dimarts, 30 de setembre de 2014

ATUPA Desobedients


Atupa es un grup valenciá de Montcada de l’Horta Nord. I son cuatre membres: tres cantants o MC's y el Dj.
Atupa es un grup de cuatre amics que es varen estrenar amb el disc Quatribarap que era una barreja de estils distints de musica com el dubstep, rap hardcore, funk, ska, el rap, etc.
 Es caracteritzen bàsicament per la versatilitat i la fusió de tres estils distints de rapejar als seus tres MC’s i quatre formes d’entendre el Hip Hop.
La essència del seu rap, resideix en la protesta i crítica cap el nostre context polític i social. El grup compta amb lletres crítiques amb la València actual que no deixen de banda el veure la realitat amb humor i ràbia conjuntament. Ells també plasmem a les seues cançons les ganes de viure del jovent d’avui dia i les ganes de lluitar per la nostra cultura i el nostre territori.

Lletra:
 Avui han convidat els companys del SAT, el carro ple de whisky car.
Rumb a Barna, la caravana per l'autopista estil Akira
"Passeu, nens, passeu", diu com un guinyol el del peatge,
Aterrat dins la cabina davant 1000 cotxes que no paguen.

Recollim als de la PAH, anem sumant, Ada va amb
ulleres de sol de color fluorescent. Ben preparada. Endavant.
Les tres del matí i crema Madrid, i "que bonic", "que bonic" m'he dit
Han vingut a per pastilles malalts crònics de tot el país.

Que per pegar-se la festa, no fa falta recepta
Saps? Uns antiavalots han mort de sobredosi de llibertat
I estem ebris de justícia, estem esnifant rebel·lia
Saps? Uns ministres no tindran demà on treballar ...

Xiquetes al llit del pare polític que ploren de por pels crits al carrer
Qui és el violent? Qui el resistent?
Desobediència cívica o no tan cívica. Igual em té
que ja estarà bé, que ja estarà bé... La rave escrache rodeja el congrés.

Desobedients
Sí que es pot si som prou
Suportem tot el pes
El primer que vam dir fou "No"

Desobedients
Sí que es pot si som prou
Suportem tot el pes
El primer que vam dir fou "No"

Legítima desobediència, tu pensa.
La qüestió és perquè la població encara més no fa.

Autodefensa, la cosa està tensa, immensa paciència que estem demostrant.
Actitud exemplar i ens criminalitzaran
Desnonats, afectats, aturats, el que cal són destrals demanant els seus caps
Si només vos fem escraches deuríeu donar les gràcies.

Diferents classes, vares de medir.
La PAH és ETA, Joan Carles un vell fràgil
Per què no poder cagar-se en ells?
Joder, si ens volen dir si hem o no de parir.

Qui ho diria, això no va gens bé,
Col·lectius recolzant, cada volta som més
Antiavalots donant d'hòsties gratuïtament
Que no som delinqüents, només lluitem pels nostres drets

Com vols que te pague? Si no puc arribar a fi de mes,
Perquè no treballe? Em tiren de casa, no sé què fer
Canviar català per anglés, jugueu amb nosaltres? Això no pot ser
Llibertat d'expressió? Això no existeix, polítics de merda aneu-se'n a l'infern.

Desobedients
Sí que es pot si som prou
Suportem tot el pes
El primer que vam dir fou "No"

Desobedients
Sí que es pot si som prou
Suportem tot el pes
El primer que vam dir fou "No"

divendres, 26 de setembre de 2014

LA GOSSA SORDA – ÚLTIMA VOLTA


La Gossa Sorda és un grup de música en valencià de Pego, Alacant. Aquest grup està format per Josep Nadal (veu), Pere (dolçaina i veu), Seguí (dolçaina i veu), Joan Marc (teclat), Arnau (guitarra i veus), Jordi Martí (baix), Torrens (percusió i veus) i Bolu (bateria). La Gossa Sorda està en actiu des de l´any 1999, encara que la idea de formar el grup va ser al 1995, després d´una gran indecisió per posar-li nom al grup.

Entre els estils de música que abarquen es troben el rock, punk, reggae i ska, amb la utilització de molts ritmes mediterranis i altres influencies. Les seues lletres són molt directes i carreguen fortament en les bases del sistema. Utilitzen instruments de folklore local tals com la dolçaina.

