divendres, 29 de novembre de 2013

PAU ALABAJOS - Tinc una mania inconfessable.



Cançó de l'àlbum Teoria del caos (2008)

Lletra de Tinc una mania inconfessable

Tinc una mania inconfessable
i és que m'encanta capbussar-me
en els teus ulls,
tocar-te en silenci,
besar-te lentament
per tot el cos.
L'alba ens sorprén
mirant-nos tendrament.
Després de la batalla
sempre ve la calma:
des del teu llit
tot sembla diferent.

Tinc una mania incontrolable
i és que m'agrada mossegar-te
en el bescoll,
ficar-te les mans
per dins de la brusa,
jugar amb els teus pits.
I arrancar els botons
dels teus pantalons,
amb tan poca destresa
que rodolen per terra
com si foren
dos gladiadors.

Ja no aguante més,
vaig a rebentar,
sent calfreds per
la columna vertebral.
Quina sensació
d'immortalitat!
Com si tan sols existírem
en el món nosaltres dos,
com si acariciara els núvols
amb les mans...

Sent una alegria irreprimible
cada vegada que em desperte
al teu costat
i em ve a la memòria
la nit increïble
que se n'ha anat volant.
Isc al carrer,
camine entre la gent,
és hora de somriure,
és el moment d'escriure
cançons que parlen
del present...

ORXATA SOUND SYSTEM - Violència

Violència és que les cançons i cantants que apareixen en aquest modest blog no hagen aparegut mai a Canal 9.

Violència és que als valencians i a les valencianes se'ns negue el dret a tindre uns mitjans de comunicació en la nostra llengua.

Violència és que tanquen Canal 9.



Lletra de Violència  dels disc 2.0

VIOLÈNCIA són els barris gueto segregats per sous
VIOLÈNCIA és el sistema educatiu i els barracons
VIOLÈNCIA és el gènere reglat per les institucions
VIOLÈNCIA són hipoteques, pòlisses i pensions

VIOLÈNCIA és el bipartidisme d'extrem centre
És desactivar la ràbia amb la socialdemocràcia
VIOLÈNCIA és blanqueig amb filantropia i caritat
VIOLÈNCIA és en sí la paraula tolerància

VIOLÈNCIA és mimar els cadellets de la ultradreta
VIOLÈNCIA són FIES, papers, identificacions
VIOLÈNCIA és 'pedofília sí, avortament no'
VIOLÈNCIA és actuar en nom d'un ésser superior

VIOLÈNCIA és un jutge, secret de sumari a la carpeta
Inventar-te lleis pa' que te quadren és VIOLÈNCIA
VIOLÈNCIA és el polític que rescata a la banca
La banca que rescata al polític és VIOLÈNCIA

VIOLÈNCIA és eixa guerra seua suau i silenciosa
És burocràcia, copyright, control, autocontrol,
presó, depressió, soledat, medicació forçosa
VIOLÈNCIA són tots els mecanismes de la por

VIOLÈNCIA és criminalitzar la resistència
Eixa peana per exemple és VIOLÈNCIA
VIOLÈNCIA és el monopoli de la VIOLÈNCIA
VIOLÈNCIA és no combatre la VIOLÈNCIA

VIOLÈNCIA és l'apatia de la multitud precària
VIOLÈNCIA és no fer res en contra d'esta infàmia
VIOLÈNCIA és no sabotejar les lògiques del mercat
VIOLÈNCIA és qualsevol tipus d'autoritat

On està la por!?
El treball és assajar la mort!
On està la por!?
L'apatia ha mort!

Ni oblidar ni perdonar els crims de Grau, Giuliani,
Grigoropoulos, Palomino, Agulló i tantes altres, és VIOLÈNCIA
mantindre el cap ben alt a la visiteta del Coixo és VIOLÈNCIA
Los Solidarios és VIOLÈNCIA, Tiqqun és VIOLÈNCIA

Ni oblidar ni perdonar que no seràs escoltada és VIOLÈNCIA
ser Anonymous contra l'ACTA és VIOLÈNCIA
tot lo que calla Canal 9 és VIOLÈNCIA
batallar el gangbang neoliberal és VIOLÈNCIA

Insurres amb cascos al kettling és VIOLÈNCIA
tots els meus col·legues són VIOLÈNCIA
el poder del poble és VIOLÈNCIA
la democràcia és VIOLÈNCIA
viure és VIOLÈNCIA

València no és vostra,
Violència és nostra!

Europe's living an insurrection...

