dimarts, 24 de febrer de 2015

ORXATA SOUND SYSTEM - Filles d'un meló d'Alger

Bon dia companys i companyes del institut i d'altres parts del mon que visiten aquest blog tan meravellós, hui anem a parlar sobre Orxata Sound System, un grup de música( que en homenatge a la beguda homònima) nascut el 2003 que mescla diferents estils de música electrònica com el drum and bass, l'electro, el dub o el ragga amb el cant d'estil i la música tradicional valenciana.
Les lletres tenen un fort component de crítica social i un cert component escèptic: a més d'utilitzar el valencià com a llengua d'expressió, el grup aposta per formes lliures i horitzontals de distribució i creació fent ús de les llicències de Creative Commons, publicant el seu treball en xàrcies d'intercanvi  i promovent l'edició de les lletres de les seues cançons amb pagines a internet.

Aquest grup músical té un total de de cinc àlbums: 1.0, 2.0 beta1, 2.0 beta2, 2.0, 3.0.

Si voleu donar-lis algú tipus de support podeu ajudar-los mitjançant la seua pàgina web: http://www.orxata.tv
                                                                               Cançó
La lletra:
 La terra es troba en un estat febril i disentèric 
i escriu al seu diari de recalfament: 
a quin contenidor haurem d'abocar el capital? 
al verd? al groc? o reciclar-lo té més mèrit? 

Per l'horta ja només podem fer pins i calendaris 
i ones gegantines centrifuguen els desamparats 
només les parets criden el que callen els telediaris 
i jo sóc terrorista o de l'imperi del mal... i tal 
així, paréixer i no ser, la doctrina del sistema 
que ja no és eco-, ni tan sols anti-, que em dona jena; 
que ja no busca solucions perquè no hi ha problema 
vinga va, deixem-ho níquel, no em doneu l'esquena! 

Ara sí, feu-me costat, però no massa 
que potser jo també sóc un d'ells i ara vaig d'amagat 
em cague en funcionaris mentals, i sense alçar la tapa 
cas tancat: pense que ja no afegirem res més. -o sí? 
tornar a l'origen per tal d'avançar 
fer per desfer, construir per deconstruir 
sembla tan fàcil i és tan difícil alhora... 
- ai senyor de to lo món, ma'que ens faran patir 
cariàtides sotmeses sostenint la gran mentira 
ciutats recorden l'aigua clara com si fora un mite viu 
tot sembla un ou florit vestit de caramel 
i el cel és un tapet opac que, incrèdul, ens castiga 
com ha pogut passar açò? qui té la solució? 
nosaltres no som tan omnipotents, heu de saber-ho... i diu 

Som filles d'un meló d'alger i l'agroterrorisme 
en un camp de golf universal el tinki winki viu 
agraïm l'enèrgica al·lèrgia a l'alegria agra 
i confrontem els èitors un ogre que mai riu 

Què tal? talant boscos primaris per fer mobles d'oficina 
bevent substàncies químiques en got de suc de pinya 
no voleu ningú un glopet de pluja radioactiva? 
o alguna vomitiva gran panotxa amb més d'un gen modificat? 
que són més higiènics, -diuen- no els ha tocat ni el llaurador 
dictadors d'alimentació farcint-nos de transgènics 
haurem d'investigar què pensen les balenes 
entrevistar les cebes, interrogar les cols -llombardes 
txernòbil, bhopal... què passa amb el mediterrani? 
tenim per a donar i vendre plàstic i fertilitzants 
nadant em trobí un crani de tortuga o de crustaci 
gaudint del clor i del mercuri, oblidant les penes... 

Som filles d'un meló d'alger i l'agroterrorisme 
de lloguer vivim al camp de golf universal 
agraïm l'enèrgica al·lèrgia a l'alegria agra 
confrontem els èitors un ogre que mai viu 
defensem la pràctica pràctica de doctrines nul·les 
basada en els principis d'ultra-caos creatiu 
fonamentant els postulats en un granet de xufa 
unim-nos a les files de la posmoquinqui "crew".



