diumenge, 29 de setembre del 2013

ORXATA SOUND SYSTEM - València crida

ORXATA SOUND SYSTEM

INFORMACIÓ DEL GRUP

Orxata Sound System és un col·lectiu musical que va nàixer l'any 2003 a la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu de fusionar la música elect´rònica de ball amb el cant en valencià.
Actualment, el col·lectiu està format per quatre cantants (Neus Berenguer, Violeta Ausina, Antonio Sánchez i Jordi Palau), un trompetista (Natxo Jiménez), un baixista (Jaume Guerra) i un programador/sampleador (Carles Soler).

A l'any 2006 guanyaren el premi "Grup Revelació" dels Premis Ovidi Montllor amb la maqueta "Orxata" i al 2008 amb el seu primer disc anomenat "1.0", van guanyar el Premi Ovidi Montllor a la categoría "Millor disc Pop-Rock".

Des de l'any 2003, vénen publicant tots els seus treballs a Internet sota llicències "Creative Commons"; això els permet actuar per la major part del territorio de parla valenciana, així com realizar gires per Marroc, França, Bélgica, Austria i Alemanya.

Ara presenten un nou treball,  el "Maxi single 2.0 beta 1", on fan un viatge des de la música de ball dels 90 fins als últims ritmes caribenys.


DISCOGRAFÍA (ÀLBUMS)
"1.0" (l'any 2008)
1. Mascletà 1.0
2. S'obrin portes.
3. Nai ti su.
4. Aborígens 2207.
5. En ma vida he fet faena.
6. Exèrcit d'escèptics.
7. Ofensiva Tutupà.
8. Semidéus.
9. Ni marques ni pamflets.
10. La lluna de Valencia.
"2.0 beta 1" (l'any 2009)
1. Ausonia Guevara.
2. Palmera Destroy.
3. Badalls.
"2.0 beta 2" (l'any 2010)
1. Me la fiques more.
2. Came Came Crew.
3. Gerointifada.
"2.0" (l'any 2011)
1. Ausonia Guevara.
2. Palmera Destriy.
3. Badalls.
4. Me la fiques more.
5. Came Came Crew.
6. Gerointifada.
7. Suavitat universal
8. Violencia.
9. Farma.
10. Tesla.
"3.0" (l'any 2012)
1. Aspra Diàspora.
2. Ho podem tot.
3. Colp a colp.
4. Orgasme.
5. Coopera.
6. Eyjafjallajökull.
7. La folia.
8. Satèl·lits.
9. Vaga mundial indefinida.
10. La dansa del Vetlatori.
11. Modus Operandi.
12. València crida.
13. Caixó abominable.
LA MEUA CANÇO ESCOLLIDA ÉS...
VALÈNCIA CRIDA
Per què vaig escollir aquesta cançó? La primera raó fou el títol de la cançó, perquè mencionava la nostra terra natal; a més a més, el ritme, la lletra i tot alló em va fer enganxarme de seguida. També em va agradar el significat d'aquesta, el sentiment que pots notar en  la cançó i com parla que en tots llocs (com a Grècia, a Islàndia...) tenim el mateix sentiment de que estem "cridant".



Lletra de València crida
València crida to the far away towns
Comuna Bloom power, destrals creuant
València crida a l'underground
LazloPearlman, sarau he-femail

Gran foc al cel, lava davallarà;
malls, bancs i borses... tot cremarà!
els puigs i les planes seran tots iguals
les pedres per mig rompran
al llit del Túria!

València crida, now don't look to us
ja bull la mar, de cap al far
olives i pa, surant al gregal
nauxers mode col·labo liant-la ben hard

València crida a la vendetta fractal
nodes autònoms, to' l'ormeig comunal
Reikiavik crida a un cervell col·lectiu
googleing Wu Ming, Kalevala day peew

Atenes crida a l'octanato tendral
pal Puig Lightyear kubotan via rectal
València crida, fúria rotllo The Clash
plusvàlua d'hòsties pa la highest class!

Gran foc al cel, lava davallarà;
malls, bancs i borses... tot cremarà
els puigs i les planes seran tots iguals
les pedres per mig rompran...