Aquest grup té un gran repertori de cançons repartides en sis discs: La gossa que esta bossa (2000), Vigila (2003), Garrotades (2006), Saó (2008), L´últim heretge (2010) i La Polseguera (2014). Concretament, aquesta cançó pertany al disc Saó. Aquests discs han sigut interpretats en alguns grans festivals com: Festivem, Feslloch o Viña Rock.

Aquesta cançó la varem conèixer en classe de valencià l´any passat, i ens va agradar molt el grup per la forma directa en la que canten les seues cançons sense por a represalies del sistema. Aquesta cançó en concret no tracta de critiques sinó d´una dolorosa ruptura amb la seua amada, de fet ens fa recordar l´última volta que la va vore. Per tant, podriem dir que també tenen cançons d´estil amorós. Per això us diem que, si vos agraden les cançons de temes d´amor o rebels en valencià, sense dubte La Gossa Sorda us fara passar una bona estona.





                                                           


                                                  ÚLTIMA VOLTA

Va ser la nit d´un concert
d´un grup que mai no recorde,
i va passar tot com solen passar estes
coses.
Jo només en el desig pensava,
i tu em vas furtar
la son i la letàrgia.
I a poc a poc jo et buscava amb la mirada,
m´acostumava al teu gest i al teu parlar suau,
i a la teua manera de parar la taula,
i a la manera com rulaves.
I a les cançons que més t´agradaven.
Quan m´inventaves noms i jo m´emprenyava.
Quan em despertaves amb carícies i em besaves,
coquetes amb mel, colpets de cassalla...

L´última volta que et veig (que el camí et siga llarg i ple de llum i noves sendes). 
L´última volta que et veig (noves sendes).

El nostre serà un adéu sense retrets, sense revetlles.
Que el camí et siga llarg
i ple de llum i noves sendes,
com quan anàvem junts a la muntanya
i ens apartàvem de la ruta marcada.

Vaig aprendre tantes coses
que no he tingut temps de recordar-les.
Seran els canuts, o seran les ganes d´oblidar-te.
Em vas ensenyar a colar-nos al metro,
a contar fins a deu abans de cagar-la.
Vas omplir el meu temps de jocs de paraules
i de diumenges sense ressaca.
Una vesprada de març, una cançó de Feliu,
i tu i jo despullats en aquell pis de la plana.

L´última volta que et veig (que el camí et siga llarg i ple de llum i noves sendes).
 L´última volta que et veig (noves sendes).

Si jo fóra més llest,
i tu sigueres menys,
canviaria la qüestió,
canviarien els papers.
Ama i senyora
dels mesos més inquiets,
un plaer estar amb tu,
recordar quan èrem un.

L´última volta que et veig...




                                                  WEBGRAFIA







                                                                   Adrián Feijoo i Víctor Thompson

dijous, 25 de setembre de 2014

MANEL. Benvolgut.

MANEL - BENVOLGUT

Manel es un un grup espanyol de musica pop originari de barcelona que canta en catala y se va formar en 2007 .Fue numero 1 de vendes en Espaya en 2011.

Membres:

 Arnau Vallve: veu, bateria, percussió i programació MIDI.
           
 Roger Padilla: veu, guitarra, banjo, melòdica, menela, ukelele i programacions MIDI.
             
 Marti Maymo: veu, davall, contrabaix, clarinet i flauta dolça.
             
 Guillem Gisbert : veu principal , ukulele i guitarra .

Tenen 3 álbums :

Els millors professors europeus(2008)
                       
10 milles per veure una bassa armadura (2011)
                         
Atletes,baixin de l´escenari(2013)

https://www.youtube.com/watch?v=irrPUyetKoA#t=40




Benvolgut, permet-me suposar

que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys, així com jo, estàs assabentat

de la meva existència, de les coses que faig.
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi,
no és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d’una ciutat.
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
I sentiu l’eternitat al vostre davant!
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
estem esperant.



I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,

i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.



Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.

Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant”.


