dijous, 27 de febrer del 2014

SKALISSAI - En un instant



Skalissai” és un grup valencià, creat a l’any 2003 (a Xaló) per la seua cantant Remei Giner; aquest grup tracta diferents tipus de música, com el reggae, el rock i ska. Aquesta xica va estar durant més de set anys dedicant-se a la música, però aquesta només era un hobby als seus començaments, i ara es troba en una situació “un poc” més seriosa.
Durant la seua carrera en la música, ha fet diverses col·laboracions amb altres grups valencians, com per exemple el grup “Aspencats” o “Sva-ters” i també, com en la cançó que anem a posar a continuació, amb un integrant del grup “Obrint Pas”, Xavi Sarrià.
La seua discografia es compon per dos àlbums, anomenats “Obri els ulls” i “Mentre la Terra dorm”, la nostra cançó sorgeix d’aquest segon disc i s’anomena “En un instant” (track número 2 d’aquest).


Aquesta és una de totes les grans cançons que integren aquest disc, nosaltres hem agafat sense dubtar-ho “En un instant” pel seu tema, la seua lletra amb la que varen pensar a cadascuna de les frases que diuen tant Remei com Xavi. Varem pensar que el seu ritme podria enganxar a tothom que l’escoltase, per això l’hem pujat al blog. A més a més, com d’aquest grup no n’hi havia ninguna cançó encara, ha sigut un punt més a favor per escollir-la.


Fet per: Paula Badal i Miguel Rangel.

dilluns, 24 de febrer del 2014

OBRINT PAS - La vida sense tu

Bon dia, hui vaig a presentar-vos una cançó d'Obrint Pas, un dels grups valencians més coneguts i que alguns companys ja han parlat d'aquest, per això no vaig a repetir el que ja han dit i em vaig a centrar més en la lletra.
Aquesta cançó parla sobre València ciutat i l'amor que es pot arrivar a sentir cap a aquesta, la qual cosa és prou extanya perquè solen tenir lletres més revolucionaries i que defencen el valencià, i per aquesta raó també em crida més l'atenció i m'encanta.
La vida sense tu, comença amb un poema molt conegut de Vicent Andres Estelles que parla sobre la nostra ciutat i continua amb una breu historia d'amor que poc a poc recorreix València. No hi ha res millor per explicar aquesta cançó com sentir-la i llegir la lletra, així que a continuació vos la presente.
LA VIDA SENSE TU



Pense que ha arribat l’hora del teu cant a València.Temies el moment. Confessa-t’ho: temies.Temies el moment del teu cant a València.La volies cantar sense solemnitat,sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,sense picapedrers i sense obra de moro.La volies cantar d’una manera humil,amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.Lentament el miraves créixer com un crepuscle.Arribava la nit , no escrivies el cant ....


La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra,
texans amplesun mural descolorit.

La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.

La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.

La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançó d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viurela vida sense tu


La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits

La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
'Amor, humor, respecte' a la façana
foc i metralla a les nostres mans

La vida és agafar el primer tramvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats

La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar.




Clàudia West

diumenge, 23 de febrer del 2014

VERDCEL - Si com lo taur


Un grup d'alumnes de la Universitat d'Alacant han fet aquest videoclip sobre la cançó de VerdCel Si com lo taur (del CD Petjades) que, com ja sabràs, és un poema d'Ausiàs March.

Lletra de Si com lo taur...

Si com lo taur se’n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força, 
ne torna mai fins ha cobrada força 
per destruir aquell qui l’ha desert, 
tot enaixí em convé llunyar de vós, 
car vostre gest mon esforç ha confús; 
no tornaré fins del tot haja fus 
la gran paor qui em tol ser delitós.

Ací pots vore la pàgina de Vercel.

I ací, la versió de Raimon del mateix poema:



VERCEL - Riu força


VerdCel són un grup d’Alcoi que mesclen cançó d’autor, rock, folk i pop. Està format per Alfons Om (Veu, guitarra, lletres i composició), Daniel Olmo Boronat (il·lustració, disseny i videoprojeccions), Ramon Vagué (Baix elèctric), Raül Lorenzo (Bateria i percussions) i Pau Romero (guitarres, mandolina i veu). Han rebut nombrosos premis i distincions i han actuat arreu de l’Estat Espanyol i també a Europa.

