dijous, 11 de desembre del 2014

PROZAK SOUP a la llenca del Serrano



I allà vaig estar jo, a la llenca del Serrano (Tous), escoltant els Prozak Soup i el seu disc Imbècil, una proposta musical de post-hardcore, electrònica i hip hop, i amb ressò de bandes com Attack Attack o Orxata.

A veure si em trobeu:


Una experiència irrepetible!!!!!

Joan Palomares, de Bellreguard, és el cantant i l'ànima del grup.
Ací podeu escoltar el seu disc  en solitari Assaig sobre amor i plusvàlua.
I també us podeu descarregar Vertígen, un projecte amb Josep Nadal, el cantant de La Gossa Sorda.

Aquesta és la lletra de La clau, la cançó que sona a la promo:

Tornar i no trobar-la mai

Ara va de bo que s'ofeguen,
però que els vençuts no pleguen.
Pares o nones, mantint-te als afores.
Senzilles cares, anar a soles,
pujar muntanyes, obrir les ales.
Després d'això no cal que pares,
bales!
Mores roges, figues verdes.
Les sèquies bullen, les aus s'amaguen

No tornarem a vore't mai, no tornarem.

Anar a mil, creuar-ho tot en un segon,
això és el que no volen que fem,
que no siguem valents, que oblidem qui som,
que no tornem a buscar la clau
d'Alacant al Rosselló
del Tossal al Llatzaret

Ara que callen els mudats i que parlen les llestes.
Dueu tota la vida negant la poesia nostra.
Plorar a soles, matar les hores,
saltar fronteres, trencar cadenes
i dubtar de les regles.

Roses en el jardí de les històries,
on tot són eufòries,
on no et tornarem a vore mai,
no tornarem a vore't mai, no tornarem.

Anar a mil, creuar-ho tot en un segon,
això és el que no volen que fem,
que no siguem valents, que oblidem qui som,
que no tornem a buscar la clau
d'Alacant al Rosselló,
del Tossal al Llatzaret.

Sempre amagant-nos del seu canó
i ara els guanya la paraula i l'amor 

Anar a mil, creuar-ho tot en un segon,
això és el que no volen que fem,
que no siguem valents, que oblidem qui som,
que no tornem a buscar la clau
d'Alacant al Rosselló
del Tossal al Llatzaret.

Tornar i no trobar-la mai.


MALAGANA - Inventant revoltes

DESCARREGA'T EL NOU DISC DE MALAGANA "INVENTANT REVOLTES" ACÍ.

divendres, 5 de desembre del 2014

TONI DE L'HOSTAL - La paella

Una proposta musical de Toni de l'Hostal per a riure una estoneta:




Ací tens la cançó La paella és una versió més moguda (remescla).

Perfil (de broma) de l'autor a la Valenciclopèdia (però ni cas a l'ortografia, eh!!!):

"Xe, a mi me diuen Toni de l'Hostal (nét) perquê m'awelo, que tammé li diuen Toni, ne tenia un en el carrer Major de l'Alcúdia: l'Hostal de Dos Portes (en castenallo en el original). Sóc dottorat en Filologia Roscana per la Universitat de MontortalFigura Mundial votat pel 4rt Congrés de Figures Mundials, president del V Congrés de Figures Mundials i actual tio Toni.
La Valenciclopèdia és el meu enèsim projecte después de la'Ortografia roscana i el bloq Rosca amb all, i un' âtra fãena més a banda de la de rettor de la Capelleta Ð les Mãedéus i cantãor de Riberenques, entre moltes, moltíssimes âtres: certament, qui no té fãena, Fuster li'n dóna!"

dijous, 4 de desembre del 2014

ATUPA-Ser o no ser


ATUPA és un jove grup de Montcada de l’Horta Nord (València) que ix de l’amistat i l’amor pel rap.

Es caracteritzen bàsicament per la versatilitat i la fusió de tres estils distints de rapejar als seus tres MC’s i quatre formes d’entendre el Hip Hop. En comú tenen les ganes de festa, de passar-ho bé i de gaudir del que la música els done sense oblidar mai l'essència del rap, que resideix a la protesta i crítica cap al nostre context polític i social.

Compten amb lletres crítiques amb la València actual que no deixen de banda el veure la realitat amb humor i ràbia conjuntament. També plasmen a les seues cançons les ganes de viure la juventut d’avui dia i les ganes de lluitar per la nostra cultura i el nostre territor
i.
Lletra de Ser o no ser
Panxo:

I entra la veu més sensual del barri,
Ja saben qui és el crac, camina com un dandi
Del califat a Montcada, clama la grada,
Sap que ja no tinc ni odi ni estalvis.

València esclata, la flor i nata del rap ataca.
Fills de la ruta destroy, fans del quinto i tapa.
He fet comboi amb Atupa, la Clika.
No xape la boca, soles la tapa una xica.

