dilluns, 18 de setembre de 2017

KING KONG BOY - Plena de vida




King Kong Boy és una banda de Gandia que ha arribat a la seua maduresa musical amb ‘Alcem el vol’, un llarga durada format per 10 tracks on observem influències variades que van des de La Raíz fins a The Killers. Ja fa anys que la música valenciana es nodreix de cantants i grups que han rejovenit la música en la nostra llengua, i no hi ha dubte que els King Kong Boy hi han entrat per la porta gran amb el seu primer LP. El tret més característic del grup és la seua heterogeneïtat, amb una barreja d’estils pròpia que parteix del mestissatge per a coquetejar amb sons de caire més indie i pop. 

El disc va ser enregistrat entre abril i juny del 2014 als Atomic Studios d’Ondara per Mark Dasousa. El productor valencià és conegut per haver treballat amb bandes com La Raíz, Aspencat, Smoking Soul’s i Orxata entre d’altres.

Les noves cançons, composades per Eduard Banyuls i Rubén Martin, són fortes i enèrgiques. Les lletres parlen de transformacions interiors i personals, però també de revolucions exteriors i col·lectives. Al disc hi han col·laborat músics de renom i també noves veus de gran projecció. Parlem de gent com Miquel Gil, Joan Marc Pérez de La Gossa Sorda, Marcos Torre i Vera Carryon de Mafalda i Xavier Maronda i Anastasia Elkina (acordió i violí de Baraca Folk).

En definitiva ens trobem davant d’una banda que ha evolucionat a un so molt més madur, amb cançons compactes i coherents, melodies apegaloses i veus originals i ben embastades que contribueixen a enriquir el ja de per si ben ric panorama musical valencià.



A la seua pàgina web pots sentir el disc complet.

Fa uns mesos ja vaig penjar Quan cau el teló de King Kong Boy, però aquesta nova cançó m'ha arribat a través del facebook de Rosa Almirall, una ginecòloga que du endavant Trànsit, un servei d'atenció a persones transsexuals de Barcelona. M'he decidit a pujar-la, en primer lloc, perquè el protagonista és un xic femení que ha renunciat a ser ell mateix per la pressió social, però que gràcies a l'ajuda d'altres persones, troba forces per a ser la persona que vol ser i recupera l'autoestima. La segona raó és que el protagonista del vídeo és amic meu i m'ha sorprés trobar-me'l ací ja que no tenia ni idea de la seua faceta artística. Finalment, voldria afegir que tinc debilitat per les lletres que impliquen algun tipus de lluita (justa).

Espere que us agrade!

PLENA DE VIDA

Torna a casa després d’anys
sense resposta
Es sent còmode i estrany,
tendre i fort

Ell vol destapar-se i eixir,
sexy, amb tacons i vestit.
Ell és pur instint animal,
l'ombra que fugia a Peter Pan pels teulats,
i ara irradia colors.

Ell vivia acatxant el cap,
tot era fragilitat
escollir deixar-se portar
li ha dut la tranquil·litat

Xiula i vola pels terrats buscant l'èxtasi
quan aplega prop del mar aterra al port.

Plouen gotes dolces d'amor,
lliures de cobdícia i control.
Ploren de plaer i de goig, vives,
sense trampa ni cartró, ni enyor
a una altra vida anterior.

Ell vivia acatxant el cap,
tot era fragilitat
escollir deixar-se portar
li ha dut la tranquil·litat
i ara respira, i ara imagina,
i ara somriu tota plena de vida.

dimecres, 13 de setembre de 2017

KING KONG BOY - Quan cau el teló




King Kong Boy és una banda de Gandia que ha arribat a la seua maduresa musical amb ‘Alcem el vol’, un llarga durada format per 10 tracks on observem influències variades que van des de La Raíz fins a The Killers. Ja fa anys que la música valenciana es nodreix de cantants i grups que han rejovenit la música en la nostra llengua, i no hi ha dubte que els King Kong Boy hi han entrat per la porta gran amb el seu primer LP. El tret més característic del grup és la seua heterogeneïtat, amb una barreja d’estils pròpia que parteix del mestissatge per a coquetejar amb sons de caire més indie i pop. 

El disc va ser enregistrat entre abril i juny del 2014 als Atomic Studios d’Ondara per Mark Dasousa. El productor valencià és conegut per haver treballat amb bandes com La Raíz, Aspencat, Smoking Soul’s i Orxata entre d’altres. 

