Videoclip extret del disc Al-Tesa (2017) de la rapera d'Almussafes Tesa, acompanyada de JazzWoman, Eryfukksia i Andrea. El disc té com a temes principals la reduperació i defensa de les arrels, de la terra i de la llengua, i el feminisme.
Coneixes el programa d'À punt L'estudi? En aquest episodi (24.07.2018 ), pots conèixer un poc més la rapera Tesa. I també en aquest article a la revista Mirall.
Aquesta setmana, Tesa ens acompanyarà a l'institut per recordar-nos que la lluita contra la violència a les dones continua.
Jo sóc teva fins on vulgui, completa sense ningú més.
Libre pa' jugarlo sucio si ya estamos en el fango.
Dueña de mi orgullo i per dalt de les demés,
van torcidos los renglones porque escribo en páginas en blanco.
Todas las rosas del rosal van con espinas,
siguen todas en la misma tierra seca si nadie las riega.
Me debo más de lo que gano dentro de la rueda y sabes,
yo solo quiero hacerlo como quiera.
Y mira Mai, mira mal tu pose,
yo vine pa' gozarla, yo no pa' que tú lo goces
La perra que más ladra si hace falta,
no hay bozal para las voces
cuando quema la garganta y el reloj toca las doce.
Deixa de ser una trista princesa,
camina la nit encesa.
Trenca els miralls i els cànons de bellesa
i les cadenes que et fan presa.
Esta és la força del coratge, de Gaza a València
que planta cara al món salvatge,
no necessita lideratges, d’ací a Kobane
segura defèn el missatge.
Tres mil cinc-cents milions de lluitadores incansables
que no s’aturen mai, conquerixen espais
Sou la font de vida i la flor de tots els pobles
que han unit el seu cant, caminant.
Tres mil cinc-cents milions d’il·lusions emancipades
creuaran tots els mars per seguir endavant.
Sou llengua materna, sou trinxera i sou la sang,
sou cada xiqueta que esta nit ha de somniar.
Deixa de ser una trista princesa,
camina la nit encesa.
Trenca els miralls i els cànons de bellesa
i les cadenes que et fan presa.
A la seua web podem trobar una xicoteta biografia del grup:
"Després de 9 anys pujant als escenaris amb més de 500 concerts, ASPENCAT ha fet un nou abordatge amb “Tot és ara” (Halley Records, 2015). Un disc amb el qual la banda segueix explorant nous territoris entre el reggae el Dancehall i el Dubstep. Aquest és un treball estilísticament més ample que els anteriors però sense perdre el segell electrònic dels sons greus ni del llaüt, així com el missatge incissiu i crític que els caracteritza, sent totes aquestes, les senyes d’identitat que els han convertit en una de les bandes valencianes més reconegudes dins i fora del País Valencià.
Per aquesta nova aventura ASPENCAT ha comptat amb alguns col·laboradors de luxe com ara Ander (Green Valley), Xabi Solano i Pini (Esne Beltza), Rootsman I (Train to Roots), Mai (La Revenge), Martin Plan B, Remei, Sam Ferrer, Pere Ortolà i amb l’habitual presència d’Àlex Seguí (La Gossa Sorda).
La banda de la Marina ha tornat a la càrrega amb el que podriem dir que és el seu treball més madur. Els dos anteriors treballs “Naixen primaveres”però sobretot “Essència” varen ser el punt d’inflexió que va catapultar Aspencat a xafar els millors escenaris. Fruït de tota l’experiència acumulada durant aquests anys naix aquest “Tot és ara”.
Cal remarcar que des dels seus inicis Aspencat sempre ha tingut un missatge crític que s’ha anat endurint a mesura que avançava la crisi econòmica i s’incrementaven les desigualtats i l’injusticia social.
ASPENCAT oferta per aquest 2015 un directe carregat de dinamisme i força, pretén elevar a la màxima potència el treball fet a l’estudi. La Gira “Tot és ara” que va començar el 17 de setembre a Vic i el 18 a la Mercè de Barcelona, té previstes moltes parades arreu dels Països Catalans i de l’Estat, així com alguna incursió internacional."
Aspencat s’acompanya en aquest tema de la femcee Mai. El terme femcee s'usa per a referir-se, en l'argot del hip-hop, a una dona que rapeja. El seu equivalent masculí és emcee. Encara que aquesta cultura musical va nàixer als 70, a Nova York, el nombre de dones que el practica actualment no és nombrós. Això es deu al masclisme que tiny aquest gènere musical comunament associat amb certs estereotips masculins.
La rapera Mai explica que "Sempre s'ha associat la dona amb l'estereotip de dolça, vinculada a estils més suaus com el pop i allunyada d'uns altres més durs com el rap o el punk. Quan comences a definir-te com a dona, davant aqueixos estereotips, és més difícil que una xica decidisca posar-se a rapejar".
Mai ha participat en el projecte Femcees, Flow Feminista: Rap por los derechos de las mujeres, que va reunir 13 veus de dones en un disc publicat a finals del 2014 amb un objectiu doble: d’una banda, canviar la creença sexista que aquest ritme només pot ser cantat pels homes; de l’altra, eradicar el masclisme de la societat ja que, si bé aquest estil compta amb molts homes, també té hi ha dones molt potents que combaten el masclisme, el sexisme i l'heteropatriarcat amb les seues lletres i la seua presència. Per això, els guanys del disc donen suport a xarxes de dones feministes que lluiten per defensar els drets de les dones d'Espanya, el Carib i Amèrica Llatina.