Anem per la vida amb una guerra interior,
butxaques buides, les mans al cor
el cor al vent, i lo millor?
Que del dolor tragam este somriure.
Som el que fem i fent açò mos sentim lliures.

Tancant un cicle i obrint portes.
Que continue la festa que l'estiu porte:
concerts, consciència i més alegria.
Que cada dia siga Carnestoltes.

És una ganga ser tan feliç en res.
Passar del lujo i la moda al MC del mes.
No compra joies ni roba, no té diners.
Però en el mic demostre, i aposte per ells tot el poder.

Ser o no ser, this is the question!
S'entenem tots, vénen temps bons.
No ens farem d'or, però que mai falten
estos ratets, estos raps i esta il•lusió.

Robert:

Ser o no ser this is the question
deus de ser sempre tu mateix eixa és la lliçó,
no et deixes portar pel que diu la societat,
no deixes que el teu cap, siga objecte de manipulació.

Jo disfrute amb música de qualsevol època,
des de nano jo vaig voler la meua oïda educar,
això vol dir que disfrute amb James Brown, Phill Collins ... Queen
Sonen molt heavys!

L'escenari és el jardí de ma casa
és lo més paregut a un orgasme mental... No estic exagerant!
crec que deuríem ser un poc més optimistes
que inclús en les errades traurem coses positives.

Així és com va el ritme a la meua ment
sobredosi de flow per al que està present
tu deixa't portar pel ritme, tu escolta'l bé
la vida és curta, tu disfruta-la... és un consell.

Tu ja l'agafes, el soltes, el dones...
les dones? agafe, les solte? jo mai eh...
Sóc un pervertit, sempre vaig tindre bona vista,
sé apreciar les corbes, com si fóra un bon artista.

I és que no puc parar de cantar,
la vida em somriu sense motiu i mi em té igual,
de vegades és millor deixar-se portar,
disfrutem aquest moment i el que en un futur ens vindrà.


Adrià:

Menesters i afers, fer un só que és mel,
més que res volem que ho passem bé.
Colló! Que ningú em talla el rotllo,
avui el que mane sóc jo. Au a menjar-se el món no?

Ho done tot per les converses amb amics
amb cerveses de barril, dins d'un habitat festiu.
Tampoc té preu que durant una nit d'estiu
una xica et seduïx i acabeu anant al llit.

Horitzontal passió sense tabús com Estellés.
Tota la nit on fire amb la melena al vent.
Amant del plaer animal, sense frens,
i després riurem. Voyeur de somriures.

Veure el sol sortir com a un quadre de Monet.
Sentir als seus colors freds pinzellades del cel.
Algun dia llegiré tots els llibres pendents
i proclamaré als vents: com vull ser, què vull fer.

De moment avancem. Donant tombs però content.
M'agrada com sóc, no com he arribat a ser.
El fi no justifica els mitjans,
però el que he patit ja ha passat no?A qui volem enganyar!

Adrià Aguilar amb total seguretat
si a la vida ha fracassat no dóna tot per jugat.
Pas a pas, tram a tram, tomb a tomb, bac a bac.
Dóna-li un somriure perquè et coste la meitat.

Fran:
Que mai se m'esborre esta cara de bon xiquet.
Que mai tinga pressa i que mai pare quiet,
hi ha massa per viure i tan poc de temps.
jo vull sentir correctament i en el moment pertinent.

Què? absorbir cultura és el meu hobby,
de música a pel.lis, de llibres a còmics,
fer teatre, posar-me a la pell dels altres,
buscar els arguments de postures que em son contràries.

Bona gent, ací present, contents,
conscients de què brillem, de què també fallem
però el balanç és positiu i hi ha motiu per l'alegria
any rere any millorem dia a dia.

Discutint, ens matem entre col.legues ,sóm violents
però si un amic fa falta, els primers, ahí estem.
sóm durs, però es façana, ens estimem,
i anem poc a poc a conviure aprenent.

Fem pinya, juguem a l 'Age, al Risk, al Trivial
i és que si no hi ha guita, sempre hi ha una alternativa.
jo sóc un narcisita però sóc més els meus actes
i per gaudir del meu reflexe en mi he hagut de fer pactes.

No som perfectes, però som de puta mare,
hospitalaris, amb bon humor, solidaris
no, hui no crec que puga queixar-me
vaig sense por a vore el que el futur em depare.


He triat aquesta cançó perquè m'ha semblat molt interessant. Ens fa reflexionar sobre la vida, veure que cal gaudir d'aquesta i no preocupar-se tant dels diners. Cal aprendre a vivir-la amb il·lusió i amb música de qualsevol tipus, ja que t'anima i t'estimula. Com diu la cançó '' la vida és curta, tu disfuta-la...és un consell''. A vegades és millor deixar-se portar, viure el moment i no pensar en el que vindrà després. 
La cançó parla també de com són els membres del grup, de com discuteixen entre amics, però en el moment que a qualsevol amic li passa alguna cosa, de seguida están per ajudar-lo. Són solidaris i alegres i sempre están pensant en fer música.