La cançó ''Benvolgut'' de Manel tracta sobre una carta que l'escriu un xic a l'exparella de la seua nòvia. A la primera part de la carta, el xic es presenta sabent que sense que s’hagin presentat oficialment, els dos xics són coneixedors de qui és qui. A la segona part, ell és una disculpa pel patiment que li devia suposar les sospites fonamentades que ell festejava a la seva exparella. 
La nostra opinió es que la cancó té un ritme no molt ràpid i ens pareix que té una lletra molt interessant respecte a altres cançons d'aquest grup.






dijous, 18 de setembre de 2014

TÈRAPIA DE SHOCK - SENSE TU:

TÈRAPIA DE SHOCK – SENSE TU:

Teràpia de shock és un grup de pop-rock espanyol, radicat a Catalunya. Va ser creat l'any 2006 per quatre jóvens de Les Presses (La Garrotxa). El formen: Albert Parés “Parés”, que toca el baix; Ferran Massegú “Massa”, que posa la veu; Gerard López “Gerard”, a la bateria, i per últim Jaume Sucarrats “Suka”, amb la guitarra.

Durant l'estiu de 2006, Ferran i Jaume es varen trobar en vàries ocasions per a tocar junts algunes cançons amb guitarra acústica i veu. Van començar a compondre algunes melodies que amb el temps es varen convertir en cançons com “Carla” i “Sense tu” que és de la que vaig a parlar-vos. Gerard es va incorporar al grup quan a soles tenia 13 anys i poc després es va afegir Albert. La seua primera actuació junts va ser a la festa d'estudiants de Santo Tomás el 15 d'agost. Aquest grup es va donar a conèixer a la resta del país, i va ser un gran avanç, gràcies a les cançons que aportaren a la banda sonora de la sèrie catalana “Polseres Vermelles”.

El seu primer disc el varen publicar en 2008 i es deia “Escapa't amb mi”. Teràpia de Shock va guanyar el premi Enderrock al millor Grup Revelació amb el seu primer disc. Varen rebre per la cançó “sense tu” el Premi Popular.

Aquest disc té unes cançons molt sentimentals i bones que emocionen a molta gent que les escolta, com ha sigut el meu cas. Barreja ritmes de pop-rock i intenta abordar tots el temes de l'actualitat donant-li una pinzellada de sentiment.




Teràpia de Shock
Sense tu:


És de nit..
és tot fosc...
estic sol i no hi ha ningú...
és de nit...
un record...
dins el cor, ella hi és a dins...
els seus ulls són brillants
i un somriure extravagant
ja no hi és, l'he perduda
va marxar lluny del meu abast
i sempre estará al meu cor...

sense tu jo no puc
sense tu si no hi ets
sense tu jo no sóc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no hi ets
sense tu jo no sóc ningú...

és de nit...
és tot fosc...
no estic sol, no ho estic
tu estás amb mi
i els teus ulls són brillants
i un somriure extravagant
i sempre estaràs al meu cor...

sense tu jo no puc
sense tu si no hi ets
sense tu jo no sóc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no hi ets
sense tu jo no sóc ningú..

nooohhoo

si no estàs aqui
si no estàs amb mi
jo no et puc mirar
jo no et puc sentir
si no estàs aqui
si no estàs amb mi
jo no et puc tocar
jo no et puc besar
i sempre estaràs al meu cor....

és de nit..






Aquesta cançó la vaig conèixer gràcies a la sèrie “Polseres Vermelles”. La primera temporada vaig vore-la en castellà però la segona vaig preferir vore-la en català sense subtítols i gràcies a eixa serie, aquesta és una de les meues cançons preferides. M'agrada molt, ja que em transmet calma i tranquil·litat malgrat se un poc trista, però qualsevol pot interpretar-la com vulga. Jo tinc un sentiment molt especial per aquesta cançó i és per això que l'he elegida.


Si diguera la veritat, fa apenes dos o tres anys no m'imaginava que m'agradaria escoltar música en valencià/català però ara me n'he adonat que és igual o fins i tot més bona que la de la resta d'idiomes i no hi passa cap dia que no escolte aquesta cançó i moltes més. Us recomane aquest grup i aquesta cançó però, per damunt de tot, doneu-li una oportunitat a la música que porta la nostra llengua perquè si no l'escoltem nosaltres, qui la va a escoltar? Doneu-li una oportunitat i veureu com us sorprèn.




