dissabte, 29 de març de 2014

FÍSTULA VALKÀNICA - Som País Valencià

Independentisme patxanguer amb ritme ska i balcànic! Ooooou, eeeeaaaaa!!!

Ací tens el seu facebook i ací el seu blog. Són de Tavernes de la Valldigna i en són 11, una bona colla!! De segur que als seus concerts el divertiment està assegurat!

dijous, 27 de març de 2014

OBRINT PAS - Lluna de plata

 
Obrint Pas - Lluna de plata
 
 
Obrint Pas és un grup de música en valencià procedent de València. La seua música és una barreja de Ska, Hardcore Punk, Rock, Reggae i Folk amb melodies i instruments tradicionals la qual destaca la Dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social, la solidaritat, la independència dels Països Catalans, la unitat territorial i la defensa del seu idioma, com per exemple de la seva cultura i tradicions. També tracten temes antifeixistes i antiracistes


 
 

Lletra de la cançó:

Cauen les bombes en les cendres del meu cor
porten escrites
les misèries del meu món

Tristos son els dies
que porten els anys
esperant no tindre fred
esperant no tindre fam

Tristes son les cendres
que t'han fet callar
recorrent el teu carrer
recorrent el teu passat

Tristes son els barris
que han bombardejat
els avions de la llibertat
en la nit dels oblidats

Tristos son els anys
que avui has celebrat
sense espelmes ni fanals
i amb la lluna de regal...

Il·lumina la lluna de plata
les barriades del món
que lluita i no dorm
il·lumina la pluja de plom
la tristesa del món


Cauen les bombes
en les cendres del meu cor
porten escrites
les misèries del meu món

Tristes son les cares
de la soledat
a les veles sense vent
a les platges sense mar

Tristos son els ulls
que no saben plorar
em la cua del mercat
sense ventre ni menjar

Tristes son les armes
que t'has preparat
amb les teus pròpies mans
per si tornen els soldats

Tristes son les bales
que tan disparat
Helicòpters de combat
contra pistoles de fang

Il·lumina la lluna de plata
les barriades del món
que lluita i no dorm
il·lumina la pluja de plom
la tristesa del món

Lluna de plata
Pluja de plom...
 

45 Revolucions:

45 Revolucions Records va ser un segell discogràfic creat el 1998 per Obrint Pas amb la col·laboració d'altres grups com Sant Gatxo, Ki Sap, Front Semicorxera d'Alliberament Nacional, Veus Guerrilheires, Atzukak, Arròs Caldós, Terra Vermelha i Feliu Ventura.
A Obrint Pas, després de guanyar el primer premi del concurs de maquetes Enderrock de l'any 1996, se'ls hi va concedir, com a guanyadors del concurs, de gravar un disc amb la discogràfica Música Global, que havia estat segell de molts grups d'èxit dels Països Catalans. No obstant això, després de discussions entre la discogràfica i el grup de música, els Obrint Pas decidiren de no acceptar el contracte i decidiren muntar la seva pròpia discogràfica l'any 1997 amb suport d'altres grups del País Valencia.

Discografía:

  • Feliu Ventura, Estels de tela (45 Revolucions Records, 2000)
  • Ki Sap, Ki Sap (45 Revolucions Records, 1999)
  • Ki Sap, L'Horta Ska (45 Revolucions Records, 1998)
  • Obrint Pas, La revolta de l'ànima (45 Revolucions Records, 1997)
  • Sant Gatxo, Sant Gatxo (45 Revolucions Records, 1998)
  • Front Semicorxera d'Alliberament Nacional/ Terra Vermelha, Veus guerrilheiras (45 Revolucions Records, 1998)
Valentin Kostadinov 1º Bachiller Humanitats

dimecres, 26 de març de 2014

SVA-TERS - Rumba d'amore

Bon dia companys, hui us presentem el grup Sva-ters. Aquest grups és d’Alcàsser, un poble de València, format per 13 membres (dos cantants / dolçainers, dos guitarristes, un baixista, un bateria, un percussionista, un saxofonista, dos trombonistes, dos trompetistes i un teclat) que fan una barreja de diferents estils com són el rock clàssic, ska, jazz, rumba i reggae entre d’altres. Quasi totes les seues lletres tenen un gran to d'humor (cosa que ja es pot endevinar pel nom del grup), barrejades amb reivindicacions socials i polítiques.