Malgrat l'escassa cobertura que els mitjans de comunicació donen al rap de dones, hi ha raperes que participen al disc que s’han fet un lloc en la música, com ara la xilena Anita Tijoux, La Mala Rodriguez o Arianna Puello. A més de les tres artistes esmentades, participen també en el disc les raperes espanyoles BKC, Efecto Doppler, La Furia, Inessa, La Omega, Phussyon, Boca de Baba, Shuga Wuga, Larah Fémina, Emi y Alya; i de Llatinoaèrica i el Caribe, Madre Advertencia Lirika (México), Krudas Kubensi (Cuba), Rebaca Lane (Guatemala) i Caye Cayejera (Ecuador). Inessa, Mai, La Omega, Phussyon, BOCA de BABA, Shuga Wuga, Larah Fémina, Emi y Alya; i de Llatinoamèrica i el Caribe, Mare Advertencia Lirika (México), Krudas Cubensi (Cuba).
ATUPA és un jove grup de Montcada, de l’Horta Nord (València), que ix de l’amistat i l’amor pel rap. Està format per quatre xics, Adrià Aguilar, Fran Yera, Robert Palanca i Fernando Boix. Aquest grup de rap en valencià ha publicat tres discos: “Quatribarap”, “Extension Pack” i “Quasi res porta el diari”, de 2012, 2014 i 2016 respectivament. El rap sempre ha sigut un gènere que s’utilitza molt per reivindicar causes socials. Aquest grup critica la societat que hi ha al país però també al País Valencià, utilitzant sempre una mica d'humor o ràbia per fer més expressiva la forma de criticar la societat.
Hem escollit aquesta cançó perquè parla de la gent jove que lluita pels drets de la societat i de mobilitzar col·lectius per reivindicar els problemes de la societat. A més, amb el ritme tan contagiós que li donen, és fàcil d’escoltar moltes vegades sense que es faça avorrit.
LLETRA:
Orgullosa, he pres la decisió.
M'he alçat amb el cap i amb el cor
i m'adone que és així com som.
Som les millors del món.
És clar que sí,
sent un gran orgull per la forma en què vivim.
Ahà, això és així,
sols depèn de tu si et vols unir.
Hui t'has alçat i t'has menjat el món
i estàs decidida a canviar el teu món.
Has anat a l'assemblea per primer cop,
has trobat que no estàs sola al teu entorn.
Estic amb fil teixint noves xarxes.
Estic al llit llegint per a formar-me.
Estic al mic fent hits pamfletaris.
Estàs amb mi i així és suportable.
Vull dir, ens desconstruïm.
Vull dir, sense defallir.
Vull dir, camaradejant.
No sé si estàs pensant en això que et vull dir.
Ah, estil assaig error.
Si veem que així no, reinventem el com.
Som ben conscients que està per fer tot,
així que som pacients i anem a poc a poc.
Perquè anem lluny,
agafe el model que impera i li canvie el discurs.
Perquè el futur no és tu i sols tu,
és fer-ho en comú i no per damunt de ningú.
Orgullosa, he pres la decisió.
M'he alçat amb el cap i amb el cor
i m'adone que és així com som.
Som les millors del món.
Entre bambolines estaré sempre,
actors i actrius, molta força i tot el meu respecte.
Estem en el mateix combat, tu tan de discos vip i swag,
nosaltres impro i botelló als parcs.
A mi em mola la dansa,
per menejar la pelvis no sóc poser, em cansa.
Volem el dret a decidir, això sí que és de puta mare,
fill de la gran dona que et va parir.
Tu, tan de bous? No, tu tan de Tutankamon.
Vius uns quants segles passats, tradicions evolucionen, come on!
Que jo a les falles us convide,
però sempre i quan siguen populars i combatives.
No és prou amb escriure cançons, ho sabem,
ni darrere l'ordinador amb 140 caràcters.
Cal eixir als carrers, mobilitzar col·lectius,
eixir al món amb ganes de menjar-nos-el.
Però ''this is the jungle nigga''.
No, aquest és el món que volem vore,
que siguem nosaltres mateixa qui s'autogoverne,
que la política la fem, no ens la fan, joder!
Orgullosa, he pres la decisió.
M'he alçat amb el cap i amb el cor
i m'adone que és així com som.
Som les millors del món.
Som les multimilitants que tenen somnis clars, que alliberen espais.
Som les que la festa fan, eixint al barri al clam de crear teixit social.
Som el model exemplar de solidaritat contra el gran capital.
Som putos guerrers edetans, espentant els motlles, netejant els rucks.
Ens partim la cara al carrer i al camp,
democratitzant els murs amb esprai.
Fem-los saber que juntes som fortes.
Som conills rebels, vaga de totes.
Que es note que la joventut organitzada
pot parar el que es propose.
Molt fort és que fem que els xiquets
abans que Messi vulguen ser Anna Grabriel.
Paper, acords, passió pel que calga.
La revolució, cançó diària.
Fan de farts que fan que falçs amb fam van
creant el rap que fa un gran cop a la taula.
Músics al carrer, fent front.
A disposició els meus sons.
Mira como se alzan esos puños al pasar.
Yo, de la asamblea voy directo al escenario.
Orgullosa, he pres la decisió.
M'he alçat amb el cap i amb el cor
i m'adone que és així com som.
Som les millors del món.
És clar que sí,
sent un gran orgull per la forma en què vivim.
Ahà, això és així,
sols depèn de tu si et vols unir.
La companyia musical i teatral Vol de Núvol va commemorar l’any 2011 el naixement d’Enric Valor amb En ric rap rondalles: el musical, on fan una adaptació de diverses rondalles de Valor mitjançant una mescla de teatre, rap i soul. El grup de rap valencià Rapsodes i Maria Vivó, cantant del grup de metall Kore, conformen la plantilla artística del musical.
Les rondalles elegides són: El dimoni fumador, Joan ratot, Les velletes de la penya roja, El jugador de Petrer, El castell d'entorn i no retorn i I queixalets també! Aquesta darrera és la que us oferim tot seguit.
L’espectacle va acompanyat d'un llibre-disc de més de 80 pàgines amb il·lustracions d'Alejandra Pérez Romero, les rondalles adaptades, i les cançons.
I QUEIXALETS TAMBÉ!