Felipe i jo varem triar aquesta cançó perque ens crida molt els tipus de titols que utilitza el grup Orxata Sound System per a nombrar les cançons en aquest cas el de "Filles d'un meló d'alger" et fa pensar que va a ser una cançó divertida, i en part ho es ja que critica certs pensaments amb cert d'humor, fent comparacions amb melóns. Un salutet amics i amigues del institut Isabel de Villena, espere que us haja agradat.


Felipe Wolfstone i Ivàn Arenal 1º Batxillerat de ciencies.

LA GOSSA SORDA - He robat un cor

La Gossa Sorda és un grup musical de Pego (Marina alta, País Valencià). La seua música té ritmes de Ska, Rock, Reggae i Punk amb la utilització de molts ritmes mediterranis i altres influències. Fan Servir instruments com la Dolçaina. Les seues lletres en català ataquen els fonaments del sistema, la injustícia de l'ordre social i mundial actual, la Lluita per salvar el País Valencià, el consumisme, la corrupció política, la crisi econòmica i l'integrisme religiós.
El grup es formà l'any 1997, i a les primeries de l'any 1999 es decideixen a fer el seu primer concert. Dos anys desprès, en el 2001 trauen la seua primera maqueta La gossa està que bossa. Amb l'arribada del seu primer disc Vigila s'obrin camí cap altres indrets de l'àmbit lingüístic català. Amb el seu segon disc Garrotades es convertiren en un dels grups més actius del 2006. És un dels grups de rock en Català amb més èxit en l'actualitat, i actuen per tot el País Valencià, entre altres territoris com el País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia i Madrid.
Compromesos amb la llengua i la terra valenciana amb el seu disc Saó, el van traure el 2008 amb un gran èxit de vendes i actuacions per tot arreu.
Posteriorment, l'any 2010 van traure el disc L'últim heretge.

L'any 2014 tornen després d'any i mig aturats amb el seu cinquè disc, La polseguera, de la mà del productor Jaume Faraig i la discogràfica Maldito Records.
Aquesta cançó l'ha vaig trobar a Internet, buscant informació sobre la gossa sorda, i me va cridar l'atenció el títol d'aquesta cançó " he robat un altre cor"  que tracta de l'amor entre dues persones.




He robat un altre cor d’algú 
perquè no el necessitava 
Sóc capaç quan diferencie 
veritats d’un món hostil 
que no és el meu. 

Fugim d'aquesta platja que sembla una ciutat 
tornem a l'aigua neta dels ullals de la marjal 
ballem entre les canyes, cantem cançons de vells 
juguem al joc salvatge de la pell contra la pell 

Lisèrgica i obscena, la serp del paradís 
et mous com una fera, m'emborratxe dels teus pits. 
T'acostes a la vora i encens la meua ment 
lentament, lentament, lentament. 

Esta història diu que tu 
senties amb el cor, jo amb el fetge, 
tu somnis d’argent, 
jo la negra fel com a bandera. 
Tu les ganes de viure, 
jo les ganes de matar 
tota la hipocresia que em sobrava. 

El temps no comptava per a res eixe setmanes, 
el joc era salvatge, 
les corves infinites. 
La música de fons el nostre alé, 
banda sonora original dels meus deliris. 
Tu senties amb el cor i jo amb el fetge, 
i el caos harmonitzant les nostres passes, 
i tot podia volar per l’aire en cinc minuts, 
Fins ací, mon amie, no hi ha destí, 
Que et siga dolç el camí. 

He robat un altre cor... 

S’imposa la paraula 
amb tota la paraula 
i juga la paraula 
tan volàtil com un conte 
quan l’escoltes de la seua veu. 

Fugint a la vegada 
una tornada 
amb tota la paraula 
amb tota la paraula 
com un conte quan 
l’escolte de la teua veu. 

