dijous, 31 de maig del 2018

XAVI SARRIÀ - Ànimes navegables.

SOBRE L'AUTOR I GRUP

Xavi Sarrià va nàixer a Barcelona l’any 1977. Després de la mort de la seua mare es va traslladar a viure a València d’on és originària la família del seu pare. Amb només setze anys, va fundar amb els amics de classe de l’IES Benlliure Josep Pitarch i Carles Garcia, el grup que marcaria la seua vida: Obrint Pas. Xavi Sarrià va estudiar Filologia Catalana a Universitat de València on coincideix a classe amb Feliu Ventura, Josep Nadal i molts altres joves amb qui compartiria militàncies polítiques, culturals i socials.

Mentrestant, Obrint Pas participa en la batalla per recuperar la música en la llengua pròpia al País Valencià. Varen fer un boicot fent un concert davant de 10.000 persones al pàrquing del Campus Tarongers de València després que l’Ajuntament de la ciutat negara els permisos a ACPV per organitzar el concert a la Plaça de Bous.

El grup va viatjar amb altres artistes arreu del món, viatja Grècia amb Feliu Ventura i la Comunitat Eko per donar suport a les persones refugiades. Una experiència reflectida al documental Més enllà dels camps (Propaganda pel fet i Comunitat Eko, 2017). Aquell mateix any el festival internacional SUNS Europe celebrat a Udine li concedeix el Premi Literatura a la trajectòria artística com a narrador i autor de cançons.

Història de l'album


Hi ha 13 cançons amb les quals l'artista continua "combatent fantasmes" des d'una mirada més personal que en l'etapa al capdavant d'Obrint Pas. Aquest treball discogràfic és com una continuació d'altres discos però també de la seua novel·la ('Totes les cançons parlen de tu'). Com a exemple posa la cançó que obre el disc, 'Amb l'esperança entre les dents', que parla "dels problemes dels adolescents i de com hem tirat endavant a la vida plantant cara amb l'esperança com a arma".

OPINIÓ PERSONAL

Com introducció de la cançó tenim uns versos de Pere Quart a les seues "Corrandes d'exili". Pere Quart va ser un exiliat per estar políticament amb el bàndol republicà en la Guerra Civil. A més va convertir-se en cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes. El poema d'aquest fragment narra el que van patir els republicans quan hagueren d'exiliar-se després de la derrota en la Guerra Civil (tema molt relacionat amb l'autor).

Aquesta cançó és molt trista. La manera que té Xavi Sarrià d'expressar tots els patiments de tota una societat fa que tingues els pèls de punta des del primer minut. El final és desferrador. La cançó me la va recomanar una de les meues millores amigues, i des que la vaig escoltar per primera vegada, no la pare de repetir, és massa bona.




LLETRA



"Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.


Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré."


Vam escapar amb la nit a les butxaques
paisatges ocres el primer sol a les cares
fugint de casa amb les mirades foradades
tractant de refugiar-nos més enllà de les muntanyes 


Vam trobar un lloc on protegir les esperances
llavis tallats les paraules cansades
les flames baixes cremaven els nostres marges
penjaven les promeses entre les branques trencades 


Vam batallar per començar a sentir-nos lliures
cada vegada que ens tornava un cru somriure
cosint ferides sota les robes humides
rosegant un tros de pa i unes olives partides 


Vam tancar els ulls sota el cel cobert d'estreles
el vent gelat eixugava llàgrimes velles
un bosc callat el cel immens negre i morat
i el teu foc que escalfava el meu cor esgotat
Vam somiar amb la lluna cavant riberes
als pits oberts de les nostres vides enceses
guiant la fúria que ens brollava imparable
i feia dels nostres cossos ànimes navegables 


Vam despertar bruts i amagats enmig de l'alba
m'acariciaves els cabells molls de rosada
i mig adormida em repeties en veu baixa
el meu cor és ta casa, el meu cor és ta casa 


Vam trobar el mar pels camins que eviten pobles
bancals de pedres que baixen des de les llomes
sendes trencades quatre pins entre les roques
una platja daurada on vam soterrar les hores 


Vam caminar amb el fred tallant les galtes
una llum pàl·lida ens seguia a totes bandes
penya-segats mossegats per les ventades 
la sal enramada a les àncores llunyanes 


Vam desitjar capgirar el cel sobre les aigües
construir un món sense fronteres ni gàbies
trencar cadenes ser nosaltres les cisalles
alliberar les penes amb crits com punyalades 


Vam caure morts com el sol de la vesprada
arrecerats en una cova foradada
una foguera una frase esculpida
hui és el primer dia de la nostra vida


SOFÍA WILLIAMS 1ER BATX-A

dijous, 17 de maig del 2018

LÁGRIMAS DE SANGRE - "Aire Pur"

Lágrimas de Sangre (LDS) és una banda de rap combatiu formada al Masnou i Barcelona al 2006. Actualment, el grup està format per Neidos, Still ill, Microbio, Acid Lemon (productor i arreglista) i Ramón Anglada.