Això va anar i era un cas que va passar en la vila de Penàguila. Un cas gros i esgarrifador, per cert.
Cal dir-vos de bestreta, que aquesta vila és un racó de món. Un bell racó, això sí, enmig d'intricades, ombrienques i encinglerades muntanyes. De vora el poble, davalla una costera vorejada d'oms gegantins i frondosos, i al capdavall hi ha una font abudantíssima, que trona pels seus vint-i-tants canonets de bronze. I el llavador, on fan les dones la bugada. De dia, hi ha grans rastres de dones llavant; però les nits, d'ençà que ve la tardor, soledat i misteri, sols la remor de l'aigua i l'udol del vent en els oms de la baixada.
—No aneu de nit a llavar a la font! —aconsellen les mares a les filles.
Perquè una volta, quan era joveneta, una nit de desembre que hi havia més d'un pam de neu gelada i relliscosa, Toneta la de les Alcoies no va creure sa mare i va voler anar-hi a rentar una flassada i un llençol.
Eren les deu de la nit; tot era fosc com la gola de llop, i, quan va eixir del poble, encara queia alguna volveta de neu. A l'arribar al primer om de la baixada, li semblà que, entremig de la fressa que feia el vent en les branques despullades, sentia gemegar un infant.
—Això és un xiquet que plora per ací! —va dir-se tota estranyada.
—Eeeeeh, Eeeeeh! —s'oïa en la fosca.
Sí que plorava un criançó, i ben prop. Davall a pleret entre els oms. Se'l va sentir a la vora.
—Eeeeh, eeeeh!
A l'esmortida claredat d'un fanal d'oli penjat a mitjan costera, va entreveure, a la soca d'un dels oms, una coseta blanca. Toneta deixà la bugada en terra i agafà l'abandonat.
—Pobret, pobret! Quina mala ànima et deu haver deixat per ací? Si açò encara no té un any, i tot solet damunt la neu!
Ella es compadia de tot car de l'infant, i ja pensava d'endur-se'l a sa casa. En això, seguint avall cap a la font amb el xiquet en braç i la bugada en l'altre, va arribar davall del fanal d'oli penjat a mitja costera, i, com que el petit plorava, li va veure blanquejar dins la boqueta.
—Oh, si te dentetes! —exclama admirada la fadrina.
—I queixalets també!! —retrucà el xiquet amb una veuarra d'home granat, ronca i formidable.
I obrint una gran bocassa, li mostrà dos queixals llargs i grandots, mig corcats, corbats com els de un porc senglar. Així quedà, amb la boca oberta i mirant la Toneta amb uns ulls diabòlics plens d'impudícia i de maldat.
—Aiii!
La xica, esborronada i mig morta de por i de fàstic, el deixà caure en terra, i se sentí una gran tamborinada. El xiquet havia desaparegut, i en l'aire quedà una forta sentor de socarrim. Però Toneta era coratjosa —i desobedient també!—. Ressonaven encara en les seues orelles com qui diu les paraules de sa mare: "No vages de nit a la font!" Però cà!...
Això que, malgrat l'encontre amb el diabòlic criaçó, va seguir la costera avall i arribà a la vora de la font. Un altre esmortit fanal d'oli enllumenava el safareig. Ella s'hi va posar a llavar de pressa de pressa, tota temerosa, però dominant-se la por.
I de sobte, sense haver-la sentida arribar abans, va veure al seu costat una dona endolada, alta, flaca, molt flaca, que es va posar a plorar furiosament. Duia al cap un negre mocador, molt caigut a la cara; els seus vestits eren vells i espentolats i llavava en silenci, vinga, vinga, sense girar-se.
A poc a poc, Toneta, que la guaitava de reüll, anava perdent serenitat. Minuts després, tremolava ja tota. Qui era aquella dona? No la coneixia per la figura; semblava forastera.
—Escolte, bona dona —digué Toneta sense poder estar-se'n.
La vellarda no va respondre, com si no l'hages oïda.
—Quin fred que fa aquesta nit! —va prosseguir Toneta.
Res, la dona alta acotava el cap i llavava tota furient.
—Escolte, escolte, bona dona! Sap que m'ha passat venint?
La dona alta tampoc no responia a açò, vinga de fer sabonera amb unes mans llargues i sarmentoses! Toneta tremolava cada volta més; els seus peus, damunt la neu, se li gelaven, i alhora sentia una estranya suor que li corria per tot el cos.
—Escolte, escolte— cridava ja anguniosa—, he trobat un xiquet, un xiquet lletgíssim. No tenia encara un any i ja parlava... i m'ha mostrat uns queixalots!...
La dona alta, per fi, es va girar, i en la seua cara, tota d'ossos, la fadrina va veure uns ulls horribles, com a brases. Aleshores, li parlà l'endolada amb una veu que gelava la sang:
—Són com aquestos? —preguntà.
I es quedà mirant-la amb la boca esbarrallada, i li mostrava dos queixalots llargs, horrorosos, com els del xiquet!
Així com si tota la neu de la serra se li n'entràs en el pit, Toneta va sentir una terrible gelor que la corglaçava; el vell fanal començà a enfosquir-se-li, i una tela negra ho va tapar tot.
Quan retornà, era a casa seua gitada al seu llit i voltada de tota la família. Encara tenia febre. Unes dones matineres l'havien trobada feta un gel, mig colgada en la neu, a la vora dels safareig de la font.
“Chillin” vol dir 'relaxar-se', i això sembla que fan JazzWoman i companyia. La cançó forma part del disc Bagheera, i es mou per la gran quantitat d'estils que hi aporten tots els col·laboradors, entre els quals destaca el dancehall de Hien. A la magnífica JazzWoman se sumen l'esmentat Hien, AGS i Del Olmo, cadascú amb el seu estil personal: el rap de JazzWoman i AGS, el ragga jamaico-valencià de Hien i el melòdic auto-tunejat de Del Olmo.
