dimecres, 28 de febrer del 2018

MISHIMA - L'Ànsia que cura


Mishima és un grup de música pop creat a Barcelona en 1999. Està format per David Carabén, Marc Lloret, Dani Vega, Alfons Serra i Xavi Caparrós. El nom del grup prové de l'escriptor japonés Yukio Mishima (va ser un novel·lista, assagista, poeta i crític japonés, considerat un dels més grans escriptors de Japó del segle XX.)

Els seus dos primers discos van ser gravats en anglés, però el verdader reconeixement va arribar amb la publicació del seu tercer treball, Trucar a casa. Recollir els fotos. Pagar la multa (2005) , un àlbum íntegrament en catalán.

"«Es una cançó que juga a posar en moviment tota una sèrie d'idees, prejuís o imatges mentals que d'una manera quasi perilloses passaven pel cap del escriptor de la cançó per a definir com podria ser un paradís. I un paradís normalment té estos aspectes d'un cert exotisme, d'una certa sensualitat. També és un poc eixa cosa que tu et despreocupes, et traus de damunt responsabilitats, no tens angoixa i en un món d'estos sense lloc a responsabilitats et dónes compte que en realitat no hi ha amor, perquè necessàriament l'amor implica un cert compromís i per tant el paradís tindria aquest component que moltes vegades passa per alt i és que no hi ha amor en el paradís i, per tant, és una cosa inhumana »."




Açi deixe la lletra de la canço.

L’ANSIA QUE CURA
PARADÍS

Avui he somiat en el paradís.
Allà s'hi deu estar tan bé!
Vent sec, palmeres, la lluna que t'espera,
mentre un sol rogenc se't pon al got
I uns llavis d'ombra et taral·legen
una cançó secreta del desert
que diu que no hi ha amor al paradís

No hi ha amor al paradís.
Però allà s'hi està tan bé!
Les joies brillen, les fonts brollen,
i per fi tu somrius, també.
El busco endins, en la soledat
d'un cor que ja no hi sent.
Em deixo endur d'ací d'allà
com si jo ja només fos vent.

Les fades dansen
omplint l'estança
amb la sentor
del gessamí.
És una febre obscura,
confonc les mesures,
la vella copa buida
s'omple d'un nou vi.

L'una canta que l'altra balla al so
d'una millor cançó.
Una que és més antiga
i que és per tant més franca:
no dissimula els murs
de cap presó.

Claudia Du Chatelet 1A.

dissabte, 17 de febrer del 2018

Les que faltaven i falten

Aquesta entrada no és cap cançó en valencià. És només un documental important que testimonia l’absència injusta de les dones en la música.

El grup valencià Mafalda acaba de llançar aquest 2018 “Las que faltaban”, un documental que han gravat de forma amateur. Després d'un any de gira per tot l'estat, arreplegant el testimoniatge, les vivències i experiències d'algunes de les artistes i treballadores del sector musical, l'obra pretén ser una reflexió col·lectiva de l'escena musical a través dels ulls de les dones.

dimarts, 13 de febrer del 2018

MANEL- Al mar


Manel és un grup de música de Barcelona que canta en català. Les seves cançons barregen el pop amb música folklòrica. Van llançar el seu primer disc al mercat l'any 2008, titulat, Els millors professors europeus; el segon, 10 milles per veure una bona armadura, el 2011; el tercer, Atletes, baixin de l'escenari, el 2013 i el quart, Jo competeixo, el 2016. Segons alguns crítics tenen elements en comú amb altres artistes catalans com Jaume Sisa, Pau Riba o Antònia Font, i amb altres d'internacionals com Beirut o Sufjan Stevens.


Al mar narra la història d'amor d'una parella i com evoluciona la seva relació a partir de les activitats que han fet junts. Banyar-se al mar junts és quelcom que encara no han fet plegats i que esdevé un símbol, d'aquí el títol del tema, que es va repetint com a tornada al llarg de les diferents estrofes. Per això el mar actua com a element estructurador de les tres parts de la cançó, que representen el passat, el present (a la platja) i el futur de la parella, quan tornaran a repetir el bany.