El nom, a l'estil dels grups de ska que posen la paraula SKA al nom del grup, ens mostra que el grup ha creat el seu propi estil de música: l'sva. L'sva és un estil fester, on es barregen molts tipus de música per divertir a la gent.

Pel que fa a la seua història sabem que es va crear l’any 1998 en Alcàsser. En aquell moment eren només set membres, i van fer el seu debut el desembre del mateix any. Al principi els concerts es concentraven en els pobles de l'Horta i la Ribera. A poc a poc van anar fent concerts per tot  el País Valencià (Alacant, Pego, Oliva, Dénia, València, Carcaixent, Alboraia, Vinraròs, etc.), Catalunya(Lleida, Girona, Barcelona...) i altres llocs de l'Estat espanyol com ara són Saragossa o Villarrobledo.
Al decembre de 2006 gravaren el seu primer videoclip, de la cançó Rumba d'Amore, la qual podreu escoltar a continuació.

Orgullosos poden estar pel fet d’haver-hi guanyat els següents premis:
·         I Concurs JercRock a l'acampada del Carrascar (2000)
·         IV Concurs de Música en Valencià del Consell Valencià de la Joventut (2001).
·         Concurs Promocions 2002 de Radio Nova al millor grup del País Valencià.
·         Guanyadors del 1er premi al millor grup del Club a la Nostra Marxa (2002)
·         2on lloc al festival internacional Emergenza al País Valencià, davant de 126 bandes (2004)
·         Guanyadors per votació popular al millor grup de la VI fira de música al carrer de Vila-Seca (2005)

La seua discografia està composta per tres discos amb les següents cançons:

A foc, de l'any 2002, consta de 10 cançons:
·         El lio Sva: 4:45
·         Què gos que sóc: 3:31
·         Del terreno: 4:49
·         Ni Karrefur ni Prika, a ca Pepica: 5:17
·         No vull aprendre a matar: 3:16
·         Autodestrucció: 3:49
·         Fraguel Sva: 2:37
·         El rock Sva: 4:56
·         www.cabàs.com: 2:49
·         Rosselló: 4:40

Berlangastyle, a la venda des de l'1 de juliol de 2006, consta d'11 cançons:
·         Askura el caldero: 3:39
·         Rumba d'Amore: 6:31
·         ROAC (República Obrera de les Abelles Copuladores): 5:38
·         Esperança: 5:43
·         L'Asmolaor: 5:45
·         Balada: 0:16
·         Capdesuropatia: 4:11
·         Primavera, estiu, tardor, hivern i primavera: 4:59
·         Superherois: 5:47
·         Vinyòtix el druida: 5:56
·         República Alcassera: 4:52

Sexe, Putxero i Rock&Roll, del 2011, consta de 12 cançons:
·         Putxero Maxi Disco Sva: 3:41
·         Follaoret: 3:26
·         El Pajaron: 4:31
·         Piu en Alt: 3:41
·         No volem la teua mà: 3:44
·         Canvi climàtic sexual: 3:32
·         Vergonya: 3:08
·         Qui vol una aixà rovellà?: 3:43
·         L'arca del Samora: 3:50
·         La salsa me salió mal: 3:33
·         El plat de Glòria: 2:00
·         Me rente la pelila: 3:18

Actualment els membres que formen part del grups són aquests:
Alex Llacer el Dur (veu i dolçaina)
Guillem Taberner (veu i dolçaina)
Pau Txicuto (bateria)
Josep Maria Hernandez Reillo (congues)
Daniel Ramirez (guitarra)
Enric Romaguera (guitarra)
Gusmà Gil Gussman Bassman (baix)
Nel·lo (teclats)
Emili Perez (saxo)
Francesc Xavier Esteban (trompeta)
Ximo Mitxot (trompeta)
Joan Antoni Moreno Sauco (trombó)
Vicent Marí (trombó)