He elegit aquest grup musical perque m'agraden molt les seues cançons, tant per la lletra com pel ritme que tenen.Les seues cançons tenen un significat rebel, i he escollit aquesta canço perquè esta escrita a varies llengües d'Espanya.

VÍDEO:

               

                                                      LLETRA:

Si vols sentir-la plena aquesta vida que ara estimes 
i les lleis que t'envolten no les trobes còmodes 
La policia interna que et goberna haurà d'aprendre 
millor deixar-se entendre, cuidat, ja ho veuràs!
Toca obrir-se, com la primavera pot obrir la flor,
al seu ritme, defugint la por
l’ostracisme és el signe d’un estigma,
pel sisme destructiu quan el refugi es veu com el nou niu insígnia.
Però una ment amb cicatrius, dins un cos normatiu
vol que ploris, que valoris si et sents fort i encara ets viu
La merda que hi ha fora no et deixa escoltar-te dintre
I l’esperit d’infant sensible no té fam ni es sent pas lliure.
A un cor fort l’almoina de l'amo l’amoïna,
ja no vol més molles vol trencar les estovalles
i sentir de nou com brollen pessigolles
a cada glop que baixa a poc a poc de cop i et remou les entranyes.
I jo sóc qui vull ser?, els anuncis són com bombes,
se t’enfonsa el cos i et cou i de la guerra neixen traumes,
però a través d’esquerdes podrem fer, espais comuns afins,
d’autoconstrucció massiva d’esperances.
Ja arriba la vida que somies,
que en sortir del tedi els únics límits siguin propis i assumibles,
la cultura et lliga,
només amb pau al cau, quan et plau, rau la clau per fer la lluita plausible.
No t'equivoquis, he vist repetit mil cops el teu soliloqui.
No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil.
I així fins que el cap t'exploti, necessito aire.
Som ànimes ingràvides, càlides i emotives,
recloïdes en presons de repressió, freda i cognitiva,
niu d'estigmes, viu d'estimes i allibera la pressió
que imposa el món de la foscor, amiga, si vols ser lliure.
La mirada sobreviurà digne amb el seu prisma,
travessant una finestra fixada en l'entorn feréstec,
que deprecia tota vida premia el verí,
de la deriva destructiva i al poeta defenestra.
Aquí fem patir al metge tot per fer paté del fetge,
tens un cotxe i un rellotge però vols viure pressa,
i ho vius amb el silenci de qui sap que s'equivoca,
i s'equipara amb altres, que tampoc obren la boca.
Un cap dur com un roca, un mar de prejudicis
dins del pit des de l'inici d'una vida que s’esgota,
i com fer front a tal derrota? si quan te’n dones compte
dus errors en el sarró i el cronòmetre corre en contra,
contra un cor que es vol corrompre, un món que ho facilita,
no hi ha lloc pel plora mica si l'amic ja no t'escolta,
la veritat no es diu a mitges, es diu com una bomba,
és com un mort arrepentit un esperit que sempre torna,
i vola per sobre teu mentre el ventre el tempta amb merdes,
excuses i caretes, vivències sense reptes,
més dies en silenci, i emocions reprimides,
vull polir-me com un nen, si, però van passant els dies.
Però van passant i no t'equivoquis,
he vist repetit mil cops el teu soliloqui.
No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil.
I així fins que el cap t'exploti,
necessito aire pur, no em falta temps,
em falta aire per respirar en aquest ball.
I encara que això et sobti.
Normala da kareta jantzita ibili beharra,
denok dauzkeu mamu ta beldurrak barra-barra.
Nik iparra bi gitarra ta mikro batekin aurkitzet,
gutako bakoitzak dauke bere izarra.
Polizi ta militarrak, gure burun dabiltzanak,
akatu gabeko ikarak adorea gelditzen.
Ezetzak agintzen, baietzak amiltzen,
artaldetik at ez geatzeko martingalak.
Inor ez da normala, baño danak hala nahi,
modelo izan nahien gaztek uzteie jateai.
Gezurra aplikatzen diou errealitateai, ai!
Desikasten hasi hai. Ta ni rebai, sinistu ezin pelikula,
ezin aske sentitu preso gaudela dakigula.
Batu partidura! Hartu partitura!
Joggo bonito treballant amb la paraula.
Estetikan diktadura estetikatik hautsi,
estetatik idatziz eztet bestetik ikasi.
Wanna be free, yeah! Wanna be free!
Disney eta Hollywood akatzetik hasi.
Selektak, MCk, graffiterok, dantzarik,
danak antza dik, gure janak gantza dik ta gatza nik.
No creemos en un mundo hecho en croma,
no más Lágrimas de Sangre en ojos con Glaukoma.
Però van passant i no t'equivoquis,
he vist repetit mil cops el teu soliloqui.
No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil.
I així fins que el cap t'exploti,
necessito aire pur, no em falta temps,
em falta aire per respirar en aquest ball.
I encara que això et sobti,
necessito aire pur, no em falta temps,
em falta aire quan estic ballant amb tu.
I aixi fins que el verd broti i tirem d'amor propi,
no t'equivoquis, he vist repetit mil cops el teu soliloqui.
No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil.
I així fins que el cap t'exploti, necessito aire