La música va ser creada en combinació per dos membres de la banda, Roger Padilla i Guillem Gisbert i aquest últim és l'autor del text.

 És una cançó lenta amb un bon ritme.


LLETRA

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal,

tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc.
Tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.

Al mar! Al mar!

Plantem les tovalloles, convido a uns gelats,
juguem a pala grega esquivant passejants,
a l'horitzó es divisen les veles
d'uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, ara que bufa de mar,
així estirada se't veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
És abusiva tanta calor,
t'incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l'aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.

Al mar! Al mar!

 Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí.
Molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d'un bar,
sona bona música i som davant del mar.

Al mar! Al mar!



Catalina Ioana Nuta (1º Batx. H)

diumenge, 11 de febrer del 2018

LLUÍS LLACH - La gallineta

Entrada 1

L’any 1972, cap a les darreries del règim dictatorial franquista, Lluís Llach compon la Gallineta, una cançó d’autor plena de metàfores que denuncia la repressió de la dictadura en terres catalanes.

Lluís Llach (Verges, Girona, 1948) és un cantautor que compon en llengua catalana obres que destaquen per la seua força lírica i el rerefons social de les seues cançons. En els seus inicis va formar part dels Setze Jutges, un grup que va cercar la renovació de la música popular a Catalunya dins del moviment de la nova cançó. Lluís Llach ha interpretat altres cançons tan cèlebres com L'estaca o El bandoler, que en els anys setanta es van convertir en himnes democràtics contra l'opressió de l'Estat espanyol.

La lletra d’aquesta cançó revolucionària –com són gran part de les cançons escrites per Lluís Llac- instiga a la convicció de dir prou front l’opressió viscuda en aquell temps i també en el nostre– doncs hui en dia encara la seguim sentint cantar a cappella en moltes manifestacions com les que reclamen l’alliberació dels Jordis i consellers que ja porten quasi 4 mesos empresonats. -, i és per això que l’he escollida.

El curs passat a classe de valencià vaig tindre l’oportunitat de poder estudiar a Lluís Llach, una figura admirable i molt important en la lluita contra la dictadura, qui a través de les seues cançons va contribuir a la manifestació contra una repressió massa llarga i que hui en dia encara queda vigent. Malgrat que ja havia escoltat l’Estaca, mai havia sentit la lletra d’aquesta cançó, i va ser quan vaig començar a indagar per YouTube que vaig trobar la Gallineta, què és junt l’Estaca les cançons que més m'agraden d’aquest autor.

Per la seua melodia apagadissa, per la seua lletra reaccionària del moviment obrer contra l’abús de poder de l’Estat contra el poble i per la seua història, la gallineta de Lluís Llach esdevé una cançó obligada i plena de motivació per a tots aquells que volen seguir fent front a aquest món tot ple d’injustícies.



LLETRA:




La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m'esclavitza.
I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n'aprofita.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

A canvi d'algun gra de blat
m'heu tret la força de volar
però, us ho juro, s'ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill
perquè m'entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d'un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.


Entrada 2

El 7 de maig de 1948 naix Lluis Llach a Girona. El seu pare és metge, fill de terratinents i la seua mare és una mestra (havia rebut una educació burgesa). Als 15 anys comença a Barcelona els seus estudis d’enginyeria i dos anys després, es matricula a la Facultat d’Econòmiques.
En 1967 entra en contacte amb el grup intel·lectual d’ “Els Setze Jutges”, desprès es denominaria “Nova Cançó”. El 22 de març de 1967 a Terrassa canta per primera vegada, el seu primer concert.
En 1969 publica el primer disc on es troba la cançó “L’estaca” que  esdevé himne de totes les reivindicacions als Països Catalans. En 1970 debuta a Madrid en un concert, l'opressió franquista li prohibirà que cante per un període de 4 anys. Motiu: “revolucionar  al públic amb la mirada”, també per defendre el català. Lluis s’exilia a Paris. comença a cantar en diferents països: França, Suïssa, Alemanya..
En 1974 torna a Espanya i, és en 1975 quan presenta el disc "Viatge a Ítaca", el més venut amb 150.000 exemplars. En un dels seus recitals és detingut per la policia i torna a exiliar-se, ja que torna a ser un cantant prohibit a Espanya.
Després de la mort de Franco, torna de nou a Espanya en 1976, iniciant una nova etapa.
Des d'aquest moment prossegueix la seua carrera musical amb molts reconeixements i èxits de la mateixa
Treballs més importants:  Els èxits de Lluis Llach (1969) ( inclou l’estaca, a cara o creu...),  Ara i aquí (1970), Com un arbre nu (1972), I si canto tris (1974), Viatge a Ítaca (1975), Campanades a morts (1977), I amb el somriure, la revolta (1982), etc....

La cançó

L'estaca va ser composta en plena dictadura del general Franco, és una cridada a la llibertat i a la lluita per alliberar-se de la dictadura. Ha sigut traduïda en molts idiomes, i s'ha convertit en un símbol de la lluita per la llibertat.
A la cançó s'indica que l'única forma d'alliberar-se de la dictadura és amb l'acció conjunta; la lluita és dura però no cal parar.

Hi hem elegit aquesta cançó no sols perquè ens haja agradat sinó pel que simbolitza, la lluita contra el franquisme d’un poble que ha estat molts anys oprimit i que vol fer tot el que siga possible per canviar-ho. A mes a mes l'hem triada pel ritme i la tonalitat distinta del que en estem acostumats.

Bibliografía 
Wikipedia y la pàgina oficial de Lluis Llach.



ADRIÁN GARCÍA I PABLO RIUS 1ºBACH H

dissabte, 3 de febrer del 2018

LLUIS GAVALDÀ I JOSEP THIÓ - Silencis

LLUIS GAVALDÀ I JOSEP THIÓ - "silencis"


Lluís Gavaldà i Roig va nàixer el 15 d'abril de 1963. És un cantant, guitarrista i compositor que va crear el grup anomenat "Els Pets".

Josep Thió va nàixer a Barcelona l'any 1965. És músic i compositor català participant del grup de música "Sopa de Cabra". En el seu pas per aquest grup va emplear-se com guitarrista, corista i compositor. Va compondre algunes de les cançons més populars del grup. Després de la dissolució del grup va iniciar una carrera musical en solitari. Actualment ha llançat tres discos.

Aquests dos compositors van unir-se per a compondre aquesta cançó anomenada "silencis". El seu èxit ha sigut molt gran i la cançó ha rebut molt bones crítiques. La lletra i la composició han sigut tan cuidades que aquest títol està inclòs en la famosa sèrie de televisió "Polseres Vermelles".



LLETRA:

Tres o quatre gotes delatant pluja de nit filtren el sol per la finestra. Guaito com reposes nua des dels peus del llit

amb un posat ple de tendresa. Oh, quantes nits acaronant els teus dits febles. Oh, quants matins com el que ara tinc, tebi com un fil… de roba. Amagats de tanta gent que parla, teixim certeses amb la mirada. Som tan lluny d'aquest soroll salvatge, que ens fem entendre sense paraules. Dos o tres cabells mandrosos pinten els coixins amb el color d'aquesta tarda Sento com camines pel so dolç del teu vestit que entre les cuixes et delata. Oh, quants matins entrellaçant-nos com de pedra. Oh, quantes nits com la que ara tinc, tèbia com la llum… d'espelma. Amagats de tantes veus estranyes, amb els silencis omplim paisatges. Més enllà d'aquest soroll tan aspre, que ens fem entendre sense paraules. Amagats de tanta gent que parla, teixim certeses amb la mirada. Som tan lluny d'aquest soroll salvatge, que ens fem entendre sense paraules. Que ens fem entendre sense paraules… Tres o quatre gotes delatant pluja de nit…



EDUARDO JAVALOYES 1ºBATX C