SVA-TERS - RUMBA D'AMORE

Si em pose a comparar, compararia el nostre amor
a dos cavalls del tiovivo, tu davant i després jo.
Amunt i avall, avall i amunt, X què gustet llepar té el cul,
però per més que rode no arribem a estar mai junts.
Si em pose metafòric, diria que sóc jo
un voltor que busca amb ànsia les restes del teu amor.
Ai! carronyeta meva, putrefacta, sac de cucs,
recorde que un bon dia vaig estar molt boig per tu.
Vinc per dir-te nena que ahui ja he oblidat
no esperes que bavege com un gos al teu costat.
Quan rius ja no m alegre, si plores em dóna igual.
Sóc jo el meu propi amo, has perdut al teu esclau.
Ja no crec en els teus ulls,
ja no enyorem la teva olor.
Ja no visc com un rèptil,
no necessite la teua calor.
Vinc per dir-te nena que ahui ja t'he oblidat,
no esperes que bavege com un gos al teu costat.
Quan rius ja no m'alegre, si plores em dóna igual.
Sóc jo el meu propi amo, has perdut al teu esclau.
No faces com si plores per mi, amor.
I no et sentis malament, no et guardo rancor.
Si, jo et desitje el millor...
Què et trepitge un tractor!
Que m'has caigut de puta mare
però jo no vull ser pare dels teus fills.
Que em dones agonia, que damunt t'arrojaria,
I a més claves les dents.
Bruta!
Ja no crec en els teus ulls,
ja no enyorem la teua olor.
Ja no visc com un rèptil,
no necessite la teua calor.




Mireia Martín i Inma Navarro 1er batxillerat de ciències

diumenge, 23 de març de 2014

AUXILI - Créixer junts / Abismes

AUXILI




"Els inicis d’Auxili es remunten a l’any 2005, quan un grup d’amics decidiren ajuntar-se per fer un poc de música. Sense adonar-se’n anaren consolidant-se com a grup/banda de manera més formal, amb un estil definit i amb un munt de concerts arreu del País Valencià. L’any 2009, enregistrem el nostre primer treball “Existirem...?”, el qual va tindre una bona acceptació per part del públic, tenint en compte que es tractava del nostre primer disc. Encara que s’evidenciava la poca experiència en composició i gravació, aquest primer treball va suposar un canvi positiu de mentalitat per a tots els membres del grup.

Després d’un parèntesi a la vida d’Auxili, se n’adonàrem que allò que realment ens agradava, i el que ens faria seguir endavant, era el reggae. És per això que decidim elaborar un nou projecte amb una formació diferent, cares noves i idees fresques per tal de tornar al panorama musical amb més força que mai.

És el moment de presentar “Dolç Atac”, segon treball del grup amb el reggae com a gènere principal i influenciat per altres com l’ska, el ragga i el rap. Sempre amb un estil propi, definit, més madur i amb unes lletres directes que revelen tot allò que volem transmetre."


CRÉIXER JUNTS



Nàixer , riure, créixer junts a quatre rodes
el parc un Coffe Shop que entre cartes fèiem rotgle.
Enyore, enyore, enyore aquells estius,
risses a les sèquies, l’aigua d’aquell riu
que ens va fer amics per sempre.

I es deixarem les veus, disfrutarem com deus,
altra nit amb els meus.
I es deixarem les veus disfrutarem com deus,
altra nit amb els meus.

Sona trist i melancòlic, altre dissabte alcohòlic,
diumenge de ressaca, al local fum d’hidropònic.
I un crit per els amics,
i un crit pels dijous que acabàvem
tots de festa al teu pis.
I em fa feliç, i em fa feliç
contemplar que al pas del temps seguim junts,
forts com punys, risses, màgia, festivals,
nits de llunes superficials i emoció.
Transformar les nostres vides en una cançó

I es deixarem les veus, disfrutarem com deus,
altra nit amb els meus.
I es deixarem les veus disfrutarem com deus,
altra nit amb els meus.

ABISMES



Vull fugir d’aquesta ciutat,
el fum del plàstic m’ofega.
No tinc forces per a oblidar
i l’horitzó s’esdevé complicat
sense tu al meu costat.

No he alçat el cap, no puc mirar
què m’espera darrere del mar,
no suporte veure el final.
Viure sols el pas que, no més enllà.
On està la llum que il·lumine algun far
per a continuar?