Les noves cançons, composades per Eduard Banyuls i Rubén Martin, són fortes i enèrgiques. Les lletres parlen de transformacions interiors i personals, però també de revolucions exteriors i col·lectives. Al disc hi han col·laborat músics de renom i també noves veus de gran projecció. Parlem de gent com Miquel Gil, Joan Marc Pérez de La Gossa Sorda, Marcos Torre i Vera Carryon de Mafalda i Xavier Maronda i Anastasia Elkina (acordió i violí de Baraca Folk).

En definitiva ens trobem davant d’una banda que ha evolucionat a un so molt més madur, amb cançons compactes i coherents, melodies apegaloses i veus originals i ben embastades que contribueixen a enriquir el ja de per si ben ric panorama musical valencià.

Font: tresdeu.com

A la seua pàgina web  pots sentir el disc complet.

Lletra de Quan cau el teló

Despertes un dia entre tanta mentida,
captiu inconscient has llepat la ferida,
d'esquenes a tot, ofegat per la rutina que no vas triar.
El somni innocent ha sigut assassinat.
Els crits d'esperança, la sed de venjança, t'han abandonat.

Veus que camines i poc avances,
veus que el present està ple d'enyorances
per un temps millor on tot pareixia més fàcil.
La falsa medicina et manté adormida.
Resistir cada cop t'ha deixat malferida

Quan cau el teló, passem al cos a cos,
canviem la nostra història.
Acaba la funció, ens enfrontem al mur
que no ens deixa ser lliures.

Avui triem nàixer de nou,
si avances lentament t'esperaré, t'esperaré.
Sobre les runes i la pols,
serem la resistència front a un món que es torna boig.

Si mires cap a baix, si oblides on estàs,
si sents la veritat com un obstacle,
si se'ns acaba el temps i si oblidem la gent,
no hi haurà cap miracle que ens salve.

Quan cau el teló, passem al cos a cos,
canviem la nostra història.
Acaba la funció, ens enfrontem al mur
que no ens deixa ser lliures

Avui triem nàixer de nou,
si avances lentament t'esperaré, t'esperaré,
Sobre les runes i la pols,
serem la resistència front a un món que es torna boig.

Serem junts la resistència front al teló d’aquest món que es torna boig.
Serem junts la resistència front al teló d'aquest món que es torna boig,

Avui triem nàixer de nou,
si avances lentament t'esperaré, t'esperaré.
Sobre les runes i la pols, 
serem la resistència front a un món que es torna boig. 

Serem junts la resistència d'aquest món que es torna boig.
Serem junts la resistència quan cau el teló.

dimecres, 1 de febrer de 2017

GENER - Qui t'estima



Videoclip realitzat per Antoni Sendra i Carlos Aparicio. Tema inclòs al segon disc de GENER, "Oh, germanes! (Mesdemil, 2016)

Lletra de Qui t'estima

Ella té 
amagada en un lloc secret 
una ferida oberta
i sempre va
regalant cada glop de sang 
fins que ja no es té dreta. 

En cada home troba un llop o un vampir
i a tots els va fent lloc al seu pit. 

Un dia va mirar-se en l´espill i estava buit... 

-Filla, qui t´estima et fa patir 
Sa mare diu, sa mare diu. 

Ha fet el recompte en cicatrius: 
una es tanca i altra s´obri, sempre és així. 

S´ha cansat d´anar cobrint els danys
i s´ha fet un vestit de nit 
amb les ferides i els morats. 

Per cada malparir 
que va furtar-li un poc de llum 
ha fet un encanteri vudú. 

Ja no vol res a canvi quan somriu... 

-Filla, qui t´estima et fa patir 
Sa mare diu, sa mare diu.

"Amb aquest segon disc Gener vol representar un salt evolutiu de la banda, que s’aboca cap a noves vies sòniques. Si a El temps del llop (Mesdemil, 2014) jugaven amb elements del blues i les músiques d’arrel per crear melodies pop amb flaire mediterrània, en aquest nou treball Carles Chiner, Pasqual Rodrigo, Enric Alepuz, Vicent Todolí, i César Castillo creixen junts i s’atreveixen amb sons soul o la psicodèlia.

