MARIA ARNAL - No he desitjat mai un cos com el teu

Acabe de descobrir Maria Arnal i m'he enamorat de la veu i del tema, un poema musicat d'Estellés, que mai defrauda. La cançó pertany a l'àlbum "45 Cerebros y 1 Corazón" i està disponible en totes les plataformes digitals: http://radi.al/mariaimarcelcos (Fina Estampa 2017). La música  és d'Hèctor Arnau (melodia), Maria Arnal i Marcel Bagés.

La Viquipèdia diu de la cantant que és "membre d'una família vinculada a la música amateur, va començar a escriure cançons i a tocar la guitarra a divuit anys. Va començar estudis de literatura i traducció a la universitat, i va compaginar-ho amb feines temporals diverses." Va estudiar cant a l'Escola de Música Moderna de Badalona. "A nivell musical, basa el seu fons en la música de tradició oral de la península Ibèrica; segons diu l'artista, vol apropar-se a la tradició des de la cultura lliure en l'era digital. Ha publicat tres discs."

Lletra 

No he desitjat mai cap cos com el teu 

mai no he sentit un desig com aquest 

mai no el podré satisfer és ben cert 

però no puc desistir a oblidar-te 

és el desig de la teva nuesa 

és el desig del teu cos vora el meu 

un fosc desig vagament de fer mal 

o bé el desig simplement impossible 

torno al començ plena de pena i de fúria

no he desitjat mai cap cos com el teu 

l'odi també perquè és odi també 

no he desitjat mai cap cos com el teu 

no vull seguir... 

a mamar tots els versos!

LILDAMI - Tu ets el sol

M'agrada Lildami, psudònim de Damià Rodríguez, un cantant de trap nascut a Terressa que va començar a sentir-se l'any 2014. Des d'aleshores, no ha parat de crèixer com a cantant i la wikipèdia diu que a Spotify supera els 70.000 oients mensuals. El vaig conèixer gràcies a la meua alumna Maria, que ens va recomanar l'any passat "Noi de l'espai". Les seues lletres no són gens superficials i mostren unes masculinitats vulnerables que no tenen por de mostrar-ho. Un artista que cal seguir. 

LLETRA

I ara soc una onada perduda en el mar,

ja no sé si formo part o no,

ja no sé si vull seguir o no,

cansat de fallar i repetir però,

ningú em va explicar com anava això,

tot està buit sense valor,

massa preguntes perdent el meu nord,

sento unes veus que criden ben fort…

Et vull mirar a la cara i dir-te que tot està bé,

que maco sobre el paper, quan no fem un paper,

però no és així…

De les llàgrimes de l'àvia al silenci de la sala buida,

de la ràbia continguda a pensar que ningú et cuida,

però no és així…

Recordo moments pensant que tot es destruïa,

estava malament i no tenia companyia,

però no és així...

D'apropar-te a les vies i pensar que ets el següent,

de donar un pas mal fet i que s'acabi el teu present,

però no és així...

Quan marxin tots els núvols tornarà a sortir el sol,

ensenyaré un nou somriure i tornaré al meu rol.

I quan marxi la tempesta amb l'arc de Sant Martí

et juro estaré aquí.

I ara sóc una onada perduda en el mar,

ja no sé si formo part o no,

ja no sé si vull seguir o no,

cansat de fallar i repetir però,

ningú em va explicar com anava això,

tot està buit sense valor,

massa preguntes perdent el meu nord,

sento unes veus que criden ben fort…

Tu no ets els núvols, tu ets el sol.

Tu no ets els núvols, tu ets el sol.

Tu no ets els núvols, tu ets el sol.

Tu no ets els núvols, tu ets el sol,

que s’amaga rere el malson.

VERS 2:

Danger danger,

de passar de la portada a l'esquela del diumenge.

De parella idealitzada, a l'odi i la revenja,

de no jugar la partida per tenir massa por a perdre.

Que si em llevo demà i m'adono que no estàs,

un tros de mi desapareixerà,

perquè has sigut més valent del que jo he seré mai,

i això és així.

La vida pot ser una merda i a sobre dura molt poc,

per això troba el teu lloc, tingues els teus molt cerca,

que si vols jugar amb foc, t'hauràs de cremar,

que tot el que ve, al final també va.

Que tot aquell calé no serveix de na’,

si no et trobes bé i estàs a l'hospital.

Que en aquesta carrera no importa qui arriba primer,

sinó qui arriba al final.

Quan marxin tots els núvols, tornarà a sortir el sol,

ensenyaré un nou somriure i tornaré al meu rol.

I quan marxi la tempesta amb l'arc de Sant Martí

et juro estaré aquí.

I ara sóc una onada perduda en el mar,

ja no sé si formo part o no,

ja no sé si vull seguir o no,

cansat de fallar i repetir però,

ningú em va explicar com anava això,

tot està buit, sense valor,

massa preguntes perdent el meu nord,

sento unes veus que criden ben fort…

Tu no ets els núvols, tu ets el sol.

