dijous, 26 de novembre de 2015

EL DILUVI - I tu, sols tu


El Diluvi es defineix com un grup de música de folk modern que fusiona diversos estils musicals, com cúmbia, reggae, rumba, folk i música tradicional o d'arrel Valenciana. Amb instruments de la zona mediterrània com el violí, bandúrria, acordió diatònic, guitarra flamenca, guitarró i percussions de tota mena. Creant així un nou estil que anomenen i anomenem Mestissatge Mediterrani. Amb més de tres anys de vida el Diluvi viatja per tots els Països Catalans, caracteritzats i popularitzats pel peculiar homenatge al cantautor Alcoià Ovidi Montllor.

Podeu descarregar el disc sencer a la pàgina web del grup.

Per a entendre la lletra, mireu els versos de Maria Mercè Marçal (Cau de llunes, 1977):

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
         


Lletra:
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Emancipada de qualsevol dolor,
vas eixir amb l’alegria de qui no té por,
de qui sap que el demà,
de qui sap que el demà serà millor.

Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Alliberada a qualsevol espai,
no deixaràs que ningú t’ature mai,
seràs l’estel que guiarà,
seràs l’estel que guiarà la llibertat.

Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Ets la forta tempesta d’abril,
un oasi amarg per als teus enemics,
eres la forta tempesta d’abril,
el sol que esclata les flors,
un oasi amarg per als teus enemics,
l’espurna que brilla a la nit.

Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Opinió personal:

Em plena d'alegria pujar aquesta cançó perquè és una cançó genial que té un missatge magnífic. Com es pot veure en el vídeo, ixen imatges de la TVE a l'edat franquista al principi, amb els seus anuncis masclistes. Després, ixen imatges de dones lluitadores, feministes, dones que volen lluitar per la igualtat... Em pareix una cançó reivindicativa molt bona i a més que sona molt bé.

dijous, 19 de novembre de 2015

Els Amics de les Arts – Ja no ens passa

Els Amics de les Arts són un grup que va nàixer en 2005 a Barcelona. Els seus membres són Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué. Es van fer populars gràcies al disc «Bed & Breakfast». Els seus següents àlbums varen ser «Espècies per catalogar» i «Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure». És un grup pop amb pinzellades de música electrònica. Les lletres parlen de situacions quotidianes i entre els seus recursos estilístiques destaquen els jocs de paraules i la ironia.

Lletra:
Ja no ens passa i no ens en amaguem
que dúiem anys fent el paper,
fingint que cada dia el rebíem
com si fos el primer,
genial que fort, que bé.

Ja no ens passa, ja no estem tan segurs
que tinguem grans coses a fer,
i que un destí ens esperi
amb els braços oberts
i ens digui només tu podies ser.

Doncs ja no ens passa
tampoc improvisem a l'aventura i ja veurem,
l'assalt al tren de Glasgow va ser un joc de nens
no fem
ni un pas en fals
planifiquem, no ens arrisquem i clar,
no ens passa,
ningú no ens va avisar,
va ser d'un dia per l'altre
ho vam
trobar a faltar.

Ja no ens passa ja no ens enamorem
que no volem fer el passerell
abans de caçar l'os hem venut massa cops la pell
i el mal que fan no cura el temps,

Ja no ens passa mil dòlars pel primer
que ens porti aquí davant algú
capaç d'escriure versos
que ens facin un nus al coll
una cançó que ens ho regiri a dintre tot

Perquè no ens passa
ningú no ens va avisar
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.

Ja no ens passa ja no sortim de nit
que l'endemà no som ningú
i el dia que sortim cal intentar anar allà al mig
que ja podríem ser els pares d'algú
i això ja és massa

Ja no ens creiem a cap dels qui dieu
sabeu que a mi que no hi ha un pam de net
però quan mai us enxampen res,
aquí tothom es fa el sorprès
Au
! Vinga! A fer punyeta tots!

Que ja no ens passa
ningú no ens va avisar,
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.

