dimecres, 31 de juliol de 2019

LA TIA FIGA - Trap Brut


Elisa Borredà és la Tia Figa, una xica de Benigànim que es va estrenar fa un parell d’anys amb “Trap brut”, un senzill fresc amb un rerafons feminista i orgullós de les arrels, que m’ha sorprès molt agradablement. El vídeo té també una factura interessant que li trau molt de partit a una butaca enmig de l’horta. No et perdes la sororitat de la lletra ni el seu col·loquilisme orgullós: “Mante, no me toques los ovaris que si no t’estampe… m’auela m’ha dit que la meua cosina s’ha posat, de nou, a festejar”.

Ací pots vore l'artista participant en el documental En la brecha (2018), un documental interactiu que denuncia el biaix de gènere en el treball. 

dijous, 27 de juny de 2019

ATZEMBLA - Clara nit

Vídeo elaborat a partir de les imatges fetes pel primer de Batxillerat de Ciències de l'IES Isabel de Villena en defensa d'una masculinitat creadora d'igualtat. Novembre de 2018.

No et perdes la lletra de la cançó "Clara nit" del grup Atzembla, amb Vera i  Bàrbara, de Mafalda.


Atzembla - Clara nit (amb Vera i Bárbara de Mafalda)

LLETRA

És a cada moment quan tens l’oportunitat
de no contribuir i fer un pas al costat.
És a cada moment i el temps se t’està acabant.
Qui voldràs ser, opressor o alliberat?
Tu, tria!

A aquestes altures ja deus haver tastat
tots els privilegis que envolten el nostre fal.
Ha estat un plaent viatge com si no et tocara
i saps que, coherent, no et queda asil a la ignorància.
I cal que aprengues a renunciar.

A aquestes altures ja et deu haver xapat
la boca alguna dona amb la seua veritat.
Has après, en perdre, a mantindre-la tancada.
I saps que així ha de ser fins que t’embrute la batalla.
I cal que lluites del seu costat.

A aquestes altures ja deus haver pagat
l’ínfim preu que es cobra el patriarcat.
Xiquet, sigues valent mentre et fique la gasa.
I ara, et menges ferm tota la merda que et passa
i tens els sentiments esquinçats.

A aquestes altures ja et deus haver odiat,
obligant-te a lluir eixa masculinitat.
Agafa un bon amic i dóna-li un bes a la boca
i trenca amb l’homofòbia que et domina i t’empresona
I sent, i sent-ho tot fins al final.

Traïm-nos sense frens, sense dubtar.
Trenquem amb qui vam ser
per construir, amb les runes, un nou temps,
sent sincers amb nosaltres mateix per canviar.
Siguem la clara nit que no impedeix la lluna brillar.

Traïu-vos sense frens, sense dubtar.
Trenqueu amb qui vau ser
per construir, amb les runes, un nou temps,
sent sincers amb vosaltres mateix per canviar.
Sigueu la clara nit que no impedeix la lluna brillar.

dimecres, 12 de juny de 2019

DOCTOR PRATS - Les nits no moren mai


Recomanació de Nerea

“Les nits no moren mai” és una cançó que el grup Doctor Prats ha versionat i ha adaptat al català, amb una nova lletra de l’original «The nights», del suec Avicii, per al disc de «La Marató».
Doctor Prats és un grup musical de Terrassa i el Vallès, format el 2015 amb la intenció de ser solament un "grup virtual", l’estil del qual és ska, reggae, funk, electroswing, pop, cúmbia i dubstep. Està format per 7 músics: Marc Riera (creador del grup), Guillem Boltó, Ramon Figueras, Miki Santamaria, Víctor Martínez, Josep Jaume Rey i Oriol Cors. Varen penjar les primeres cançons i, com que a la gent els van agradar, començaren a ser coneguts al territori musical, i aquest mateix any van traure el seu primer disc anomenat “Patates amb peix”.

