diumenge, 21 de gener de 2018

GENER - Les dones



Aquesta és una cançó del grup Gener, integrat per Carles Chiner, Enric Alepuz, Pasqual Rodrigo, Vicent Todolí i César Castillo. La cançó, la qual forma part del disc "Oh, germanes!", està orientada a la dona (com les altres obres del disc).

En aquest disc, publicat l'any 2016, la banda va voler explorar nous territoris, enfocant-se principalment en la lluita entre els dos sexes, la feminitat i la imposició de la masculinitat social (com un problema). Amb aquest nou àlbum, la banda també ha volgut cercar nous sons i estils musicals sense abandonar el pop. Els temes que componen "Oh, germanes!", tenen aires de soul i psicodèlia, així com una contundència remarcada en les harmonies vocals.

Tornant a la cançó escollida, aquest tema, "Les dónes", tracta sobre el misteri de la dona des dels ulls de l'home. En la lletra podem entendre que els homes, en intentar comprendre a les dones, ens posem a la mercè d'elles, tornant-nos vulnerables i servils. En l'obra la figura de la dona es compara a la de l'oceà, bell i misteriós, tant afable com irascible, i inassolible. Aquesta cançó m'ha agradat ja que trenca amb els esquemes establits respecte a la música que parla sobre la dona, ja que en la majoria de cançons d'avui dia es tracta a la dona com un objecte sexual freturós d'altres capacitats. És per açò que aquest Àlbum de Gener suposa un conjunt únic de peces que ens mostren la realitat social i una música que realment parla sobre la dona.

Lletra:


Per més que intente apropar-me a tu,
per més que nade, sempre estàs lluny.
Convoques ones amb una mà
i amb l’altra fas una trena de corals
al meu voltant.

Em trobe com un peix de cotó:
eixampla’m i desfés-me del tot.
M’espentes, vols que me’n vaja lluny
i quan me’n vaig la ressaca em torna a tu.

Les dones
-com l’oceà-
sabeu el misteri.

Els homes
només anem
només anem només anem nadant.

Ja m’ho va dir un poeta ancià:
Compte amb les dones i amb l’oceà,
els homes fem per entendre el món,
però elles venen del fons, del fons, del fons”.

Les dones
-com l’oceà-
sabeu el misteri.

Els homes
només anem
només anem només anem nadant.






Guillermo Serón 1ºBach C





dilluns, 15 de gener de 2018

SMOKING SOULS | MURS

BIOGRAFÍA DEL GRUP:
2010:

SMOKING SOULS NAIX L'ANY 2010 A PEGO, REPRESENTANTS D'UNA GENERACIÓ DE JOVES QUE DES DE XICOTETS HAN EXPLORAT ELS TERRITORIS MÉS OCULTS DE LA MÚSICA. JOVES CRESCUTS EN TEMPS D'INCERTESES PERÒ QUE HAN APRÈS A GUANYAR-LA A COLP DE CANÇÓ. HO HAN APRÈS DELS PAISATGES DEL SEU MARINA ALTA. LA TERRA EN QUÈ HA CRESCUT LA MAJOR PART DE L'ESCENA MUSICAL DEL PAÍS VALENCIÀ.

2013:
FINS LLAVORS NO REGISTREN EL SEU PRIMER DISC L'*ESPENTA [*AUTOEDITADO]; UNA TRUCADA ESPERANÇADORA I POSITIVA ENFRONT D'UN CONTEXT DE DESCONFIANÇA, INESTABILITAT I INJUSTÍCIA. AIXÍ DONCS, L'*ESPENTA FA DE LA FORÇA I LA UNITAT, LES EINES PER A TRAÇAR UN FUTUR IL·LUSIONANT I PER A CAMINAR A PAS FERM SOBRE UN PRESENT ASFIXIANT I INCERT.

2015:
ENGUANY PUBLIQUEN EL SEU SEGON DISC D'ESTUDI, AQUESTA VEGADA AMB LA PRODUCCIÓ DE MARK DASOUSA, ANOMENAT NÒMADES [PROPAGANDA PEL FET!]. AMB AQUEST DISC EL GRUP PASSA A FORMAR PART DE MOLTS CARTELLS DE MÚSICA EN VALENCIÀ I ELS PERMET OBRIR LES PRIMERES PORTES A CATALUNYA.