Camí de l’abisme i et trobe, vull alçar el cap.
Veient la caiguda no estic tremolant. Qui sap,
tinc sensacions de poder volar.
Em sent victoriós a les portes del fracàs.

Surt de City plàstic, fàstic a un món patètic.
Consciències pre-dissenyades al seu món sintètic
I dius que és dur parlar del futur,
doncs derribem un altre mur. Si estic amb tu em sent segur.
I ara explota la meua ràbia en forma de cançó.

Ràbia eterna si la impotència no ens cura el mal,
ràbia eterna si en la mirada s’atura el temps.
Crisi de la crisi individual si l’individu,
crisi quan el cicle ens escolta el cor.
Crisi de la crisi individual si l’individu.
És una guerra eterna.

Camí de l’abisme i et trobe, vull alçar el cap.
Veient la caiguda no estic tremolant. Qui sap,
tinc sensacions de poder volar.
Em sent victoriós a les portes del fracàs.

Hui per fi ha arribat el dia de somriure-li a la vida.
Hui et trobe en el camí i es el nou punt de partida.
Rebentem amb alegria, disfrutem de la fugida.

Seguirem buscant la llum del far de la rebel·lia.

OPINIÓ

Una altra vegada escoltant música en Spotify he trobat aquest grup i la primera cançó que m'ha eixit ha sigut aquesta i des del primer moment que l'he escoltat m'ha encantat. La primera cançó, Créixer junts, parla de l'amistat i dels amics i amigues que pasem la vida  amb ells i sempre estan al costat teu en totes les circumstàncies.  Aquesta cançó em transmet moltes energies, fa la reflexió de que els millors amics són les persones que sempre estaran al nostre costat a pesar de tot.

L'altra cançó, Abismes, em transmet ganes de lluitar, de perseguir els somnis. No se si serà el que transmet la cançó, però a mi em diu que cal continuar amb els nostres somnis i amb les nostres idees coste el que coste. Perquè ningú ens pot dir que fer o que somnis perseguir, només nosaltres podem triar la direcció de la nostra vida.

Aquestes cançons són un gran exemple que no totes les cançons en valencià són revolucionàries. Aquestes cançons parlen de les coses del dia a dia. Els moments que passem amb els nostres amics i de disfrutar, en el cas de la primera cançó. En canvi, la segona té un ambient més guerrer, però en el sentit de defendre tot el que és el nostre i que ens pertany. Podria posar totes les cançons d'aquest grup, però si ho faig no deixaré res per als altres.

Aquest grup ja forma part d'un dels meus favorits de música en valencià, ja no tinc prejudisís sobre aquesta música, és una música súper súper chula i que transmet moltes emocions i sentiments. I almenys en comparació amb les cançons en anglés entenc totes totes les cançons. Vos pose la pàgina web d'aquest grup, que és on he agafat la informació, les lletres i on he pogut descarregar el disc del 2013 (Dolç atac), que sincerament esta genial. Aquest blog ajuda a donar a conéixer aquesta música tan especial, i en el meu cas ha fet efecte. Espere que hi haja més gent que tinguen aquest efecte i li puga agradar aquesta música.

http://www.auxili.net/lletres.html


CARLOS BARRÉS CASCADO, PRIMER BATXILLERAT HUMANITATS

dijous, 20 de març de 2014

AL TALL - Tio Canya


Al Tall és un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat en 1975 reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.

Compta amb més de mil actuacions en directe, entre les quals figuren diversos escenaris de França, Portugal, Itàlia, Alemanya, Mèxic.

Al Tall crea i interpreta en la tendència folk de riproposta, terme italià que suposa la recuperació no ja d'antigues melodia i romanços, sinó la creació moderna partint dels sons bàsics i les formes tradicionals de musicar. Així, des de la tradició musical del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya, Al Tall ha anat endinsant-se en el marc més ampli del conjunt de la música mediterrània amb una fusió d'estils que configura la seua labor musical com una alternativa important amb vista a situar la música actual del mediterrani al marge d'altres ritmes importats.

Fundadors:
Vicent Torrent, Manuel Miralles i Miquel Gil en 1975.

Formació actual:
Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno, Maribel Crespo.