Gran foc al cel, lava davallarà;
malls, bancs i borses... tot cremarà!
els puigs i les planes seran tots iguals
les pedres per mig rompran
al llit del Túria!


London calling, London calling

València crida, ei, jo també estava
saps lo que dien, a(ra) seré #claroclaro
València crida matasoldats, polles marines
brúixoles, veles, quaranta-set japutes
València crida el triple
València crida el triple
València crida el triple
we have never felt so fuckin' much alive!
Paula Badal Mengíbar
1º BATX. H



dijous, 26 de setembre del 2013

LA GOSSA SORDA - Camals Mullats. RAPSODES - DKT

La Gossa Sorda, "Camals Mullats"


 

MEMBRES:
-Josep Nadal (veu)
-Pere (dolçaina i veu)
-Seguí (dolçaina i veu)
-Joan Marc (teclat)
-Arnau (guitarra i veu)
-Xixo (baix)
-Torrens (percussió i veu)
-Bolu (batería)

ÀLBUMS:
La gossa està que bossa (2000)

*La Lluna Guerrillera

*Què volen aquesta gent?

*La font dels quatre xorros
*Cassalla contra Espanya
*Sóc

Vigila (2003)

*Batiste Ceba

*Estàs fotut
*Senyor pirotècnic
*Cada dia
*Vigila
*Ràdio Bemba
*Carnestoltes 




Garrotades (2006)


*Intro
*Mos-kou
*Garrotades
*Colpeja fort
*Putrefactes
*Vindran
*Borinot
*Ball de rojos
*Mr Bong
*Som de la Marina
*La guardia


Saó (2008)

*Entre Canuts
*Farem Saó
*Ultima Volta
*De matinada
*Camals Mullats
*Tres de Pego
*Respira
*Diuen
*Quina calitja
*Vianants
*El dia que tot rebente



L'últim heretge (2010)

*L’últim heretge
*Apocalipsi
*Amèrica
*Ateu
*Cassalla paradise
*Dóna’m la mà
*Preferiria
*L’himne del desencant
*Babaloco
*Cavallers

 *Falsos i absurds



La Gossa Sorda és un grup musical de Pego (La Marina Alta). La seua música té ritmes de rock, punk, reggae i ska. Les seues lletres són independentistas i revolucionaries. El grup es va formar a principis de l'any 1999.

Varen començar a obrir-se pas cap altres llocs de l'ámbit lingüístic català, actuant a Catalunya en el "Rebrot" en 2003 amb el seu primer disc anomenar "Vigila". Amb el segon disc, anomenar "Garrotades", es varen convertir en un dels grups més actius del 2006 en llengua valenciana. És un dels grups de rock en valencià amb més èxit en l'actualitat, i actúen per tot el País Valencia, entre altres territoris com el Paá Basc, Les Illes Balears, Galicia i Madrid. A més, han actuat als festivals de rock d'ambit estatal com el "Viña Rock".

Compromesos amb la llengua i la terra amb el seu disc "Saó", que el varen traure al 2008 ambb un gran èxit de vendes i actuacions per tot arreu. Posteriorment a l'any 2011 varen traure el seu últim disc anomenar "L'últim Heretge".

El 5 de desembre de 2012 publicaren al seu Twitter oficial que donarien el seu últim concert, fins a 2014, al festival de música en valencià "Festivern"; donant a entendre que la seua separació era produïda per la nesessitat d'un parèntesi en la seua vida profesional ii musical.

Al gener de 2013 van donar a conéixer que oferirien un altre últim concert durant la celebració de les Falles d'aquest any. Han promés tornar en 2014 amb nou disc.


(Font: Wikipedia)


He triat aquesta cançó perquè em porta molt bons records i perquè és una cançó que parla de la juventud, dels amics, de les coses quotidianes de Valencia, de l'amor i de la rebel.lía. O almenys es el que em transmet. Espere que ús agrade i ús transmitisca el mateix que a mi!







LLETRA:
Cinc de la matinada
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella
tu davant i jo darrere.
Valencia banyada,
camals mullats,
Valencia banyada.

Pel carrer de cavallers
dalt de una bicicleta vella
recorriem la distància
i guardava l'equilibri
fregan-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregan-te l'esquena.