Si votar poguera canviar alguna cosa seria il·legal
Violència fou tornar a la normalitat després d'un dia de revolta
Fins que tot rebente i els brolle la merda pels poros!


dimecres, 27 de novembre de 2013

LA GOSSA SORDA - Senyor pirotècnic

Anem a parlar sobre la canço de el grup La Gossa Sorda format per Josep Nadal,Pere Seguí, Joan Marc, Arnau, Jordi Marti, Torrens, Bolu
"Señor pirotècnic" que es va a posar a venta en 2003 en un poc antigua però
ens agrada molt



La lletra de la cançó es aquesta:

Senyor pirotècnic, pot vosté pegar-li foc a la mascletà.

I que vos passa,
que vos passa valencians,
paella en ceba,
moros i cristians,
i que vos passa valencianes,
valencianes,
femelles falleres parlant castellà.

La llengua,
xafada, arrasada, venuda,
paraula a paraula amagada,
sospir a sospir defensada
com si fora un tros de la nostra vida,
sentida,
com si fora un tros de la nostra vida,
València, batalla que es viu dia a dia,
policia, burgesia, partit popular i tercera via,
combaten units contra l'esperança,
combaten units contra l'alegria,
combaten units contra l'esperança,
valencians de postal,
dominant la partida.

Senyor pirotècnic,
pot començar la mascletà,
València vorejen,
en lluita contra l'ocupant.

Senyor pirotècnic,
pot començar la mascletà,
València vorejen,
en lluita contra l'ocupant.

Quí ta parit que t'entenga,
acadèmia valenciana de la llengua,
Països catalans problema,
per als estòmacs agraïts del sistema,
polítics amb escorta,
amb els nassos plens de farlopa,
molta corbata i molt poca vergonya
i molta corbata,
molta corbata i molt poca vergonya
i molta corbata.

La geperudeta bonica xiqueta
pel mig de la plaça vestida de blau,
darrere la fusta la beata i la puta
el centre i la dreta que es volen salvar.
València bil·lingue
orxata i fartons de vil·lallarga,
tocant els collons.
Valencia roja,
fartons, orxata i canya,
casalla contra espanya.

Senyor pirotècnic,
pot començar la mascletà,
València vorejen,
en lluita contra l'ocupant.

Senyor pirotècnic,
pot començar la mascletà,
València vorejen,
en lluita contra l'ocupant.

Senyor pirotècnic,
pot començar la mascletà,
València vorejen,
en lluita contra l'ocupant.

Senyor pirotècnic,
pot començar la mascletà,
València vorejen,
en lluita contra l'ocupant.

El tema d'aquesta cançó és que tan que nosaltres fem coses de valencians com menjar paella, celebrar les falles, beure ortxata i fartons pero no parlem la nostra llengua el VALÈNCIA.
Estem d'acord amb aquest grup,València no sols son les falles tambe importa el nostre idioma i si deixem de parlar-lo desapareixerà.
En aquetsa canço també tracten el tema de la corrupció a València.
Senyor pirotecnic es un petit resum de tot el que ocurreix a València tant bó com roin.

Ara anem a parlar un poc sobre aquest grup:
La Gossa Sorda és un grup musical en valencià procedent de la localitat de Pego, que es troba a la Comunitat Valenciana
El grup es va formar a Pego, en la província d'Alacant, a principis de l'any 1999. Amb la publicació del seu primer disc Vigila que esta format per aquestes cançons:
1.Batiste Ceba
2.Estàs fotut
3.Senyor pirotècnic
4.Cada dia
5.Vigila
6.Ràdio Bemba
7.Carnestoltes

Bárbara Fuster i Carla Perez

121 DB - L'escenari


121 dB (cent vint-i-un decibels) és un grup de música nascut a la ciutat de València el 2004, amb un estil indie nord-americà ipop punk, cantat en valencià.

El 2005 graven la seua primera maqueta, "Somnis rebels" i un any més tard el primer EP "Canvis i conseqüències". En aquest temps han estat preseleccionats per al concurs de maquetes "Enganxa't a la Música", finalistes de l'II Tirant de Rock de la Marina, guanyadors del VII Circuit de Música en Valencià, del Premi Ovidi Montllor del 2007 al grup revelació i han arribat a semifinals del prestigiós concurs Sona 9.

Amb el disc "Equilàter" (2007), 121 dB realitza una gira per tota la Península Ibèrica i reb crítiques molt positives de revistes musicals com Mondosonoro o Rockzone que el qualificaren com un dels millors discos de l'any. El següent treball, "Assaig/Error" (2009) s'endinsa en l'ambient urbà de la música de 121 dB

MEMBRES:

Albert Belda(bateria)
Ramon Marrades(baix / cors)
Víctor Moya(veu / guitarra)

DISCOGRAFIA:

2005 - "Somnis rebels"

2006 - "Canvis i Conseqüències"

2007 - "Equilàter"

2009 - "Assaig/Error"

2013 - "Lesotho"


LLOC WEB OFICIAL:

www.121db.net


LLETRA
Tu tens el dies plens de fum,
jo tinc les penes en l'oblit
per les ganes que tenies de descobrir
milers de peces composades
amb la mirada oberta
durant una llarga nit.