Instruments:
Dolçaines, saxo, flautes dolça i travessera, acordió, guitarres acústica i elèctrica , guitarrons, bandúrria, llaüt, arxillaüt, busuki, mandolina, baix elèctric, teclats, bateria, percussions menors...






Lletra:

En la pobla hi ha un vell
en la pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d´obrir la boca
i la escola va odiar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Cròniques del carrer diuen
cròniques del carrer diuen
d´uns nets que té el tio Canya
que són metges a València
que són metges a València
professors i gent lletrada.
Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se´ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar
Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,

perquè avui tens temps encara.

Adrián García i Pau Rollán 1º Batx H

dimecres, 12 de març de 2014

GOSSOS AMB DANI MACACO - Corren



Gossos és un grup musical que destaca per la seua música totalment acústica, només amb guitarres i baix fins al 2002 que varen introduir una bateria.

L'estiu de 1993 un grup de joves es varen ajuntar per compondre i presentar-se a programes de televisió, en un d'ells guanyen i aconsegueixen guanyar com a premi la producció del seu primer disc.

L'any 2002 és clau per aquest grup, ja que deixen de produir música acústica i decideixen fer servir guitarres elèctriques i incorporar una bateria.

Membres:

  • Natxo Tarrés- veu i guitarra
  • Roger Farré - veu i baix
  • Juanjo Muñoz - veu i guitarra
  • Oriol Farré - veu i guitarra
  • Santi Serratosa: bateria a partir de 2002

Discografia:

  • Gossos (1994)
  • En privat (1996)
  • Metamorfosi (1997)
  • Directament (1998)
  • De viaje (2000)
  • Cares (2001)
  • El jardí del temps (2003)
  • 8 (2005)
  • Oxigen (2007)
  • Dia 1 (2010)
  • Batecs (2013)

CORREN:

Aquesta cançó pertanya al disc "oxigen" del 2007. És una de les cançons més conegudes del grup. Aquesta cançó va comptar amb l'ajuda de Dani Macaco, que editava per primer cop una cançó en català.

En els premis Enderrok 2008 el videoclip de "Corren" es va endur el premi al millor videoclip segons votació popular.  En aquest mateix certamen, també s'endugueren el premi a millor grup pop rock i el de millor disc (Oxigen) també segons votació popular.

Aquesta cançó ens diu que les coses que es fan sempre van a estar present encara que pensem que se n'obliden, les seues imatges i els records sempre van a estar.  

LLETRA DE LA CANÇÒ:

És tard, no sé quina hora és
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets
ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vui caminar,
necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.

Corrren, corren pels carrers corren
paraules que no s’esborren,
imatges que no se’n van.

i ploren, ploren pels carrers ploren
com gotes d’aigua s’enyoren
aquells que ja no es veuran.

Macaco:
Difícil descobrir qui sóc avui
una gota em cau mentres una altra em treu la set

plou i fa sol alhora tum bala bala tum bala bala
que m’apuntava a la meva, jo mateix em disparava
raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum
una revolució dins meu que seudiexo i es transforma

no, no,no,no,no,no s’esborren
em conformo amb mirar-me
mirar-me d’endins cap enfora

On puc anar-te a buscar?
Nena, no és broma,
hauria d’haver estat diferent
però en un moment s’han tancat les portes

Poso els peus a terra vull caminar
necessito despertar en un dia radiant
encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat
i que no t’he volgut dir…

corren…
ploren…


 VICENTE SANTO TOMÁS I PAULA SARA ESCAMILLA
1er BatC

BARBARITATS - Pluja





El grup musical BARBARITATS està format per una colla d'amics que han compartit molts moments en la vida i un mateix sentiment per la música. Actualment, els components són els cantants Àngels Vidal i Ramon Rodenas; els guitarristes, Carles Rodenas i Daniel Guerola; Àlex Gutiérrez és el baixista i Francesc Guerola toca la bateria. Són quasi tots de Xàtiva excepte la vocalista Àngels, que és de l'Alcúdia de Crespins, i el guitarra Daniel, que és de Rotglà i Corberà.

Els germans Ramon i Carles són, juntament amb Francesc, els promotors de la formació. Un bon dia es van ajuntar sense més ànim que divertir-se i passar-ho bé i porten aproximadament cinc anys formant part del grup. Progressivament, es van anar incorporant Àlex, Àngels i, per últim, Daniel.