Carrer de la pau,
parterre, glorieta,
semàfor de jutjats,
frenada en sec
i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar,
hi ha un tio en metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps que passa.

T'estime, t'estimo, t'estim
T'estime, t'estimo, t'estim
T'estime, t'estimo, t'estim

Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música métrica sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres balcons que no esperen benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces
come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veins del cabanyal
i les veines de portades
de la bunda l'espurna
l'altra cara de la lluna.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valencia on els carrers son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiterare fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Murs de la metropoli són de carbó
les linies del metro la nostra presó
spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li es igual per on sorti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
pero cadascu amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món
joventut i experiència
referents potents desde Sants fins a valència

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valencia on els carrers son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiterare fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

No hi ha tanta diferencia
la ciutat té barrots de ferro
Barna, Sants, València
porten les seves credencials
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema

Heu sentit l'olor a podrit
de traició bellesa morta i violència
o es que algú a dit el nom de València
en l'aire barreja de fem i salobre
i sota terra la mort,
la mort al metro dels pobres.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valència on els carrers son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiterare fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valencia on els carrers son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiterare fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Cinc de la matinada,
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella,
camals mullats...

 

Rapsodes "DKT"

Rapsodes és un grup també de música en valencià que per desgràcia no hi ha informació d'aquest grup en internet. La seua música m'agrada perquè és sincera, verdadera i directa. Parla dels problemes de la societat, dels polítics i d'altres coses que ens continuen afectant. Espere que aquestes cançons també us agraden!




Autor de l'entrada: Carlos Barrés Cascado


RAPSODES - Coses de la vida



Els rapsodes eren recitadors professionals a la Grècia Antiga. Recitaven oralment i davant del públic els poemes compostos pels poetes del moment o les cançons populars. Els nostres Rapsodes valencians, un grup d'Electro Hip-Hop Orgànic, reciten també per a nosaltres aquestes Coses de la vida.

Coses de la vida

Busque la clau per no encetar aquest viatge sol,
una drecera que em permeta arribar al teu cor,
un manual sobre les corbes de la vida,
una senyal per començar a caminar.

Sóc el ronroneig del gat entre les teues cames,
l'amiga que sempre t'escolta amb ganes.
Sóc orxata en estiu, una foguera en hivern,
refugi perfecte on tots cabem.

Sóc el regust tan bo del caldo de ta mare,
eixe que feia tant de temps que no provaves,
és massa, sóc la persona que en un lloc estrany
fa que et sentes com a casa.

Soy el golpe a traición y soy la caricia,
soy las cosas que te cansan y las que te vician,
soy el tiempo que aprovechas y el que desperdicias,
yo soy, estas son las cosas de la vida.

Busque la clau per no encetar aquest viatge sol,
una drecera que em permeta arribar al teu cor,
un manual sobre les corbes de la vida,
una senyal per començar a caminar.

Sóc la putada de ta vida,
la quarta ralla del xandall barat que pensaves que era Adidas,
el poder de la majoria,
la rojor escandalosa dels teus ulls quan fumes maria.

Sóc eixa paraula, que sempre se trava,
rovell corrosiu en edificis de Calatrava,
el pessic que et pilla el dit i es convertix en fava,
la tos que mai s'acaba d'eixa última calada.

Soy el golpe a traición y soy la caricia,
soy las cosas que te cansan y las que te vician,
soy el tiempo que aprovechas y el que desperdicias,
yo soy, estas son las cosas de la vida.

Busque la clau per no encetar aquest viatge sol,
una drecera que em permeta arribar al teu cor,
un manual sobre les corbes de la vida,
una senyal per començar a caminar.

Sóc el millor motiu pel qual fas les paus,
l'última butxaca on trobes les claus.
Si vols fumar, tracta'm bé,
estic arrugada i sóc el teu últim paper.

Sóc la pel·lícula de la que mai et canses,
la sensació del primer dia de vacances,
eixa cançó que et dóna tan bons records,
que et fa pensar que tot és de colors.

Soy el golpe a traición y soy la caricia,
soy las cosas que te cansan y las que te vician,
soy el tiempo que aprovechas y el que desperdicias,
yo soy, estas son las cosas de la vida.