Vaig cantant tots els camins 
que em trobe i la veu 
no se m’esgota si amb tu 
les grans converses donen tema per parlar un poc més, 
per parlar un poc més, molestar un poc més. 
Si aconseguirem transformar la realitat i eixe mur 
que no ens deixa passar. 
Necessitem la llibertat per poder imaginar, 
construir l’objectiu i renovar el discurs. 
Ara és necessari invertir la misèria. 
Ara és necessari invertir la misèria. 
Ara és necessari. 

He robat un altre cor..


Ismael Butler

ARRÒS CALDÓS - Viure Presents


Arrós Caldós  va ser un grup de música en valencià  procedent de la comarca de l'Horta Nord(País Valencià). 

Va naixer al 1996 i ha evolucionat a lo llarg del temps conservant la formació característica dels grups de rock amb la presència de la dolçaina. El grup va anar incorporant nous components i instruments, tot explorant nous estils musicals com per exemple els ritmes llatins o el reggae,una nova etapa que es va  iniciar amb el disc i a la motxilla somnis i ràbia" (2005) i que es va consolidat amb el darrer "Candela" (2010).

La seua discografia es la següent: -Somriu(1998, autoeditat), -Arrós Caldós(2000, autoeditat), - … i a la motxilla somnis i ràbia...(2005,autoeditat), - Candela (2010)


Hem triat  aquesta cançó perquè ens va cridar molt l'atenció el seu estil musical, ja que ens agrada bastant el tipus de ritme que té. Sobretot, ens ha ajudat a triar-la, per la seua similitut amb el reggae, per no dir quasi que és reggae, perquè no pensem que siga un reggae cent per cent pur, com per exemple, una cançó de Bob Marley, en aquesta, si que es pur reggae. També la varem triar perquè de vegades la seua lletra representa el que pensem diariament, ja que si que és cert que tenim que viure de vegades més en el present i menys al passat.


Enllaç: Cancó Arros Caldós- Viure Presents



Lletra:



em de viure el present


em de viure el present
sentir com es plena cada arena d'aire
em de viure el present
em de viure el present
reunir coses 
parlar amb la gent
em de viure el present
viure presents
fer el mon de demà amb aquest aire
em de viure el present
em de viure el present
recuperar el ritme de vida


la vida pinta-la sempre amb el mateix pincell
la vida pinta-la
la vida pinta-la sempre amb el mateix pincell
la vida pinta-la
la vida pinta-la sempre amb el mateix pincell
la vida pinta-la
la vida pinta-la sempre amb el mateix pincell
la vida pinta-la


em de viure el present
em de viure el present
sentir com es plena cada arena d'aire
em de viure el present
em de viure el present
reunir coses 
parlar amb la gent
em de viure el present
viure presents
fer el mon de demà amb aquest aire
em de viure el present
em de viure el present
recuperar el ritme de vida


ueoh ueoh uaiaia uoh!



Per finalitzar, ens agradaria donar un salutet a tots els nostre companys i companyes de l'institut IES Isabel de Villena, situat a la platja de la Malva-rosa, un lloc molt especial per a nosaltres ja que es on majoritariament vivim l'institut Isabel de Villena, espere que us haja agradat la nostra entrada feta per: Felipe Wolfstone, Alvaro Goldman, Andrés Stone i Ivàn Arenal. Un salutet a tots els companys i companyes de primer de batxillerat de ciencies i humanitats, especialment als de ciencies ja que estem a aquesta clase.


Ivàn Arenal, Felipe Wolfstone, Alvaro Goldman i Andrès Stone

diumenge, 22 de febrer de 2015

ASPENCAT - Serem un cicló

Aspencat és un grup musical de Xaló, la Marina Alta (País Valencià). El seu estil s'ha basat en l'ska, el reggae i el drum and bass, però en l'actualitat han avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. Han aconseguit així un estil propi que combina sons electrònics amb l'estil que ha predominat fins aleshores. En l'actualitat conformen una de les bandes de referència del País Valencià, que amb l'aturada del grup Obrint Pas se'ls ha considerat com els seus successors actuals. Amb això, han estat considerats juntament amb La Raiz i Orxata Sound System com un dels grups valencians que desafien la cultura institucional del País Valencià pel contingut crític de la seua obra.