Opinió personal:
La cançó m'encanta, el missatge que transmet també i el vídeo també, tot perfecte. La cançó m'encanta pel ritme, la melodia, les veus dels xics són molt bones... El missatge m'agrada perquè és una situació que li pot ocórrer a qualsevol, voler ser lliure i sense anadures. El vídeo també m'ha agradat per l'edició però no entenc la part del músic, crec que vol dir que no és la seua passió i fuig perquè no és el que li agrada de veritat però no sé, la meua opinió.

dissabte, 14 de novembre de 2015

La Muixeranga. Xavi Sarrià i Miquel Gironés (Obrint Pas)

La Muixeranga és un conjunt de danses i torres humanes originaris del Regne de València, que tenen el principal lloc de preservació a Algemesí (Ribera Alta), però també existeixen colles i grups a altres indrets de les comarques valencianes.

La Muixeranga d'Algemesí o Dansa Plàstica també és una cançó tradicional del País Valencià d'autoria desconeguda, que és interpretada amb tabalet i dolçaina. Acompanya les danses i s'usa en les pujades i figures d'aquesta dansa.

Alguns sectors del nacionalisme valencià (Joan Fuster i Martí Domínguez entre altres) han reivindicat la música de la Muixeranga com a himne del País Valencià, en lloc de l'himne de l'Exposició.

Ha estat una cançó molt versionada. Entre d'altres, l'han interpretada Carlos Núñez, Kepa Junkera, Al Tall, Ximo Tébar, Obrint Pas,Elèctrica Dharma, la Gossa Sorda i Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

Font: Wiquipèdia

dijous, 12 de novembre de 2015

GOSSOS - Corren


“Gossos” és un grup que forma part del rock català. Es caracteritza per ser un grup sense percussió, a soles amb guitarra, baix i veu, fins que a 2002 varen afegir una bateria.
Va ser a l'estiu de 1993 quan els manresans Oriol Farré, Juanjo Muñoz, Natxo Tarrés i Roger Farré van decidir formar el grup. Després de diversos concerts, es varen apuntar a alguns concursos i a la segona oportunitat varen guanyar un premi pel seu disc «Gossos» (1994).

Lletra:
És tard, no sé quina hora és
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets
ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.

Corren, corren pels carrers corren
paraules que no s’esborren,
imatges que no se’n van.

i ploren, ploren pels carrers ploren
com gotes d’aigua s’enyoren
aquells que ja no es veuran.

Macaco:
Difícil descobrir qui sóc avui
una gota em cau mentre una altra em treu la set

plou i fa sol alhora tum bala bala tum bala bala
que m’apuntava a la meva, jo mateix em disparava
raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum
una revolució dins meu que sedueixo i es transforma

no, no,no,no,no,no s’esborren
em conformo amb mirar-me d’endins cap enfora

On puc anar-te a buscar?
Nena, no és broma,
hauria d’haver estat diferent
però en un moment s’han tancat les portes

Poso els peus a terra vull caminar
necessito despertar en un dia radiant
encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat
i que no t’he volgut dir…

Corren…
ploren…

Opinió personal:
He volgut penjar aquesta cançó perquè la tenia a la recamara des de fa temps i em pareixia molt bona com per a no pujar-la. Dic que és bona perquè la seva melodia és súper-bonica, la lletra... Indispensable (De veritat, si pares atenció a la lletra, t'arribarà fins al cor, almenys a mi m'ho pareix), altre aspecte a destacar són les veus, la del cantant principal, Natxo Tarrés, és molt fluida i la de Macaco li dóna un estil original a la cançó.
Per tant, en conclusió, diria que no us la perguereu perquè és molt bona.

Jaume Martí Sánchez

dijous, 5 de novembre de 2015

ZOO - Estiu



ZOO és un grup valencià que va sorgir l'any 2014 cantant cançons amb lletres polítiques. El seu estil és el rap, el Hip-Hop, el rock i el ska, encara que en algunes bases de les seves cançons fiquen sons electrònics.

El grup naix de la mà de Panxo (Toni Sánchez), que era un antic membre d'Orxata Sound System i de Sophy Zoo, un grup en castellà actiu des de 2008. El seu primer disc és "Tempestes vénen del sud" que contenia la cançó "Estiu", el single que va arribar al voltant de mig milió de reproduccions.