L’àlbum, enregistrat en directe als estudis de Paco Loco al Puerto de Santa Maria (Cádiz), vol ser un homenatge i una reivindicació del vessant receptiu de la humanitat, alhora que una porga de consciència dels mals endèmics de la masculinitat més tossuda: Les diferències psicològiques entre homes i dones, l’eterna lluita de sexes, l’arraconament i el sotmetiment de la feminitat, la imposició de la masculinitat social… són els temes al voltant dels quals gira obsessivament aquest disc-collage, en què també s’hi troben referències a la prosa de Ray Bradbury, als versos de Sylvia Plath o a la música de Nina Simone. 

La portada, una fotografia-collage creada per l’artista Alberto Beltrán, reuneix a una cinquantena de figures femenines de la cultura popular, de la mitologia clàssica i de la mitologia particular i personal dels membres del grup, incloent-hi a les seues germanes, mares i estimades." 

Font: Tresdeu.com.

dijous, 22 de desembre de 2016

PUPIL·LES DILATIVES - Benvinguda al Desbarat



Videoclip oficial de la cançó "Benvinguda al Desbarat", enregistrada a Atomic Studio a finals de 2015.


1. Vosaltres sou una de les grates sorpreses eixides últimament a l’escena musical en valencià. Com us vau platejar crear Pupil·les? Què voleu aportar?

Ens plantejàrem crear el nostre grup després del Festivern de fa dos anys. Malgrat haver gaudit molt amb els grups que hi participaren, vam tirar en falta la presència de dones a l’escenari i la manca d’un discurs feminista més consolidat. El que volem aportar és un discurs cap a totes les dones que nasca d’experiències personals, pensem que per cantar al feminisme és molt important haver patit el masclisme de primera mà.

2. Trobem que s’està donant un moment força interessant a nivell de propostes musicals/culturals fetes per dones (grups, festivals, fanzines, jornades,…), especialment a l’escena underground. Com viviu vosaltres aquest moment? Quines propostes actuals (grups, festivals,…) fetes per dones us han cridat l’atenció i recomanarieu?

Sí, estem vivint un moment on les iniciatives feministes cada vegada tenen més presència, però encara queda molta feina per fer. Nosaltres l’any passat participàrem al festival Tremenda Fem Fest, a Castelló, i el recomanem sempre que ens fan una pregunta com la que ens heu formulat. El Tremenda és un festival per a tots el públics però on només actuen grups de dones. Allí et pots trobar grups de teatre, grups de música, xerrades, cinema feminista, etc. A més, aquest any han tret un fanzine del festival. Molt recomanable, allà vam gaudir de les Born to Hate que són boníssimes. Altres grups de dones que seguim i recomanem són la rapera Furia, Rebeca Lane i, al País Valencià, les Esir són molt bones.

3. Pupil·les dilatives heu tingut molt bona acceptació inicial. Quins plans de futur teniu com a grup?

El futur immediat és anar fent i creixent com a grup poc a poc. Ara mateix, acabem de gravar amb Mark Dasousa el primer single, Benvinguda al Desbarat, del que serà el nostre segon disc, si tot va bé.

4. Quines propostes de les que actuen en aquesta edició recomanaries no perdre’s i per què?

Enguany hi ha un cartell més variat, i ens agrada molt en general. La Gossa Sorda està en “L’última Volta” i és un dels grups que més ens ha marcat la joventut a nivell polític, aquest concert no ens el podrem perdre. La gran recomanació per part nostra és At-Versaris, tant per l’estil com per les lletres, tenim moltes ganes de veure als catalans. En definitiva, el Festivern és un festival referent per a nosaltres i estem molt contentes de participar-hi aquest any.

TESA - Rebesnéts del Tio Canya



Videoclip avançament del nou disc de Tesa, "Al-tesa". Recordes el Tio Canya?

TESA amb PUPIL·LES DILATIVES i KRAZY - L'escenari és nostre



Avançament del nou disc de Tesa anomenat “Al-Tesa”. Rap en català!

divendres, 10 de juny de 2016

LAS VVITCH - Enamorada de la copa



Aquesta parella de Barcelona reivindica que es pot fer perreo inclusiu i feminista. Per a les VVITCH no hi ha gèneres musicals masclistes, sinó discursos que es poden canviar, i que elles canvien. Per exemple, el terme bitch (puta), paraula amb la qual acaben moltes de les cançons de trap, es transforma en Witch, acrònim de Women's International Terrorist Conspiracy from Hell (Conspiració Terrorista Internacional de les Dones de l'Infern), grup d'activistes feministes radicals de finals dels 60.

Ací i ací pots trobar més informació d'aquest duo.