Pau Alabajos és un cantautor valencià amb set treballs discogràfics al mercat. Actualment és secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), associació de músics i cantants del País Valencià. Va començar al 2003 cantant pels carrers valencians fins que al 2004 va eixir el seu primer disc Futur en venda. Va seguir publicant discs molt importants com Teoria del caos al 2008, Una amable, una trista, una petita pàtria al 2011 i al 2016 L'amor i la ferocitat entre altres. Ha rebut molts premis al llarg de la seua carrera musical i ha cantat per tot el món, des de Paraguai fins a Palestina.
La cançó que he triat parla del record d’un amor passat que mai es podrà esborrar. Conta que el protagonista anònim mai s'oblidarà de tots els records bonics i fa un “inventari” , com diu el títol de la cançó, de tots ells. El videoclip representa molt bé la idea que volen transmetre. Esta idea de l'etern record, en aquest cas d'una parella que ha compartit tota una vida junts plena de felicitat.
He triat aquesta cançó ja que té un significat molt especial per a la meua família i pot ser també per a molts valencians. La primera vegada que la vaig escoltar va ser en el tancament de Canal Nou (el primer canal de televisió pública de la Comunitat Valenciana) el 9 d'octubre de 2013 quan tenia 12 anys. Els meus pares sempre havien defès aquesta cadena i aquell dia ho vivírem en directe. La cançó de Pau Alabajos -Inventari, que com ja he dit tracta de no poder oblidar - va ser l'última cançó que va posar el canal, perquè tenia molt de significat i el missatge que volien transmetre era l'etern record que sempre tindrem d'ells. I estic segura de que ho aconseguiren.
Entrada 2
Pau Alabajos es un autor valencià que va començar la seua carrera artística actuant als carrers de la ciutat de València, L’any 2004 va publicar el seu disc debut, Futur en venda (Cambra Rècords, 2004), que va rebre el Premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per Cançó explícita, L'any 2008 va editar el seu segon treball discogràfic, Teoria del caos i l´'any 2011 va eixir a la llum Una amable, una trista, una petita pàtria (Bureo Músiques, 2011). Premi de la Fundació Gaetà Huguet a la millor producció cultural de 2011.
Aquesta cançó parla d´un amor passat que descriu l´autor com a inesborrable. El protagonista de la cançó fa "inventari" en forma de metàfora amb tots els records i regals que va tindre amb la seua parella, com bé diu la lletra, parla de tots aquells records que mai olvidará i als que dona una gran importància.
Aquesta es la cançó que jo he triat per diverses raons, la primera es que no escolte res en valencià, encara que m´agrada, i la segona, i la més important, es que vaig descobrir aquesta cançó en un examen de l´any passat al meu anterior centre, en el qual hauriem d´escriure tota la lletra de la cançó escoltan´la assoles unas vegada i sense vore la lletra lògicament. Amb aquesta activitat de l´examen vaig trobar la cançó quan vaig arribar a cassa i la vaig escoltar diverses vegades i per el moment es l´única cançó que tinc gravada a la memòria i que m´agrada molt, a més de que em dona molts records de els meus antics companys i el meu anterior centre.
Joan
Dausà i Riera és músic, actor i presentador nascut a Sant Feliu de Llobregat en
1979. És conegut també per la seva banda de música pop: Joan Dausà i els Tipus
d'Interès. Amb aquest grup ha enregistrat quatre treballs i ha realitzat
diverses gires de concerts. A més, és l'autor de la BSO de les pel·lícules Barcelona,
nit d'estiu (per la qual va rebre un premi Gaudí) i Barcelona nit d'hivern.
La
cançó que jo he triat es diu “Jo mai mai” i és part de la BSO de la pel·lícula Barcelona,
nit d’estiu. Aquesta cançó parla d’una
colla d’amics ja adults, que es reunixen per sopar després de molt de temps. En
el vídeo podem veure com després del sopar decideixen jugar a “jo mai mai”.
Aquest joc és un joc per beure i consisteix en que una persona diu que ell mai
ha fet alguna cosa i aquells que sí ho hagen fet, han de beure.
La
cançó parla d’açò i de com un dels amics diu que ell mai ha desitjat que la
Judit ( la noia que ha anat sola al sopar) deixara al seu marit. És allí, quan
un dels xics beu, que ens adonem que la estima i que sempre ha sigut així. Lacançó conta com tothom riu però la noia
aixeca el got i diu que ella mai ha pensat que seria més feliç al costat d’aquest
xic i enmig de la sorpresa de tot, beu un glop.