Van ser notícia l’any 2005 després que el programa Pobleshow de Canal 9, que pretenia mostrar artistes de les principals ciutats valencianes, triara Alcoi i VerdCel, però, en adonar-se que cantaven en valencià, va voler vetar-los, segons van assenyalar ells mateixos. Més tard, Pau Alabajos se solidaritzà amb ells i no va voler participar en el programa dedicat a Torrent, el seu poble.
La discografia de VerCel inclou els treballs:
Bagatge d'una fusió (2002) primera maqueta, de factura casolana.
On està el lloc? (2004), el primer disc oficial, autoeditat, amb sis cançons.
Pais Viatge (2006). Premi Ovidi al Millor Disc de Cançó i Premi Enderrock al Millor Disseny. Es tracta d’un llibre-disc conceptual: mescla de música, poesia, imatge i còmic en defensa del paisatge i del territori. Fou reeditat al 2007 amb tres cançons més, un DVD amb un concert i extres.

Sàmara (2008) és un altre llibre-disc, que narra la història del segle XX a través de la vida d'una dona alcoiana.

Els dies del Saurí (2012) és el seu darrer treball. És un CD i també inclou un còmic. “El còmic ens presenta un personatge que veu com la seua situació laboral es va deteriorant fins a perdre la feina. Es parla de les relacions interpersonals, del rerefons humà que hi ha darrere de cada acomiadament i de les reaccions que tenim en moments de crisi. Viurem en primera persona la humil lluita sindical i judicial que manté el nostre protagonista qüestionant el sistema que ens regeix. Una situació que fa sentir al protagonista que la seua vida es lliura pendent avall, sense fre. Es tracta de seguir-lo de prop i d’acompanyar-lo en el camí de poder agafar, almenys, una alenada d’aire fresc malgrat l’ofegament a que és sotmès.”

Font: Viquipèdia

Pàgina web de VerCel

Lletra de Riu Força

T'estimaré a les fosques, 
de matinada
com la ciutat ensomniada
va i ve a la flameta d'un ciri
com ones de llum suau,
sobre les parets
la teua pell tendra i sensual
l'instint i la terra
carmí i porcellana
La quietud regnarà
tots els sorolls de la plaça ja silenciats
la calma al mar
i desitjos, les fletxes per caçar estels
T'estimaré tot el que sé estimar
t'estimaré amb tota la força
creixerem com la lluna
regarem les plantes del terrat
brillarà als teus ulls, pètals de vida
saba nova de les branques fins les mans
La terra eriçada
fluix per torrenteres, per penya-segats
força d'avencs, de boscos
i des d'aquesta ciutat
com aigua baixaré pel barranc de l'infern
Bancals, sèquies, basses, rambles, tarongers
arribaré a la Safor
fins la meua flor
terres de la vall més digna
Et portaré fils i botons
draps, abrigalls, mocadors
Tu em brindaràs
tomaques i bercocs
del l'horta i el secà
herbes medicinals

T'estimaré tot el que sé estimar
t'estimaré amb tota la força
t'abraçaré de forma sincera
t'abraçaré tota sencera
Tot el que de tu conec
portes i laberints
costeres i coixins
precipicis i ponts, llambordes
matisos, contradiccions
somnis, malsons,
del migdia al sol,
llamps, trons, rosada
del migdia al sol
llamps, trons, reixiu
del migdia al sol.
Les ferides si les portem amb cura
troven el seu camí
finalment tancaran en cicatrius
de mena, més fortes que el propi cuir
Com aigua baixaré pel barranc de l'infern
bancals, sèquies
basses, rambles, tarongers
arribaré a la Safor
fins la meua flor
terres de la vall més digna
Et portaré fils i botons
draps, abrigalls, mocadors
Tu em brindaràs
llimes i bercocs
del l'horta i el secà
d'entre serres a la mar

dijous, 20 de febrer del 2014

FELIU VENTURA - Història d'un sofà.

Biografia:

Feliu Ventura és un cantautor valencià. Ell va nàixer l'any 1976 a Xàtiva, València. Aquest cantant va estar influenciat per Raimon, però actualment la seua música ha evolucionat cap al pop rock acústic amb unes lletres molt elaborades.