Sóc eixe madero que no es talla pa' mirar-te mal,
el que et va dir que estaves a cero en el banc.
Sóc la cambrera guapa que et diu que no queda rom,
eixe bakala xungo que sempre es posa tontorron.

Sóc eixa fam que fa mal quan tens buit l'armari,
la merda amb la que nades al Mediterrani.
Sóc un desastre, un padrastre que no es cura i cou,
un contacontes de les notícies de Canal 9.

Sóc una llarga espera en la cua de l'atur,
per fer unes gestions que duren 5 minuts.
Sóc eixe que entropessa i et xafa sense voler,
la mala notícia que te talla el rollo, joder!

Jo sóc la tronà que et fot el viatge,
el fill de puta del jefe que no et dóna vacances.
Sóc l'amarga sensació de quan sona el despertador,
eixa puta ressaca de quan donen garrafó.

Sóc el desamor adolescent que et va deixar fet pols,
aquell calentó que et deixà en dolor d'ous,
eixe dia, que mai vols que arribe.
Sóc ta mare fent draps la camiseta que volies,

Sóc el mal alè del teu millor amic,
tots els dies pelusilla, estic al teu melic.
En fi, com ja dic, la putada de ta vida.
Sóc pitjor que la ceba i la truita de creïlla

La vida se acorta cada minuto,
por eso disfruto, disfruta conmigo.
Si hace frío seré tu abrigo.
Si tienes calor, yo seré la brisa.
Disfruto el paisaje sin pausa, sin prisa,
disfruto del llanto y de la sonrisa.

OBRINT PAS - Benvinguts al paradís

Els membres d'Obrint Pas són:

Xavi Sarrià - guitarres i veus
Jaume Guerra - baix
Miquel Gironès - percussions, dolçaina, gralla i veus
Ximo Tomàs (Maki) - bateria
Robert Fernàndez - guitarra
Miquel Ramos - teclats, samplers i veus
Albert Benavent - trompeta
DJ Chola - scratch i bases
Marcos Úbeda - trombó


BENVINGUTS AL PARADÍS

Aquest és el vídeo del la cançó en un concert:


Lletra:

Cares tristes al teu barri
butxaques buides als matins
somnis perduts entre naufragis
silencis als parcs de l´oblits.

Mentides als telediaris
assassinats de dones seu pis
cotxes cremats a l´extraradi
sirenes y trets a les nits.

(benvinguts al paradis)

Tristeses creuant les fronteres
murs y helicòpters als deserts
somriures compartint favelles
racisme i odi als teus carrers.

Noticies bomba a la pantalla
misèries que no es poden dir
terroristes al pentàgon
pistoles a Wall Street.

(Benvinguts al paradis)

Desperta la fera
que portes sempre dind del cor.
No falles, no t´enganyes,
no deixes que et guanye la por.
Apunta, dispara,
ets massa jover per morir.
La selva t´espera...
Benvinguts al paradis.

Cares tristes al teu barri
butxaques buides als matins
somnis perduts entre naufragis
silencis als parcs de l´oblits.

(Benvinguts al paradis)

Desperta la fera
que portes sempre dind del cor.
No falles, no t´enganyes,
no deixes que et guanye la por.
Apunta, dispara,
ets massa jover per morir.
La selva t´espera...
Benvinguts al paradis.

Font: Música.com


Aquesta cançó l'he escollida perquè m'agrada la lletra, i no és la típica cançó que no vol dir res; aquesta cançó parla sobre coses reals, per exemple la crisi, les morts, i demés desgràcies. A més m'agrada el seu ritme. Té relació amb el nostre institut, ja que fa 2 anys vam fer un lip-dub per la pau amb Amnistia Internacional i utilitzàrem la cançó. Este és el vídeo:





Melissa Olmedo.

divendres, 20 de setembre del 2013

OBRINT PAS - No tingues por


Obrint Pas- No tingues por

Discografia: " La notra hora"(1995),"La revolta de l'ànima"(1997),"Obrint Pas"(2000),"Terra"(2003), "La flama" (2004), "En moviment!" (2005), "Benvinguts al paradís" (2007), "Coratge" (2011).