Si vens a contemplar la boira
tot s'obrirà i per fi podrem gaudir.

Mai he sabut articular
quan la ressaca es forta
i la distància és desesperant.

Si vas trencar-ho tot aquell matí
em vas dir que era un violent,
vull morir amb dignitat,
vas a matar-me.

Si vens a contemplar la boira
tot s'obrirà i per fi podrem gaudir.

L'escenari es buit,
oblidaré el sarcasme i el soroll.

Una tènue mirada tens,
el goig de representar la nova acció.
Vols intervindre en la creació
si la humitat no enterboleix els teus ulls.

Si vens a contemplar la boira
tot s'obrirà i per fi podrem gaudir.

L'escenari es buit,
oblidaré el sarcasme i el soroll.

                                                           Barbara Fuster i Carla Pérez 

ATUPA - Llengua.

Més cançons d'Atupa i del disc Quadribarap (2012)



Lletra  de Llengua

Fran:

A casa meua el valencià sols el sentia al Babalà
així que pots imaginar com el parlava als 13 anys:
molt mal. Tot i que sempre aní a la línia,
si açò no es mama a casa la cosa aquesta no avança.

Amics canviant el xip per a parlar amb mi, tinc.
De sempre parla catalana, exceptuant si a prop estic.
I així a tot el país situació de confrontació
i qui parla d'indepèndencia és qui parla de solucions.

I tu? De quin equip de lliga ets? Jo, de cap.
A estimar aquelles coses a mi no m'han ensenyat
perquè el món dels sentiments és manipulable.
"Español del 2000, tu primero", n'és exemple.

No em pregunten d'on sóc, no tinc cap sentiment de pàtria,
però sí de lluita d'un nascut a l’Espanya opressora.
Sentiment solidari en la lluita per València.
Part de la resistència d'una cultura atacada.

Les coses que em commouen són els voluntaris
de les brigades; Llatinoamèrica, els revolucionaris
comunistes combatint contra un món injust;
les nacions oprimides per culpa dels invasors;

les petites victòries; les cançons dels cantautors;
el poble unit per a fer caure els traïdors;
ma mare contant-me històries dels treballadors
i el meu avi plorant mentre recorda temps pitjors.

Adrià:

Les places criden gràcies. Quasi estiu fora les cases:
Recorren els carrer milers de gent que ballen danses.
Xiquets, majors i professors. Trobades de colors.
Mentre en quede un de tots encara ens queden esperances.

Gràcies als que lluitaren abans per nosaltres
Per establir les bases d'un futur que ens ha de vindre.
Gràcies als anònims que la fan servir.
Gràcies al jovent que em dóna forces per seguir.

So de guitarres a un fons groc amb quatre barres és:
l'eina de lluita d'un poble que s'obre i aguanta ben fort com un roure.
A ells els pot coure però som incorruptibles.
Sabem on anem, tenim un futur a escriure.

Els últims a riure serem davant de la burla absurda
que una cúpula ens va condemnar a suportar.
Però estem farts d'aguantar i a poc a poc anem guanyant
en els detalls, com que els xavals plenen els concerts d'Obrint Pas.

Teixit social i cultural: treballen pel que altres no fan,
sempre esquivant amb dignitat els cops que donen els de dalt,
assegurant als seus veïnats que el món encara pot canviar
si primer canviem aquell que en l'espill ens surt davant.

Sumant coneixements per parlar bé i perfeccionar
el nexe que ens uneix veure com creix al teu costat
la quantitat de gent que decideix alçar les mans
i junts i juntes comprometre'ns pel valencià.

Tornada:

I al poble viu se'l veu lluitar.
Se'l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.

Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre'l callat
i el poble continua endavant.


Robert:

Valencià apitxat, del de castellanismes,
mecanismes com la diglòssia han funcionat.
A la ciutat serà més difícil d'escoltar.
Ací els propis parlants, ens sentim com a exiliats.

Adrià:

Sense educació: no hi ha llengües,
sense conversar: no hi ha llengües, així sols són febles.
Sense la unitat no hi ha llengües.
Defensem la nostra parla i oblidem les diferències.

Fran:

Se'ns mengen de fora si no estem junts, no és just
que amb tants anys d'història els de fora ara ens poden.
Va sobreviure a Franco i a Felip V, digui'm,
per què perdre el temps en discussions que ara no importen.