"JazzWoman no és nova en açò de la música, ni de bon tros. A la seua esquena té uns quants temes en solitari i col·laboracions amb diferents artistes valencians i de la resta de la península. Un dels projectes en el qual més ha sonat és Machete en Boca, el grup de rap femení format per La Prima, San, JazzWoman i La Charli. Al canal de Youtube de JazzWoman es poden trobar algunes de les cançons que ja ha publicat pel seu compte."
Tot i que JazzWoman sol cantar en castellà, aquest tema que us presentem és Nano, una fusió de dancehall, trap, r&b, ritmes llatins... en valencià que va aparèixer el 2017. Parla de l'oblit de la llengua, de la gent del carrer, de l'abandó de la terra... Gaudiu de la seua força!!
ZOO és un grup de Gandia que fa rap, hip-hop, rock i ska però també mescla ritmes electrònics. Les lletres de les cançons tracten qüestions polítiques i socials d'actualitat. Naixen l’any 2014 amb Panxo (ex d’Orxata Sound System) i Sophy Zoo. L’any 2014 van tindre un enorme èxit amb la cançó "Estiu", que formava part del seu primer treball Tempestes venen del sud, i des d’aleshores no han parat de participar en festivals al País Valencià i Catalunya.
El 2016 van publicar el single Esbarzers i camins. El segon disc, Raval, va ser presentat el 24 de març de 2017. El nom es referia al Raval de la història, la perifèria que acull els marginats socials però que sovint ha estat el bressol d'expressions artístiques que s'acabarien popularitzant. Durant l'any 2018 han publicat tres singles més: Robot, Omertà i Cançons d'ofrena.
En aquest tema que us presente, canten acompanyat de la rapera valenciana JazzWoman.
Lletra de Cançons d'ofrena
Era difícil suportar la pressió,
les xarxes i el nou home projectant un superjò,
autocrítica ferotge, fins que caiga sang al full
no té cabuda l'orgull en este viatge
Deconstrucció, algunes coses fan por,
abandonar-se al modus vivendi de l'opressor,
cedir, perdre les forces, sentir-se un traïdor
sumir-se en la concòrdia, oblidar-se del dolor
d'un grapat de llocs possibles ell va caure en el millor, sa casa
blau mar, blau cel, i vida grisa
tan fràgil la cuirassa que tapa a l'home nu
i el vent remou la brasa, i el foc desfà l'iglú
baixen costera avall els fills de la agonia,
les males companyies del futur...
creuen el descampat i es tomben a la via
sabent que on sobra realitat no hi cap el glamour
Cançons d'ofrena, maten el nervis i la pena
com si no vaig a desfer el nuc
visc en el misteri del poema
tot el que vam fer va ser per tu.
Tots sentim la pena
Qui no mossega, te berena.
Sempre són diners, per això me n’ix la fera.
Treballar per estudiar
I fer allò que sempre he somiat ha sigut una condemna.
Tots volem ser amics, agafar informació, travessar, manipular…
Ací comença la traïció.
A la leona le quité yo la melena
Les llàgrimes que tira, ja no causen sensació.
Quedant-me afònica,
Jo vull un món millor
Aprendre de quan caus
La solució és l’acceptació
Bones persones regalant-vos el seu temps,
done les gràcies i molt d’amor a totes elles
Que lluiten, que criden, que tenen poder
Que saps que ningú perd el dret d’aprendre
Si no som per tots, qui em va a defendre
Si no és per tu qui em va a entendre
La cançó és de l'any 2016. Bad Gyal era una fornera catalana que només amb 20 anys es va convertir en cantant.
Aquesta cançó m'agrada molt, ja que és un estil de música que escolte habitualment. La cançó tracta de la independència de la gent, i al cantar-la en català s'identifica més amb ells; però no té per què solament identificar-se amb els catalans, ja que tots som persones independentment de les normes socials que ens posa el món.
Jo recomane que l'escolteu, ja que us agradarà perquè és música amb un estil actual i a més la lletra és enganxosa i ens fa pensar i comprendre moltes coses que passen i per les quals la gent és independent.
LLETRA:
Fet per mi, hauries d'entendre per què sono així Quan entro a la party engeguen el beat
perquè saben que com jo ja no hi ha res per aquí I quan jo entro a la pista flamisells al dit La Gyal tot ho crema, no deixa res buit La sala s'emplena si corre que estic En el pòdium em desfaso i em sua el que em dius (Eh! me la sua)
Ja saps prou bé que ho sento Em sap greu però no ho lamento Si vols entrar en el joc, first mirem com vas de dancehall No puc perdre el temps Si no balles ni ho intento Perquè ara mateix ja se sap que lo que estic fent es serio
I ell em mira així així el seu cos amb el meu pillant el beat tots els nois mirant-nos embogits Ja saps prou bé que aquí tu ets l'escollit
I ell em mira així així (em mira així, així!) el seu cos amb el meu pillant el beat tots els nois mirant-nos embogits Així que boy, ja ho saps, afortunat!
A rom em sap la boca, tota la roba xopa I per com em mires sé que em vols fer la teva dona Només aquesta nit, no vull ser de cap persona I ara ensenya’m el pis, ens posem una altra copa
I és que jo em veig preciosa, em sento orgullosa Em miro al mirall i penso: que bé estic sola! A mi no em cal ningú, nen, no em ve d'aquestes hores Avui estic molt bé però demà és una altra cosa.
Demà serà una altra cosa Ja saps que és una altra cosa
Després, al dia següent, penso que he perdut el temps I dic: per què fas les coses si en veritat no és el que sents? I estàs molt bé! no et ve d'un parell de nens T'ho estàs muntant tot tu sola, ets una shawty independent.