Pàgina web: http://www.obrintpas.com/

Formació musical: Bateria, veu, guitarra, teclats, samplers, trompeta, baix, trombó, bases, percussions, scratch, gralla i dolçaina.



Obrint Pas és un grup que fa i produeix música en valencià, ja que ells provenen de València. La seua música conté des de rock català, ska, hardcore a reggae amb tocs de música tradicional valenciana en que l'element característic és la dolçaina. Gràcies a aquest instrument han creat un estil propi, aquest ha sigut l'influencia per a moltes bandes que varen sorgir després. Les seues lletres tracten de diversos temes, encara que la denúncia social, la defensa de la pròpia identitat cultural i lingüística i la solidaritat prenen el protagonisme.
Aquest grup es va formar el 4 de  novembre de 1993 i el componen Xavi Sarrià, Jordi Pitarch i Carles Garcia, els quals eren amics a l'institut Benlliure de València.

Al 1994 registraren la seua primera maqueta, la qual va arribar a la fase final del  "III Tirant de Rock". Aquest mateix any a novembre registren la seua segona maqueta "La nostra hora".
Al 1995 va eixir la seua tercera maqueta "Recuperant el somni".

Al 1997 arribà el seu primer disc "La revolta de l'ànima", dins de la discogràfica "45 Revolucions", la qual varen crear els mateixos Obrint Pas.

Al 2000 editaren "Obrint pas" amb la discogràfica "Propaganda".

Al 2003, el grup es va consolidar amb el seu disc "Terra".

Després d'això, varen traure al mercat diversos discos com són "La Flama" al 2004, "En moviment!" al 2005 aquest va ser un disc en directe acompanyat amb un DVD, "Benvinguts al paradís" al 2007, i finalment, al 2011 varen traure el seu últim disc "Coratge". Durant aquest període varen fer diverses gires com la del Japó.

Finalment caldria dir que el grup va anunciar el 21 de març del 2013 l'aturada indefinida del grup després d'una ronda de concerts pendents i dues actuacions en acústic en 2014.


Font: Viquipèdia.


La nostra tria musical és "No tingues por" de "Obrint Pas". Hem elegit aquesta cançó perquè ens ha agradat la lletra d'aquesta, ja que el grup la va compondre en homenatge a Guillem Agulló. Aquest home va nàixer a Burjassot i va fer la seua instrucció militar en Maulets, a més era una organització independentista d'esquerres. Per aquest motiu uns militants del extrema organització independentista d'esquerres el va assassinar a Montanejos (Castelló) quan ell no més tenia 18 anys. De entre tots els acusats no més varen condemnar a Pedro Cuevas el qual deuria d'haver estat 14 anys en la carcel, però finalment no més va complir 4 anys.

Per aquest motiu pensem que aquesta cançó és especial, ja que com diu la cançó Guillem mai estarà sol, perquè tots nosaltres hui dia sabem el que va patir aquest jove. Per aquesta raó com bé diu el comentari que em rebut "Assassinar o atacar algú només perquè pensa diferent d' algú altre (o perquè va vestit diferent, o estima diferent, o creu en un déu diferent o no creu en res, etc.) és una salvatjada espantosa que ha de merèixer tot el nostre rebuig sense fissures." .

Finalment, nosaltres pensem que aquesta cançó us agradarà i comprendreu bé la cançó (encara que nosaltres en un principi l'havien mal interpretat).




 Ja no puc veure mes enllà,                                                                                                                                           
dels teus ulls que m'estan mirant 
quants cops hem hagut de callar, 

He estat un temps sense pensar 
somriures que no tornaran 
he estat un temps sense parlar. 

No estàs sol 
no tingues por 
ja ningú embrutarà el teu cos 
No estas sol 
no tingues por 
ja ningú destruirà el teu cor. 

Ja no puc veure mes enllà 
dels teus ulls que m'estan mirant, 
quans cops hem hagut de callar. 

He estat un temps sense pensar 
somriures que no tornaran, 
he estat un temps sense parlar. 

No estàs sol 
no tingues por 
ja ningú embrutarà el teu cos 
No estas sol 
no tingues por 
ja ningú destruirà el teu cor. 

