“Tardor” és un
grup de pop-rock que va sorgir a València l’any 2011 quan va publicar la seua
maqueta, la qual s’anomena igual que la formació musical, que incloïa quatre
cançons i li va valdre una nominació als Premis Ovidi Montllor com a grup
revelació. Aquests primers temes com la resta de la seua discografia han estat
produïdes per la discogràfica “Mésdemil”, també d’origen valencià.
El grup “Tardor” està
conformat per 5 components: David Garcia (guitarra i vocalista), Àlex
Martínez (guitarrista i vocalista), Cesc
Domènech (bateria), Tono Hurtado (baixista i vocalista) i Yeray Calvo (teclista
i vocalista). Aquests artistes porten publicats 3 àlbums: “Revolució de l’estat
latent” (2012), “Una ciutat invisible” (2014) i “Patraix” (2017).
La cançó “La llum
incondicional” està dins de l’últim treball d’aquest grup de l’Horta i la vaig descobrir
a l’hora de fer aquest treball quan vaig ficar-me a cercar a YouTube cançons d’artistes
–solistes o grups– que canten en valencià i la veritat és que m’ha sorprés moltíssim
la quantitat de temes que hi ha en aquesta llengua i que no coneixem.
Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc la nau que va seguint el far.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.
Eres una simfonia, un dia assolellat.
Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc un jove molt afortunat.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.
Eres una simfonia, la raó més essencial.
Eres tan bonica.
Només amb el teu caminar alegres el meu dia.
No et puc parar de mirar,
m’aborrones la vida.
M’aborrones la vida.
Pot semblar mentida,
si et dic que em podria quedar aixina de per vida.
Creuràs que estic exagerant
però no et mentiria.
Mai et mentiria.
Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc la nau que va seguint el far.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.
Eres una simfonia, la raó més essencial.
Però és que estàs tan bonica
mentre cantes eixa cançó que et va marcar un dia.
T’eleves sobre els nostres caps
i et menges la vida.
Et menges la vida.
I entenc de seguida
que jo no puc participar perquè ho trencaria.
Només en certes ocasions
la sort ens premia.
I ara em premia.
Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc un jove molt afortunat.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.
Eres una simfonia.
I em sent tan gran quan camine al teu costat,
som invencibles, gegants,
som pura electricitat.
Eres com l’harmonia més dolça que mai no s’havia
inventat.
Eres la sort que un dia,
sense avís, em va colpejar.
Eres un desig complit,
la cara amable de l’atzar.
Eres una melodia,
eres la llum incondicional.
Jorge Sevilla Fernández 1 Batx B