Àngel:

La transició ens va separar, potser estan equivocats
Però no s'ha d'oblidar que continuem sent germans.
Hi ha un enemic comú i ben gran que cal enderrocar.
I gran part d'ell s'allotja a la nostra mentalitat

Robert:

I és una llengua, que em fa gaudir de motivació
i és que és la llengua, per la qual lluite en cada cançó
perquè mai desaparega i mai deixem de gaudir
perquè mai siga oblidada, no ho podem consentir.

I dis-me tu si veus, llibertat d'expressió als nostres carrers
si veus respecte per qui defensa la llengua que emprem,
si et taxen de: guarro, catalufo i no sé (de) que més.
Mitjans de comunicació ens manipulen la mar de bé.

Hi ha molta mà llarga, resistim al carrer,
defensem la parla, fins que ja no pugam més,
a mi m'han ensenyat que lluitem pel que volem,
combatre per un ideal i per la teua gent.

Respira i mira al teu voltant que no estàs sol,
l'escena creix, la llengua resisteix a tots els colps,
gràcies a tots que varen ser pioners de la cançó,
gràcies a aquells que lluitaren per un futur millor.

Tornada:

I al poble viu se'l veu lluitar.
Se'l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.

Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre'l callat
i el poble continua endavant. (x2)

divendres, 22 de novembre de 2013

LAX’N’BUSTO - T'estimo molt

LAX’N’BUSTO - ”T'estimo molt”


VALORACIÓ PERSONAL I TEMA DE LA CANÇÓ

El tema d’aquesta cançó és d’un enamorat que li vol dir tot es que sent per ella, que no es poc. M’agrada molt la cançó, mai, havia donat una oportunitat a la música en català sempre pensava “bua” música en català/valencià “no val per a res”, però m’he equivocat, fins que un dia tenia que trobar una cançó en català/valencià i me vaig donar conter de que la música en català/valencià es molt divertida i ara mateix es una de les meues cançons favorites. Anime a la gent a demés de escoltar cançons en angles, francès, espanyol... que li donen una oportunitat a la música en català/valencià.


INFORMACIÓ SOBRE EL GRUP

Lax'n'Busto és un grup musical de pop-rock en català que es formà l'any 1986 al Vendrell. El cantant és Salva Racero des del 2006. Fins a aquella data el cantant (i guitarrista) era Pemi Fortuny Soler els altres Componentes del grup son Jaume Piñol Mercader( bateria i cors, El Vendrell, 20 de juliol del 1971), Jesús Rovira Costas (baix i cors, El Vendrell, 24 de maig del 1968), Cristian G. Montenegro (guitarra, Vilafranca del Penedès, 15 d'octubre del 1970) i Eduard Font (teclista, Torroella de Montgrí, 11 de novembre del 1975.Abans havia estat amb Sopa de Cabra i Glaucs).
Salvador Racero Alberch (Manresa, 8 d'agost de 1976) és el cantant de Lax'n'busto, des de 2006. Va començar a cantar i tocar la guitarra als 12 anys. Abans també era actor, però ho va deixar, i ara ja ha tornat a pujar a l'escenari. El seu primer disc gravat amb Lax'n'Busto, va ser a Califòrnia amb Sylvia Massy.

Discografia:

1989: Vas de punt? ... o què!                                               2010: Simfònic
1991: Lax'n'Busto                                                                2013: Tot és més senzill
1993: Qui ets tu ?                                                                 2009: LAX'N'BUSTO a l'Apolo
1995: La caixa que puja i baixa 2008: Objectiu: La Lluna
1996: A l'Auditori
1998: Sí
2000: Llença't
2003: Morfina
2004: Amb tu en directe
2007: Relax



LLETRA DE LA CANÇÓ I VIDEO

De colors són els meus somnis
tot i que ja m'he llevat
i la son no ve a veure'm
quan la Lluna s'ha aixecat
salto i salto sobre els nuvols
sembla que pugui volar
el meu cor fa pampallugues
i no deixa de ballar

Quan posem els peus enlaire
quan posem el cap per avall
quan et crido a la muntanya
i l'eco em va contestan
quan et faig amb margarides
la polsera de colors
vull mirar-te als ulls i dir-te
que el que sento és això

T'estimo molt, jo a tu t'estimo molt
si estas amb mi desapereix tot el que és trist
un dia gris el pintes de colors
fins a la Lluna i tornar t'estimo jo

Els meus ulls són com bombetes
els meus llavis riuen fort
no puc amagar el que sento
quan em mires tan d'aprop
ara ja no se que em passa
el cos m'esta tremolant
el meu cor fa pampallugues
i no deixa de ballar