2017:
ARA AMB CENDRA I OR [PROPAGANDA PEL FET!] PRESENTA EL SEU ÚLTIM TREBALL D'ESTUDI DE NOU AMB EL PRODUCTOR MARK *DASOUSA. ONZE CANÇONS ON EL GRUP DEMOSTRA EL QUE JA VÈNIA OFERINT AMB UN SO DE MURS DE GUITARRES ACOMPANYADES PER UN RITME CONTUNDENT EMBOLICAT D'UNA VEU CÀLIDA, NO OBSTANT AÇÒ CERCANT NOUS HORITZONS CAP A SONORITATS MÉS FRESQUES I NOUS RITMES I EXPERIMENTACIONS.



SARA QUEVEDO SANCHEZ, 1ºBACH HUMAN

LLETRA:

Ara creus les mentides i et veus
endinsat en una pel·lícula d’acció
on moren els herois.

Publicar i descriure el que vius;
una historia inventada et fa sentir més viu.
Ningú ha vist el teu perfil.

Disculpa la intrusió,
volia presentar-me.
A voltes no sóc jo,
seré el que vulgues tu.

Mai dic el que et vull dir
ni faig el que he de fer.
Busque un vestit millor
per a ser el que no sóc.

Tal volta miraràs
com oblidar la distància,
i no ens podrem tocar.
No estem prop, no ens tenim.
I el món segueix girant,
cadascú amb una història.
Sols queda recordar
com cremàvem la nit.

T‘escriuré mil paraules al mur
i viuré amagat entre punts suspensius.
Et descriure els meus ulls.

Si camine i et trobe al carrer,
no estaré preparat per a dialogar;
faré com si no fos allí, o no estigueres.

Tal volta miraràs
com oblidar…

I el món segueix girant,
cadascú…

Demanarem a crits
que avui no sonen les alarmes.
Tan sols ens queden les paraules,
trencar amb el silenci.

diumenge, 14 de gener de 2018

ONADES - La Muixeranga d'Algemesí

Versió de la Muixeranga del Grup Onades.  Àlex Velázquez al piano. Xavi Richart i Cristina Martí a la dolçaina.

El 7 de gener de 2018 es va celebrar a València la Tercera Cavalcada de les Magues de Gener. Una de les magues era la nostra exalumna Laura. Durant l'acte, es van fer torres humanes (muixarangues) i es va tocar amb la dolçaina i el tabalet la cançó tradicional anomenada "La Muixaranga", que sol acompanyar les pujades i figures dels muixaranguers. Mentre això passava, algunes persones insultaven els muixaranguers i les magues, confonien la cançó amb Els Segadors i cantaven el "Cara al Sol", com es pot veure en el vídeo que inclou la notícia.

Tal com llegim a la pàgina de la Muixeranga d'Algemesí: "La Muixeranga viu, probablement, el millor moment de la seua història i gaudeix del reconeixement i l’admiració de bona part de la societat valenciana. Un fet que s’ha accentuat a partir de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO (2011) de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, que ha comportat una projecció nacional i internacional. 



BAD GYAL - Indapanden

Alba Farelo es troba darrere de Bad Gyal. Te 20 anys i està revolucionant els nous generes urbans més «millenials» com el trap i el «dancehall».
Canta en català, castellà i anglès i ja ha dit que no vol escoltar parlar de grabar un disc.

Bad Gyal, sobretot, ha destacat per que sense voler-lo el seu nom s’ha unit al sell de defensora del neofeminisme.
Les seues lletres defensen l'empoderament femení, l’hedonisme i la llibertat de la dona per a ser propietària del seu cos.


LLETRA

Fet per mi
hauries d'entendre perquè sono així
quan entro a la party engeguen el beat
perquè saben que com jo ja no hi ha res per aquí
i quan jo entro a la pista flamisells al dit.
La Gyal tot ho crema, no deixa res buit
la sala s'emplena si corra que estic
en el podium em desfaso i em sua el que em dius.
Eh, me la sua.
Ja saps prou bé que ho sento
sap greu pero no ho lamento
si vols entrar en el joc
first mirem com vas de dancehall.
Es què no puc perdre el temps
si no balles ni ho intento
perquè ara mateix ja se sap
que lo que estic fent es serio.
I ell em mira així així
seu cos amb el meu
pillant el beat
tots els nois mirant-nos envojits
ja saps prou bé que aquí tu ets l'escollit.
Ell em mira així així
seu cos amb el meu
pillant el beat.
Tots els nois mirant-nos envojits
així que boy ja ho saps, afortunat.
A ron em sap la boca
tota la roba xopa
i per com em mira sé
que em vols fer la teva dona.
Només aquesta nit
no vull ser de cap persona
i ara ensenyam el pis, ens posem un altra copa.
I es que jo em veig preciosa
em sento orgullosa
miro al mirall i penso:
que bé que estic sola!
A mi no em cal ningú
nen no em ve d'aquestes hores
avui estic molt bé
però demà és una altra cosa.
Dema serà una altra cosa, ja saps que és una altra cosa.
Després el dia següent
penso que he perdut el temps
i dic: perquè fas les coses? 
si en veritat no és el que sents.
I estàs molt be!
No et ve d'un parell de nens
t'ho estàs montant tot tu sola
ets una shawty independent.