A l’abril de 2016, un any després del llançament del primer disc, en trauen un segon anomenat «Aham Sigah», i el 2018, un tercer anomenat «Venim de Lluny». A l'actualitat tenen un total de 3 àlbums. Aquest grup ha traspassat les fronteres amb la seua música fent actuacions a França, Hongria i al Japó, i ha omplit escenaris en els festivals més importants del país com el Canet Rock, l’Acampada Jove o BioRitme.

Vaig conéixer aquesta cançó perquè en les falles d’enguany la van posar a una berbena on vaig anar i em va agradar molt la lletra i el ritme, així que em vaig interessar en ella i em va sorprendre quan vaig descobrir que era una cançó d'Avicii. La lletra és un intent d’explicar als més xicotets que s’ha de guardar la vida com un record molt gran i important, perquè aquesta passa molt de pressa sense que te n'adones i els records són l’únic que roman, i això és exactament el que em transmet.


LLETRA
Ja fa temps, no he oblidat
quan les ombres van marxar
i l'animal de dins
sortia a jugar.

I cara a cara,
amb la por vam aprendre la lliçó,
i amb llàgrimes ara
guardem els records.

Un dia el meu pare em va dir:
la joventut se'n va.
I agafant-me fort va continuar:
tindràs un cor bategant segons el que has viscut.
Quan tinguis problemes, jo hi seré.

I un dia deixaràs enrere el món
i viu una vida que recordis.
I m'ho explicaves quan sols era un infant:
aquestes nits no moren mai.
Les nits no moren mai.

Quan sentis la tempesta a prop
encén el llum
i fes-te el fort,
i amb les estrelles escriu el teu nom.

Vas dir-me:
pots anar molt més enllà,
pots creuar terres i mars,
jo et guiaré i sempre et podré ajudar.

Un dia el meu pare em va dir:
la joventut se'n va.
I agafant-me fort va continuar:
tindràs un cor bategant segons el que has viscut.
Quan tinguis problemes, jo hi seré.

I un dia deixaràs enrere el món
viu una vida que recordis.
I m'ho explicaves quan sols era un infant:
aquestes nits no moren mai.
Les nits no moren mai.

Aquestes nits no moren mai.
Les nits no moren mai.

FONTS D’INFORMACIÓ
https://es.wikipedia.org/wiki/Doctor_Prats
https://www.vilaweb.cat/noticies/doctor-prats-un-grup-virtual-que-triomfa-a-la-vida-real/
https://fanmusicfest.com/content/doctor-prats
https://www.fetasantfeliu.cat/entrevista/84702/doctorprats

PUPIL·LES - Colps de puny


Recomanació d'Ana (Bat. Científic)

Una altra vegada, torne a elegir una cançó de Pupil·les, un grup de rap en valencià de lletres literàries, feministes i reivindicatives, que, encara que siga de rap, té influències d’altres estils com musicals com el punk, el hip hop i el reggae. Tenen com a referents artistes coneguts com Mala Rodríguez, Gata Cattana, Obrint pas, La Gossa Sorda o Aspencat.

El seu origen té lloc al barri de Benimaclet, a la València de l’any 2014, quan els seus integrants (Mireia Matoses, Natàlia Pons, Montse Morales de veus i Joan Rodríguez de punxadiscos), que gaudien de la música dels concerts, s’adonaren que era necessària la presència, quasi inexistent per aquells moments, de grups amb missatges reivindicatius i feministes. Per això pensaren: Per què no fer el nostre propi grup?

Aleshores, des d’aquell moment fins ara, s’han dedicat a l’elaboració de temes que haurien d’haver tingut molt més èxit del que realment han tingut per la importància del missatge feminista que volen transmetre, el qual es veu reflectit perfectament en la cançó que he triat, “Colps de puny”, un encàrrec per a un curtmetratge que es difongué per A punt, i que denuncia l’horrible assetjament que les dones patim pel carrer, les fastigoses situacions per les quals hem de passar pel simple fet de ser dones i voler ser lliures, siguen quines siguen les nostres vestimentes o el nostre maquillatge.

Estic segura que totes les que esteu llegint aquesta entrada heu sigut víctimes d’alguna d’aquestes situacions més d’una vegada, com a mínim, i sabeu que no es tracta de moments agradables de viure ni de recordar. Per tant, veureu com jo la importància de difondre aquest vídeo i de fer tot el possible per finalitzar l’assetjament al carrer.