Quan s'uneixen els colors
per fer l'arc de sant martí
quan escrius amb el teu dit
el meu nom en el mirall
li dono canya a la radio
i escolto aquesta canço
vull mirar-te als ulls i dir-te
que el que sento és això

T'estimo molt, jo a tu t'etimo molt
si estas amb mi desapereix tot el que és trist
un dia gris el pintes de colors
fins a la Lluna i tornar t'estimo jo

Maite Zaitut, Maite Maite Zaitut
si estas amb mi desapereix tot el que és trist
un dia gris el pintes de colors
fins a la Lluna i tornar t'estimo jo

T'estimo molt, jo a tu t'etimo molt
si estas amb mi desapereix tot el que és trist
un dia gris el pintes de colors
fins a la Lluna i tornar t'estimo jo
fins a la Lluna i tornar t'estimo jo
fins a la Lluna i tornar t'estimo jo

Maite Zaitut



FONT D’INFORMACIÓ: Viquipèdia i altres pàgines


                                                                                             Valentín Kostadinov i Natalia Fletcher 

dilluns, 18 de novembre de 2013

LLUÍS LLACH - L'estaca


LUIS LLACH - L'estaca



Lletra:
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal 
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats? 

Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! 



Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 

Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 

Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, 

i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran. 
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant, 
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant: 


Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 

Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, 

segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal. 
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar 
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar. 


Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.


Informació sobre Lluis Llach


El 7 de maig de 1948 naix Lluis Llach a Girona. El seu pare és metge, fill de terratinents i la seua mare és una mestra (havia rebut una educació burgesa). Als 15 anys comença a Barcelona els seus estudis d’enginyeria i dos anys després, es matricula a la Facultat d’Econòmiques.
En 1967 entra en contacte amb el grup intel·lectual d’ “Els Setze Jutges”, desprès es denominaria “Nova Cançó”. El 22 de març de 1967 a Terrassa canta per primera vegada, el seu primer concert.
En 1969 publica el primer disc on es troba la cançó “L’estaca” que  esdevé himne de totes les reivindicacions als Països Catalans. En 1970 debuta a Madrid en un concert, l'opressió franquista li prohibirà que cante per un període de 4 anys. Motiu: “revolucionar  al públic amb la mirada”, també per defendre el català. Lluis s’exilia a Paris. comença a cantar en diferents països: França, Suïssa, Alemanya..
En 1974 torna a Espanya i, és en 1975 quan presenta el disc "Viatge a Ítaca", el més venut amb 150.000 exemplars. En un dels seus recitals és detingut per la policia i torna a exiliar-se, ja que torna a ser un cantant prohibit a Espanya.
Després de la mort de Franco, torna de nou a Espanya en 1976, iniciant una nova etapa.
Des d'aquest moment prossegueix la seua carrera musical amb molts reconeixements i èxits de la mateixa
Treballs més importants:  Els èxits de Lluis Llach (1969) ( inclou l’estaca, a cara o creu...),  Ara i aquí (1970), Com un arbre nu (1972), I si canto tris (1974), Viatge a Ítaca (1975), Campanades a morts (1977), I amb el somriure, la revolta (1982), etc....

La cançó

L'estaca va ser composta en plena dictadura del general Franco, és una cridada a la llibertat i a la lluita per alliberar-se de la dictadura. Ha sigut traduïda en molts idiomes, i s'ha convertit en un símbol de la lluita per la llibertat.
A la cançó s'indica que l'única forma d'alliberar-se de la dictadura és amb l'acció conjunta; la lluita és dura però no cal parar.

Hi hem elegit aquesta cançó no sols perquè ens haja agradat sinó pel que simbolitza, la lluita contra el franquisme d’un poble que ha estat molts anys oprimit i que vol fer tot el que siga possible per canviar-ho. A mes a mes l'hem triada pel ritme i la tonalitat distinta del que en estem acostumats.

Bibliografía 
Wikipedia y la pàgina oficial de Lluis Llach.

ADRIÁN GARCÍA I PABLO RIUS 1ºBACH H









dijous, 14 de novembre de 2013

RAPSODES - Coses de la vida


RAPSODES: coses de la vida
Rapsodes és una jove formació, que ara per a ara, representa la proposta més seriosa del hip-hop interpretat en valencià. Rapsodes començaren a enllaçar ritmes i rimes a la comarca del Camp de Túria a finals de l’any 2005. En només tres anys han aconseguit un repertori de qualitat per al directe, i un magnífic primer treball discogràfic “Contes per Versos”, produït per Marc Martínez, i editat per Més de Mil Records.


La formació de Rapsodes està integrada per Andreu Laguarda aka Menjatallarins (Sintes, Samples, i Veus), Ivàn Almero aka Kapoll (Veus), Mireia Vives (Veus) i David de Matias aka Dr. Nitrofoska (DJ).