Biografia

Aspencat naix el 2005 amb components de diferents pobles de la comarca de la Marina Alta (País Valencià). L'eclosió de la banda va tindre lloc en torn als anys 2005 i 2007 quan tocaren a festivals com Arrels, l'Aplec dels Ports o la Gira d'Escola Valenciana i moltes nits acompanyant a grups valecians com Obrint Pas, Sva-ters, La Gossa Sorda o Skalissai. L'any 2007 autoprodueixen la seua primera maqueta amb el títol de La festa està servida i arribat el 2009 en registren el que serà el seu primer disc d'estudi, autoeditat, Obri la llauna. El grup en el 2010, el seu any de més èxit, traspassen fronteres actuant a un poble de França. Després de l'èxit de la gira “Obri la llauna Tour 2010”, Aspencat presenta el seu tercer treball “Naixen Primaveres”, on reforcen la líniea marcada al seu darrer disc amb lletres més combatives. Aquest treball es caracteritza per la predominança del reggae, el dub, l'ska i els sons electrònics, conjuntament amb lírica desafiant que més els caracteritza.

Aquest dinamisme fa del directe d'Aspencat una proposta enèrgica i sense pauses. Aquest disc els porta a molts escenaris arreu dels Països Catalans i, fins i tot, en grans festivals de música internacional com el Rototom Sunsplash a Benicàssim (Festival Internacional de Reggae) i el Skaville a Rijeka (Croàcia) (Festival internacional de ska).

El 2012 Aspencat torna a la càrrega amb “Inèdit”, un treball que conté dues cançons noves i algunes versions i barreges de l'anterior treball "Naixen primaveres" realitzades per músics de reconeguda trajectòria com: Feliu Ventura, Borja Penalba, Xavi Sarrià (Obrint Pas), Chalart 58 (La Kinky Beat) i Carles Biano (Orxata Sound System).

El 2013 Aspencat publica “Essència”, un disc amb el qual la banda explora nous territoris electrònics amb nous estils com ara el dubstep, fent d'això el seu directe una posada en escena molt més potent i convertint-se així en un dels grups més consolidats dels Països Catalans. Aquest disc els porta ja més de 50 concerts a l'esquena i, a més, els ha permès estar en el cartell de festivals com el Viñarock i l'Aupalumbreiras, entre altres.

Membres del grup

Kiko Tur (veu)
Ivan Gosp (veu)
Pep Garcés (
guitarra i cors)
Xavi Arias (
baix)
Jaume Tur (
bateria)
Bruno Mas (
trombó)
Rosendo Escrivà (
trompeta)
Miquel (
trompeta 2a)
Pasqu Giner (
teclatsamplersi cors)
Hèctor Peropadre (Llaüt i acordió)

CANÇÓ



LLETRA

Dis-me, dis-me, com evitar caure en l'abisme
si no és unint les forces per a provocar un sisme
dis-me com atacar, com acabar amb el capitalisme
La nostra ràbia convertida en vandalisme
Bussines, tràfic d'armes, màfia, urbanisme
L'ésser humà el paradigma de l'egoisme
Periodisme comprat per política
El poble esclatarà com una bomba atòmica

Together we'll rise,
Sigue tu corazón
Together we'll rise
Hui serem un cicló
Together we'll rise
La unitat és la solució
Sigue el movimiento de nuestra generación

Todo es plástico i fitness, mercantilización, mentira i business,
Repressió, corrupció, tauromàquia, espanyolisme, el lago de los cisnes.
Democracia guardiana se reduce a bombardear y violar niñas Afganas,
la doble moral cristiana, hipocresia en semana santa.
Otro desahuciado, otro rescate a la banca, otro mercenario. Otro empresario que roba,
aqui seguimos dando guerra, aquí seguimos con un pie en la soga,
la tele es droga, el consumismo te ahoga,
la guardia civil te para, te cachea y te interroga,
la publicidad, la moda te la tragas toda,
Andreita Fabra que se joda, por demagoga, no resulta fácil,
Amancio Ortega no es un héroe que da trabajo, es un nazi,
ací som poble en moviment, portem memòria, unitat front popular, fins la victòria!