En conclusió, hi ha molt per viure i molt poc temps per a això. Tinc que dir, que cal viure cada moment com si fóra l'últim '' Carpe diem'', ix de festa, riu, fes el cabra, però sempre amb cap. 

La veritat que m'ha encantat la cançó i aquest ritme tant encomanadís. Espere que aquest grup continue fent cançons i com diuen ells, que gaudixen quan les fan.


 



SOFIA STONE 1er Bach H

dijous, 27 de novembre del 2014

OBRINT PAS - La vida sense tu

Obrint Pas és un grup de música en valencià procedent de València. La seua música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals la qual destaca la dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social, la solidaritat, la independència dels Països Catalans, la unitat territorial i la defensa del seu idioma, com per exemple de la seua cultura i tradicions. També tracten temes antifeixistes i antiracistes.


Àlbums:
1997: La revolta de l'ànima
2000: Obrint pas
2002: Terra
2004: La flama
2005: En Moviment! (CD)+Un Poble En Moviment! (DVD)
2007: Benvingut Al Paradís (CD)+Assaltant El Paradís (DVD)
2011: Coratge (Disc-Llibre)

Lletra de La Vida Sense Tu

La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples
un mural descolorit.

La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.

La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.

La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançó d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre

a viure
la vida sense tu.

La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits.

La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
"Amor, humor, respecte" a la façana
foc i metralla a les nostres mans.

La vida és agafar el primer tranvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats.

La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
a viure
la vida sense tu.

Hem triat aquesta cançó perquè ens va agradar que no començara com totes les cançons, sinó que començava amb uns versos de Vicent Andrés Estelles, també la van triar perquè ens va agradar que la lletra fera un "Tour" per València citant llocs com les Torres de Serrans, El pont de Fusta o el Mercat Central entre altres.

Pensem que la melodia és molt encomanadissa i et donen ganes de ballar pegant bots i fent el boig.

Tornat a la lletra ens agrada que use metàfores i que conte com una història en la qual pensem que conta la vida d'un dels components del grup des que és xicotet fins que és fa major.

dimecres, 26 de novembre del 2014

ANDREU RIFÉ - Fil de llum

Andreu Rifé i Oro (Barcelona, 10 de juliol de 1973) és un arquitecte tècnic, actor, cantant i compositor musical català. L'any 2002 comença a aprofundir en els seus estudis musicals, i un any més tard deixarà d'exercir definitivament d'arquitecte tècnic per centrar-se en les activitats d'actor i music. Entre el 2004 i el 2007 presenta les seves primeres maquetes musicals de caràcter de pop-autor. Però aquesta cançó (fil de llum,de l´album ping pong) junt a aquest compositor jo els vaig conèixer va ser fa dos estius veient polseres vermelles a la televisió i em va cridar l´atenció la cançó, que forma part de la banda sonora d´aquesta serie i la vaig buscar i em va agradar molt.




Açí us deixe la lletra:

Quan sento que tot s'ha acabat
Que no se aixecar el cap
Que no tinc forces per continuar cap endavant
Quan sento que me fet petit, que ja no crec en mi
Que el món continuaria igual si jo no fos aquí
Llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant
La meva orella escoltant, la teva veu, baixet parlant
Dient que guanyar-me el destí nomes dependria de mi
I vaig prometre aprendre el repte a partir de aquell instant

RESPIRA, ESPERA, AIXECAT SENSE PRESA
INSPIRA, REFESTA, LA VIDA AL MON T'ESPERA
RESPIRA, ESPERA, AIXECAT SENSE PRESA
INSPIRA, REFESTA, LA VIDA AL MON T'ESPERA.......

Quan sento que res té sentit
Que el món esta girat
No se com posa un peu a terra i recomença
Quan sento que no queda res, del que sempre he lluitat
I cau cada desig que m'ajudava a avença
Torno altre cop a recorda la teva cara el meu davant
La meva orella escoltant, la teva veu baixet parlant
Dient que guanyar-me el destí nomes dependria de mi
I vaig prometre aprendre el repte a partir de aquell instant

RESPIRA, ESPERA, AIXECAT SENSE PRESA
INSPIRA, REFESTA, LA VIDA AL MON T'ESPERA
RESPIRA, ESPERA, AIXECAT SENSE PRESA
INSPIRA, REFESTA, LA VIDA AL MON T'ESPERA RESPIRA, ESPERA, AIXECAT SENSE PRESA
INSPIRA, REFESTA, LA VIDA AL MON T'ESPERA
RESPIRA, ESPERA, AIXECAT SENSE PRESA
INSPIRA, REFESTA, LA VIDA AL MON T'ESPERA.......

LORENZO 1r BACHILLER  C

dimarts, 18 de novembre del 2014

TERÀPIA DE SHOCK - Tota la nit

Teràpia de shock- Tota la nit

Teràpia de shock és un grup de pop-rock català creat l'any 2006 per uns joves de les Preses (la Garrotxa). Aquest grup va tindre una gran audiència quan van apareixen com a banda sonora en polseres vermelles.