A l'any 1993 va pujar per primera vegada a un escenari a la ciutat d'Ontinyent.
Per contra no va llançar la seua primera maqueta fins l'any 1996 en format casset. Després l'any 2000 publicà el seu CD “Estels de tela”, aquest tenia una millor qualitat musical ja que el so era molt més definit. A més de tot aixo aquest cantant continua escrivint i cantant hui en dia.

Feliu al llarg de la seua carrera com cantautor a rebut elogis per part de la revista Enderrock i ha guanyat nombrosos premis, com són:
  • Premi Enderrock Millor Disc 2006, categoria cançó d'autor (per votació popular)
  • Premi Enderrock Millor Cançó 2006, categoria cançó d'autor (per votació popular)
  • Premi Enderrock Millor Directe 2006, categoria cançó d'autor (per votació popular)
  • Premi Enderrock Millor Artista 2005, categoria cançó d'autor (per votació popular)
  • Premi Enderrock Millor Disc 2005, categoria cançó d'autor (per votació popular)
  • Premi Enderrock Millor Cançó 2005, categoria cançó d'autor (per votació popular)
  • Premi Enderrock Millor Directe 2005, categoria cançó d'autor (per votació popular)
  • Premi Frontera 2004 (Festival Altaveu Frontera, St Boi de Llobregat 2004

Font: Viquipèdia

Discografia:

-1996 -L'única diferència (cinta)
-2000 -Estels de tela
-2003 -Barricades de paper
-2005 -Que no s'apague la llum (Directe amb Lluís Llach)
-2006 -Alfabets de futur
-2011 -Música i lletra
-2013 -Vers l'infinit

Opinió:

Hem agafat aquesta cançó primerament perquè l'autor és de Xàtiva, poble de una de nosaltres, aleshores teníem més informació sobre aquest autor. Per altra banda, l'hem elegit perquè ens ha agradat la lletra de la cançó i el seu ritme. També per l'ús que fa d'els instruments classics i per com sap convinar-los per crear unes cançions tan relaxants i belles.






"-Léo, va te coucher!

-Léolo! Léolo Lozone! Je m'appelle Léolo! "



Jean-Claude Lauzon



En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
de què em desfaig
per evident
falta d'espai
he despertat
unes "caniques"
que hivernaven
amb tres pessetes
un bolígraf
i uns tiquets.



Em ve el perfum
del magatzem
de torrefactes
i el sorollet
dels ous batuts
en Duralex
tot cavalcant
barana avall
amb roba neta
pujant després
de tres en tres -brut-
els graons.



Vine-te'n amb mi...
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell xiquet que un dia vaig ser
Perquè m'ensenye
a parlar amb la veu nova
de cada por que duc a dins.



En els confins

d'un vell sofà
ric de mudances
on vaig aprendre
a descordar
roba interior
he retrobat les discussions
que edulcoraven
amargs cafès
sobre el futur
i el nostre lloc.



Em ve el perfum
d'una vesprada
a l'Albereda
i el sorollet
dels teuladins
a l'estació:
fotografies
que he guardat
als embalatges
arraconats
dintre de l'eco
del pis buit.


Vine-te'n amb mi...
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell desig d'obrir el món
Per desmuntar-lo
I buscar entre les fitxes
Una que porte el
meu color.


En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
a qui sabré
trobar de nou
algun espai
pense guardar
el que continga
a partir d'ara
per retrobar-ho
quan em calga
respirar.



Vine-te'n amb mi.




Fet per: Sara Genís Valero i Nerea Banderas Martínez.

BAJOQUETA ROCK - Polleta



LLETRA:

Els quintos quan se’n anaren,
digueren adéu Moixent, i les xiques contestaren,
ja se’n va la mala gent. Perquè jo no tinc
el que tens tu perquè tu no tens el que tinc jo,
tu tens una gabieta, jo tinc una palput, una palput, una palput.
Eres com l’arròs a banda, meloset i un algo empastat,
picant com l’all i pebre i dolç com el codonyat.

Encara que tu em vulgues molt,
jo et vull a tu encara més, que tens la cara
molt bonica i en ta casa molts diners,
molts diners, molts diners.

Alça l’aleta polleta, no em picaràs pollastret,
que les xiquetes del poble tenen el geni curtet.