Els temes de Rapsodes combinen ritmes electrònics d’avantguarda amb altres més jazzie o folk i on lletres divertides, humanes i íntimes, es mesclen amb textos més reivindicatius i de realitat social. La mescla de tot açò és el que els Rapsodes anomenen: Electro Hip-Hop Orgànic.
La presentació oficial de Rapsodes es va produir el passat 24 de març del 2007 al "Tots per l’aire Festival", havent fet anteriorment xicotetes aparicions en directe a alguns concerts de Bakanal (amb qui comparteixen membres). Des de la presentació del grup fins ara han passat pels escenaris d’innumerables pobles del País Valencià, i d'altres a Catalunya, Madrid i França.
En quant a premis, Rapsodes han guanyat el concurs del Amplifica't 2009, han estat guardonats amb el primer premi al Circuit de la Música en Valencià 2008, el premi a millor maqueta als premis Ovidi Montllor 2007 a la música en valencià, així com el premi especial del públic a millor videoclip al festival de cinema en valecià Inquiet 2007 amb “Rap a dit”.




LLETRA
 Busque la clau per no encetar aquest viatge sol
 una drecera que em permeta arribar al teu cor
 un manual sobre les corbes de la vida
 una senyal "x" començar a caminar
 Sóc el ronroneig del gat entre les teues cames
 l'amiga que sempre t'escolta amb ganes
 sóc orxata en estiu una foguera en hivern
 refugi perfecte on tots cabem
 Sóc el regust tan bo del caldo de ta mare,
 eixe que feia tant de temps que no provaves, és massa
 sóc la persona que en un lloc estrany fa que et sentes com a casa
 Soy el golpe a traición y soy la caricia
 soy las cosas que te cansan y las que te vician
 soy el tiempo que aprovechas y el que desperdicias
 yo soy estas son las cosas de la vida
 Busque la clau per no encetar aquest viatge sol
 una drecera que em permeta arribar al teu cor
 un manual sobre les corbes de la vida
 una senyal "x" començar a caminar
 Sóc la putada de ta vida
 La quarta ralla del xandall barat que pensaves que era Adidas
 El poder de la majoria
 La rojor escandalosa dels teus ulls quan fumes maria
 Sóc eixa paraula, que sempre se trava
 Rovell corrosiu en edificis de Calatrava
 El pessic que et pilla el dit i es convertix en fava
 la tos que mai s'acaba d'eixa última calada
 Soy el golpe a traición y soy la caricia
 soy las cosas que te cansan y las que te vician
 soy el tiempo que aprovechas y el que desperdicias
 yo soy estas son las cosas de la vida
 Busque la clau per no encetar aquest viatge sol
 una drecera que em permeta arribar al teu cor
 un manual sobre les corbes de la vida
 una senyal "x" començar a caminar
 Sóc el millor motiu pel qual fas les paus
 l'última butxaca on trobes les claus
 si vols fumar tracta'm bé, estic arrugada i sóc el teu últim paper
 sóc la pel·lícula de la que mai et canses
 la sensació del primer dia de vacances
 eixa cançó que et dona tants bons records, que et fa pensar que tot és de colors
 Soy el golpe a traición y soy la caricia
 soy las cosas que te cansan y las que te vician
 soy el tiempo que aprovechas y el que desperdicias
 yo soy estas son las cosas de la vida
 Busque la clau per no encetar aquest viatge sol
 una drecera que em permeta arribar al teu cor
 un manual sobre les corbes de la vida
 una senyal "x" començar a caminar
 Sóc eixe madero que no es talla pa' mirar-te mal
 Que et va dir que estaves a cero en el banc
 Sóc la cambrera guapa que et diu que no queda rom
 Eixe bakala xungo que sempre es posa tontorron
 Sóc eixa fam que fa mal quan tens buit l'armari
 La merda amb la que nades al Mediterrani
 Sóc un desastre, un padrastre que no es cura i cou
 Un contacontes de les notícies de Canal 9.
 Sóc una llarga espera en la cua de l'atur, pa' fer unes gestions que duren 5 minuts
 Sóc eixe que tropessa i et xafa sense voler
 La mala notícia que te talla el rollo joder!
 Sóc la tronà que et fot el viatge, el fill de puta del jefe que no et dóna vacances
 Sóc l'amarga sensació de quan sona el despertador
 Eixa puta ressaca de quan donen garrafó
 Sóc el desamor a dones el que et va deixar fet pols
 Aquell calentó que et deixa en dolor d'ous
 Eixe dia, que mai vols que arribe
 Sóc ta mare fent draps la camiseta que volies
 Sóc el mal alè del teu millor amic
 Tots els dies pelusilla estic al teu melic
 En fi com ja dic la putada de ta vida
 Sóc pitjor que la ceba en la truita de creïlla
 La vida se acorta cada minuto, por eso disfruto disfruta conmigo
 si hace frio sere tu abrigo si tienes calor yo sere la brisa
 disfruto el paisaje sin pausa sin prisa disfruto del llanto y de la sonrisa