Escolta com la ràbia batega al teu pit
Combat a les arenes del que no està escrit
Escriu les coordenades cap a l'infinit,
Creixen les forces!

En cada poble, en cada persona
Existeix un sentiment
Per cada injustícia, la terra plora
Serà millor que no jugueu amb el present

És hora de canviar la història
Busquem la glòria
El cel és ras però se sent com trona
Per les valls ressona
Som l'efecte papallona
Gota a gota junts avançarem com una ona.


Treball elaborat per : Adrian Wolf i Andrés Stone. 

diumenge, 15 de febrer de 2015

dijous, 12 de febrer de 2015

BLAUMUT - Pa amb oli i sal

Blaumut és un grup musical català, que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d'autor.

El nom «Blaumut» prové de la cançó "Islàndia" del disc d'aquest mateix grup “El turista”. El grup està format per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de l'Església (veu i guitarra), Vassil Lambinov (violí) i Manel Pendrós (bateria). L'atmosfera de les seues cançons la formen lletres plenes d'imatges i sons amb arranjaments de diversos instruments clàssics de corda.

Vassil Lambrinov i Xavi de l'Església comencen a fer enregistraments casolans el 2003 fent proves i experimentant amb diferents sons. A partir del 2009 el grup comença a actuar en petits escenaris de Barcelona. Signen un contracte discogràfic amb Picap l'any 2011, publicant el seu primer àlbum El turista en setembre de l'any següent. Des de la publicació del seu primer àlbum i fins al moment, el grup ha experimentat un creixement continu gràcies al seu primer èxit «Pa amb oli i sal» aconseguint per ser el so d'ambient dels descansos entre la primera i segona part dels partits de futbol del FC Barcelona al Camp nou o fins i tot per les seues aparicions regulars en totes les emissores de ràdio fórmula catalanes. Segons Enderrock, el turista reflecteix una «manera de fer del nou grup: tranquil·la i optimista».

Al setembre de 2013 van ser guardonats amb el Premi Cerverí de lletres per a cançó per la seua versió musical del poema "I beg your pardon", de Salvador Espriu.

Vaig conéixer aquesta cançó veient el programa de “Discovery Max” anomenat “El Mago Pop”. L'instrumental de la cançó sonava en tots els programes i jo pensava que era la banda sonora del programa. Fins que en l'últim programa vaig escoltar com no, eixa instrumental formava part d'una cançó. Una cançó que a més era en català.  




Pa amb oli i sal

Fes una foto del terrat,
que des d’aquí puc veure Mart.
La roba estesa, el meu agost,
un camp d’espigues i cargols.
Esperarem que passi el fred
i sota l’arbre parlarem de tot.
Un bioritme elemental,
un mar d’antenes i animals.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.

Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres déus.
El meu secret subtitulat,
camins d’arròs, camins de blat.
Esperarem que baixi el sol,
i sota l’arbre parlarem del temps.
Un bioritme elemental,
un tros de vida artificial.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.

Àngel López Rivas 

dimarts, 10 de febrer de 2015

OVIDI MOTLLOR. 20 anys de vacances

El cantant Feliu Ventura ha fet aquest dilluns una crida a organitzar una "Festa Ovidi Montllor" arreu del País Valencià coincidint amb el 20é aniversari de la mort del cantant alcoià, que es commemora enguany. A través d'una carta enviada als mitjans de comunicació, amb el títol 'Celebrem Ovidi Montllor.

Carta de convit', Ventura assenyala com a font d'inspiració les 'Festes Estellés' impulsades per l'escriptor Josep Lozano per recordar la figura del poeta Vicent Andrés Estelles. "És hora que el país retorne a l'Ovidi l'estima i el compromís que ell va tindre amb el seu poble: altre cop de part dels bons ", manifesta Feliu Ventura.