Abras és un dels artistes puntals del nostre país. Amb la seva veu trencada característica i amb una notable trajectòria sobre els escenaris, el cantant ha actuat en programacions de prestigi com l’Auditori de Girona, l’Auditori de Barcelona, el Festival de Cap Roig, el Festival de Guitarra de Bcn, el Festival Acústica de Figueres, el Festival Barna Sants, el Festival Sons del Món, el Senglar Rock…. També ha guanyat cinc premis Enderrock i el premi al Disc Català de l’Any de Ràdio 4.
Lletra
Després d'un llarg temps de silencis i secrets
ens perdem entre els luxes de la vida.
Després d'aconseguir el que crèiem impossible
és el moment de menjar-nos el món.
Com si fóssim els primers en estimar-nos,
com si fóssim els únics enamorats,
com si fóssim els primers en desitjar-nos
com dos fugitius en llibertat.
Et miro, em mires i rius...
Deixem enrere els dies que hem perdut la son
enviant-nos enllaços de cançons d'amor.
Deixem enrere la malenconia
i obrim les portes a tot el que hem imaginat,
conscients de les nostres debilitats
i obrim les portes a l'alegria.
Com si fóssim els primers en estimar-nos,
com si fóssim els únics enamorats,
com si fóssim els primers en desitjar-nos,
com dos fugitius en llibertat.
Et miro, em mires i rius...
El teu cor m'abriga de tots els rumors.
La vida no ens prepara pel fracàs.
Si busqués els teus llavis
i no hi trobés amor
et seguiria fins tornar-te a enamorar,
miraria la vida amb uns altres ulls
com un cec buscant la llum,
com jo buscant-te a tu
Com si fóssim els primers en estimar-nos,
com si fóssim els únics enamorats,
com si fóssim els primers en desitjar-nos,
com dos fugitius en llibertat.
Et miro, em mires i rius...
Aquesta cançó me la va manar un amic i en sentir-la em vaig enamorar d'ella. La lletra és preciosa. En poques paraules ens parla de no perdre temps quan estem enamorats.
Aquesta cançó si l'escolte bastant perquè la melodia amb el piano al costat de la veu de Miquel queda espectacular Tania Samper Martínez. 1 batx Arts
Miquel Abras és l'autor de la cançó que he triat, és a més a més un del meus cantants preferits de la llengua catalana.
Miquel Abras és un dels artistes puntals del nostre país. Amb la seva veu trencada característica i amb una notable trajectòria sobre els escenaris, el cantant ha actuat en programacions de prestigi com l’Auditori de Girona, l’Auditori de Barcelona, el Festival de Cap Roig, el Festival de Guitarra de Bcn, el Festival Acústica de Figueres, el Festival Barna Sants, el Festival Sons del Món, el Senglar Rock…. També ha guanyat cinc premis Enderrock i el premi al Disc Català de l’Any de Ràdio 4.
Lletra
Sóc qui dóna vida als teus somnis,
qui fa de les teves pors fum,
qui t'ajuda a abraçar les teves inquietuds.
Sóc qui et dóna la força
per sentir-te important
i enderrocar tots els murs.
La felicitat només la veus
amb els ulls oberts,
la felicitat només la sent
qui té el cor net.
Som herois del segle XXI, importants,
amb ganes de riure i de viure
mil aventures més, mil aventures més.
Sóc qui t'omple el cor d'optimisme,
qui et fa lluitar pel demà
i amb qui sempre podràs confiar.
La felicitat només la veus
amb els ulls oberts,
la felicitat només la sent
qui té el cor net.
Som herois del segle XXI, importants,
amb ganes de riure i de viure,
som herois del segle XXI, importants,
amb ganes de riure i de viure
mil aventures més, mil aventures més.
Al meu semblar no crec que la cançó tinga un vocabulari molt complicat, ja que és bastant simple la lletra.
Aquesta cançó la vaig descobrir per la serie polseres roges de tv3.
La lletra m'agrada molt, el missatge que transmet sobre el valor i la importància de l'amistat en els moments mes difícils és molt bonic, a més en estar acompanyat per la guitarra té un to més intime i personal.
Aquesta no és una cançó que escolte molt seguit, però si quan algun amic o amiga està en un moment difícil li la mane perquè en ocasions una cançó té més valor que molts actes.
Animal és un nou grup que fa una proposta que combina pop, reggae i soul desinhibit. Aquest grup s'acompanya d'una quinzena de músics: des d'Els Catarres, La Pegatina, Txarango o Buhos fins a Ítaca Band, 9Son o Trast.
El projecte ANIMAL neix de l’enamorament artístic de Goku amb el músic i productor Ermengol Mayol (Gerard Quintana, Xarim Aresté). Junts, comencen a cuinar el disc Més enllà de les paraules amb els ingredients de les lletres intimistes d’un inspirat cantant i autor amb el vestit positivista i alegre d’una producció musical que va reblar amb mestratge i experiència Mayol. L’esperit d’ANIMAL, precisament, es presenta en societat amb aquesta dicotomia existencial, tan romàntics com canalles, en tots els aspectos
Amb aquest nom (Animal) deixen clar que la seua música connecta un esperit de vida instintiu, lliure i salvatge. El seu primer disc "Més enllà de les paraules" (2016) és una sorprenent col·lecció de hits potencials plens d'irresistibles ganxos melòdics, banyats amb sonoritats que beuen tant del soul com del reggae, el folk i el mestissatge i que són impulsats per tot tipus de ritmes que conviden a ballar i deixar-se anar.
Lletra de la cançó:
Tu tan cridanera i sense paraules,
jo callat i tu mirant endavant.
Tu que ets més de bar demanes un altre,
jo que vull marxar, et miro emprenyat.
Tu tan impacient i desordenada, jo tan orgullós i despreocupat.
Tu desfàs el temps amb una mirada, jo que no se com...
Torno a començar.
Tu que has oblidat que ets tan despistada,
jo que sóc tossut, segueixo enfadat.
Tu tan incoherent quan rius encantada,
jo tan presumit davant del mirall.
Però t'he trobat caminant al meu costat,
donam la mà, farem del temps eternitat.