OPINIÓ


 Hem escollit aquest grup per el seu estil que es el rap. El rap es un estil de música que ens agrada molt perquè moltes cançons que fan aquests cantants parlen sobre temes que interessen als adolescents, que la lletra és molt directa i no es tallen gens en el que diuen.


Aquest grup el coneixíem gracies a el documental música en valecià. La raó per la que hem escollit rapsodes és perquè es un grup que canta rap i expressen el que pensen de la forma que a nosaltres ens agrada i no tenen por a dir res i aquesta es la raó per la qual no em triat un altre grup o cantant.


A pesar de que hem escollit esta cançó la veritat és que no antenguem molt be cual es el seu tema però el ritme i els efectes ens han agradat.     


Sergio Núñez
Ali bouchih

dimecres, 13 de novembre de 2013

MUGROMAN - Com quan érem veu i so.



Videoclip Mugroman Cançó Com Quan érem Veu i So amb Salva de Lax'n'busto.

Va ser escrita per a un altre moment però l'actual situació de la RTVV fa que siga ben actual!!!

<El periodista i cantant de Mugromanva fer les pràctiques a la seu deRTVV a Alacant. Des d’aleshores el seu sentiment cap a eixa casa ha estat sempre present. Tant és així que a l’últim disc de Mugroman “Sol d’hivern” el grup de Xixona ha dedicat una cançó als afectats per l’ERO a RTVV, vora mil trebaladors de la cadena pública que ara el TSJCV ha fallat a favor de la readmisió.

La cançó anomenada “Com quan érem veu i so” és un homenatge a totes i tots els treballadors acomiadats els quals molts d’ells aparèixen al videoclip, com és el cas d’Amàliga Garrigós. El videoclip ha estat gravat als estudis de la Universitat de València (TAU), i compta amb la col·laboració del cantant de La’n'Busto, Salva Racero.

En declaracions a Mil de nou Javi Ivànyezafirma que ‘Com quan érem veu i so’ és una cançó trista perquè narra el moment en que els treballadors d’RTVV afectats per l’ERO van rebre la notificació via mail, un moment dur per a quasi mil dos-centes famílies i sobretot, l’inici del final d’una televisió que va començar com la finestra a la nostra terra, cultura i tradicions, i que va acabar com a eina política del govern valencià.

Però també és un crit d’esperança i optimisme. Cal recordar que la radio-televisió valenciana no és dels polítics, és del poble, i és necessària per a mantenir la nostra cultura viva. Per això s’ha de lluitar per mantenir-la lliure, plural, de qualitat i en valencià, per a que torne a nosaltres. “La veritat mai mor”, naixerem del dol per crear, contant batalles “com quan érem veu i so”.

Vos deixem amb el videoclip i des de la Tres deu donem ànims als treballadors de RTVV i als lectors per no acceptar el tancament de la nostra televisió.>

diumenge, 10 de novembre de 2013

OBRINT PAS - Viure



LLETRA

Ara que estic trist
intente recordar
per les carreteres
de la meua soletat.
I em torna aquell olor
de pólvora cremat
i el roig de les fogeres
de les nits de Sant Joan!
La festa als carrers
la pluja d´estels
el 25 d´abril
amb un nus els sentiments.
L´esperança als ulls
les banderes al vent
i les ganes de viure
de la meua gent!

Lluitar, crear,
construir poder popular!
Lluitar, crear,
contruir!(x2)

Ara que he tornat
refaig els caminars
pels carrers i les places
del lloc on em vaig criar.
I em torna a despertar
aquell vell campanar
i el soroll de les traques,
muixerangues i gegants.
Les velles cançons,
les noves emocions
el 25 d´abril
construint les il·lucions!
La vida dind les punys
la lluita dins la pell
i les ganes de viure
de la meua gent.

Lluitar, crear,
construir poder popular!
Lluitar, crear,
contruir!(x2)

Lluitar, crear,
construir poder popular!
Lluitar, crear,
contruir!(x4)


Iinformació del grup

Obrint Pas es un grup de música procedent del pais Valencia. la seua música es una mezcla de hardcore punk, ska i rock con melodíes i instruments tradicionals entre els que trobem la dolçaina. Les seues lletres tracten temes diversos, aunque tenen protagonisme la denuncia social, la solidaritat entre els pobles i la defensa de l'identitat cultural i lingüística del valencià. També tracten temes antifascistes i antirracistes.