La
he triada perquè, a banda de que la pel·lícula en la que ix també m’agrada molt,
m’encanta la petita història que conta. Em sembla molt bonic mirar més enllà i
veure tot el que s’amaga darrere de les paraules i el vídeo. Aquesta cançó em
fa pensar quantes voltes no diem el que sentim per por al que puga passar o el
que ens puguen dir. I quantes vegades ens quedem callats, mirant com les coses
passen sense fer res perquè ens hem decidit a pensar que ha de ser així i no hi
ha manera de canviar-lo o que no tenim res a fer per evitar-lo. I és aleshores quan surt dins de nosaltres aquell "Que hauria passat si..." que mai té resposta.
També
em fa adonar-me de que són moltes les vegades que esperem una senyal, una sola
paraula que ens faça veure que ens equivoquem i hem de canviar les nostres decisions
i anar per un altre camí. És increïble la por que tenim a viure segons els
nostres desitjos i el poc que ens escoltem a nosaltres mateixos. Per a mi
aquesta cançó representa totes les històries que mai han tingut llocperquè la por, els nervis o la vergonya
guanyaren la partisà. Per a mi aquesta cançó és un avis que ens diu que hem de
lluitar pel que volem abans de que siga massa tard.
LLETRA:
Avui l'Albert arriba a l'hora
em dóna el cava i el poso en fred.
I arriben l'Hèctor i la Clara
porten la nena dormida en el cotxet.
I obro la porta a la Judit
"Avui véns sola, m'encanta el teu vestit!".
I va arribant tota la colla,
quan són a taula trec el sopar.
"Un menjar exquisit"; "Vull provar aquest vi"
"Qui vol cafè"; "Hi ha Gintònics també".
I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu,
"No parleu tan fort, que la nena dorm!".
I l'Hèctor diu:
"Jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit".
I afegeix: "Jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit".
Tothom em mira i ningú beu...
I aquell dard emmetzinat
se m'ha clavat al cor.
I ho reconec,
i faig un glop.
I veig que tots riuen de cop,
però la Judit aixeca el got, em mira i diu:
"Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat".
"Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat".
La
Gossa Sorda és
un grup musical de Pego
situat a la Marina Alta,País
Valencià.
La seua música té ritmes de Reggae i Punk
amb la
utilització
de molts ritmes mediterranis i altres influències. Fan servir
instruments típics
del País València
com la dolçaina. Les seves lletres en català ataquen els fonaments
del sistema, la injustícia de l'ordre social i mundial actual, la
lluita per salvar el País Valencià, el consumisme, la corrupció
política, la crisi econòmica i l'integrisme religiós
A
les primeres de l'any 1999
es
decideixen a fer el seu primer concert. Dos anys després, en el 2001
trauen la seua primera maqueta La
Gossa està que bossa.
Amb l'arribada del seu primer disc Vigila
s'obren
camí cap altres indrets de l'àmbit lingüístic català, actuant a
Catalunya
com
és el cas del Rebrotde
2003,
d'aquest disc té molt ressò la cançó "Senyor pirotècnic".
Amb el seu segon disc Garrotades
es
convertiren en un dels grups més actius del 2006.
És un dels grups de rock en català
amb
més èxit en l'actualitat, i actuen per tot el País
Valencià,
entre altres territoris com el País
Basc,
Catalunya,
Illes
Balears,
Galícia
i
Madrid.
A més, han actuat als festivals de rock d'àmbit estatal com el Viña
Rock.
La
cançó
que jo he triat és de l'any 2014, del seu últim àlbum «La
polseguera» i
el seu nom es «AIRE»
El
ritme de la cançó és activa i addictiva, és una música fàcil
d'escoltar i amb nombroses repeticions de la tornada, la qual fa més
fàcil aprendre la lletra.
La
cançó tracta del sentiment d'estres
que fa la societat sobre les persones i la necessitat de respirar i
ser feliços front la situació social que vivim.
He elegit aquesta cançó ja que pense que la gent s'ha oblidat que
lo més important de la vida es ser feliços i que escapar de la
rutina es millor que una vida monòtona i avorrida. Així
que
pensa lo feliç que vols ser i respira.