Seguir rient quan ningú escolta,
quan la conversa ja ha acabat.
Fer tan petit el que ens envolta,
per convertir-nos en gegants
Seguir rient quan ningú escolta,
quan la conversa ja ha acabat.
Fer tan petit el que ens envolta,
per convertir-nos en gegants
Aspencat és un grup musical de València, concretament de la Marina Alta. Va reunir gent de diferents punts de la comarca i l'any 2005 va ser creat Aspencat.
Entre l'any de la seua creació i 2007, tocaven en festivals com l'Aplec dels Ports i més tard tocaven en nits amb la companyia d'altres grups com Obrint Pas i La Gossa Sorda. En 2009 van publicar el seu primer disc i d'aquesta manera anaven creixent com a grup.
Aspencat generalment tocaven un estil basat en el ska, el reggae i el drum and bass; més tard començaren a tocar més electrònica i ara podem ficar els estils dancehall i dubstep. D'aquesta manera va arribar a ser un dels grups més escoltats de València.
Mire al darrere i recorde tota una vida veig passar
i si poguera tornar a donar-li al "start"
i travessar les línies roges
cartografia del teu cos
per no trobar les coordenades
el nord i les petjades
i arribar a un lloc sense nom
i rebobinar, anar pels camins que no vam anar
hissar les veles en un nou mar
si poguera tornar-te a besar
i rebobinar, encendre els teus llavis i no pensar
tocar les estrelles i tremolar
Si poguera tornar-te a tastar
No se el final d'esta història
sols vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon
Sóc addicte a tu, sempre ho he sigut
a les teues manies als teus pits i junts
vam provocar terratrèmols junts
i vam escriure diaris plens de fum
tornar a nàixer tornar a ser un xiquet
tindre el secret de la vida eterna
que fores tu l'únic govern que em governa
que fores tu, l'únic govern que em governa
que fores tu, l'únic govern que em governa
No se el final d'esta història
sols vull ser esta nit en el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon.
De San Francesc al cap de Barbaria en moto
no em puc llevar del cap eixa foto
ni eixa posta de sol de postal
que despertava el nostre instint animal
tota la nit m'impregnava del teu olor
en la foscor tu eres la lluerna
i és que eres tu l'únic govern que em governa!
Perquè eres tu l'únic govern que em governa!
Perquè eres tu l'únic govern que em governa!
No se el final d'esta història
jo vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon
No se el final d'esta història
sols vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon!
Vaig triar aquesta cançó perquè m'agrada molt Aspencat i la lletra em toca el cor i em fa rebobinar aquest nou any, ja que m'he canviat d'institut i vaig conèixer gent completament nova, m'he trobat amb moltes coses noves, experiències inolvidables i aquesta cançó "L'últim segon" junt amb "Camals Mullats" de la Gossa Sorda marquen cadascun dels patis, les quedades a l'hora de menjar, les vesprades amb la guitarra i tots cantant,... Realment són dues cançons que marcaràn el meu primer Bachillerat.
Andreu Rifé i Oro és un arquitecte tècnic, actor, cantant i compositor musical català que va naixer a Barcelona el 10 de juliol de 1973.
Andreu Rifé comença a presentar des de 2004 els seus temes musicals per Barcelona en sales com el Círcul Maldà, la Sala Beckett, Teatre Llantiol, Sala Castelló, entre altres bars musicals. La seua obra s’inicia amb “Terrari” (desembre, 2004), i segueix amb “1a Primavera”, (juny, 2005), “Déus en blau”, (maig, 2006), “Tres” (març, 2007) i “Escac al rei!”, (febrer, 2008).
Dos anys més tard, Rifé presenta “Roba’m la cartera”, un espectacle de teatre i música d’autoria pròpia, al cartell barceloní durant la primavera del 2010. El projecte queda acompanyat per un CD que conté les cançons del mateix espectacle. En aquest projecte, l’artista fusiona més que mai les seues dues disciplines; el teatre i la música.
La primavera del mateix anys, l’autor presenta el seu tercer treball discogràfic “Ping pong” (Discmedi, S.A.), una proposta clarament pop, amb una posada en escena de banda, molt diferent fins al moment. Aquest projecte ofereix més que mai, el món i pensament de l’artista. Es presenta en sales com el Luz de gas, el Sidecar, sala Becool, entre d’altres.
Àlbum: Ping Pong
Conté 11 lletres
Any: 2012
Discogràfica: DiscMedi
Lletra-PER TOTS
Pels que m'han ensenyat a estimar.
Pels que m'han sabut sempre escoltar.
Per aquells que van confiar amb mi
quan vaig decidir canviar el meu destí.
Pels que em guarden els petits secrets.
Pels que m'han fet sentir especial.
Per aquells amb qui he tingut bons silencis,
dels que no molesten, que et fan sentir bé.
Pel que estava amb mi a la llar de foc,
grans converses d'hivern d'Empordà.
Per aquells que tant m'han fet costat
animant-me a veure sempre el got mig ple.
Pels que van omplir el polisportiu
de no sé quina nit de Sant Joan.
Pels qui vam compartir caminades,
en dies d'estiu, això sí era amistat.
Tot el meu passat es treu la roba i puja al terrat,
s'estira a una hamaca, pren el sol amb una copa de xampany,
mirant les vistes, la ciutat preciosa està. S'aixeca i se'n va cantant.
Manel és un grup de música pop de Barcelona. Canten en català, aparegueren el 2007, i en el següent any llançaren el primer àlbum anomenat ''Els millors professors europeus''
Membres:
Guillem Guisbert: cantant principal, toca l'ukelele i la guitarra.
Roger Padilla: cantant, toca el banjo, la guitarra, l'ukelele i s'encarrega de les programacions MIDI.
Marti Maymo: cantant, toca el baix, el contrabaix, el clarinet i la flauta dolça.