Pàgina oficial:
https://es-es.facebook.com/PupilesOficial/


Lletra:

Gira la mirada espantada caminant,
té por a la nit, carrers mal il·luminats.
Escolta xiular dèbil, cada colp més prop
apreta el pas de pressa com si anares a galop.
Des d'un cotxe al semàfor la conviden a pujar.
Són dos homes somrient-li, dient-li obscenitats.
Ella baixa el cap: "a casa vull arribar,
respondria el que pense però la nit em fa fredat".
Al dia següent continua el seu malson,
des d'un bar la criden: "Mamita que bombón!
Eres un bellezón, vas siempre sola?
Quieres tomar algo conmigo a deshora?"
Rebufa i s'angoixa, torna a baixar el cap,
apreta fort el puny, tan fort que es fa un arrap.
Anava a treballar, no ha pogut evitar
canviar-se de vorera i enfadar-se per creuar.
Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny
Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny
Silenci! No vull cap opinió,
si em maquille és perquè vull no per les vostres ovacions.
La meua vestimenta no justifica l'agressió,
si crides quan jo passe és violència i opressió.
El meu cos la meua pàtria i la defensaré,
qualsevol intrusió la respondré amb ungles i dents.
Cansada de mirar cap altre lloc,
estic tan enrabiada que no puc fer oïds sords.
Cap a casa no vull ser valenta, vull ser lliure,
vull escriure que tinc motius per viure.
I a l'assetjador el farem fora, ja està bé!
No tindreu cap poder sobre mi, mai més!
Ni hui, ni ahir, ni mai, em plante, et faré front.
Ni hui, ni ahir, ni mai, he fet fora la por.
Sóc jo la que em done dignitat.
Jo sóc la que m'estime de veritat.
Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny
Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny
Farta de què em criden, farta d'aguantar.
El carrer és meu i reclame el meu espai.
Vull caminar tranquil·la i segura pel veïnat.
El meu cos no és públic, jo sóc l'ama i és privat.
Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny
Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny
Colps de puny
Colps de puny
Colps de puny
Colps de puny, colps de puny
Colps de puny
Colps de puny
Colps de puny
Colps de puny, colps de puny

SMOKING SOULS - Eterna força

Recomanació d'Ana Zambrano i de Jaume Marston

Smoking Souls és un grup de música en valencià, format per Carles Caselles (guitarra i veu), Pau Camps (guitarra), Josep Bolu (bateria) i Miquel Àlvarez (baix). Aquest grup d'amics va formar Smoking Souls l'any 2010 a Pego, en la Marina Alta. Les cançons d’aquesta banda musical són al més pur estil del rock en valencià.

Aquest grup va llançar el seu primer àlbum l'any 2013 i el van anomenar "L'espenta", el qual constava de dotze cançons. Aquest grup d’amics va ser l’encarregat de gravar la cançó per al festivern 15/16, la qual varen anomenar “Nit salvatge”, tema que ha acumulat unes sis-centes huitanta mil visites a Youtube i més de quatre mil likes aproximadament.

L'any 2017 publiquen el seu tercer disc, “Cendra i or”, editat per Propaganda pel fet!, compost per onze cançons. Al llançament d'aquest mateix àlbum, que va guanyar un premi Ovidi per ser el millor disc de rock, Smoking Souls va dir: "La cendra és el resultat i el rastre del pas del foc, és la misèria que deixa morta la terra, el graó més pròxim a la mort. D'aquesta cendra renaix la figura mitològica de l’au Fènix, que desperta daurat d'entre les cendres i esdevé etern i immortal com les idees. Cendra i Or és l'estat permanent cap al canvi per fer front als impediments i obstacles que se'ns presenten dia a dia, un cant per agafar aire i sortir del pou de la misèria."