Si l'hagureu vist plorar, 
mai no l'haurieu oblidat 
com jo que sempre el duc dins del meu cap, 
la gent es pregunta, 
com soc capaç d'odiar, 
si l'haguereu vist plorar 
mai no l'aurieu oblidat. 
oblidat!, oblidat!, oblidat! 

No estàs sol 
no tingues por 
ja ningú embrutarà el teu cos 
No estas sol 
no tingues por 
ja ningú destruirà el teu cor. 

Sempre anirem obrint pas, 
Sempre anirem obrint pas, 
Sempre anirem obrint pas, 
Sempre anirem obrint pas. 

No estàs sol 
no tingues por 
ja ningú embrutarà el teu cos 
No estas sol 
no tingues por 
ja ningú destruirà el teu cor. 

Cap agresió sense resposta, 
Cap agresió sense resposta, 
Cap agresió sense resposta, 
Cap agresió sense resposta. 

Sempre anirem obrint pas, 
Sempre anirem obrint pas, 
Sempre anirem obrint pas, 
Sempre anirem obrint, obrint, obrint pas.


Autores de l'entrada: Nerea Banderas i Sara Genis.

dimarts, 17 de setembre del 2013

CLARA ANDRÉS - Hui fa vent

Discografia: "Dies i dies" (2007), "Huit" (2010)
Pàgina web: www.claraandres.com
Formació musical: veu, guitarra acústica, oboè.

Clara Andrés (Oliva, 1977) és una cantautora valenciana que comença a actuar, sobretot en locals de València, a partir del 2000 (Matisse, Ca Revolta, L'Ateneu de Russafa, etc.) i grava de manera amateur les cançons que composa fins que aconsegueix l’èxit amb la maqueta "Inici" (autoeditada al 2005). Aquest treball la porta a entrar en circuits musicals més professionals com el Mercat de Música Viva de Vic (2005), la sala "Espai" de Barcelona per al programa "DeProp" de TV3, l’Auditori de Barcelona (2008, concert "Fem sonar les Musiquetes"), el Poefesta ("Festival de Poesia d'Oliva", 2009 i 2010), etc.
"Dies i dies" és el seu primer disc (2007), que inclou la cançó "Hui fa vent", que forma part de la banda sonora de la pel·lícula "Dies d'Agost" de Marc Recha.
Ha rebut diversos guardons:
Finalista del Premi Sona 9 (2006).
Premi Ovidi Montllor (2008) al millor arranjament musical.
Premi Ovidi Montllor (2008) a la millor cançó amb "Dies i dies".
Premi Miquel Martí i Pol (2008), a la millor poesia musicada en català de l’any (una adaptació del poema 'Personatges', de Josep Pedrals.)
"Huit" (2010) és el segon disc de l’autora, “més madur, enigmàtic, atmosfèric i replet d'instruments, de sons nets i captivadors”.

La meua tria musical és “Hui fa vent”, banda sonora de la pel·lícula “Dies d’agost” de Marc Recha, 2006. I l'he triada perquè m'agrada la música, la veu i la lletra. Perquè m'agrada que apareguen objectes quotidians i el diàleg que hi mantenen; perquè és cert que “mai plou a gust de tots” i és molt escaient la dita ja que segurament aquesta cançó o aquesta cantant no us agradarà i això és normal perquè la diversitat existeix. I perquè de vegades, caminar massa de pressa no és bo i, seguint una estimada amiga, tot és millor de mica en mica.


Lletra de "Hui fa vent"

Hui fa vent i corre l'oratge.
Li diu la roba estesa, a les persianes.
I camine sense pressa,
sorpresa pel circuit del vol d'alguna fulla seca.
Li pregunta qui passa, el balcó a la maceta.
Hui fa sol, renega el paraigües.
Mai plou a gust de tots, diuen les àvies.
I camine sense pressa.
Que si fa sol, no té trellat caminar més apressa.
Li pregunta qui passa, el balcó a la maceta.
Una que riu li diu que no fa tard
i viu sense cap pressa.
Que és com el vent, li diu,
que és com el vent
li diu la roba estesa, a les persianes.


Ací podeu escoltar 19 cançons de Clara Andrés: 




Autora de l'entrada: Rosa Sanchis