Feliu Ventura recorda que el 10 de març Ovidi Montllor farà 20 anys que "se'n va anar de vacances i el trobem a faltar". El cantant afegeix que pel desé aniversari de la seua mort es va organitzar l'Any Ovidi amb centenars de trobades i homenatges per tot el país "i molta gent va descobrir i redescobrir un dels nostres cantants més estimats. De manera espontània es va estendre la seua figura i obra i va calar definitivament en la vida de moltes persones".

En aquest sentit, indica que pel 20 aniversari "ja torna a tocar" i manifesta la seua voluntat de convidar a celebrar l'Ovidi amb la 'Festa Ovidi Montllor, 20 anys de vacances' a la manera de les festes Estellés que impulsa l'escriptor Josep Lozano.

"Que cada poble i ciutat tinga aquest any una 'Festa Ovidi Montllor, 20 anys de vacances' amb gent reunida per a recordar l'obra d'Ovidi: les cançons, els poemes, les pel·lícules, el teatre,... o simplement brindar i menjar per ell", desitja Ventura.

El cantant afegeix que aquesta festa es podria fer seguint vers per vers la cançó de Les meues vacances o "sense més indicacions ni límits que la imaginació dels organitzadors de cada 'Festa Ovidi Montllor, 20 anys de vacances'".

Font: llibertat.cat

Ací teniu la cançó "Perquè vull", una recomanació de Joan, de 1r d'ESO.




diumenge, 8 de febrer de 2015

DANI FLACO - Entre la nit i l´aurora

Daniel Sánchez García, conegut com a Dani Flaco, (Hospitalet de Llobregat, 1977), és  un cantautor espanyol. Va nàixer al barri de Bellvitge, a la ciutat barcelonesa d'Hospitalet de Llobregat. És fill  de pare murcià i de mare catalana. 

Una de les seues passions des de xicotet, a banda de la música,  era el futbol; va jugar a l'equip del seu barri  però en un partit amb l'Espanyol es va lesionar i va acabar la seua carrera esportiva.  Eixe desafortunat accident va fer que Dani es dedicara plenament a la música.
Referint-nos a la música, Dani va estudiar solfeig als 10 anys i amb 15 anys va participar amb la banda de música del seu barri en la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.
 Després de cantar amb diverses bandes musicals, va decidir en 2002 seguir la seua carrera en solitari, d'aquesta manera va gravar algunes maquetes i va començar a fer concerts en els bars de Barcelona fins al 2006, any en el qual la discogràfica Vicious Group va produir el seu primer disc ''Salida de Emergencia'' (2006). Més tard, en 2008, va publicar un altre disc anomenat ''Fuerzas de flaqueza''. I després d'aquestos, va publicar ''Secretos de sumario'' on quasi totes les cançons són en català.


                                                    Entre la nit i l`aurora

                                                Sóc un addicte a l'hora
                                             en qué lluna i sol disputen
                                                  entre la nit i l’aurora 
                                              i encara hi ha prostitutes

                                         i els petons es consumeixen,

                                             com el gel a les begudes,

                                           en boques que no coneixen,
                                              és a dir, desconegudes.



                                              I no hi ha escombraries

                                              i tanquen les discoteques
                                                i s’atasca la Gran Via
                                             i tornen a obrir les fleques



                                                 i s’apaguen les faroles

                                                 i aleshores aprofito
                                           la foscor i que estem a soles
                                               per dir-te que et necessito.



                                                   I la mare matinada

                                           creua vides que s’insulten,
                                                unes ben aprofitades
                                         mentre que les altres dubten
                                          mentre que les altres dubten.



                                               Si plantar cara a la vida

                                           o no fer més que amagar-se,
                                               malcurar-se les ferides
                                               o lluitar per aixecar-se,
                                                o lluitar per aixecar-se.



                                               Desperta l’adolescència

                                              amb la pol·lució nocturna.
                                               Brota la concupiscència
                                            i dels cors salten espurnes.



                                           Els bars pugen les persianes

                                             i engeguen les cafeteres
                                          i els homes que tenen gana
                                              de passió van al Riviera.



