar fa uns anys i em va enamorar. També nomena les parts importants de la ciutat, i quasi totes són peces d'art del renaixement, un dels meus moviments artístics preferits. El cantant valencià descriu molt bé Florència, amb els seus tocs de sàtira i romanticisme, i aconsegueix fer-me recordar el meu viatge. Tot el videoclip mostra parts de la ciutat italiana i em sembla un molt bon punt.

M'ha costat molt escollir una cançó en valencià, ja que me n'agraden moltes i totes són ben diferents. Jo no pense que la llengua siga important a les cançons; moltes persones diuen frases com «Jo solament escolte música en espanyol o en anglés», «Mira aquest/a escoltant música catalana; segurament deu ser indepe» o "A mi no m'agrada la música en català, és sempre el mateix". Opine que fa igual la llengua en la qual es cante mentre t'agrade la cançó. I no s’hauria de discriminar una música per la llengua en la qual està escrita. Jo escolte música en espanyol, anglés, italià, català, noruec, sami (dialecte a Noruega), francés... ja que no m’importa l'idioma. Si discriminem altres llengües o cultures, ens estarem perdent milions d'experiències o, qui sap, el nostre grup, sèrie o pel·lícula preferits.

Uns altres cantants amb cançons en català o valencià que vull recomanar són: Alfred Garcia, Txarango, Manel i La Gossa Sorda. 


Lletra:

No hem posat el nas en Santa Maria del Fiore,
no hem creuat el Ponte Vecchio
esquivant deu mil turistes,
no hem guardat fotografies
ni una mísera postal
de la cúpula gegant de Brunelleschi.

Mai no hem visitat la galeria dels Uffizi,
no hem vibrat amb l'obra mestra
dels pintors renaixentistes.
No hem pujat al belvedere
ni hem vist Florència als nostres peus.
No hem posat un forrellat al nostre amor etern.

Però em conec de memòria
els teus llençols,
la geografia del teu cos,
cada racó del dormitori
on hem plantat cara a l'hivern,
cada centímetre de tu,
cada constel·lació que dus
gravada en la pell de l'esquena.

No hem berenat junts en Plaça de la Signoria,
no hem vist el Palau dels Pitti
ni el David de Miquel Àngel.
No hem llançat una moneda dins de la font del Neptú
ni hem contemplat l'altar de Santa Croce.

Però em conec de memòria
els teus llençols,
la geografia del teu cos,
cada racó del dormitori
on hem plantat cara a l'hivern,
cada centímetre de tu,
cada constel·lació que dus
gravada en la pell de l'esquena.

Reconec perfectament
l'alarma del despertador,
la nostra roba en un muntó,
tantes pel·lícules que no hem vist
i crec que no veurem mai,
cada carícia recurrent,
mil confidències en paper
i massa adéus contra rellotge.

dimarts, 8 de gener de 2019

TXARANGO - Agafant l'horitzó

Entrada de Lucia T. (Bat. C)

La veritat és que he escollit aquesta cançó pel simple fet que parla de nosaltres i ens diu que hem de teixir la nostra gran història.

La joventut de hui en dia està molt implicada en política, en banderes, etc. però el que ens vol ensenyar la cançó és que no hem d'alçar banderes per a demostrar res; l’únic que has de fer és respectar totes les persones, tinguen la ideologia i l’opinió que tinguen. Tots hem d'anar a una, sigues com sigues, t’agrade el que t’agrade i encara que sigues el més distint a tots; això no importa gens. Si anem tots a una, podem plantar rebel·lia i recollir llibertat.

A més, no ens ha de guanyar la por, l’enveja o la cobdícia. El demà és nostre, com diu perfectament la cançó, i hem de lluitar per ell. Nosaltres som la veu, som una comunitat. No es tracta de resoldre tots els problemes del món sinó de tindre valentia per a intentar ajudar a solucionar-los. No hem de fer les coses solament per nosaltres, sinó per tots. Si veus un acte que està malament, no has d'esperar que ningú el solucione, intenta-ho. Treballa dur amb tot el que fas i ho aconseguiràs.

Hui en dia tots publiquem en Instagram històries contra el masclisme, el racisme, la desigualtat i moltes injustícies més... però, per posar un exemple, en el cas del masclisme, es produeixen una contradicció perquè no es pot defendre la dona escoltant música masclista, però ho seguim fent. Si ens fixem, segurament dos dels estils musicals més escoltats són el trap i el reggaeton, i tots aquests tipus de música i lletres tracten la dona com un objecte o com quelcom sense importància. Tots o quasi tots escoltem aquestes cançons i donem treball i audiència a gent que treballa dient, en la majoria de les seues lletres, coses inconseqüents i menyspreus cap a la dona.