Lletra:
Cau la calor a la Safor bombeja el ritme
No estem fent merda facilona, ací fem himnes
Se'n va el dolor amb l' olor a mar, les primaveres
demanen vida, l'estiu arriba…
El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius,
estic fent temes i esperant per si somrius,
érem feliços amb mentires de mil colors,
tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por…
I vull tornar als meus impulsos, ser pràctic,
que si ella sona jo tremole, lo màxim
venen trompetes, no és Gillespie,
etern als samples, és Ainsley: "Brother, ho volen simple".
Volen que venga el discurs que ven, que no qüestione
volen que calle i que puge al tren
i aquella gent que em demana frases? que
em diu que torne? No s'imaginen lo mal que em senc.

Però hui ja passe del drama,
vull tocar el foc, sentir que crema
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull que un error siga un problema
Però hui ja passe del drama
l'autocompassió és una condemna
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull ni la reixa ni la pena

Res del que passa és comparable a tu,
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!
Res del que passa és comparable a tu
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!

I un altre any perdut en esta confusió vital,
lluitant contra els dimonis que van per dins cridant,
buscant guanyar-me la partida, i perdre la raó,
buscant que perga les forces, passa la vida i jo…
veig als majors, i pense en tot el que es mereixen,
i baixa la esperança i puja el pa
i amb esta perspectiva qui vol créixer, eh?
dubtes i dubtes, depressió ve i eufòria va.
Que no serà per ganes de ficar les bombes,
que serà per la por a perdre el que tenim
qui no censura el fons, critica per les formes
i uns passen del tema, i uns filen massa prim.
Volen que venga el discurs que ven, la porten clara:
jo el que vull vendre és la victòria cara.
Que vull mirar als ulls si un dia arriba l'hora…
Que no puc ser feliç amb tanta merda ahí fora

Però hui ja passe del drama,
vull tocar el foc, sentir que crema
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull que un error siga un problema
Però hui ja passe del drama
l'autocompassió és una condemna
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull ni la reixa ni la pena

Res del que passa és comparable a tu,
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!
Res del que passa és comparable a tu
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!

Opinió personal:
He triat aquesta cançó perquè em posa de bon humor i perquè la seva lletra em transmet bona energia, bon rotllo. És una cançó de la qual mai m'he cansat i crec que mai ho faré. A més, et contagia una sensació de tranquil·litat estival que et fa voler tancar els ulls i sumir-te en un estat extraordinari. Al menys, a mi m'ho pareix.

Jaume Martí Sánchez

dimarts, 3 de novembre de 2015

Rafa Xambó - Cansat de tot.

Rafa Xambó (Algemesí, 1954) és un escriptor, músic i sociòleg valencià.


VIDEO


Lletra
Cansat de tot, pretenc la pau dels morts.
He vist néixer captaires amb talent,
i un qualsevol vestint-se de conforts,
i la fe pura exclosa tristament,

i l'alt honor humiliantment vetat,
i la verge atroçment prostituïda,
i el just i excels injustament vexat,
i la força per coixes lleis ferida,

i l'art fet llengua que el govern té presa,
i el boig, doctor, que sobre el llest preval,
i la simple raó de nom simplesa,
i el sa captiu del capità malalt.

Cansat de tot, de res no puc fugir
si deixa sol l'amor la meva fi.



Un poc més de la seua vida, la seua trajectòria musical, professional i social:

La seua trajectòria musical comença a la dècada dels 70, formant part dels cantants de la la segona generació de la Nova Cançó, amb un repertori de cançons reivindicatives i interpretades en valencià.

Rafa Xambó és professor titular del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, en ella va ser director del 2003 al 2006. Va rebre el premi extraordinari de doctorat de la Universitat de València, per una tesi anomenada ''El sistema comunicatiu valencià''. Esta especialitzat en sociologia de la comunicació. Ha sigut investigador del Media Group de la Universitat de Glasgow (Regne Unit ). Ha participat en diversos grups de recerca, com per exemple el Grup d’Estudis Internacionals de Televisió (1997-2004). És membre de l'Associació d'Escriptors en llengua catalana (AELC). També fou director del Centre de Produccions Audiovisuals de la Universitat de València del 1991 al 1999.

Va ser col·laborador de Ràdio 9 i Canal 9 en la dècada dels 90, i també de la revista El Temps i altres mitjans escrits i audiovisuals. Feia columnes del diari Levante-EMV. Ha escrit molts articles.

RUTH I SANDRA.