Carla Tr. (Bat. Artístic)

dimecres, 16 de maig del 2018

XAVI SARRIÀ - ''Amb l'esperança entre les dents''

FITXA TÈCNICA

Any: 2017.
Àlbum: Amb l’esperança entre les dents.
Producció: 
Xavi Sarrià: veu i guitarra. 
Clàudia Key Day: veus.
Diego Barberà: baix. 
Salva Bolufer 'Bolu': bateria.
Héctor Tirado: guitarra.
Joan Marc Pérez: teclat.
Genís Trani: programació.
Pablo Sánchez: veus.




SOBRE L'AUTOR

Xavi Sarrià va nàixer a Barcelona l'any 1977, però es va traslladar a València –terra natal de la família del seu pare- a la mort de la seua mare. A la seua primerenca adolescència va fundar el seu primer grup de música i presenta a la ràdio valenciana un dels primers programes de rock en català al País Valencià. A 1993, amb setze anys funda el famós grup ‘’Obrint Pas’’. Les seues primeres maquetes van ser Obrint Pas i Recuperant el Somni.
Xavi Sarrià ha fet una gran llavor juntament amb altres autors i grups per defensar la llegua catalana, que ha estat històricament discriminada fins fa poc de temps, y a més també va criticar l’hegemonia globalitzada del neoliberalisme. L'any 2016 viatja a Kurdistan per a enregistrar l’ofensiva de l’estat turc contra la població turca en format de documental y en 2017 viatjà a Grècia per donar suport a les persones refugiades. Aquell mateix any li van concedir el Premi Literatura a la trajectòria artística com a narrador i autor de cançons.



OPINIÓ PERSONAL 

Aquesta cançó es molt especial per a mi perquè va ser la primera que em va a endinsar al món de la música catalana. Me transmet molts records i també molta força. Crec que Xavi Sarrià té molta cura en la seua lírica, que esdevé tenacitat i tendresa al mateix temps. Altra menció especial es la seua cançó anomenada Renaixem, que transporta la veu del poble, una característica de la música reivindicativa. Són ambdues cançons amb ritmes diferents però que consoliden la idea del poble unit i lluitador i fan un crit a la nostàlgia dels carrers de València.


LLETRA

                                                                            Som el sol que despertava                                                                                 
al pati d’aquella escola
samarretes esguerrades
tiradors a les butxaques
érem innocents i dèbils
però ja no tan ingenus
tu pintaves estelades
jo et besava d’amagades  

Som la fúria que arrasava
amb la nostra adolescència
unes festes populars
altaveus al descampat
batallant entre mil cossos 
com feres ingovernables
tu em cantaves a l’orella
jo et desitjava sencera

Som l’amor que construíem
entre llargues assemblees
un casal destartalat 
un pòster d’encaputxats
vèncer la nostra feblesa
desafiant la prudència
tu assenyalaves tempestes
jo desplegava les veles.

Som la lluna que assaltàvem
a les nostres matinades
amagats a les teulades
de la nostra vida en flames
estimant-nos a glopades
de poemes i cerveses
tu recitaves Kortatu
jo el Llibre de Meravelles 
Som la llavor
que creix
sota els estels
la terra humida
les arrels
el vent la pluja
i la memòria
que perdura

Som la gent
que no es rendeix
fràgils humils
supervivents
tota una vida
a la deriva
amb l’esperança
entre les dents

Som les nits de cara al sostre
d’habitacions a les fosques
aïllats en blocs de pisos
entre frustracions i bronques
escrivint a les palpentes
missatges a les finestres
tu espantaves velles ombres
jo m’ocupava dels monstres

Som albades que encobrien
fugides improvisades
a adormir-nos a l’autobús
despertar només amb tu
una cala a la Marina
una lluna clandestina
tu encaraves les onades
jo nedava a la deriva

Som el buit de quan tornàvem
a les guerres quotidianes
jurant-nos que trencaríem
amb les gàbies on vivíem
currar de qualsevol cosa
ser nosaltres la revolta
tu devoraves mil vides
jo em llepava les ferides

Som els anys que compartírem
i els camins que ens separaren
retrobar-nos per sorpresa
als carrers de la infantesa
besar l’antiga alegria
riure fins que es fa de dia
tu em recordes com m’estimes
jo que junts som invencibles

Fonts:
*        https://www.xavisarria.cat/biografia/

Autora de l'entrada: 
Mary Watson. - 1ºBatx. A

diumenge, 6 de maig del 2018

ELS BONICOS - El blues del llauraor

Un blues de la terra amb Els Bonicos. 