                                                  I la mare matinada

                                           creua vides que s’insulten,
                                                unes ben aprofitades
                                         mentre que les altres dubten
                                         mentre que les altres dubten.



                                             Si plantar cara a la vida

                                          o no fer més que amagar-se,
                                             malcurar-se les ferides
                                             o lluitar per aixecar-se,
                                             o lluitar per aixecar-se.


Hem triat aquesta cançó perquè ens ha agradat i ens ha agradat la lletra.

Alicia García i Svetlana Abovyan 1r Batxiller Humanistic

dijous, 5 de febrer de 2015

LA GOSSA SORDA - El forn dels borratxos

La Gossa Sorda és un grup de música en valencià de Pego, Alacant. Aquest grup està format per Seguí (dolçaina i veu), Torrens (percussió i veus), Bolu (bateria), Joan Marc (teclat), Josep Nadal (veu), Pere (dolçaina i veu), Arnau (guitarra i veus), Jordi Martí (baix). La Gossa Sorda està en actiu des de l'any 1999, encara que la idea de formar el grup va ser l'any 1995, després d'una gran indecisió per posar-li nom al grup. 
Entre els estils de música que abarquen es troben el rock, punk, reggae i ska, amb la utilització de molts ritmes mediterranis i altres influències. Les seues lletres són molt directes i carreguen fortament en les bases del sistema Aquest grup té un gran repertori de cançons repartides en sis discs: La gossa que esta bossa (2000), Vigila (2003), Garrotades (2006), Saó (2008), L'últim heretge (2010) i La Polseguera (2014). Concretament, aquesta cançó pertany al disc La Polseguera, que és el disc més actual.

Fa uns mesos vàrem anar a un forn, que es cridava el "forn dels borratxos", que està situat en Blasco Ibáñez molt proper dels pubs on anem a prendre alguna cosa. Com em va cridar molt l'atenció d'aquest nom, vaig posar-me'n a l'internet per a buscar-ho. I així va ser com coneguérem aquesta cançó de la Gossa Sorda. Aquesta cançó em va agradar molt i explica molt bé el pensament dels valencians, ja que és tradició a València des de fa moltíssims anys acudir a forns i llocs oberts a altes hores del matí per a omplir el pap després d'una nit de desenfrenament i moltes begudes (i no precisament infusions). 
Doncs bé, "el forn dels borratxos", que com heu deduït és el lloc de reunió de cadàvers famolencs, compleix les expectatives i ho fa amb merescut aplaudiment. Sens dubte aquest lloc és una institució de la nit valenciana i m'atreviria a dir que moltes generacions de valencians han passat pel seu aparador passades les 4 del matí. Tu també? Bé, el nom del forn és un homenatge a tots els seus clients.
 






No he dubtat ni un moment que vindries
a aquesta apartada contrada
on m'escalfa l'olor de passat.

Tota la nit que camine
només per vore't la cara,
per tocar-te i despertar.

Per cridar el teu nom contra els arbres
en la nit de les lluites callades
vaig furtant llumenetes de sal.

Escolta, la vida s'escapa
i jo volia, volia, volia
renàixer les cendres del temps
hipnotitzar-te, empanar-te en saliva
menjar-te baix d'un taronger.

I la cervesa a la mà
i la disfressa de mi.
La nit sencera que encega
i renega demà.

No he dubtat ni un moment que marxaves
perquè tenies les coses ben clares,
perquè sempre has sabut cap on vas.

M'ofegava amb aquella pregunta,
l'amor tot de colp com la pluja,
l'amor tot de colp com la mar.

Vaig sembrant de taverna en taverna
la llavor del desfici que em crema,
la condemna que jo m'he imposat.

I ara visc de l'empenta que em queda
amagant-me entre l'herba
refugiant-me de la veritat

La matinada és qui guia els meus passos
i em porta al forn dels borratxos
per tastar la dolçor del final.

Escolta, la vida s'escapa...


bibliografia:


- www.yelp.es 

- www.viasona.cat

- www.wikipedia.com
 


 TREBALL REALITZAT PER: IGNASI AMORÓS I MARIO DE BURGOS.