Bibliografia:


http://www.musica.com/letras.asp?letra=1119159


http://es.wikipedia.org/wiki/Ter%C3%A0pia_de_shock


http://www.softcatala.org/corrector






Treball realitzat per: Jennyfer Torres 1ºH


dimecres, 17 de setembre de 2014

ASPENCAT - Llums, càmera, acció


ASPENCAT - Llums, càmera, acció

Aspencat és un grup format per Kiko Tur i Ivan Gosp (veu), Pep Garcés (guitarra i cors), Xavi Arias (baix), Jaume Tur (bateria), Bruno Mas (trombó), Rosendo Escrivà (trompeta), Miquel (trompeta 2a), Pasqu Giner (teclat, samplers i cors), Hèctor Peropadre (Llaüt). El grup va nàixer el 2005, amb gent de diferents llocs de la Marina Alta, concretament de Xalo, Orba i Benissa.
Els estils musicals que solen aparèixer a les seues cançons són, entre altres: l’ska, el reggae, el drum and bass i el dubstep. La seua música trenca l’estereotip de la cultura institucional valenciana, coneguda per la seua tendència a la tradició, el catolicisme i símbols anticatalanistes .
Entre els anys 2005 i 2007 van tocar a festivals com Arrels, l'Aplec dels Ports o la Gira d'Escola Valenciana, moltes nits acompanyant a grups valencians com Obrint Pas, Sva-ters, La Gossa Sorda o Skalissai. El 2007 van auto produir la seua primera maqueta (La festa està servida) però va ser el 2009 quan van llançar el ser primer disc, Obri la llauna. El seu següent llançament va ser Naixen primaveres, que es caracteritza per la predominança del reggae, el dub, l’ska i els sons electrònics.
Aquesta cançó pertany a l’àlbum Naixen Primaveres, que en total consta de 10 títols. Vam trobar aquesta composició a YouTube buscant una melodia per fer el treball de valencià i la vam triar perquè ens va cridar l'atenció el tema del qual parla i vam pensar que seria interessant comentar-ho a classe. Ens agrada escoltar-la quan estem buscant noticies d'arreu el món perquè ens fa sentir com uns vertaders periodistes. Una de les coses que ens ha impactat de la cançó ha sigut la veracitat de les seues critiques cap als qui manen a la societat actual. És un tema que convida a pensar sobre si realment sabem i fem el que volem o si som titelles controlades pels mitjans de comunicació, que transmeten el que volen els polítics i és per això que us la recomanem.


LLETRA

Llums càmera, acció
La realitat no ve en el guió, ohhhhhhh!

Llums, càmera, acció
La realitat no ve en el guió, ohhhhhhh!

Tremola el capital, s'enfonsen els mercats
Terratrèmol fatal, orquestrat des de dalt
Terrorisme global, amenaça total
Enviar més soldats, contra l'imperi del mal
Seguretat nacional, arriba l'immigrant
Delinqüent potencial, que et furtarà el treball
Erosió cultural i fracàs escolar
La doctrina moral controlant el ramat!
Imatges, comentaris mitjans de comunicació,
Sicaris al més bon postor, meretrius i mercenaris
Venda d'informació, paraules i prestidigitació
Quantes persones enganyades, manipulades,
desarmades mentalment i "amaestrades"
Pantalla plana, "dolby surround", li falten ales
"Overbooking" en totes les sales.

Llums, càmera, acció
Impressionant factoria de ficció
La realitat no ve en el guió, ohhhhhhh!
Destapa la conspiració!!! (x2)

Espionatge oficial, interessos creats
Serveis d'intel·ligència i presidents assassinats
Dictadures recolzades i algun cop d'estat
Industria de la guerra i documents classificats
Fons monetari internacional
Sicaris econòmics i el Banc mundial
Les Nacions unides i els amics de l'Otan
Fan de jutge i part del negoci més gran.
Armes de destrucció massiva
Un refugi antinuclear en cada cuina
Grip aviar i pesta porcina
I la gent fent cua per comprar la medecina
Ja estàs notant els efectes psicològics
No surts de casa, fusell i prismàtics
Vivint en Matrix, el mon sencer en quarantena
Avancen ràpid, vigila l'esquena!

Llums, càmera, acció
Impressionant factoria de ficció
La realitat no ve en el guió, ohhhhhhh!
Destapa la conspiració!!! (x2)

És un cabàs de mentides
El que s'amaga darrere el teló
Polític compra televisió
Comença la desinformació
Encaren les nostres vides
Cap a la seua direcció
Intenten a tota costa
Que sigues una titella
Sense decisió!

Llums, càmera, acció
Impressionant factoria de ficció
La realitat no ve en el guió, ohhhhhhh!
Destapa la conspiració!!! (x4)

WEBGRAFIA

Treball realitzat per: Raquel Murillo i Cristian Rodríguez