Arnau Vallve: cantant, toca la bateria, la percussió i s'encarrega també de les programacions MIDI.
Albums:
-''Els millors professors europeus'', 2008, + de 30.000 còpies venudes.
-''10 milles per veure una bassa armadura'', 2011, +10.000 còpies en una setmana.
-''Atletes, baixin de l'escenari'', 2013, + 15.000 còpies un la primera setmana.
-''Jo competeixo'', 2016, primer grup a aconseguir encapsalar el rànking de vendes estatals amb 3 àlbums de manera consecutiva.
Lletra
Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc.
Tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.
Al mar! Al mar!
Plantem les tovalloles, convido a uns gelats,
juguem a pala grega esquivant passejants,
a l'horitzó es divisen les veles
d'uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, ara que bufa de mar,
així estirada se't veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
És abusiva tanta calor,
t'incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l'aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.
Al mar! Al mar!
Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí.
Molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d'un bar,
sona bona música i som davant del mar.
Clara Andrés (Oliva, 1977) és una cantautora valenciana. S'inicia als estudis musicals a l'Agrupació Artística Musical d'Oliva on tocava l'oboé i formava part de la coral i al mateix temps, Clara Andrés inicia d'una manera autodidàctica l'aprenentatge de la guitarra, que la durà a fer els seus primers esbossos de cançons.
Grava de manera amateur part d'aquestes cançons en diverses maquetes. Però trobem la seua carta de presentació a la maqueta "Inici", autoeditat i enregistrat a la Fournier (La Garriga) el 2005. "Dies i dies" és el seu primer disc, autoeditat i enregistrat també a la Fournier (La Garriga) a la tardor del 2007, on es recullen part de les cançons de la maqueta i altres de noves.
El maig del 2014 s'ha publicat "Entrelinies", tercer treball discogràfic de l'autora. Un conjunt de 9 cançons, o 8 i una entrelínia, teixides com un tot, una peça que té un ordre coherent i que vol contar una història. Parla llavors d’un “després”, d’un moment sentimental passat, unes entre línies que t’acompanyen i que formen part de tu. El seu to, tot i ser nostàlgic, és sobretot reconciliador. Obri un calaix de moments viscuts, n’agafa les entre línies, el torna a tancar i continua.
Joan Dausà
Joan Dausà és un cantant, actor, music i presentador català, a més a més també és llicenciat en administraciò i direcciò d'empresses per la UPF i llicenciat en interpretaciò, però es mèsconegut per la seua banda '' Tipus d'interès''
La seua banda. components:
Joan Dausà
Marti Maymó
Axel Pi
Santos Berrocal
Florenci Ferrer
David Romero
Eloi Isren
Carol Duran
La lletra
Amb por va deixar aquest món,
complint un acord pactat amb la mort:
viuria pertenir el nadó, omplir-lo a petons
i abraçar-lo suau i fort
Per ell va cosir un lleçol
que parla de contes de petits herois.
D'acord.Un pacte amb la mort,
arriba el momnt de marzar amb el vent
Que el sol em cuidi el petit
i la lluna aprengui aquella cançó de bressol
que cantaria jo per ell cada nit
però sé que està escrit.
D'acord.
Jo sóc el petit heroi que ha cuidat el sol
i dorm a la nit amb cançons de bressol.
I tinc un pacte amb el vent que em parla de yu
i em diu que estàs bé-
I sé que sents ña cançó des d'aqueññ racó
on s'abracen la vida i la mort
Perquè l'he triat
He triat aquesta cançó perque em pareix molt tendra i trista, em trnsmet molts de sentoments; la primera vegada que la vaig escoltar va a ser a ''Polseres Vermelles'' en uns dels capítols més bonics i tristos de la segona temporada
121 dB (cent vint-i-un decibels) va ser un grup de música nascut a la ciutat de València el 2004, amb un estil indie nord-americà i pop punk, cantat en valencià.
El 2005 graven la seua primera maqueta, "Somnis rebels" i un any més tard el primer EP "Canvis i conseqüències". En aquest temps han estat preseleccionats per al concurs de maquetes "Enganxa't a la Música", finalistes de l'II Tirant de Rock de la Marina, guanyadors del VII Circuit de Música en Valencià organitzat pel Consell de la Joventut de València, del Premi Ovidi Montllor del 2007 al grup revelació i han arribat a semifinals del prestigiós concurs Sona 9.
Amb el disc "Equilàter"121 dB realitza una gira per tota la península Ibèrica i rep crítiques molt positives de revistes musicals com Mondosonoro o Rockzone que el qualificaren com un dels millors discos de l'any, tot i que va passar relativament desconegut entre l'escena musical. El següent treball, "Assaig/Error" (GOR Discos, 2009) s'endinsa en l'ambient urbà de la música de 121 dB. En 2013 van anunciar el seu comiat dels escenaris.
VADEBO es va formar a la ciutat de València a l’estiu de 2013 amb la intenció d’omplir un buit que els seus membres tenien. Composta per antics components d’altres bandes de la ciutat i d’algunes que encara estaven en funcionament, el grup tracta de fer arribar el seu missatge a traves del rock, el reggae o el hip hop. Amb tres discos, un EP, un doble single,més de 120 concerts a les esquenes i sempre en continua evolució la banda valenciana segueix treballant per créixer i arribar cada dia a més gent, pobles i ciutats.
VADEBO pren el seu nom de l’expressió utilitzada just abans de començar una partida en el joc de la «Pilota Valenciana», és un avís a la resta de jugadors i al públic que l’escalfament ha acabat, utilitzant aquest paral·lelisme el grup vol fer joc amb el seu nou disc i iniciar una partida de la qual no sap el seu resultat però que espera estiga plena d’experiències per gaudir i créixer donant el màxim fins que s’acabe la partida.