Tu no ets els núvols, tu ets el sol.

Tu no ets els núvols, tu ets el sol.

Tu no ets els núvols, tu ets el sol,

que s’amaga rere el malson.

KAOBA - Cosmopolita

Kaoba és un grup d'Ontinyent que fa una música compromesa amb la llengua i la cultura valencianes però també critiquen la globalització, la corrupció, la repressió, les guerres, etc. En alguns dels seus temes, sorprén la força del violí i la dolçaina dins d’uns ritmes com encomanadissos.

“Cosmopolita” es va publicar l’any 2013 i pertany a l’àlbum No mirem avall. Les altres cançons d’aquest EP autoeditat són: Poesia valenciana, Cosmopolita, Mentida global i Batalla a ultrança.




LLETRA DE COSMOPOLITA

Hi havia una vegada un noi que s'ofegava
li costava respirar, aquest fum contaminat.

Passejant per la ciutat, anava mal encaminat
obrers explotats, empresaris dominants...

Innocència rebutjada, el noi que dormia
ha despertat
Impotència acumulada, el va fer cridar
en nom del indignat

Que no és poca la bona gent,
Encara que visquem entre monstres
Que no es poca la bona gent
"encà" que ens manen amb "trajes" bruts

Caràcter cosmopolita per saber
caràcter cosmopolita per aprendre
caràcter cosmopolita per saber
Que sense unió no hi ha lluita

FILFERRO - Versió de Sound of Silence

Filferro ens va desitjar un bon Nadal a capella fent una versió d'aquest tema de Simon & Garfunkel. Però a més, també volien fer un homenatge a la gent que no hi sent; per això ens expliquen la cançó en llenguatge de signes.

Lletra

El so del silenci 

Vella amiga la foscor 

torno a ser aquí perquè parlem 

Una visió s’ha arrossegat suament 

i ha plantat una llavor dins meu 

i la visió germinant al meu cap segueix 

aquí, en el so del silenci 

He caminat en somnis sol 

per carrers adoquinats 

sota el llum de la negre nit 

sento el fred, sento la humitat 

em golpeja els ulls un llum de neó 

i obre la nit, i la quietud comença 

Sota la lluna incadescent 

deu mil persones, potser més 

Gent que parla i que no diu res 

Gent que escolta però que no hi sent 

Gent que escriu cançons del què mai 

compartirán ni gosaran, trencar el silenci 

Il·lusos els hi vaig dir jo 

i que el silenci us faci grans 

Ja sé que no puc ensenyar 

però us dono la mà per arribar 

I el què vaig dir, el temps ho ha dil•luit 

en el record, 

en el so del silenci

SMOKING SOULS - Va com va

Una preciosa versió de la cançó d'Ovidi Montllor "Va com va", de la mà d'Smoking Souls. 

Aquest grup de Pego va nàixer l'any 2010 i, des de llavors, no han parat de regalar-nos bona música, cantada en el valencià de la Marina Alta. Un plaer per als sentits. 

A la seua pàgina web hi trobaràs mes informació. 

Lletra

A tu t'emprenya molt, que jo et tingui mania.
Va com va.
A mi m'emprenya molt, que tu vagis fent cria.
Va com va.
A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit: Tu calla.
Va com va.
I jo no vull callar mentre tu tens la tralla.
Va com va.
A tu t'han dibuixat i jo trenque la ploma.
Va com va.
A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma.
Va com va.
A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida.
Va com va.
A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida.
Va com va.
Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou.
Va com va.
I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou.
Va com va.
Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.

THE FELIUETTES - Disney em va dir

La companyia The Feliuettes fa un cabaret reivindicatiu i amb un humor que es riu fins i tot d’elles mateixes. En el seu espectacle Akelarre (Un musical feminazi), i tal com expliquen en la sinopsi, “es pregunten sobre el món que els ha tocat viure i sobre com transformar-lo, sent dones. A través de l'esperit nascut del cabaret més personal, personatges inesperats posaran en qüestió situacions quotidianes i no tan quotidianes, deformant-les amb un mirall ple de possibilitats.”

En la cançó que recomanem –i que ben bé podria ser la banda sonora de qualsevol pel·lícula de Disney– les tres intèrprets, Laia Alsina, Maria Cirici i Laura Pau, ens interpel·len sobre les promeses de les edulcorades pel·lícules de prínceps i princeses i el contrast amb la realitat.

La direcció del cabaret és de Míriam Escurriola. Els textos, de Clàudia Cedó, Cristina Clementa, Xavi Morató, Mireia Giró, Gerard Sesé, The Feliuettes i Míriam Escurriola. I la música, de Clara Peya, Arnau Tordera, Ariadna Cabiró i Gerard Sesé. La lletra de "Disney em va dir" és de Xavi Morató i la música, de Gerard Sesé.