En la seua pàgina de Facebook diuen que són un "grup independent de música rock-fusió sucronense". Quant al gènere, declaren tocar "rock fresquet" i del lloc d'origen, diuen que són "més de Sueca que de Fortaleny ". 


POETES ANÒNIMS - Res no m'espanta

El nostre orientador Joan Cantarero em passa informació sobre el grup de música en el qual toca el seu fill: Poetes Anònims. Açò és el que diuen d'ells mateixos:

"Poetes Anònims fem cançons amb un estil propi que beu del Pop català de Manel i Antònia Font, el rock de Mishima, el folk Dylanià i la cançó d'autor (o bandautor) de Sanjosex. Aquest estil pop-rock-folk ens dóna llibertat per a fer cançons que arriben a tot tipus de públic, i un tret característic dins del panorama actual de la música en valencià, on pocs grups comparteixen la nostra manera de fer música. Som una formació jove, nascuda a l'institut públic de Benimaclet Ferrer i Guàrdia, que ha anat progressant des d’una xicoteta formació inicial fins als 6 que som actualment, amb la incorporació de nous membres.

A més a més de tindre la base instrumental de guitarres, baix, veu i bateria, les nostres dues incorporacions més recents, Dani Lledó al trombó i Dani Guerrero al saxo, ens donen la riquesa melòdica d’una secció de vents. La nostra capacitat multinstrumentista i autodidacta i la nostra llarga formació musical ens dóna la possibilitat d’alternar l’ukelele, el teclat o el violí a les nostres actuacions. També el fet que tots els membres del grup participen a les veus dinamitza les cançons.

La curta trajectòria que portem no ens ha privat de tocar en molts llocs fora i dins de la ciutat de València, com la sala Black Note. Hem estat a Elx, Monòver o Quart de les Valls. Hem tocat amb músics importants del panorama musical actual com Aspencat, El Diluvi, Kaoba, Pellikana, Andreu Valor, Hugo Mas, Oliva Trencada, Bertomeu, Verd Cel, Mugroman, Rafa Xambó, Tardor i La Caixa de Gel, entre altres. També, aquest any, hem sigut finalistes del concurs Amplifica’t i del MusiQart gràcies a la maqueta que gravàrem aquest estiu a l’Ars Studios. Aquestes actuacions ens han reportat ja entrevistes a revistes com Sons de Xaloc, al programa de ràdio Tradisons o a ser entrevistats per la presentadora Amàlia Garrigós. Ens podeu escoltar al nostre bandcamp, a myspace o visitar el nostre canal de youtube. I podeu contactar amb nosaltres via gmail, facebook o twitter.

Poetes Anònims: Marc Gozalbo (bateria), Dani Guerrero (saxo), Enric Pérez (baix i violí), Dani Lledó (trombó), Francesc Cantarero (guitarra elèctrica i acústica) i Xavi Hernàndez (cantant, teclat, guitarra i ukelele)."


Ací us deixe "Dóna'm lluna" i "Res no m'espanta", de l'àlbum autoeditat amb el mateix nom l'any 2013.





Res no m'espanta


Diu que no sé cantar 
diu que no sé parlar 
que no sé quan callar. 

Diu que no sóc molt alt 
ni tampoc massa gran 
que sempre estic cansat. 

Diu que no sé besar 
diu que no sé estimar 
que la trobe a faltar. 

Diu que no sé menjar 
ni tan sols mastegar 
que tot ho faig fatal. 

Ell defensa que la vida és molt dura 
que jo no tinc qualitats 
i els somnis que em proposava 
no els aconseguiré mai. 

Jo li he dit que res no m'espanta 
res és fora del meu abast 
i que la vida és molt dura 
però estic acostumat. 

Diu que no sé cantar 
diu que no sé parlar 
que no sé quan callar. 

Diu que no sé plorar 
diu que no em sé expressar 
diu que no sé actuar. 

Diu que no tinc cap lloc 
on guarir el meu cos 
i visc en un malson. 

Diu que no puc dormir 
pensant en el teu llit 
diu que no sé patir. 

Ell defensa que la vida és molt curta 
que no dóna temps per a res 
i que al final quan l'acabes 
tot et queda per fer. 

Jo li he dit que el futur no m'espanta 
i que ara que no sóc molt gran 
he descobert que a la vida 
un dia pot durar anys.