-Naiara Jackson 1BatxH-

dissabte, 13 de gener de 2018

ZOO-El cap per avall



Zoo és un grup musical nascut el 2014 a Gandia de la mà d'Antonio Sánchez, també conegut com a Panxo. L’any 2014 el grup va revolucionar les xarxes socials amb la seua primera cançó i videoclip: Estiu. El vídeo a YouTube va tenir gran èxit per les reproduccions aconseguides en poc temps i al final del mateix any van publicar el seu primer àlbum, Tempestes vénen del sud. A partir d’eixe moment varen fer més de 65 concerts en any i mig.
Tres anys després ha eixit el primer single de ‘Raval’, El cap per avall va arribar el 28 de febrer del 2017.
Aquest single de ‘Raval’ ens envia a una de les moltes cares i significats del nom i concepte del nou disc. El raval com a la perifèria d’un barri. Per destacar dir com crítica la corrupció, la destrucció del litoral i de l’horta i, també cita altres aspectes ridículs o contradictoris que tenim. Podem veure com el títol fa referencià al quadre de Felip V que penja cap avall en el Museu de l’Almodí de Xàtiva i que recorda el mal que va fer.
Per finalitzar dir-vos que el grup en març d’aquest any comença amb el seu tour i podeu gaudir de veure'ls en directe si vos doneu presa i compreu les entrades.


LLETRA


Vam sobreviure a l'incendi
vam fer-li front al gegant,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball del cap per avall.

Paella congela, falleres de cartró,
olor a roda cremada, gomina i processó.
Saluda el senyoret, escola de retors,
el sant a passejar, Un beso i una flor.
Nos vamos a forrar, un finde en benidorm,
posar la mà i callar, platges de formigó.
Vivir así es morir de amor, cantava Milans del Bosch.
L’himne regional provoca llàgrimes,
pàgines i pàgines, d’un tràgic sainet que esgarra ànimes.
Pas de “pasodoble” al camp de futbol,
alça la mà dreta l’afició a la curva nord.
Una discoteca enmig d’un camp d’arròs,
boquetes tortes a la terra de les flors.
La Geperudeta, besant la Moreneta:
Vendetta!! Vendetta i noves glòries en oferta.
Allà on el món s’explica en diminutiu,
on plora la collita del secà i del regadiu,
plou amb burrera, però sempre baixa buit el riu,
i una bandera talla com arma de doble fil.
Vivim la vida de gaidó, acabareu com el pelletes a Alcoi.
Del Mondúver al Penyagolosa i el Benicadell
el poble serà un martell o un pes mort.

Vam sobreviure a l'incendi
vam fer-li front al gegant,
vam suportar eixes bombes que
encara ressonen per serres i valls.
Vam defugir eixes normes,
vam profanar els seus sants,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball del cap per avall.

Vinc d’on van voler fer una falla, terra de foc i de sal,
on la metralla travessava i rebentava els cristalls,
on les muntanyes baixen escalonades per lluir bancals
que donen alegries penes i menjar.
Vinc de les platges horteres sostingudes amb deutes brutals
de microclima i macroestafa, trist i real,
roders que repartien, herois de veritat,
segrestadors de La Marina i del Comtat.
Taronges i olives, cirera i raïm,
netes de morisques, fills de mallorquins,
on no para la festa fins dimecres que comença i
tots els problemes es dissolen en anís. Tenim
una cova de lladres en cada ciutat,
molt d’aprofitat per metre quadrat..
Una costa traida, un desig de fugida
amb un tren cap al nord que no arriba...
Camps abandonats, qui vol llaurar podent ser ric?
guiris reballats, passa la vida..
Cada primavera s'emociona algun lletraferit
quan pega un esclafit la vall flòrida.
Tantes voltes torts en tantes dates,
l’arbre mai no havia estat madur.
Sabíem que seria dur, ni nom
ni mapa ni futur: amors que maten,
cacem les rates i tombem els murs

Vam sobreviure a l'incendi…

Mar Addams 1ER BATX-B

divendres, 12 de gener de 2018

LLUIS LLACH - Venim del nord, venim del sud.

LLUIS LLARCH
venim del nord, venim del sud.