Del peix l’abaejo en oli, del porc el rabo torrat,
de l’arbre figues furtades, de ton pare la heretat.
Fes gaspatxo en pebrella quan tingues un convidat,
penques en alli i oli o arròs de fesols i nap,
fesols i nap, fesols i nap.

Alça l’aleta polleta, no em picaràs pollastret,
que les xiquetes del poble tenen el geni curtet.


GRUP:

Bajoqueta rock és un grup de rock en valencià format l'any 1986 a Riba-roja de Túria, València. Gaudeix de molta popularitat a la Comunitat Valenciana i a Catalunya per les seves actuacions excèntriques i les seves lletres rurals amb sentit de l'humor amb una varietat musical basada en el rock però introdueixen diversos ritmes festius.


Bajoqueta Rock és un grup musical atípic , començant pel nom i acabant per les actuacions en directe . Farts de la monotonia , van decidir donar-li la volta a les seves vides creant aquest grup per tal de divertir-se i passar les vesprades d'una manera diferente. No tenien cap tipus de formació musical , tan sols dos components del grup , Miquel Àngel i Ramon, havia tingut una relació una mica més propera a la música , a la banda de música del poble.
En un principi es van pensar  cridar al grup Vaixell Fantasma , i donar-li així al grup un toc d'heavy metall. Després de donar-li voltes , va sorgir la idea de buscar un nom divertit que reflectís allò en el que s'havien identificat , " Bajoqueta rock" , un nom que reflectia que eren divertits i de poble.
Al principi es reunien al garatge de Paco Luis on assajaven els primers projectes de cançó , amb guitarres espanyoles ( ja que no tenien guitarres elèctriques ni amplificadors ) , llaunes de detergent que formaven la bateria i un xicotet teclat . Més tard , canviarien tots aquests aparells per altres d'una tecnologia una mica millor.

Després de 7-8 anys actuant i composant temes nous , en 1993  va arribar la primera publicació , maqueta autoeditada amb el nom de " rock rural" composta per 10 temes . Algunes d'aquestes cançons les segueixen tocant , i altres han caigut per la baixa qualitat . D'aquesta maqueta tan sols es van editar 500 còpies , i van tindre molt èxit .

COMPONENTS:

Juliol Miquel: Vocalista, Segona Guitarra
Miguel Ángel Moreno: Vocalista, Trompeta
Paco Lluís Ramos: Vocalista, Guitarra
Salva Ferrer (Manyo): Vocalista, Guitarra, Guitarra acústica, mandolina, banjo i arpa de boca
Javi Oltra (Moch): Teclat, cors
Miguel Soriano: Bateria i percussió
Salva Martí (Retall): Vocalista, Trombó
José Martínez (Pesqui): Vocalista, Saxo tenor
Javier Subirón: Vocalista
Discografía
A Pèl (1998)
Amb dos pinyols (2001)
Retruqu3 (2004)
Ie, el de l'oli!! (2010)


OPINIÓ:

Hem agafat aquesta cançó perquè ens ha agradat el ritme que té, però a més hem escoltat altres cançons d'aquest grup com ara M'agrada, Popurri valencianes rock, història d'un amor, etc. Aquesta cançó Leonor la va a escoltar per primera vegada a casa de la seua parella, perquè al pare li  agrada el grup i ella em va dir de ficar-la perquè li havia agradat el ritme i el que deia la cançó.

Carlos Barrés i Leonor Arrivas. 1ºH

(Hem trobat la informació a Viquipèdia i la cançó en una paguina anomenada www.musica.com)

dimecres, 5 de febrer del 2014

ARRÒS CALDÓS - Respira

Arròs Caldós va ser un grup de música en valencia procedent de la comarca de l'Horta del Nord (Pais Valencia). Naix el 1996 i ha evolucionat al llarg del temps conservant la formació característica dels grups de rock amb la presència de la dolçaina. El grup va anar incorporant nous components i instruments, tot explorant nous estils musicals com els ritmes llatins o el reggae, una nova etapa que s'inicià amb el disc "... i a la motxilla somnis i ràbia" (2005) i que es va consolidar amb el darrer "Candela" (2010), que va rebre el nom de la formació que apareixiria en dissoldre's Arròs Caldós: Candela Roots. Els seus membres són, Estel (veu), Juan (veu), Mikel (teclats), Karla (baix), Natxo (bateria), Pau (guitarra i veus) i Rick (percussió i veus); i anteriorment Rossella (dolçaina).