El primer que hauríem de fer és defendre la dona, per exemple, en les cançons. Tots escoltem Bad Bunny, Bryant Myers i altres, que en les seues cançons no fan més que infravalorar i insultar la dona, però no som capaços de deixar d’escoltar aquest tipus de música, solament pel fet del ritme que té, que ens convida a ballar. Després veus a persones (xics i xiques) que sols defenen la dona per les xarxes socials.

En conclusió, si volem aconseguir alguna cosa, hem de lluitar per aconseguir-la; si no, si ens quedem de braços plegats, no farem res.


Lletra d'Agafant l'horitzó

Ja no ens alimenten molles
Ja volem el pa sencer!
(Txarango presente)
Tenim futur, tenim memòria.
Foc a les mans per teixir la història.
Portem en elles un llarg camí.
Viure vol dir prendre partit.
No volem fum, no volem dreceres.
Aquí no venim a fer volar banderes.
Comptem amb tu, ara no pots fallar.
Un dia u per tornar a començar.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Anem lluny, serem molts
empenyent endavant.
Qui sembra rebel·lia,
recull la llibertat.
Que no ens guanyi la por.
El demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l'horitzó.
(Música)
Ara i aquí és el moment del poble.
No serà nostre si no hi som totes.
És part de tu, també és part de mi.
Viure vol dir prendre partit.
No tenim a les mans els problemes del món.
No tenim totes les solucions.
Però venim amb coratge i amb somnis gegants.
I pels problemes del món tenim les nostres mans.
Res per nosaltres; per a totes, tot.
A la por i al racisme, calar-hi foc.
Qui treballa la terra se la mereix.
Lo poble mana, el govern obeeix.
Nuestras manos seran nuestro capital.
Quien mueva el engranaje debe decidir.
Crear, construir consciencia popular.
Eterna divisa que nos guia; vivir llibres o morir.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Anem lluny, serem molts
empenyent endavant.
Qui sembra rebel·lia,
recull la llibertat.
Que no ens guanyi la por.
El demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l'horitzó.
Serem llum, serem molts
empenyent endavant.
Som futur i alegria
seguint el pas dels anys.
Que no ens guanyi la por.
El demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l'horitzó.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.

JENNIFER SERRANO - Sense tu


Entrada d'Izan (Bat. Humanístic)

Bon dia, el meu nom és Izan Stone, de primer de batxillerat humanístic.

He escollit aquesta cançó, «Sense tu», per dos motius principals. En primer lloc, perquè tant la cançó com el lloc on va ser interpretada m’agraden. Aquest tema, interpretat per Jennifer Serrano, va representar Andorra en Eurovisió l’any 2006, a la capital de Grècia, i va lluitar per la victòria contra 36 països més. Solament Andorra ha portat cançons en català al que, a dia de hui, és el certament no esportiu més gran, més important i més vist en el món. Lamentablement, Jenny no va aconseguir passar a la Gran Final, que va tindre lloc el 20 de maig al OAKA Indoor Hall.

Jenny, encara que va a representar Andorra, va nàixer a Mieres, Astúries, l’any 1984. La cantant va decidir presentar-se a un càsting en el seu país de residència, Andorra, per representar-la l’any següent a Eurovisió, encara que ella era cambrera. Sense cap experiència als escenaris com a artista i intèrpret, va ser l’elegida pels televots i es va convertir, gràcies al públic, en la representant d’aquest xicotet país catalanòfon.

La cançó «Sense Tu» és un tema de gènere pop que parla sobre una ruptura, la soledat, la valentia i com passar pàgina. Va ser escrita per Rafael Artesero, conegut compositor en el món eurovisiu, que ha participat en els certàmens de 2008, 2011 i 2014, i Joan Antoni Rechi.

Encara que la posada en escena considere que no va ser la més encertada, i tampoc ho va ser la roba de les ballarines, crec que val la pena passar tres minuts escoltant «Sense Tu», ja que la qualitat vocal de la dona és excel·lent i té una bona presència a l’escenari.

Lletra de Sense tu

Mai abans m’he sentit al final del camí
I ara sé que és així
No hi ha res que puguem salvar
Ara sé que aquest cop he perdut la partida
Ha arribat el final

I sé que no hi ha solució
Buscaré una raó per sortir d’aquest món sense tu

Sense tu, sense tu
De sentir-me en el cel, he anat a l’infern
Sense tu, sense tu
Són tan llargues les nits sola en el meu llit
Sense tu, sense tu

I no sé com puc escapar
Vull fugir de la realitat
Oblidar-me del meu passat, caminar sense més
Tot i que sé que al final guanyaré

Oblidar-te em fa mal
Desentendre’m del que ha passat
És difícil saber que és molt dur el que m’espera
Sense tu al meu costat

Sé que no puc somiar
El passat ha passat i no torna
Cal que miri endavant, cal que aprengui a estimar
Sense tu

Sense tu, sense tu
De sentir-me en el cel, he anat a l’infern
Sense tu, sense tu
Són tan llargues les nits sola en el meu llit
Sense tu, sense tu