Discografia
15-Net (2014) ; 30-Net (2014) ; Travesses (2015) ; Actitud (2016) ; La Por (2018)
Els membres del grup son:
Àlvaro Lorca: Teclat, Agustí Expósito: Percussió i veus, Víctor Ferreró: Guitarra, Toni Ramirez: Baix, Carlos Esteban: Bateria, Dani Redó: Veu, Pau Vayà: Veu i Carles Zapater: Dj
Feliu Ventura (Xàtiva, València; 1976) és un cantautor espanyol. Inicialment influenciat per Raimon, un dels màxims exponents de la Nova Cançó, ha anat evolucionant, cap a un so pop rock acústic on les lletres prenen un paper determinant. Ha comptat amb la col·laboració del guitarrista Borja Penalba.
El cantautor de Xàtiva arma el seu discurs amb fina ironia i amb prosa elaborada. Còmplice amb les víctimes de la desigualtat. La seua música recorre la tradició de la riba oest mediterrània, sense renunciar a textures contemporànies de tall més popular: Feliu no renuncia musicalment a l'ampli llegat de la Nova Cançó dels 60s però la seua música és del segle XXI. Va ser aclamat pels lectors de la revista Enderrock, guanyant tots els premis de la categoria Cançó d'autor (cançó d'autor) el 2006: Millor artista, Millor disc per "Alfabets de Futur", millor cançó per "Alacant -per interior- "i millor concert, per la seua actuació a l'Auditori de Barcelona, on va presentar la seua disco.
Discografia:
1996, L'única diferencia
2000, Estels de tela
2003, Barricades de paper
2005, Que no s'apague la llum (con Lluís Llach)
2006, Alfabets de futur
2011, Música i lletra
Àlbum: Música i lletra
Conté: 11 lletres
Any: 2011
Discogràfica; Propaganda pel Fet!
Lletra-TORN DE PREGUNTES
"So viele Berichte,
So viele Fragen." Bertolt Brecht
Les nostres preguntes són incendis
Que les vostres respostes no saben apagar
I encara feu cara de sorpresa quan un cor inflamable desborda el seu batec?
No coneixeu el foc que crema com un cor al cos!
Les nostres preguntes són la ràbia
Que les vostres respostes no saben esquivar
Veureu com un dia serà cendra tot el que sobre cendra volguéreu construir
No coneixeu el foc que crema com un far al port!
Les nostres preguntes són la gana
Que les vostres respostes no saben satisfer
Encara ens n'oferiu les molles, i com deia l'Ovidi, "volem el pa sencer"
no coneixeu la fam acumulada que tenim!
Les nostres preguntes són revoltes
Que les vostres respostes no saben ofegar
Sabem que heu escrit sobre les brases capítols d'ignomínia que no oblidarem
mai
No coneixeu l'abast de la memòria que tenim!
Les nostres preguntes són la força
Que les vostres respostes no saben aturar
Veureu els senyals trencant fronteres, els murs i les barreres que vàreu
Els Pets van néixer la nit de Nadal de l'any 1985 a Constantí, i van formar part del moviment del rock català de l'època. Liderats per Lluís Gavaldà -compositor, guitarrista i vocalista- van arribar al clímax de la seua carrera amb l'àlbum 'Bon dia' l'any 1997. El disc va vendre més de 100.000 còpies i va ser un dels més venuts de la història musical catalana. El seu darrer treball d'estudi ha estat 'L'àrea petita', de l'any 2013. Després de la gira d'aquest disc, van fer la gira de celebració del seu trenta aniversari, i van publicar el disc en directe 'Trespuntzero' l'any 2016.
BOMBOLLES
LLETRA
Des del fons del mar
colgat de blau
respiro amb aire teu.
I quan vull parlar
fabrico a raig
bombolles d'aiguaneu.
I tot i el vent i el fred
i aquest temps tan esquerp,
vull repartir prospectes a la gent que no ho entén.
El cantautor Pau Alabajos ha publicat el seu seté treball "Ciutat a cau d'orella", un homenatge al poeta valencià Vicent Andrés Estellés en el 25 aniversari de la seua mort. De fet, el nom de l'àlbum correspon al primer poemari en valencià del poeta, publicat el 1953. La cançó Postal correspon a aquest àlbum.
Pau Alabajos (Torrent, Horta Oest, 1982) és un cantautor valencià que porta en actiu des de 2003, amb set treballs discogràfics en el mercat. Actualment és secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), associació de músics i cantants del País Valencià.
Pau Alabajos va començar la seua carrera artística cantant als carrers de València, a l’ombra del Micalet. L’any 2004 va publicar el seu disc debut, Futur en venda (Cambra Rècords, 2004), que va rebre el Premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per “Cançó explícita”. L’any 2008 va editar el seu segon treball discogràfic, Teoria del caos (Cambra Rècords, 2008), que va ser guardonat amb el Premi Ovidi Montllor 2008 al millor disc de cançó d’autor, Premi Enderrock 2008 per votació popular al millor disc de cançó d’autor, Premi Enderrock 2008 per votació popular al millor artista de cançó d’autor i Premi Muixeranga 2009 per votació popular al millor disc del domini lingüístic. L’any 2011 va eixir a la llum Una amable, una trista, una petita pàtria (Bureo Músiques, 2011), Premi de la Fundació Gaetà Huguet a la millor producció cultural de 2011.
L’any 2016 ix a la llum L’amor i la ferocitat (Bureo Músiques, 2016), sisena aventura discogràfica de Pau Alabajos, un CD enregistrat a Nashville (Tennessee, Estats Units) amb el productor nordamericà Brad Jones que marca un abans i un després en la seua carrera musical. Dos anys després, contraataca amb un nou projecte discogràfic, Ciutat a cau d’orella (Bureo Músiques, 2018) amb la producció artística de Santos & Fluren i enregistrat als estudis Blind Records de Barcelona.
"Postal"-Lletra
Arbres de l'Albereda, aquella font amable
que sona entre les fulles, el carrer de Colom,
el carrer de Russafa, i enllà el carrer de Xàtiva.