La seua historia comença a l'estiu de l'any 2006, Ferran Massegú,Jaume Sucarrats (que tocava la guitarra) i un grup d'amics,es van trobar en diverses ocasions per tocar plegats diverses, cançons amb guitarra acústica i veu. Per conseqüència d'aquestes trobades van començar a compondre algunes melodies que amb el temps van anar-se convertint en cançons com Carla i Sense tu. Gerard López es va incorporar al grup quan només tenia 13 anys. Setmanes més tard es va incorporar el baixista Olite Albert Parés. La seua primera actuació va ser a la festa d'estudiants de Sant Tomàs, a la discoteca Kratter's. El 15 d’agost, Teràpia de Shock va presentar la cançó Sense Tu a un dels seus concerts, en què van ser el grup més votat pel públic assistent que els va atorgar el Premi Popular.








Com un dia que plou i et quedes a casa,
Estàs tot sol i no hi ha ningú,
Només hi ets tu amb els teus records,
Que s’ha perdut,
I recordes tot l’ho bo,
Recordes l’ho millor,
Històries amb amics, històries d’amor,
Que et van passar,
Ja fa molt de temps,
Quan hi havia amor.

Intentar rectificar,
Intentar-ho arreglar,
Però ja és massa tard,
Ens va afectar,
El que vas dir no va estar bé
El que vas fer va ser restrer,
I ara ja no hi pots fer res
I cridar més fort
I no sé contestar
I sentir-te avui,
Plorar d’amagat,
Caminar tot sol,
Amb ningú al costat,
És la soledat,
Jo ja l’he passat,

I cridar més fort
I no sé contestar
I sentir-te avui,
Plorar d’amagat,
Caminar tot sol,
Amb ningú al costat,
És la soledat,
Jo ja l’he passat,

I amb el pas del temps,
Els recordes per dents
Se’ls emporta el vent
Tels borra de la ment,
Però en el teu cor perduraràn,
Eternament,
Tens por de que s’ature el temps,
Que et quedes sol en aquest moment,
Sense on anar,
Sense on dormir,
I amb qui parlar,

No dius el que sens,
No vas amb ningú,
Estàs tu tot sol,
Estàs perdut,
Camines tot sol,
Mirant al passat,
Ja no tens rés,
Tot s’ha acabat,
(tot s’ha acabat)

I cridar més fort
I no sé contestar
I sentir-te avui,
Plorar d’amagat,
Caminar tot sol,
Amb ningú al costat,
És la soletat,
Jo ja l’he passat,

Si et pregunten per mi,
(els diré.......)
Els diré que ja has marxat,
Que ja mai més no tornaràs,
Ja has passat la soledat,
Ja l’he passat,
(Jaaa hee....)
Ja he caminat,
Ja he recordat,
Ja ho he plorat,
Ara tot ja s’ha acabat,
Tot s’ha acabat,

I cridar més fort
I no sé contestar
I sentir-te avui,
Plorar d’amagat,
Caminar tot sol,
Amb ningú al costat,
És la soledat,
Jo ja l’he passat,

Jo ja l’he passat


Aquesta cançó, no sabia que havia estat emesa en una de les sèries que més m'han agradat des del primer moment que la van treure. La sèrie a mi em va captivar moltíssim i les cançons d'aquest grup li donaven un aire i un ambient més sentimental i bonic del que la sèrie ja ofereix per si mateixa, ja que la sèrie és trista, però ens fa reflexionar sobre els nostres problemes, ja que moltes vegades sofrim per coses insignificants, ja que en molts altres llocs hi ha gent que veritablement està sofrint i a mi aquesta sèrie em va fer veure les coses d'una manera molt diferent.

D'altra banda, la cançó té com a tema principalment sobre la vida, sobre el difícil que pot arribar a ser el món que ens envolta. Tots som persones i tots tenim fallades al llarg de la nostra vida, moltes vegades les coses van poder haver estat diferents, vam poder fer-la d'una forma o una altra, però a pesar que el dia a dia moltes vegades se'ns fa lent i dolorós, la vida passa ràpida i quan no ho veges ja ha passat una llarga part de la teua vida. El futur de les nostres vides ho triem nosaltres i una vegada triem una destinació, est és irremeiable ja no podem fer gens per canviar-ho i moltes vegades ens penedim d'això i ens adonem de coses que hem fet malament en la nostra vida i que ara a causa del temps no podem aconseguir-les solament recordar-les, assimilar-les i veure la part bona, la part bonica i increible de la vida i no mirar enrere.

Per finalitzar després d'aquesta llarga opinió, espero que qui el vega s'anime a escoltar la cançó i a recordar la seva vida passada mentre l'escolta i que expresse el que ha sentit, ja que encara que no sigui la música més popular del món ni sigui la millor música que existeix, provoca una repercussió, bona, madura i sobretot humana. Així que animar-vos.