COMPONENTS

Xavi Sarrià (guitarra i veu)
Albert Benavent (trompeta)
Jaume Guerra (baix)
Robert Fernández (guitarra)
Miquel Ramos (veu i teclat)
Marcos Úbeda (trombó)
Ximo Tomas -Maki- (batería)
Miquel Gironés (veu, percusió, dolçaina y gralla)


SIGNIFICAT


La cançó ens recorda que tenim que continuar lluitant per el nostre país i la nostra llengua, per aixó diu lo del 25 d'Abril que fou quan els españols ens guanyaren a la batalla d'Almansa.

Luis Dolz i Miguel Rangel 1ºbatx H

dimarts, 5 de novembre de 2013

VERDCEL - Treballaré el teu cos.


VerdCel són un grup d’Alcoi que mesclen cançó d’autor, rock, folk i pop. Està format per Alfons Om (Veu, guitarra, lletres i composició), Daniel Olmo Boronat (il·lustració, disseny i videoprojeccions), Ramon Vagué (Baix elèctric), Raül Lorenzo (Bateria i percussions) i Pau Romero (guitarres, mandolina i veu). Han rebut nombrosos premis i distincions i han actuat arreu de l’Estat Espanyol i també a Europa.

Van ser notícia l’any 2005 després que el programa Pobleshow de Canal 9, que pretenia mostrar artistes de les principals ciutats valencianes, triara Alcoi i VerdCel, però, en adonar-se que cantaven en valencià, va voler vetar-los, segons van assenyalar ells mateixos. Més tard, Pau Alabajos se solidaritzà amb ells i no va voler participar en el programa dedicat a Torrent, el seu poble.

La discografia de VerCel inclou els treballs:

Bagatge d'una fusió (2002) primera maqueta, de factura casolana.

On està el lloc? (2004), el primer disc oficial, autoeditat, amb sis cançons.

Pais Viatge (2006). Premi Ovidi al Millor Disc de Cançó i Premi Enderrock al Millor Disseny. Es tracta d’un llibre-disc conceptual: mescla de música, poesia, imatge i còmic en defensa del paisatge i del territori. Fou reeditat al 2007 amb tres cançons més, un DVD amb un concert i extres.

Sàmara (2008) és un altre llibre-disc, que narra la història del segle XX a través de la vida d'una dona alcoiana.

Els dies del Saurí (2012) és el seu darrer treball. És un CD i també inclou un còmic. “El còmic ens presenta un personatge que veu com la seua situació laboral es va deteriorant fins a perdre la feina. Es parla de les relacions interpersonals, del rerefons humà que hi ha darrere de cada acomiadament i de les reaccions que tenim en moments de crisi. Viurem en primera persona la humil lluita sindical i judicial que manté el nostre protagonista qüestionant el sistema que ens regeix. Una situació que fa sentir al protagonista que la seua vida es lliura pendent avall, sense fre. Es tracta de seguir-lo de prop i d’acompanyar-lo en el camí de poder agafar, almenys, una alenada d’aire fresc malgrat l’ofegament a que és sotmès.”

Font: Viquipèdia

Pàgina web de VerCel

La cançó que he triat, Treballaré el teu cos, és una versió de la cançó de Raimon del mateix nom, amb la qual VerdCel va participar en el disc col·lectiu “Gràcies Raimon, Al Vent, 50 anys.”, que commemora els 50 anys de la cançó Al Vent.



 

He triat aquesta cançó perquè és de Raimon, un cantant a qui admire, que ha fet molt per la música en valencià i que mereix tots els homenatges. A més a més, pense que la versió dels VerCel la millora l'original, modernitzant-la (i no podem oblidar que la de Raimon és de 1965!). També m’agrada la lletra, ja que la metàfora d’estimar un cos com qui treballa la terra demostra també una estima gran per l’ofici de l’agricultura i per la terra, la nostra terra, tan maltractada. M’agrada, a més, que el fruit de l’amor siguen les mateixes persones que s’estimen i també trobe encertada la manera que té de mostrar el treball que suposa estimar, perquè per a estimar bé cal amor, però també treball, fet de diàleg i de realisme.


Lletra de Treballaré el teu cos

Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.

I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.

I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.

En l'únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-
l'únic camí cert,
el camí de l'amor,
el difícil camí d'amor
on som junts tu i jo.

Treballaré el teu cos...

Font de la lletra: Viasona


Ací podeu trobar les lletres del disc Gràcies, Raimon, Al Vent, 50 anys.

I ací la cançó, tal com la cantava Raimon: