dimecres, 27 de juny de 2018

MIQUEL ABRAS - Et miro, em mires i rius

Abras és un dels artistes puntals del nostre país. Amb la seva veu trencada característica i amb una notable trajectòria sobre els escenaris, el cantant ha actuat en programacions de prestigi com l’Auditori de Girona, l’Auditori de Barcelona, el Festival de Cap Roig, el Festival de Guitarra de Bcn, el Festival Acústica de Figueres, el Festival Barna Sants, el Festival Sons del Món, el Senglar Rock…. També ha guanyat cinc premis Enderrock i el premi al Disc Català de l’Any de Ràdio 4.
                                       


                                               Lletra

Després d'un llarg temps de silencis i secrets
ens perdem entre els luxes de la vida.
Després d'aconseguir el que crèiem impossible
és el moment de menjar-nos el món.

Com si fóssim els primers en estimar-nos,
com si fóssim els únics enamorats,
com si fóssim els primers en desitjar-nos
com dos fugitius en llibertat.
Et miro, em mires i rius...

Deixem enrere els dies que hem perdut la son
enviant-nos enllaços de cançons d'amor.
Deixem enrere la malenconia
i obrim les portes a tot el que hem imaginat,
conscients de les nostres debilitats
i obrim les portes a l'alegria.

Com si fóssim els primers en estimar-nos,
com si fóssim els únics enamorats,
com si fóssim els primers en desitjar-nos,
com dos fugitius en llibertat.
Et miro, em mires i rius...

El teu cor m'abriga de tots els rumors.
La vida no ens prepara pel fracàs.

Si busqués els teus llavis
i no hi trobés amor
et seguiria fins tornar-te a enamorar,
miraria la vida amb uns altres ulls
com un cec buscant la llum,
com jo buscant-te a tu

Com si fóssim els primers en estimar-nos,
com si fóssim els únics enamorats,
com si fóssim els primers en desitjar-nos,
com dos fugitius en llibertat.

Et miro, em mires i rius...


Aquesta cançó me la va manar un amic i en sentir-la em vaig enamorar d'ella. La lletra és preciosa. En poques paraules ens parla de no perdre temps quan estem enamorats.

Aquesta cançó si l'escolte bastant perquè la melodia amb el piano al costat de la veu de Miquel queda espectacular

Tania Samper Martínez. 1 batx Arts





MIQUEL ABRAS - Herois del segle XXI

Miquel Abras és l'autor de la cançó que he triat, és a més a més un del meus cantants preferits de la llengua catalana.

Miquel Abras és un dels artistes puntals del nostre país. Amb la seva veu trencada característica i amb una notable trajectòria sobre els escenaris, el cantant ha actuat en programacions de prestigi com l’Auditori de Girona, l’Auditori de Barcelona, el Festival de Cap Roig, el Festival de Guitarra de Bcn, el Festival Acústica de Figueres, el Festival Barna Sants, el Festival Sons del Món, el Senglar Rock…. També ha guanyat cinc premis Enderrock i el premi al Disc Català de l’Any de Ràdio 4.



Lletra

Sóc qui dóna vida als teus somnis,
qui fa de les teves pors fum,
qui t'ajuda a abraçar les teves inquietuds.

Sóc qui et dóna la força
per sentir-te important
i enderrocar tots els murs.

La felicitat només la veus
amb els ulls oberts,
la felicitat només la sent
qui té el cor net.

Som herois del segle XXI, importants,
amb ganes de riure i de viure
mil aventures més, mil aventures més.

Sóc qui t'omple el cor d'optimisme,
qui et fa lluitar pel demà
i amb qui sempre podràs confiar.

La felicitat només la veus
amb els ulls oberts,
la felicitat només la sent
qui té el cor net.

Som herois del segle XXI, importants,
amb ganes de riure i de viure,
som herois del segle XXI, importants,
amb ganes de riure i de viure
mil aventures més, mil aventures més.

      Al meu semblar no crec que la cançó tinga un vocabulari molt complicat, ja que és bastant simple la lletra.

Aquesta cançó la vaig descobrir per la serie polseres roges de tv3.
La lletra m'agrada molt, el missatge que transmet sobre el valor i la importància de l'amistat en els moments mes difícils és molt bonic, a més en estar acompanyat per la guitarra té un to més intime i personal.
Aquesta no és una cançó que escolte molt seguit, però si quan algun amic o amiga està en un moment difícil li la mane perquè en ocasions una cançó té més valor que molts actes.

Tania Samper Martínez 1 batx. Arts

dijous, 14 de juny de 2018

ANIMAL - Fets a mida


Animal és un nou grup que fa una proposta que combina pop, reggae i soul desinhibit. Aquest grup s'acompanya d'una quinzena de músics: des d'Els Catarres, La Pegatina, Txarango o Buhos fins a Ítaca Band, 9Son o Trast.

El projecte ANIMAL neix de l’enamorament artístic de Goku amb el músic i productor Ermengol Mayol (Gerard Quintana, Xarim Aresté). Junts, comencen a cuinar el disc Més enllà de les paraules amb els ingredients de les lletres intimistes d’un inspirat cantant i autor amb el vestit positivista i alegre d’una producció musical que va reblar amb mestratge i experiència Mayol. L’esperit d’ANIMAL, precisament, es presenta en societat amb aquesta dicotomia existencial, tan romàntics com canalles, en tots els aspectos

Amb aquest nom (Animal) deixen clar que la seua música connecta un esperit de vida instintiu, lliure i salvatge. El seu primer disc "Més enllà de les paraules" (2016) és una sorprenent col·lecció de hits potencials plens d'irresistibles ganxos melòdics, banyats amb sonoritats que beuen tant del soul com del reggae, el folk i el mestissatge i que són impulsats per tot tipus de ritmes que conviden a ballar i deixar-se anar.

 
 



Lletra de la cançó:

Tu tan cridanera i sense paraules,
jo callat i tu mirant endavant.
Tu que ets més de bar demanes un altre,
jo que vull marxar, et miro emprenyat.

Tu tan impacient i desordenada, jo tan orgullós i despreocupat.
Tu desfàs el temps amb una mirada, jo que no se com...
Torno a començar.

Tu que has oblidat que ets tan despistada,
jo que sóc tossut, segueixo enfadat.
Tu tan incoherent quan rius encantada,
jo tan presumit davant del mirall.

Però t'he trobat caminant al meu costat,
donam la mà, farem del temps eternitat.

Seguir rient quan ningú escolta,
quan la conversa ja ha acabat.
Fer tan petit el que ens envolta,
per convertir-nos en gegants

Seguir rient quan ningú escolta,
quan la conversa ja ha acabat.
Fer tan petit el que ens envolta,
per convertir-nos en gegants

Torna a ploure i se que és per nosaltres. 
Claudia Holley 1ºBatx Humanístic





dimecres, 13 de juny de 2018

ASPENCAT - L'últim segon

Aspencat és un grup musical de València, concretament de la Marina Alta. Va reunir gent de diferents punts de la comarca i l'any 2005 va ser creat Aspencat.

Entre l'any de la seua creació i 2007, tocaven en festivals com l'Aplec dels Ports i més tard tocaven en nits amb la companyia d'altres grups com Obrint Pas i La Gossa Sorda. En 2009 van publicar el seu primer disc i d'aquesta manera anaven creixent com a grup.

Aspencat generalment tocaven un estil basat en el ska, el reggae i el drum and bass; més tard començaren a tocar més electrònica i ara podem ficar els estils dancehall i dubstep. D'aquesta manera va arribar a ser un dels grups més escoltats de València.










Mire al darrere i recorde tota una vida veig passar
i si poguera tornar a donar-li al "start"
i travessar les línies roges
cartografia del teu cos
per no trobar les coordenades
el nord i les petjades
i arribar a un lloc sense nom
i rebobinar, anar pels camins que no vam anar
hissar les veles en un nou mar
si poguera tornar-te a besar
i rebobinar, encendre els teus llavis i no pensar
tocar les estrelles i tremolar
Si poguera tornar-te a tastar

No se el final d'esta història
sols vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon

Sóc addicte a tu, sempre ho he sigut
a les teues manies als teus pits i junts
vam provocar terratrèmols junts
i vam escriure diaris plens de fum
tornar a nàixer tornar a ser un xiquet
tindre el secret de la vida eterna
que fores tu l'únic govern que em governa
que fores tu, l'únic govern que em governa
que fores tu, l'únic govern que em governa

No se el final d'esta història
sols vull ser esta nit en el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon.

De San Francesc al cap de Barbaria en moto
no em puc llevar del cap eixa foto
ni eixa posta de sol de postal
que despertava el nostre instint animal
tota la nit m'impregnava del teu olor
en la foscor tu eres la lluerna
i és que eres tu l'únic govern que em governa!
Perquè eres tu l'únic govern que em governa!
Perquè eres tu l'únic govern que em governa!

No se el final d'esta història
jo vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon

No se el final d'esta història
sols vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon!


Vaig triar aquesta cançó perquè m'agrada molt Aspencat i la lletra em toca el cor i em fa rebobinar aquest nou any, ja que m'he canviat d'institut i vaig conèixer gent completament nova, m'he trobat amb moltes coses noves, experiències inolvidables i aquesta cançó "L'últim segon" junt amb "Camals Mullats" de la Gossa Sorda marquen cadascun dels patis, les quedades a l'hora de menjar, les vesprades amb la guitarra i tots cantant,... Realment són dues cançons que marcaràn el meu primer Bachillerat.



Entrada de Yoana Addams

dilluns, 11 de juny de 2018

ANDREU RIFÉ-Per tots

Resultado de imagen de andreu rife




Andreu Rifé i Oro és un arquitecte tècnic, actor, cantant i compositor musical català que va naixer a Barcelona el 10 de juliol de 1973.



Andreu Rifé comença a presentar des de 2004 els seus temes musicals per Barcelona en sales com el Círcul Maldà, la Sala Beckett, Teatre Llantiol, Sala Castelló, entre altres bars musicals. La seua obra s’inicia amb “Terrari” (desembre, 2004), i segueix amb “1a Primavera”, (juny, 2005), “Déus en blau”, (maig, 2006), “Tres” (març, 2007) i “Escac al rei!”, (febrer, 2008).

Dos anys més tard, Rifé presenta “Roba’m la cartera”, un espectacle de teatre i música d’autoria pròpia, al cartell barceloní durant la primavera del 2010. El projecte queda acompanyat per un CD que conté les cançons del mateix espectacle. En aquest projecte, l’artista fusiona més que mai les seues dues disciplines; el teatre i la música.

La primavera del mateix anys, l’autor presenta el seu tercer treball discogràfic “Ping pong” (Discmedi, S.A.), una proposta clarament pop, amb una posada en escena de banda, molt diferent fins al moment. Aquest projecte ofereix més que mai, el món i pensament de l’artista. Es presenta en sales com el Luz de gas, el Sidecar, sala Becool, entre d’altres.




Ping Pong - Portada

Àlbum: Ping Pong
Conté 11 lletres

Any: 2012
Discogràfica: DiscMedi



Lletra-PER TOTS


Pels que m'han ensenyat a estimar.
Pels que m'han sabut sempre escoltar.
Per aquells que van confiar amb mi
quan vaig decidir canviar el meu destí.

Pels que em guarden els petits secrets.
Pels que m'han fet sentir especial.
Per aquells amb qui he tingut bons silencis,
dels que no molesten, que et fan sentir bé.

Pel que estava amb mi a la llar de foc,
grans converses d'hivern d'Empordà.
Per aquells que tant m'han fet costat
animant-me a veure sempre el got mig ple.

Pels que van omplir el polisportiu
de no sé quina nit de Sant Joan.
Pels qui vam compartir caminades,
en dies d'estiu, això sí era amistat.

Tot el meu passat es treu la roba i puja al terrat,
s'estira a una hamaca, pren el sol amb una copa de xampany,
mirant les vistes, la ciutat preciosa està. S'aixeca i se'n va cantant.

Per aquells que han sigut referents meus.
I els que creuen que els he ajudat.
Pel que em va acompanyar aquell terrat
de lluna tan clara, el Marroc va marcar.

Per tots els que m'han fet reaccionar.
També pels que m'han fet riure tant.
Per aquells amb qui he fet unes platges,
una cervesa, olivetes, si us plau!

Per la que em va fer el primer petó.
I per la que m'ha vist plorat tant.
Per la que jo vaig perdre els papers
en dues butaques d'un cine oblidat.

Pels qui vam fer aquelles calades
del primer Ducados, teníem 12 anys.
Pels que em van deixar copiar en exàmens,
sembla mentida els anys que fa...

Pel qui estimo però que ja no hi és.
Pels que saben quan estic nerviós.
Per aquells amb qui tant m'he abraçat
quan cridem el gol en les nits de futbol.

I per últim els que no he vist més,
alguns estaran sempre dins meu,
d'altres el temps m'ha fet oblidar,
però potser jo estic al record d'algun d'ells.

Raul Becker 1ºBatxiller

diumenge, 10 de juny de 2018

MANEL - Al mar


Sobre el grup

Manel és un grup espanyol de música pop originari de Brcelona, canten en català i aparegueren al 2007 i en el seguent any llançaren el seu primer album anomenat '' Els millons de preofessros Europeus''

Membres:

Guillem Guisbert: Cantant principal, toca l'Uklele i la Guitarra
Roger Padilla: Cantant, toca l Banjo, la Guitarra, l'Ukelele i s'encarrega de les programacions MIDI.
Marti Maymo: Cantant, toca el Baix, el Contrabaix, el Clarinet i la Flauta dolça
Arnau Vallve:Cantant, toca la Batria,  la percussió i s'encarrega de les programacións MIDI

Albums:

-''Els millors professors europeus'' 2008 + de 30.000 copies venudes
-''10 milles per veure una bassa armadura'' 2011 +10.000 copies en una setmana
-''Atletes, baixin de l'escenari'' 2013 + 15.000 copie un la primera setmana
-''Jo competeixo'' 2016 Primer grup en aconseguir encapsalar el ranking de ventes estatals amb 3 albums de manera consecuiva



Lletra

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc.
Tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.

Al mar! Al mar!

Plantem les tovalloles, convido a uns gelats,
juguem a pala grega esquivant passejants,
a l'horitzó es divisen les veles
d'uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, ara que bufa de mar,
així estirada se't veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
És abusiva tanta calor,
t'incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l'aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.

Al mar! Al mar!

Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí.
Molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d'un bar,
sona bona música i som davant del mar.

Al mar! Al mar!

Brendah Kent

CLARA ANDRÉS - Res que contar-te

Resultado de imagen de clara andresClara Andrés (Oliva, 1977) és una cantautora valenciana. S'inicia als estudis musicals a l'Agrupació Artística Musical d'Oliva on tocava l'oboé i formava part de la coral i al mateix temps, Clara Andrés inicia d'una manera autodidàctica l'aprenentatge de la guitarra, que la durà a fer els seus primers esbossos de cançons.


Grava de manera amateur part d'aquestes cançons en diverses maquetes. Però trobem la seua carta de presentació a la maqueta "Inici", autoeditat i enregistrat a la Fournier (La Garriga) el 2005. "Dies i dies" és el seu primer disc, autoeditat i enregistrat també a la Fournier (La Garriga) a la tardor del 2007, on es recullen part de les cançons de la maqueta i altres de noves.

El maig del 2014 s'ha publicat "Entrelinies", tercer treball discogràfic de l'autora. Un conjunt de 9 cançons, o 8 i una entrelínia, teixides com un tot, una peça que té un ordre coherent i que vol contar una història. Parla llavors d’un “després”, d’un moment sentimental passat, unes entre línies que t’acompanyen i que formen part de tu. El seu to, tot i ser nostàlgic, és sobretot reconciliador. Obri un calaix de moments viscuts, n’agafa les entre línies, el torna a tancar i continua.

Discografia:

  1. Inici 
  2. Dies i dies 
  3. Huit
  4. Entrelinies 




Lletra

Estic a l'esplai en el meu racó, hola,
i tu vas servint el café a les taules, és
dimecres al mig d'un mes qualsevol, vol
de dies igual dilluns a divendres, res
res que contar-te

que estic a l'esplai i ja no hi ha sambori, i
i jugué a major com fan tots els altres, és
dimecres al mig d'un mes qualsevol, vol
de dies igual dilluns a divendres, res
res que contar-te

A l'hora del pati ja no hi ha la reixa,
deixa el temps ben posat el marge.

Res que contar-te.


Raul Becker 1ºBatxiller

JOAN DAUSÀ - 1979

Joan Dausà

Joan Dausà és un cantant, actor, music i presentador català, a més a més també és llicenciat en administraciò i direcciò d'empresses per la UPF  i llicenciat en interpretaciò, però es mèsconegut per la seua banda '' Tipus d'interès''

La seua banda. components:

Joan Dausà
Marti Maymó
Axel Pi
Santos Berrocal
Florenci Ferrer
David Romero
Eloi Isren
Carol Duran

La lletra

Amb por va deixar aquest món,
complint un acord pactat amb la mort:
viuria pertenir el nadó, omplir-lo a petons
i abraçar-lo suau i fort

Per ell va cosir un lleçol
que parla de contes de petits herois.
D'acord.Un pacte amb la mort,
arriba el momnt de marzar amb el vent
Que el sol em cuidi el petit
i la lluna aprengui aquella cançó de bressol
que cantaria jo per ell cada nit
però sé que està escrit.
D'acord.

Jo sóc el petit heroi que ha cuidat el sol
i dorm a la nit amb cançons de bressol.
I tinc un pacte amb el vent que em parla de yu
i em diu que estàs bé-
I sé que sents ña cançó des d'aqueññ racó
on s'abracen la vida i la mort

Perquè l'he triat

He triat aquesta cançó perque em pareix molt tendra i trista, em trnsmet molts de sentoments; la primera vegada que la vaig escoltar va a ser a ''Polseres Vermelles'' en uns dels capítols més bonics i tristos de la segona temporada

121dB - Orgasme


Orgasme - Portada





121 dB (cent vint-i-un decibels) va ser un grup de música nascut a la ciutat de València el 2004, amb un estil indie nord-americà i pop punk, cantat en valencià.


El 2005 graven la seua primera maqueta, "Somnis rebels" i un any més tard el primer EP "Canvis i conseqüències". En aquest temps han estat preseleccionats per al concurs de maquetes "Enganxa't a la Música", finalistes de l'II Tirant de Rock de la Marina, guanyadors del VII Circuit de Música en Valencià organitzat pel Consell de la Joventut de València, del Premi Ovidi Montllor del 2007 al grup revelació i han arribat a semifinals del prestigiós concurs Sona 9.

Amb el disc "Equilàter"121 dB realitza una gira per tota la península Ibèrica i rep crítiques molt positives de revistes musicals com Mondosonoro o Rockzone que el qualificaren com un dels millors discos de l'any, tot i que va passar relativament desconegut entre l'escena musical. El següent treball, "Assaig/Error" (GOR Discos, 2009) s'endinsa en l'ambient urbà de la música de 121 dB. En 2013 van anunciar el seu comiat dels escenaris.

Discografia

2005 - "Somnis rebels"
2006 - "Canvis i Conseqüències"
2007 - "Equilàter"
2009 - "Assaig/Error"
2013 - "Lesotho"


Àlbum:Orgasme
Conté 1 lletres
Any: 2013

Lletra

Suc de pera al paladar cru 
poc a poc que aixina no puc 
empeltant-se, ploguent-se damunt 
cau el dubte, coito ergo sum 

Frutillita kenda, agility fusta! 

Tu i jo, implementant! 
Tu i jo, orgonejant! 
Tu i jo, nèctar imperial mangai 
iku, 

Mort xiquita, orgó a ful 
com bonobos, big bang al Short Bus 
fon iglús de tabús a l'anus 
ambrosia, bacores amb gust 

Sasha entra pâ casa, està el cèrvol de la safor 

Tu i jo, implementant! 
Tu i jo, orgonejant! 
Tu i jo, nèctar imperial mangai 
iku, tsunami d'orgasmes 


Cova Foradà glopejant fílies i bions 
sobre els pits de la SexPol gotes de suor 
el Penyal d'Ifach descarrega les tensions 
qui té mal el cap és que igual té mal el cos 

Endorfines, plaer robust 
renovables, respiració en curs 
va de cine, açò me trau fum 
ai que em trenque, bo pa la salut 

Wilhelm entra pâ casa, està el cèrvol de la safor 

Tu i jo, implementant! 
Tu i jo, orgonejant! 
Tu i jo, nèctar imperial mangai 
iku, tsunami d'orgasmes

Raul Becker 1ºBatxiller

VADEBO - La guerra

VADEBO es va formar a la ciutat de València a l’estiu de 2013 amb la intenció d’omplir un buit que els seus membres tenien. Composta per antics components d’altres bandes de la ciutat i d’algunes que encara estaven en funcionament, el grup tracta de fer arribar el seu missatge  a traves del rock, el reggae o el hip hop. Amb tres discos, un EP, un doble single,més de 120 concerts a les esquenes i sempre en continua evolució la banda valenciana segueix treballant per créixer i arribar cada dia a més gent, pobles i ciutats.

VADEBO pren el seu nom de l’expressió utilitzada just abans de començar una partida en el joc de la «Pilota Valenciana»,  és un avís a la resta de jugadors i al públic que l’escalfament ha acabat, utilitzant aquest paral·lelisme el grup vol fer joc amb el seu nou disc i iniciar una partida de la qual no sap el seu resultat però que espera estiga plena d’experiències per gaudir i créixer donant el màxim fins que s’acabe la partida.

Discografia

15-Net (2014) ; 30-Net (2014) ; Travesses (2015) ; Actitud (2016) ; La Por (2018)

Els membres del grup son:

Àlvaro Lorca: Teclat, Agustí Expósito: Percussió i veus, Víctor Ferreró: Guitarra, Toni Ramirez: Baix, Carlos Esteban: Bateria, Dani Redó: Veu, Pau Vayà: Veu i Carles Zapater: Dj




LLetra- LA GUERRA

S'ha lliurat una guerra
Al fons del nostre cor
Per vèncer la tristesa
Que segresta l'amor

Amb el meu puny presente batalla
Als missatgers de la tristor
Que van sembrat la pena
I omplin de foscor el món

Un món que pega voltes
Per on no passa el temps
On es veuen moltes coses
Però no passa res de res

Avui som el racó del canvi amb foc
Imprès al cor
Així com la metralla baix la terra 
Detonant de colp
Avui som valentia en alça el puny 
Gladiator, Metin Kurt
Avui no cridem per costum 
Per ells en força traguem a la llum

La veu silenciada 
Mirada perduda
Que torna mostrant-vos la por
En el nom de la runa
El món degradant-se 
Donar-li la volta per tal de renàixer
Serem la corrent que arrossega el vaixell
Per ell, deixant-se la pell

Saber que fer en esta vida
És el tret a encertar en el punt de mira
Dir que no i fer foc a la mentida
Que ja no ens creguem perquè hem vist que

Si li peguem la volta a esta vida com un mitjó
Els somriures tindrien sentit, perdrien la raó
Si guanyem el pols a la mà que domina
S'alçarà el trellat

Raul Becker 1ºBatxiller




FELIU VENTURA -Torn de preguntes

Resultat d'imatges de FELIU VENTURA


Feliu Ventura (Xàtiva, València; 1976) és un cantautor espanyol. Inicialment influenciat per Raimon, un dels màxims exponents de la Nova Cançó, ha anat evolucionant, cap a un so pop rock acústic on les lletres prenen un paper determinant. Ha comptat amb la col·laboració del guitarrista Borja Penalba.


El cantautor de Xàtiva arma el seu discurs amb fina ironia i amb prosa elaborada. Còmplice amb les víctimes de la desigualtat. La seua música recorre la tradició de la riba oest mediterrània, sense renunciar a textures contemporànies de tall més popular: Feliu no renuncia musicalment a l'ampli llegat de la Nova Cançó dels 60s però la seua música és del segle XXI. Va ser aclamat pels lectors de la revista Enderrock, guanyant tots els premis de la categoria Cançó d'autor (cançó d'autor) el 2006: Millor artista, Millor disc per "Alfabets de Futur", millor cançó per "Alacant -per interior- "i millor concert, per la seua actuació a l'Auditori de Barcelona, ​​on va presentar la seua disco.

Discografia:

  1. 1996, L'única diferencia
  2. 2000, Estels de tela
  3. 2003, Barricades de paper
  4. 2005, Que no s'apague la llum (con Lluís Llach)
  5. 2006, Alfabets de futur
  6. 2011, Música i lletra






Música i lletra - Portada



Àlbum: Música i lletra

Conté: 11 lletres
Any: 2011
Discogràfica; Propaganda pel Fet!



Lletra-TORN DE PREGUNTES

"So viele Berichte,
So viele Fragen." Bertolt Brecht

Les nostres preguntes són incendis
Que les vostres respostes no saben apagar
I encara feu cara de sorpresa quan un cor inflamable desborda el seu batec?
No coneixeu el foc que crema com un cor al cos!

Les nostres preguntes són la ràbia
Que les vostres respostes no saben esquivar
Veureu com un dia serà cendra tot el que sobre cendra volguéreu construir
No coneixeu el foc que crema com un far al port!

Les nostres preguntes són la gana
Que les vostres respostes no saben satisfer
Encara ens n'oferiu les molles, i com deia l'Ovidi, "volem el pa sencer"
no coneixeu la fam acumulada que tenim!

Les nostres preguntes són revoltes
Que les vostres respostes no saben ofegar
Sabem que heu escrit sobre les brases capítols d'ignomínia que no oblidarem
mai
No coneixeu l'abast de la memòria que tenim!

Les nostres preguntes són la força
Que les vostres respostes no saben aturar
Veureu els senyals trencant fronteres, els murs i les barreres que vàreu
construir
No coneixeu el sud que crema per guiar el nord!


Raul Becker 1ºBatxiller


dijous, 7 de juny de 2018

ELS PETS - 'Bombolles'

Bombolles - Portada



Àlbum: Bombolles
Conté: 1 lletres
Any: 2013
DiscogràficaRGB: Suports






Els Pets van néixer la nit de Nadal de l'any 1985 a Constantí, i van formar part del moviment del rock català de l'època. Liderats per Lluís Gavaldà -compositor, guitarrista i vocalista- van arribar al clímax de la seua carrera amb l'àlbum 'Bon dia' l'any 1997. El disc va vendre més de 100.000 còpies i va ser un dels més venuts de la història musical catalana. El seu darrer treball d'estudi ha estat 'L'àrea petita', de l'any 2013. Després de la gira d'aquest disc, van fer la gira de celebració del seu trenta aniversari, i van publicar el disc en directe 'Trespuntzero' l'any 2016.




Resultat d'imatges de els pets


BOMBOLLES
LLETRA


Des del fons del mar
colgat de blau
respiro amb aire teu.

I quan vull parlar
fabrico a raig
bombolles d'aiguaneu.

I tot i el vent i el fred
i aquest temps tan esquerp,
vull repartir prospectes a la gent que no ho entén.

I tot i el cor de veus
que em colguen de retrets,
faré com si plogués fent sempre coses noves:
beure vi, menjar a deshores,
decorar-me el cap amb mil cançons.

Des del blanc del cel
m'espolso el gel
que em creix a sota els peus.

I en un reservat,
t'escric postals
llepant-te en els segells.

I, tot i aquest hivern
que ens vol gelar la pell,
proposo que fumats ens expliquem les pors rient.

I, encara que el govern
ens miri malament,
tinc ganes d'explicar-te en cada mot que parlo,
fer-te lloc en el meu carro,
plantar cara i derrotar els dolents.

Raul Becker 1ºBatxiller 

Pau Alabajos-"Postal"

El cantautor Pau Alabajos ha publicat el seu seté treball "Ciutat a cau d'orella", un homenatge al poeta valencià Vicent Andrés Estellés en el 25 aniversari de la seua mort. De fet, el nom de l'àlbum  correspon al primer poemari en valencià del poeta, publicat el 1953. La cançó Postal correspon a aquest àlbum.




Pau Alabajos (Torrent, Horta Oest, 1982) és un cantautor valencià que porta en actiu des de 2003, amb set treballs discogràfics en el mercat. Actualment és secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), associació de músics i cantants del País Valencià.




Pau Alabajos va començar la seua carrera artística cantant als carrers de València, a l’ombra del Micalet. L’any 2004 va publicar el seu disc debut, Futur en venda (Cambra Rècords, 2004), que va rebre el Premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per “Cançó explícita”. L’any 2008 va editar el seu segon treball discogràfic, Teoria del caos (Cambra Rècords, 2008), que va ser guardonat amb el Premi Ovidi Montllor 2008 al millor disc de cançó d’autor, Premi Enderrock 2008 per votació popular al millor disc de cançó d’autor, Premi Enderrock 2008 per votació popular al millor artista de cançó d’autor i Premi Muixeranga 2009 per votació popular al millor disc del domini lingüístic. L’any 2011 va eixir a la llum Una amable, una trista, una petita pàtria (Bureo Músiques, 2011), Premi de la Fundació Gaetà Huguet a la millor producció cultural de 2011.


L’any 2016 ix a la llum L’amor i la ferocitat (Bureo Músiques, 2016), sisena aventura discogràfica de Pau Alabajos, un CD enregistrat a Nashville (Tennessee, Estats Units) amb el productor nordamericà Brad Jones que marca un abans i un després en la seua carrera musical. Dos anys després, contraataca amb un nou projecte discogràfic, Ciutat a cau d’orella (Bureo Músiques, 2018) amb la producció artística de Santos & Fluren i enregistrat als estudis Blind Records de Barcelona.


"Postal"-Lletra

Arbres de l'Albereda, aquella font amable
que sona entre les fulles, el carrer de Colom,
el carrer de Russafa, i enllà el carrer de Xàtiva.
Caminàvem els dos aquell dia d'agost.
Tu duies un gesmil, distreta, en una mà.
Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos.
No gosava tocar-te. Et mirava, només,
amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca,
un amor cast i humil, un amor religiós,
amb unes ganes de plorar d'agraïment
perquè t'havia dit que et volia i m'havies
contestat que em volies. Irromperen de sobte
les trompetes de jazz, el carrer de Russafa
tan divers dels neons en els establiments,
alegre de teatres, de cafès i de vida.
Tu duies un gesmil en una mà; recorde 
com el vares tallar mentre et parlava jo.
En arribar a casa, el duies a la boca.


Raul Becker 1ºBatxiller 

divendres, 1 de juny de 2018

ROBA ESTESA - Sense por

Roba Estesa és un septet musical femení i feminista que va néixer el 2013 inicialment el 2011 amb el nom Ai, Carai! en Camp de Tarragona format per Alba Magriñá (bateria i percussions), Anna Sardà (baix, violoncel i veus), Clara Colom (acordió diatònic i veus), Clàudia García-Albea (violí i veus), Gemma Polo (veu), Neus Pagès (guitarres i veu) i Helena Bantulà (guitarra elèctrica). Canten en català i fusionen el folk, la rumba, les cançons tradicionals i les cançons "d'autora". El 2015 van ser guanyadores del primer premi "Sons de la Mediterrània".

El 2015 van guanyar el primer premi del Concurs Sons de la Mediterrània organitzat pel Grup Enderrock, que els va permetre finançar part del seu primer disc publicat el 2016.

En Descalces (Descalces), (Coopula Records, 2016) poden trobar-se missatges amb el binomi dona i lluita cobrant especial protagonisme, amb rebuig explícit en els seus concerts a la violència masclista (A la muntanya) i la reivindicació (La reina mora) de la tradició i la memòria. Dona, lluita i tradició amb una lectura pròpia des de la defensa de l'autonomia de les dones i els seus drets.

La cançó Sense Por de Roba Estesa, parla de com s’enfronta la por i com la gent unida poden amb tot.


LLETRA:

Ja no tindran por, ja no tindran por!

Hem caigut del cel com àngels ferotges.
Hem trencat l'asfalt, els sostres i l'ordre.
Hem seguit corrents buscant la resposta.
Hem trobat la sang brollant de la crosta.

Cremen els més cars, (Uo, io, io-io- io!)
sonen cants llunyans, (Ua, ia, ia-ia- ia!)
saben que demà (Uo, io, io-io- io!)
ja no tindran por, ja no tindran por!

Hem plantat la sort en ventres de sorra.
Hem menjat del plat quan queden les molles.
Hem mirat amunt per veure si ens escolta,
desviant el punt, fent nostre aquest conte.

Cremen els més cars, (Uo, io, io-io- io!)
sonen cants llunyans, (Ua, ia, ia-ia- ia!)
saben que demà (Uo, io, io-io- io!)
ja no tindran por, ja no tindran por!

Hem legitimat somriures d'estranys
per tenir-ho tot, per tenir-ho clar.
Hem estimat mil, hem estimat tant.
Hem tingut la sort de sentir-ho a prop.

Sara Becker 1er Batxillerat Artistíc