Batxillerat científic, Óscar Álvarez Lliso



dilluns, 17 de novembre del 2014

ASPENCAT- Quan caminàvem

Aspencat naix el 2005 i està format per membres de diferents pobles de la Marina Alta (País Valencià). L'eclosió de la banda va tindre lloc entre els 2005 i 2007 quan tocaren en festivals com Arrels, l'Aplec dels Ports o la Gira d'Escola Valenciana. L'any 2007 s'autoprodueixen la primera maqueta amb el títol de La festa està servida i el 2009 enregistren el seu primer disc d'estudi: Obri la llauna. El 2010 serà l'any de més èxit del grup, que fins i tot traspassarà les fronteres actuant a França. Després de l’èxit de la gira “Obri la llauna Tour 2010”, Aspencat presenta el seu tercer treball Naixen Primaveres, amb lletres més combatives. Aquest treball es caracteritza pel predonimi del reggae, el dub, l'ska i els sons electrònics conjuntament amb la lírica desafiant que més els caracteritza.




Lletra


Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.

Per camins d'horta sembrada avancem
Enyorem un temps que no s'ha viscut encara
Un passat de lluita accelerada
Assaig d'una esperança que camina fermament
I transforma aquest present

El Cabanyal que resisteix
Hui no tinc cap dubte, hui t'estime encara més
Hui vull fer l'amor de matinada
Hui voldria ser un gran deixeble d'Estellés
Veig murals a les parets

Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.

Quan l'Albufera ens sostenia
Una vela llatina navegava contra el vent
Amb la memòria empresonada
Els punys i les corbelles sobre sendes de paper
Creix la flor del taronger

Davant les torres de Serrans
El nostre amor serà la clau que obri tots els panys
Dels portals d'una València
On sona la freqüència del cor de Benimaclet
Amb Tereses i Bassets

Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.

És difícil oblidar les façanes d'aquell temps
I els amants que s'estimaven quan la por era el segell
I el futur d'aquells infants que miraven els estels
Il·lusions d'un gran present!

Tu i jo som rebels del temps i la distància
Alumnes de l'amor, amants de la insolència
Poetes d'aquesta nit, pintors del nostre llit
Les coses impossibles d'explicar d'aquesta ciència

Tu i jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia,
d'amors impossibles som la paradoxa,
som pretèrits imperfets de la nostra història,
som aquell record inoblidable en la memòria

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.


És una de les cançons que més ens han agradat en valencià. Té un ritme molt mogut i encomanadís. Parla de temes importants com són l'amor i la rebel·lia. També anomena barris molt coneguts de València i molt propers a nosaltres com és el Cabanyal.

Treball realitzat per Nacho, Ismael i Mario.

Ací pots vore el video: Les nostre escoles, el nostre barri.

LA GOSSA SORDA- Ball dels Rojos

La Gossa Sorda és un grup musical de Pego (Marina Alta, País Valencià). La seua música té ritmes de Ska, Rock, Reggae i Punk amb la utilització de molts compasos mediterranis i altres influències. Fan Servir instruments com la Dolçaina. Les seues lletres en català ataquen els fonaments del sistema, la injustícia de l'ordre social i mundial actual, la Lluita per salvar el País Valencià, el consumisme, la corrupció política, la crisi econòmica i l'integrisme religiós.
El grup naix l'any 1997, i a les primeries de l'any 1999 es decideixen a fer el seu primer concert. Dos anys després, trauen la seua primera maqueta La Gossa. Amb l'arribada del seu primer disc s'obren camí cap altres indrets de l'àmbit lingüístic català, actuant a Catalunya. La cançó Ball dels Rojos pertanyia al àlbum Garrotades.


   

MIRA, JA SAPS DE QUÈ PARLE
DE QUÈ VA LA HISTÒRIA
DELS SANTS INNOCENTS.
EIXIREM A NIT FOSCA
QUAN CAUEN LES BOMBES
SOBRE RAMALA, FALUJA, MAZAR E
SHARIF.

NO VOLEM KALASHNIKOVS PER ARA
I ESPEREM NO VOLER-NE MAI.
BALL DE ROJOS.

SABEM MOLT BÉ
QUE LES BOMBES QUE ENS CAUEN
SÓN SELECTIVES, ALIENANTS, INVISIBLES,
FREC A FREC, ENTRE EL FUM I LA GENT
AVUI NO PORTEM DOL
AVUI SOBREVIUREM.

SI ARRIBEM FINS AL MIGDIA
ASSALTAREM TOTS ELS PALAUS D’HIVERN.
BALL DE ROJOS.

CONTINUA LA PARTIDA
CONTROLANT QUE NO SAGNE LA FERIDA,
SABENT QUE ÉS MÉS IMPORTANT EN LA
VIDA
TINDRE UN POBLE I UNA FAMÍLIA.
GERMÀ,
TU QUE VIUS TAN PROP,
LA NOSTRA SANG ÉS PURA ADRENALINA,
TOT EL QUE CAU TORNA A ALÇAR-SE I
CAMINA.