Aquesta canço es de lluis llach, aquest homme, nascut a Girona el 7 de maig de 1948, és un músic, 
cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges 
i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Perseguit pel franquisme, 
als anys setanta va haver d'exiliar-se un temps a París. Aquesta cançó critica el nacionalisme, 
el que per culpa d'aquest no pugues fer el que vulgues, critica la violència tota aquella 
que faja dany a altra persona, i per últim critica l'esclavitud, és a dir el fet d'estar retingut en un lloc, 
país, el qual no pots eixir perquè les fronteres imposades pel nacionalisme no et deixen.
 Hi ha que dir que Lluis llarch va viure a l'época del franquisme on tot el que ocurría
 era molt més dur que hui en día. La seua música es caracteritza per tindre un sentiment molt gran
i la melancolia d'haver perdut a algú molt especial. Vaig conéixer aquesta cançó buscant-la en la xarxa 
perquè jo no escolte música en valencià/català i la vaig triar perquè la lletra 
està bonica i el missatge que intenta emetre està molt bé.  

M'agrada la cançó perquè es va escriure en l'època del franquisme on tot estava malament,
 i si ho analitzem bé a poc a poc estem tornant cap d'arrere en el temps,
 cada vegada hi ha mes violència, les persones d'algunes ètnies tenen prohibida 
l'entrada a alguns països, i ademes tenim la tensió entre coreja 
del sud i EUA que en qualsevol moment pot esclatar.

LLETRA
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endíns,
de mar enllàm
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no ens mena cap bandera
que no es digui llibertat,
la llibertat de vida plena
que és llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar
i caminar per poder ser.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà.
i no sabem himnes triunfals
ni marcar el pas del vencedor,
que si la lluita és sagnant
serà amb vergonya de la sang.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

Venim del nord,
venim del sud
de terra endins,
de mar enllà,
seran inùtils les cadenes
d'un poder sempre exclavizant,
que és la vida mateixa
que ens obliga a cada pas.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.



BIBLIOGRAFÍA

javier perez 1ºbach c

dimarts, 9 de gener de 2018

ELS AMICS DE LES ARTS - Apunto Shakespeare


Als amics de les arts (http://www.elsamicsdelesarts.cat/) són un grup català que des de 2005 fan pop amb tocs de música electrònica. La cançó parla d’un poble home, que treballa d’apuntador en un teatre, i s’emociona en una obra de teatre de Shakespeare, per la qual cosa no pot ajudar un actor que es queda en blanc. "Apunto Shakespeare" forma part de l'àlbum Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure, enregistrat al 2014.

M’he recordat de la cançó perquè estic donant Shakespeare amb el meu alumnat de Literatura universal i he pensat que la imatge d’aquest home corprès i emocionat per un vers de Shakespeare era molt tendra i expressava molt bé com aquest escriptor podia al segle XVI –i pot ara, al segle XXI– emocionar la gent.


Lletra d'Apunto Shakespeare

Li juro pel que més estimo 
que el d'avui ha estat un fet aïllat, 
que puc fer aquesta feina. 
Els dies que vénen, vostè no s'ha de preocupar. 
Que ho llegeixo ara a casa amb més calma. 
Ho faré cent vegades si cal. 
Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda 
i demà no cauré en el parany. 
Només deixi'm un minut 
i entendrà perfectament el que he viscut.

El forat de teló em permetia 
espiar com entrava la gent. 
Els actors escalfaven, els tècnics fumaven. 
Me n'he anat al meu lloc impacient. 
I Déu meu! Vostè ha vist l'arrencada? 
La platea arrapada al seient! 
Ai, quan jo ja augurava una nit excel·lent, 
un actor s'ha encallat a mig fer. 
Un silenci massa llarg. 
He mirat el text intentant-lo ajudar. 
Amb un vers hi he ensopegat 
i a dins meu alguna cosa s'ha trencat.

Com pot ser? Com ho fa? 
Com un vers que porta escrit 400 anys 
pot estar parlant clarament de mi? 
Qui ho sap fer? És humà? 
Qui té el do? Qui és que no sent, però pot descriure 
el que l'altra gent porta tan a dins?

I llavors el següent que recordo 
són xiulets de la gent, la remor, 
un que al fons s'aixecava, 
de cop llums de sala, 
el prosceni escopint el teló. 
Un actor de mirada ferotge 
cap a mi dient-me el nom del porc. 
Amb el dit m'apuntava. Senyor, com cridava! 
El de so l'aguantava, per sort. 
Si es pogués posar al meu lloc 
entendria com se n'ha de ser de fort 
quan hi ha un vers que diu així 
(i disculpi si no sóc massa precís):

"Els valents sucumbeixen a la mort un cop només 
i els covards, senyor, moren constantment."