Aquesta cançó m’ha agradat per el seu entusiasme i la manera de transmetre com hem de disfrutar de les bones coses de la vida respirant amb força. Jo no escolte quasi res de musica en valencià, però mes que res per que no coneixia quasi cantats ni grups, però al buscar informació de grups i escoltar les seues cançons ara estic mes acostumada a escoltar-les i oblidar-me del mon.
Tania Rodríguez 1batxiller humanitats.



No digues res, respira
Es  l’únic que pots fer, respira, respirA
Has de ser bo, respira
Que tot anirà be, respira, respira
No digues res, respira

Es l’únic que ports fer, respira, respira, respira
Respira, respira
Respira, respira
Respira, respira
Respira, merda
Respira, respira
Respira, respira
Respira, respira

Arròs Caldós es un grup de música en valencià de la comarca de l’Horta Nord. Va nàixer en 1996. Es un grup de rock, reggea i rumba, es por dir que es un grup molt complet.

Els seus membres són, Estel (veu), Juan (veu), Mikel (teclats), Karla (baix), Natxo (bateria), Pau (guitarra i veus) i Rick (percussió i veus); i anteriorment Rossella (dolçaina).

Encara que siga un grup que porta des de 1996, no es molt conegut i no te molta informació, per aquesta raó no en tenim molta.

Discografia:
  • Somriu (1998, auto editat)
  • Arròs Caldós (2000, auto editat)
  • … i a la motxilla somnis i ràbia … (2005, auto editat)
  • Candela (2010)
Candela es el que hem agarrat nosaltres i a de més de tindre la cançó que heu escoltat te moltes altres com:

-Veritats
-Resingnació
-Ritme de vida
-Viure presents
-Cuida-la
-Camí de l’esperança
I moltes mes.

Hem elegit aquesta cançó perquè ens va agradar quan la varem escoltar. Nosaltres sincerament no escoltàvem música en valencià, però la veritat es que al anar escoltant cançons dels nostres companys, ens va començar a picar la curiositat i volíem posar un grup que no hi havia al blogg encara i vam trobar aquest.

(Em arreplegat tota la informació de Viquipèdia i hem trobat la cançó en un blogg que es diu Un Clot de Música)

Pablo Rosalén i Pau Rollán 1º BH

diumenge, 2 de febrer del 2014

SÈNIOR I EL COR BRUTAL - El signe dels temps


Descripció del grup:
Senior i el Cor Brutal és una banda valenciana de rock alternatiu amb sons del country alternatiu i el folk estatunidenc. Va nàixer al 2007 a mà de Miquel Àngel Landete (Senior) qui es el lider de la banda i que es fa acompanyar de tres músics (el Cor Brutal) polifacètics ja que tots tres interpreten diversos instruments. Canten en valencià a l’estil de la valenciana, és a dir, música americana però del País Valencià.



lletra:

El sol entra en les cases
i les muntanyes s'obrin el cor.
Mentres les nostres vides passen
i no separen el riure del plor.

La gent està sola, trista i avorrida.
Pobra la gent, és el Signe dels Temps.

El món encara pega voltes
i no s'assusta de lo que som
quan les cançons ja no ens somouen
i ens fan vergonya les emocions.

La gent està sola, trista i avorrida.
Pobra la gent, és el Signe dels Temps

I si no estàs sol, estàs amb qui no vols.
Què pobres som, que sempre ho volem tot

La gent està sola, trista i avorrida.
Pobra la gent, és el Signe dels Temps.

[afegir els signes dels temps particulars de cadascuna i cadascun].

Jo no sé la gent quan ho entendrà:
tots som immigrants.


Components del grup:
Miquel Àngel Landete - Veu, guitarra i teclats.
E Martin - Veu, guitarres i teclats.
JL Tormo - Veu, baix, harmònica, acordió i teclats.
R Ferreiro - Veu, percussions, bateria i teclats.


Albums:
2009 - L'experiència gratificant
2011 - Gran
2011 - Nu
2013 - València, California
Opinió:
Hem triat aquesta cançó perque ens agraden les cançons amb un so alegre. Que t'omplin. Aquesta cançó la va escoltar Lina navegant al youtube. I quan la vam escoltar ens va a agradar prou ja que es prou pegadissa. 
Lina i Carles