Les
nits són de ferro i els matins d'espart,
els
dies són terribles sense el vent de la
mar. Aire,
ens falta l'aire.
Els
temps que corren cauen costera avall, augmenta
sense límit la pressió arterial. Aire,
ens falta l'aire.
I
ara
bé,
ara bé,
quan la cosa s'embruta fugim
els que podem de tant de fill de buda. Hem
tallat els carrers i hem obert les ments, correm
entre les boires d'un futur espès.
I
ara bé,
ara bé
quan la bruta "s'enclosa", l'infern
és testimoni
de la nostra força. Contem
tantes batalles quan estem al bar, ningú
que moga fitxa.
La
teua mà i la meua prenen la ciutat la
prenen i la perden just a l'endemà. Aire,
ens falta l'aire.
Parlem
de moltes coses, tantes veritats, la
nostra artilleria no l'encerta mai. Aire,
ens falta l'aire.
I
ara bé,
ara bé
quan la cosa s'embruta i
notes les cadenes de la dictadura. Escoltes
com s'acosta l'esbart de llops, de
nou caus en la trampa del mal menor
I
ara bé,
ara bé
quan la bruta "s'enclosa", el
dia que ens unim i afrontem la resposta. Contem
tantes batalles quan estem al bar, ningú
que moga fitxa
T’has
acostumat jugant
amb la veritat, no
es difícil caure quan
et mires la façana i
el judici et confon la paraula. Jo
ara dic, jo ara dic zero
responsables, senyalar
amb el dit, justícia,
teatre. Ells
demanaran el pacte.
Jugar-li
a la por , vèncer
la foscor. Més
a prop de la misèria la
trampa amaga l'espoli. Jugar-li
a la por, ser
un lluitador Més
a prop de la misèria és
fàcil entendre l’odi.
Respirem
com si ens robaren l'aire i
a dins nostre tot és aire i
com l'aire ens enlairem. Continuem
i ens transformem en aire i
ara no hi ha qui ens pare, la
cosa se'm
bruta.
Aire,
ens falta l'aire...
I
ves amb
compte, volem
tornar a respirar aquella
olor a terra aquesta
rabia calavera jo
l'esborre quan respirem
La cançó de la Gossa Sorda "Camals mullats" és quasi un imne a la unitat de la llengua que altres cantants han versinat. Ací us deixe aquesta versió de Meteor, un grup de rock valencià que sona molt bé!
Versió de La Gossa Sorda
Lletra de Camals mullats
Camals mullats
Cinc de la matinada
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.
Pel carrer de Cavallers
dalt d'una bicicleta vella
recorríem la distància
i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregant-te l'esquena.
Carrer de la Pau,
parterre, glorieta,
semàfor de Jutjats,
frenada en sec
i els dos a terra
somrius i et bese,
a la dreta govern militar,
hi ha un tio amb metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps què passa.
Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música, mètrica, sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres, balcons que no esperen Benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces
come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veïns del Cabanyal
i les veïnes de portades
de la Bunda l'espurna
l'altra cara de la lluna.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
Murs de la metròpoli són de carbó
les línies del metro la nostra presó
spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la City li és igual per on surti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
però cadascú amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món
joventut i experiència
referents potents des de Sants fins a València
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
No hi ha tanta diferència
la ciutat té barrots de ferro
Barna, Sants, València
porten les seves credencials
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema
Heu sentit l'olor a podrit
de traïció bellesa morta i violència
o és que algú ha dit el nom de València
en l'aire barreja de fem i salobre
i sota terra la mort,
la mort al metro dels pobres.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella,
camals mullats...
“Els Amics de les Arts” és un grup de música catalana creat en 2005 i amb el seu origen en Barcelona. Els seus integrants són Dani Alegret (veu i piano), Joan Enric Barceló (veu i guitarra acústica), Eduard Costa (veu) i Ferran Piqué (veu i guitarra elèctrica). Tots han estat en el grup des del any en que es va crear.
En 2005 es van autoproduir la maqueta “Catalonautes” i la van presentar al concurs Sona 9. S’endugueren el premi al Millor grup per votació popular. La seua següent autoproducció va ser a l’any 2006, “l’EP Roulotte Polar”, i la van distribuir gratuïtament per Internet. L’any 2008 van publicar el seu primer disc d’estudi “Castafiore Cabaret”, va ser el seu primer àlbum a distribuir-se físicament.