A més dels dos àlbums mencionats anteriorment, que són els que més han marcat aquest grup de rock, van llançar l’any 2011 el seu primer treball, que tenia simplement el nom de “Maqueta”. També van traure quatre senzills: “Alacant per interior” (2014), “Nit salvatge” (2015), “L'últim ball” (2018) i “Líquid” (2019). D’àlbums en tenen quatre: els dos mencionats abans, “L'espenta” i “Cendra i or”; “Nòmades” (2015) i “Paratges preferits” (2019).

Nosaltres hem triat la cançó “Eterna força” del disc “Cendra i or”, llançada fa dos anys aproximadament, perquè és la cançó que més ens agradava d’aquest fantàstic grup pel seu estil i per la seua sonoritat. A més d’això, el ritme i la veu són molt bons, però no són només aquests dos aspectes, sinó que la seua lletra, plena de metàfores que expressen de manera molt bonica el missatge de la cançó, també acompanya molt gratament el ritme, ja que parla sobre un amor desafortunat.

Pàgina oficial:
http://www.smokingsouls.net/es/



Lletra:

A pesar de tot vaig insinuar
que sobren les paraules.
Els ulls em diuen el que vols;
no vols marxar avui.

Entre aquells muntons
de maletes i records,
jugàrem a aquell joc
que ningú mai va voler jugar
per por a perdre.

Era imprevisible veure’ns així,
dalt d’aquell vaixell obscur
que ha perdut les coordenades
i que no veu el futur.

Plou a l’horitzó,
i s’esdevé una llum
que desperta l’esperança,
on està la meva terra,
on volia créixer.

Si m’ofegue seràs l’aigua
que s’endinsa dins de mi.
Si hem disparen seràs
el moment just abans de morir.
Seràs la llei mes justa, eterna força.
Seràs la meva llar.

Quin preu hem pagat
per aquest bitllet.
No queda res enrere,
ni les cendres d’aquell mapa,
ni les fotos d’aquell vespre.

Quin és el motiu per acomiadar
el poble on et criares?
No conec aquestes cares
i em refugie en aquell camp.

Era necessari veure’t a prop,
quan el silenci crida fort,
quan la meva ment es calla.

Era necessari veure’t a prop,
quan la desídia crida fort,
perquè he perdut la batalla.

Si m’ofegue seràs l’aigua
que s’endinsa…

Si ens fan fora de les cases,
tu seràs el meu abric.
Si em fan presoner per no callar,
seràs la llibertat,
seràs l’exèrcit que farà
cremar la soledat.
Seràs la meva llar.

OQUES GRASSES - Torno a ser jo i In the night

Recomanació de Jaume Marston i d'Ana Zambrano

Oques Grasses destaca per no ancorar-se a un estil, és a dir, que no volen ser representatius d'un sol estil musical. Aquesta banda de música en català està composta per set músics: Josep Montero (veu i guitarra), Arnau Altimir (bateria), Joan Borràs (teclats), Guillem Realp (baix), Miquel Biarnés (trombó), Miquel Rojo (trompeta) i Josep Valldeneu (saxo). Aquest grup va nàixer l'any 2010, però es va popularitzar l'any 2012 amb el llançament del seu primer disc "Un dia no sé com".

Pel que fa a la discografia, han produït cinc àlbums: “Un dia no sé com” (2012), “Digue-n'hi com vulguis” (2014), “You poni” (2016) i “Fans del sol” (2019). Les dues cançons, que hem posat com un "pack" perquè els seus videoclips fan un curtmetratge, formen part de l'àlbum “Fans del Sol”, que recull 12 cançons. Paraules d’Oques Grasses, quan van llançar l'àlbum: "El sol és una estrella mundial i no dona gaires voltes a les coses, és aquella escalfor que no espera res a canvi, la llum gratuïta dels dies, aquell record agradable dins l’ombra, les cabres, la vida. Som fans del sol perquè vivim a la Terra, i també tenim problemes Hiuston, però no tenim cap problema amb això, perquè això ens uneix. Sentim quan arriba i sentim quan marxa, milers i milers de matins alhora, milers de vespres que es riuen i es ploren. Som fans del sol i sort en tenim, perquè també ens ha atrapat la pluja, però igualment l’hem portat a dins."