El nom "Barbaritats" va sorgir en una conversació d'amics, després de donar-li moltes voltes a la identitat de la formació, i va resultar aquest perquè és original, valencià i una paraula típica molt utilitzada. És una denominació que dóna molt de joc i que impacta, segons conten; a més, afirmen que aquest nom els ve com un guant.

Tenen ja huit temes propis, i destaquen dos poemes musicats del poeta Josep Manel Vidal, que són: "Nuesa" i "Pluja". A més estan immersos en el projecte del seu primer disc. Així mateix, col·laboraran amb l'editorial Ulleye de Xàtiva, que ha mobilitzat a una dotzena de músics i formacions locals amb la intenció de gravar un disc amb versions de les cançons de Raimon, i on "Barbaritats" interpretaran tot un himne com és "Al vent.

Opinió personal

Aquesta cançó ens ha paregut molt interessant i el grup és prou bo, a pesar de no ser molt conegut. De la cançó, ens ha resultat molt curiosa la introducció d'un violoncel per a fer els baixos, quelcom inusual, però en aquesta peça és una part important ja que li dóna un matís més profund. La nostra professora de Valencià Maria ens va ensenyar aquest grup i ens va agradar; per això hem decidit comentar-ne una cançó. Del temes que tenen aquest és el que més ens agrada.

Fet per Luis Dolz i Natalia Fletcher.

divendres, 7 de març de 2014

BARBARITATS - Nuesa

Tenim a Àlex, del grup Barbaritats, de Xàtiva, fent pràctiques a l'institut!!! No s'anima ningú a dedicar-li una entrada??? Ací en teniu un tast.





I ací una en elèctric, molt més marxosa: Vull ser com James Brown.

dilluns, 3 de març de 2014

Matisos a la Sala Matisse



Matisos és la nova iniciativa de la Sala Matisse de València i la promotora Metrònom per tal de portar música en valencià, de manera periòdica, als dijous de la capital valenciana.

Aquest cicle comptarà amb la participació de 15 grups valencians que actuaran repartits en 7 actuacions entre el 27 de març i el 20 de juny pròxims. Està destinat al públic universitari i naix amb els objectius de donar a conéixer la diversitat i riquesa de la música valenciana, de contribuir a la seua normalització, i de servir d’alternativa cultural per a la nit dels dijous universitaris.

Entre els grups que participaran conviuen formacions consolidades, com ara Arthur Caravan, Sant Gatxo o Pepet i Marieta, amb propostes emergents però que estan pegant fort dins del panorama musical valencià, com ara Arrap o Auxili. Més baix trobareu la programació completa. Els estils musicals que interpreten són tan diversos com el reggae, el rock , l’ska, la rumba, el rap o la cançó d’autor.
ENTRADES I ABONAMENT A LA VENDA

Les entrades eixiran a la venda a partir de la setmana pròxima, a un preu de 8 euros per al públic en general, 5 euros per als estudiants universitaris. Podran adquirir-se anticipadamet en agendapv.cat i el Centre Octubre de València. El projecte està organitzat per la productora Metrònom i la Sala Matisse, i compta amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de València (Servei de Promoció i Normalització Lingüística), Universitat de València (Servei de Política Lingüística), Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana i la marca de cervesa artesanal valenciana Tyris.
PROGRAMACIÓ

Tots els concerts tindran lloc en dijous (excepte el darre concert, 20 de juny, que serà en divendres), a les 22.30h

27 de MARÇ

- Nit de cantautors Andreu Valor + Josep Lluís Notari + Rubén Durà

3 d’ABRIL – Rock alternatiu i reggae Sant Gatxo + Candela Roots

10 d’ABRIL – Fusió: pop, cúmbia, folk, reggae, música tradicional Pepet i Marieta + ESiR

15 de MAIG – Fusió: Ska, rock, reggae, jazz Sva-ters + Auxili

22 de MAIG – Fusió: ritmes llatins, rock, ska Pellikana + Mox

5 de JUNY – Hip hop Arrap + Mosin Nagant

20 de JUNY – Rock, indie Mugroman + Arthur Caravan