I no sé com puc escapar
Vull fugir de la realitat
Oblidar-me del meu passat, caminar sense més
Tot i que sé que al final guanyaré

Sense tu, sense tu
De sentir-me en el cel he anat a l’infern
Sense tu, sense tu
He perdut aquest joc, oblidant el que sóc
Sense tu, sense tu

Ara sé que puc escapar
Puc fugir de la realitat
Oblidar-me del meu passat, caminar sense més
Tot i que saps que al final, jo he guanyat

Sense tu, sense tu, sense tu

diumenge, 6 de gener de 2019

EUGENI ALEMANY - Bon rotllo i comboiet

Entrada de Lucia (Bat. científic)


Eugeni Alemany i Mafé va nàixer a Sueca el 1976. És filòleg, guionista, presentador de televisió i humorista valencià. Durant 3 anys, va ser uns dels presentadors del programa de televisió de la cadena Telecinco Caiga quien caiga. També, a Canal 9, els diumenges a la nit, va presentar el programa Trau la llengua. A més, el 6 de febrer de 2015, viatjà a Silicon Valley perquè WhatsApp incloguera la paella com a emoticona de la seua aplicació mòbil. 

En els últims anys ha ampliat la seua activitat professional al món de les arts escèniques, recorrent la Comunitat Valenciana amb dos monòlegs còmics, "T'ho dic sense acritud" i "En persona guanye".També ha participat en el musical homenatge a l'antic Teatre Xinés de Manolita Chen "Chao Chochín", de la companyia valenciana Les Reines Magues on, a part de cantar, interpreta el paper del conductor de l'espectacle. Ara està realitzant la continuació del programa Trau la llengua en À Punt. 

Aquesta cançó la va fer perquè és una manera de dir que els productes d’origen valencià han de ser respectats i consumits per la gent, i com diu el títol, fonamentant l’amistat i el bon rotllo.Va ser llançada l'any 2016 i en l’estiu d’aquest mateix anys és quan la vaig escoltar per primera vegada. Va ser en un campament d’anglès de dues setmanes al Saler. Fou el tema principal d’eixos dies i, més a més, va ser elegida per ser la nostra sirena quan havíem d'anar a les classes.Quan l’escolte , recorde moltíssimes coses d’eixe campament, i a més a més, en fa recordar molts dels amics que vaig fer allí. 

Lletra de Bon rotllo i comboiet

Oh, cassalla i arrosset
Bon rotllo i comboiet
No necessite més
Bon rotllo i comboiet

Café, mistela i
coquetes de sagí,
Comboi amb els amics,
No necessite més

Quedes amb la colla
Per anar de dinarot
Després d'una setmana
Pencant com un ninot.

Un porta cerveses,
Un altre embotit,
La vida sense preses
Fins que caiga la nit.

La música viatjant en ones
Olor a festa i papallones
Bebent, ballant, i tirant-li morro, 
i tirant-li morro, tirant-li molt de morro.

Oh, cassalla i arrosset
Bon rotllo i comboiet
No necessite més
Bon rotllo i comboiet

Café, mistela i
coquetes de sagí,
Comboi amb els amics,
No necessite més

Oh, cassalla i arrosset
Bon rotllo i comboiet
No necessite més
Bon rotllo i comboiet

La vida és una partida
És com jugar al truc
No em dolen les espases
Si me les tires tu.

Un got ple de gel,
Pot ser com la mel.
Però amb el teu somriure
Puc tocar el cel

La música viatjant en ones
Olor a festa i papallones
Bebent, ballant, i tirant-li morro, 
i tirant-li morro, tirant-li molt de morro.

Oh, cassalla i arrosset
Bon rotllo i comboiet
No necessite més
Bon rotllo i comboiet

Café, mistela i
coquetes de sagí,
Comboi amb els amics,
No necessite més

Oh, cassalla i arrosset
Bon rotllo i comboiet
No necessite més
Bon rotllo i comboiet

Robert d'Atupa representant
Des de Morella a Guardamar
Utiel, Ontinyent, això és mà de sant
Caves de Requena sempre davant.

El figatell de la Safor
La misteleta des de Xaló
Vins de València, Alacant, Castelló
No és només cuina és tradició

D'esta terreta, meleta
música, festa, La Ribera ho peta.
Plis-plai, cassoleta, no és una brometa.
Turrons artesans, a la boqueta.

Licor de café, coca de llanda,
Que no se t'oblide comprar-ne a la banda.

Orgull de poble
Tenim xoriços
Els mals a xirona
i els bons per a guisos

Oh, cassalla i arrosset
Bon rotllo i comboiet
No necessite més
Bon rotllo i comboiet

Café, mistela i
coquetes de sagí,
Comboi amb els amics,
No necessite més

Oh, cassalla i arrosset
Bon rotllo i comboiet
No necessite més
Bon rotllo i comboiet