"Torno a ser jo" és una cançó d'estil folklòric combinat amb dance i house, mentre que “In the Night” barreja un ritme llatí amb components electrònics. Aquestes dues cançons, com ja hem dit abans, formen part d’un curtmetratge d'uns set minuts i vint segons, que presenta dues parts, cadascuna per a una cançó.

Hem descobert aquestes cançons investigant sobre quins eren els grups que canten en català/ valencià amb més reproduccions a internet, però no la trobàrem directament sinó que ens va aparéixer en recomanacions. Ens va sorprendre com és que aquestes cançons, amb més de nou-centes mil reproduccions, no les havíem escoltades abans. Quan les vam escoltar per primera vegada, vam sentir el seu bon rotllo, sobretot amb la cançó “In the Night”, ja que t'enganxes molt de pressa als seus "In the night, in the night, in the nainonai nonaight".

LLETRA:

In the night, in the night,
in the nainonai nonaight.

Aquesta nit vull ser jo el meu propi perill,
que em peti la vida al pit.
No cal pensar en el que serà demà de mi,
que si m’hi he de fer mal pensar-ho no em serveix.
Cremo de desig, cremo de desig,
s’evapora el gris i no em pregunto res,
la teva pell em fa saltar pels marges,
que l’ànima s’enlairi amunt
i senti el risc.

In the night, in the night,
in the nainonai nonaight.

Es despengen de l’arbre
les taronges senceres,
van trenant les arrels i floreixen.
Ja ha marxat el neguit de vacances,
aquella por al naufragi que encalla.
S’oblida tot aprop del teu melic,
i tot el dia lailolai,
i que no acabi, no acabi mai.

Aquí en l’ocàs dels meus principis,
la tristesa ha set l’escala.
Naixem en la fi dels dies,
les nostres mans,
les nostres ales.

Aquí en l’ocàs dels meus principis,
la tristesa ha set l’escala.
Naixem en la fi dels dies,
els nostres mals…

In the night, in the night in the night nonainonait.


dijous, 6 de juny de 2019

GOSSOS - Corren


Entrada de Santiago (Bat. Humanístic)

Gossos és un grup rock català que es va formar a l'estiu de 1993 quan Oriol Farré (veu i guitarra), Juanjo Muñoz (veu i guitarra), Roger Farré (veu i baix) i Natxo Torrés (veu i guitarra) van decidir formar el grup. Van fer molts concerts, però no van ser coneguts fins a la segona oportunitat que van tenir en un concurs el 1994, en el qual varen guanyar amb el seu disc Gossos. A més, el 2002 va arribar un nou membre al grup anomenat Santi Serratorsa, que tocava la bateria.
La cançó et fa entendre que les paraules tenen significat i que les has d'utilitzar al llarg de la teua vida. També diu que mai és tard per a dir allò que hagueres volgut dir, ja que les paraules no caduquen i sempre corren pel nostre interior.

La cançó “Corren” va ser editada per primer cop al 2007, i es pot trobar en el nové disc de Gossos. Ha sigut una de les cançons més populars del grup. A més, s'ha convertit també en una de les cançons més cantades de la música en català. El premi que va guanyar aquest grup gràcies al tema va ser al millor videoclip, segons votacions populars en Enderrok l’any 2008.

M'ha agradat perquè té molt de ritme i la lletra tracta d'un tema sobre el qual mai m'havia parat a pensar. A més, és la primera vegada que escolte aquesta cançó a pesar d'haver escoltat alguna vegada el nom d'aquest grup. Aleshores, pense que les ràdios haurien de posar cançons en català o valencià, igual que en posen en altres idiomes, ja que podrien donar-li una oportunitat a aquestes cançons, que tampoc estan malament.

FONTS:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gossos
https://fanmusicfest.com/content/gossos

        LLETRA:
És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot alló que m'he amagat i que no m'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Difícil descobrir qui soc avuí.
Una gota em cau mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol alhora
Tomba la bala bala,
tomba la bala que m'apuntava, era la meva
i jo mateix em disparava.
Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No s'esborren, en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora.
On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...
Hauria d'haver estat diferent,
però en un moment s'han tancat les portes.
Poso els peus a terra, vull caminar
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.