Hem triat aquesta cançó perquè la Gossa Sorda és el grup que més ens agrada i el que  habitualment sentim quan escoltem cançons en català o en valencià. Aquest, és un conjunt que parla de temes actuals, com són la política, la crisi i per això agrada a la gent i ens a abellit a nosaltres.
Realitzat per: Mario, Ismael i Nacho

diumenge, 16 de novembre del 2014

PABLO ALBORÁN- Ningú més que tu

Pablo Moreno de Alborán Ferrándiz més conegut com Pablo Alborán, és un cantautor i músic espanyol. Va nàixer a Màlaga el dia 13 de maig de 1989. El seu pare és malagueny i la seua mare francesa. Té dos germans anomenats Casilda i Salvador. Des que era xicotet li va començar a agradar la música, tant que als set anys es va apuntar a una acadèmia anomenada l'Ateneu de Màlaga, per aprendre piano. Va prosseguir els estudis de música amb classes de guitarra clàssica, guitarra flamenca i dos anys de guitarra acústica. Els principis van ser amb una família flamenca que actuava en un bar, ells el van anomenar "el blanco moreno" ja que el seu primer cognom és Moreno i ell era molt blanquet de pell. A partir dels dotze anys compon les seves primeres cançons: 'Amor de Barrio' i 'Desencuentro', que es troba en el seu disc debut. 


Pablo coneix al productor Manuel Illán. Va gravar una maqueta on incloïa una versió del tema 'Deja de volverme loca' de Diana Navarro. Gràcies a Illán aquesta versió va arribar a l'orella de Diana, qui va mostrar un gran interès pel jove i es va convertir en la seva padrina musical.


Pablo, llavors, va presentar un total de quaranta cançons compostes per ell per al procés de selecció del que seria el seu primer disc. Durant aquest procés, Pablo va penjar alguna de les seves cançons en YouTube per donar-se a conèixer d'una forma propera a la gent. D'aquesta manera, va ser escoltat per tot tipus de públic, inclosa la cantant Kelly Rowland qui va quedar sorpresa amb la seva veu. A partir d'aquí Pablo 
Alborán va aparèixer a les xarxes socials i el boca a boca es va convertir en la seva millor forma de promoció.


A mitjan més d'octubre de 2010 va sortir a la venda digital el seu primer senzill, 'Solamente tú', amb el qual va començar a sonar en les ràdios nacionals. L'1 de febrer de 2011 va sortir a la venda el seu primer disc, "Pablo Alborán". És de la primera setmana lidera les llistes de vendes a Espanya, convertint-se fins i tot en número 1 en iTunes.


"Tanto" és el primer senzill i el títol del segon àlbum d'estudi de Pablo Alborán que va sortir a la venda el 6 de novembre de 2012.





LLETRA:

Regala'm un somriure 
Ensenya'm a somiar 
Una sola carícia 
Hem perdo en el teu mar 
Regala'm la teva estrella 
La que il·lumina matinades 
plena de pau i d'harmonia 
i t'entregaré la vida 

Tu fas que el meu cel torni a brillar de color blau 
pintes de colors cada matí i només tu 
navego entre les ones del teu cor 
i tu i tu i tu 
i ningú més que tu 
fas que dintre l'ànima només brilli la llum 
i tu i tu i tu 

Ensenya'm les ferides 
Així les curare 
que el món sencer s'adoni 
del secret que amagues dintre 

No diguis el teu nom que a dalt de cada estel, 
de gelosia moren 
els teus ulls m'enlluernen 
la gola és el misteri 

Tu fas que el meu cel torni a brillar de color blau 
pintes de colors cada matí i només tu 
navego entre les ones del teu cor 
i tu i tu i tu 
i ningú més que tu 
fas que dintre l'ànima només brilli la llum 
i tu i tu i tu 

i tu i tu i tu 
i ningú més que tu 
fas que dintre l'ànima només brilli la llum 
i tu i tu i tu 

No diguis el teu nom que a dalt de cada estel, 
de gelosia moren 
els teus ulls m'enlluernen 
i la gola és el misteri 

Tu fas que el meu cel torni a brillar de color blau 
pintes de colors cada matí i només tu 
navego entre les ones del teu cor 
i tu i tu i tu 
i ningú més que tu 
fas que dintre l'ànima només brilli la llum 
tu i tu i tu 

i tu i tu i tu 
i ningú més que tu 
fas que dintre l'ànima només brilli la llum 
tu i tu i tu 

Aquesta és la cançó traduïda al català del seu primer senzill "Solamente tu". És una cançó que ens agrada molt ja què te una veu molt bonica i la lletra és molt profunda. Parla dels sentiments d'un xic cap a una xica.

Recomanem aquesta cançó a totes les persones que us agrade Pablo Alborán i de segur us agradarà aquesta cançó. També la recomanem a les persones enamorades ja que la cançó descriu com et sents quan veus al teu noi o noia.

ELS PETS - Bon dia


Els Pets és un grup de rock català i pop rock, liderat per Lluís Gavaldà, originari del poble de Constantí (Tarragonès). Els seus components són l'anteriorment citat Lluís Gavaldà a la veu i guitarra, és també el principal compositor, Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix. En els dos primers discos també formava part del grup el guitarrista Ramon Vidal. Els acompanyaven unes coristes anomenades Les Llufes fins a l'any 2004. Al trio fundador oficial s'hi sumen dos músics més: David Muñoz (guitarra) i Joan Pau Chaves (teclats).

Començaren la seva carrera pels voltants del Nadal de l'any 1985,[1] sota l'etiqueta rock agrícola, ideada pel periodista Pep Blay. Part del grup procedia d'un grup anterior anomenat Condons adulterats,[1] on alguns dels temes continuaren en el començament d'Els Pets. Des dels inicis, el grup va presumir dels seus orígens de comarques tot reivindicant un rock amb denominació d'origen no urbana. El juny del 1991 va prendre part en el macroconcert del Palau Sant Jordi, amb Sopa de Cabra, Sau i Sangtraït, considerat com el clímax del fenomen del rock català. Cançons com Vine a la festa i Tarragona m'esborrona es van convertir en èxits molt populars davant la sorpresa del propi grup, que s'havia batejat amb el nom d'Els Pets pensant que no duraria més d'unes poques setmanes.Un cop superada aquesta primera etapa, el grup va renéixer el 1997 gràcies a l'impacte comercial del disc Bondia, un dels més venuts de la música catalana, amb 85.000 còpies. Alhora, en aquest treball van començar a renovar el seu so tot prenent com a font d'inspiració revulsiva el pop britànic que triomfava en aquell moment. En aquests anys van reforçar-se amb la col·laboració, com a productor i guitarrista, del malaguanyat Marc Grau.



La vella montserrat, desperta el barri

A cops d'escombra tot cantant,

Les primeres persianes, sobren feixugues badallant.

Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal

I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.


Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,

Damunt els caps un sol ben insolent

Il.lumina descarat tot l'espectacle de la gent.


Al bell mig de la plaça

La peixetera pren paciència amb la consol

Que remuga i regala

Grans bafarades d'alcohol.

I al pedrís reposant

L'avi josep no es deixa perdre cap detall

I amb esguard es pregunta

Quants dies més té de regal.


Bon dia...


Nens xisclant, olor a pixum de gat,

Veïnes que un cop has passat et critiquen.

Gent llençant la brossa d'amagat

I un retardat que amb ulls burletes et mira

I diu


Bon dia...


En la meua opinió aquesta canço m´ha agradat bastant, perque es una lletra divertida y es tipica de festes valencianes. La canço t´anima perque te un ritme molt enganxós. No entenc molt bé el que vol dir la lletra de la canço pero solament m´agrada per el ritme que te. Fet per Cristian Goldman

MALÚ - No tinguis por


Maria Lucia Sànchez Benítez coneguda popularment amb el nom artístic de Malú, va nàixer a Madrid el 15 de març de 1982.
És la filla de Pepe de Lucia, un dels cantants de flamenc més famosos i neboda del guitarrista més important del nostre país, Paco de Lucia. Sa mare també va ser cantant i va formar un grup anomenat ''Arena Caliente'' però no va arribar a ser tan famosa com la seva família paterna.

Va començar la seva carrera musical amb l'ajuda d' Alejandro Sanz uns dels cantautors més famosos del nostre país, quan a soles tenia 15 anys.
D'aquesta manera en l'any 1998 va publicar el seu primer disc anomenat ''Aprendiz'' amb les col·laboracions del mateix Alejandro Sanz i Pedro Guerra. Aquest disc va tindre molt d'èxit i es van vener més de 700.000 còpies. D'aquest disc van eixir cançons molt importants per a la seua carrera com ''Aprendiz'', i ''Como una flor''. També va rebre el premi a artista revelació d'eixe mateix any.

Gràcies a l'èxit que va tindre, la varen contractar per a fer la banda sonora de la pel·lícula ''Mulan''.
I justament un any després gravava el seu segon disc que tindria el nom de ''Cambiaràs'', aquest àlbum va aconseguir més de 150.000 copies i amb ell va realitzar una gira per Llatinoamèrica i va triomfar principalment en Mèxic. D'aquest disc va eixir una cançó també molt important per a ella, ''Duele''.

Una Malúamb tan sols 19 anys aconseguia publicar el seu tercer disc anomenat ''Esta vez'', però aquesta vegada amb una nova discogràfica (Sony BMG). Aquest disc comptava amb les col·laboracions d' Antonio Carmona, entre altres artistes.
Aquest disc va vendre més de 350.000 i els seus èxits van ser ''Toda'' i ''Me quedó grande tu amor''.