Més tard, a 2009, van gravar “Bed & Breakfast”, amb el qual van guanyar popularitat. Van guanyar un Disc d’Or al superar les 30.000 còpies venudes. Això va fer que, temps després, foren el guanyadors de dotze premis diferents. En 2014-2015 van publicar el disc “Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure”, el single del qual és “Ja no ens passa”, la cançó que ara presente. De fet, durant la primera setmana va ser el segon disc més venut d’Espanya, segons la pàgina Promusicae, i també va ser Disc d’Or. El seu estil és pop d’autor amb una mica de música electrònica i Folk.
Aquest grup jo el coneixia des de fa molt de temps, no sé com va arribar a les meues mans, potser un dia qualsevol buscant en Internet, o que una amiga me recomanà escoltar-los, no ho sé. A soles sé que m’agraden des de la primera cançó seua que vaig escoltar. La cançó, però, la conec des de fa no molt. La cançó comença amb un brindis de boda, el marit està donant un discurs explicant quant vol a la seua dona quan, de repent, crida als “Amics De Les Arts”, com a invitats, per tal de donar-li una sorpresa a la xica, però la sorpresa se la donarà ell més avant. Paral·lelament, en un altre punt de la ciutat, té lloc un concert, el violinista s’alça per tal de fer una actuació a soles, i està en front de tot el públic. Quan el grup comença a cantar tots estan feliços, els nuvis brinden, tots riuen, és una boda perfecta. Però la lletra de la cançó va sonant, més i més.
Es repeteix la frase “Ja no ens passa”, referint-se a que, en un moment determinat, ens apaguem. Parla de que ja no hi ha emoció, perquè ja no penses que t’espera un destí increïble al voltant de la cantonada. Que ja no vius improvisant: "a l'aventura i ja veurem", com diuen. Que porten anys fent el mateix paper, fingim que cada dia es espacial a soles per no sentir-nos miserables. Parla, també, de la capacitat de l’esser humà de distorsionar la realitat per convèncer-nos de que és d’una manera determinada. Que ja no ens enamorem. I que pagaríem mil dòlars per tal de que algú es ficara davant nosaltres i vora capaç d'escriure versos que ens facin un nus al coll, o una cançó que arribara dins nosaltres.
He elegit aquesta cançó perquè, sincerament, m’encanta. En la meua opinió no és una cançó qualsevol. Parla de coses tan profundes i difícils d’expressar i l’aconsegueix d’una manera tan preciosa. Per acabar, m’agradaria ressaltar una de les frases d’aquesta cançó:
“Perquè no ens passa
ningú no ens va avisar que tot això se n'anava que tot era mentida, la vida, era el que venia just després.”
-La lletra de la cançó és la següent:
Ja no ens passa i no ens en amaguem que duiem anys fent el paper, fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer, genial que fort, que bé.
Ja no ens passa, ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer, i que un destí ens esperi amb els braços oberts i ens digui només tu podies ser.
Doncs ja no ens passa tampoc improvisem a l'aventura i ja veurem, l'assalt al tren de Glasgow va ser un joc de nens no fem ni un pas en fals planifiquem, no ens arrisquem i clar, no ens passa, ningú no ens va avisar, va ser d'un dia per l'altre ho vam trobar a faltar.
Ja no ens passa ja no ens enamorem que no volem fer el passerell abans de caçar l'os hem venut massa cops la pell i el mal que fan no cura el temps,
Ja no ens passa mil dòlars pel primer que ens porti aquí davant algú capaç d'escriure versos que ens facin un nus al coll una cançó que ens ho regiri a dintre tot
perquè no ens passa ningú no ens va avisar que tot això se n'anava que tot era mentida, la vida, era el que venia just després.
Ja no ens passa ja no sortim de nit que l'endemà no som ningú i el dia que sortim cal intentar anar allà al mig que ja podríem ser els pares d'algú i això ja es massa
Ja no ens creiem a cap dels qui dieu sabeu que a mi que no hi ha un pam de net però quan mai us enxampen res, aquí tothom es fa el sorprès Au! Vinga! A fer punyeta tots!
Que ja no ens passa ningú no ens va avisar, que tot això se n'anava que tot era mentida, la vida, era el que venia just després.