Durant els anys 2003-2004, la cantant va traure al mercat el quart disc i el seu primer DVD. El disc s'anomenava ''Otra piel'' i comptava amb les col·laboracions de David de Maria, amb qui cantava la cançó d' ''Enamorada'' i Antonio Orozco amb qui cantava la cançó de ''Devuelveme la vida''.
Encara que aquest disc no va tindre el suficient èxit, en febrer de 2004 es va publicar el DVD anomenat ''Por una vez'' on es van gravar en acústic totes les cançons que n'havia fet fins el moment i quatre cançons noves. En aquest disc destaquen les cançons ''Al alba'' cantada amb el seu pare, i ''Llanto lloro'' interpretada per les guitarres del seu germà José de Lucia i el seu oncle Paco de Lucia amb la seva veu.

1 any més tard, es publica el Cd anomenat ''Malú', un recopilatori amb les cançons més importants fins eixe el moment i introduint cançons noves.

En 2006 i gràcies una vegada més al disc anterior, Malú trau al mercat el septé disc anomenat ''Desafio'' amb el qual va arribar a fer més de 120 concerts en tot el país.A pesar de la fatiga de tant treball, un any després es va publicar ''Gracias' un altre recopilatori,però aquesta vegada de totes les cançons, sense introduir cap més. Durant la gira d'aquest disc i dalt d'un escenari se li va  rebentar la vesícula i va haver de ser operada, estant molts mesos allunyada dels escenaris.

Pesi a tot, va tornar abans de rebre l'alta mèdica i va publicar l'àlbum ''Vive'' l'any 2009 que va marcar un abans i un després en la seua carrera. D'aquest disc eixen cançons importants com ''A esto le llamas amor''.

1 any després es va publicar el disc que la va portar a la fama del tot, aquest disc s'anomena ''Guerra Fria'' i té cançons tan importants com ''Blanco y negro'', ''Ahora tu'', ''Ni un segundo'', ''Voy a quemarlo todo'' o ''Quiern''. Aquest disc després tindria una reedició amb temes en acústic, que inclou un DVD d'un concert a Mèxic anomenat '' Intima guerra fria''.

L'any 2012, Malú va començar a treballar en el programa televisiu ''La voz'' on feia de coach i eixe mateix any es publicava ''Dual'' un recopilatori dels duetos més importants de la seva carrera com: ''Vuelvo a verte'' amb Pablo Alboran, ''No te pude retener'' amb Vanesa Martin o ''Doy  la vida'' amb David Bisbal, entre altres...

Finalment, l'any passat es va publicar ''Sí'' amb el qual ha fet més de 60 concerts per tota Espanya i Llatinoamèrica. Amb aquesta gira hi ha conseguit plenar
 4 ''Palacio de los deportes'' en Madrid, 3 Palau Sant Jordi de Barcelona entre altres...
Amb aquest disc la cantant ha aconseguit el ''Premio Ondas a la artista del año'', 3 discos de platí , 4 nominacions als premis ''40 principales''...
La gira va començar el 2 de novembre de 2013 al palau de congresos de València i va a acabar el 22 de novembre de 2014 al ''Palacio de los deportes'' de Madrid.









Exigències.

Per què vivim amb por...

Pous de ciència.
Creiem que ho sabem tot.
Altre cop, potser ningú no sap
què és el que estem buscant.


Herois que criden,

un crim esbojarrat,

tot són mentides

tenyides de veritat.

Altre cop, potser algú et vol salvar

i no te n'has adonat.

No tinguis por, no tinguis por.

Per dins el cor se't trenca,

per fora ningú sap
què estàs somiant
quan despertes.


Passi el que passi

la sort no decideix.

Una altra errada
un altre amor encès.
Altre cop, potser ningú no sap
què és el que està passant.
Fins que n'aprenguis
 no sé que hauràs de ser.


Portes tancades

al fons d'aquell carrer.

Però encara que ens uneixi
l'estiu a la foscor
cerques la llibertat.


No tinguis por, no tinguis por.

Per dins el cor se't trenca

per fora ningú sap
què estàs somiant
quan despertes.


El cor reneix

sota les runes enterrades,

contes que mai no perdran
la força d'una llança.
Pots volar. Amic meu...


No tinguis por, no tinguis por.

Cercant el teu destí,

lluitant fins a la fi,
no tinguis por.


Empenedit estàs ferit

Si vols trobar la força

en algun lloc.

No tinguis por 




Aquesta cançó pertany al disc ''La Marató 2011) on també n'hi han cançons en català cantades per Melendi,Sergio Dalma... entre altres.
He agafat la cançó perquè Malú és  la meua  cantant preferida i perquè em pareixia que la lletra de la cançó és molt bonica.
Vaig descobrir aquesta cançó en ''youtube'' quan estava buscant cançons en català i vaig veure que la meua artista preferida tenia una, la vaig escoltar i em va agrada molt.
Recomane aquesta cançó a la gent que vulgui lluitar pels seus somnis perquè aquesta cançó els pot donar ganes d'intentar-lo i no tindre por per fer-lo.