dijous, 22 de desembre de 2016

PUPIL·LES DILATIVES - Benvinguda al Desbarat



Videoclip oficial de la cançó "Benvinguda al Desbarat", enregistrada a Atomic Studio a finals de 2015.


1. Vosaltres sou una de les grates sorpreses eixides últimament a l’escena musical en valencià. Com us vau platejar crear Pupil·les? Què voleu aportar?

Ens plantejàrem crear el nostre grup després del Festivern de fa dos anys. Malgrat haver gaudit molt amb els grups que hi participaren, vam tirar en falta la presència de dones a l’escenari i la manca d’un discurs feminista més consolidat. El que volem aportar és un discurs cap a totes les dones que nasca d’experiències personals, pensem que per cantar al feminisme és molt important haver patit el masclisme de primera mà.

2. Trobem que s’està donant un moment força interessant a nivell de propostes musicals/culturals fetes per dones (grups, festivals, fanzines, jornades,…), especialment a l’escena underground. Com viviu vosaltres aquest moment? Quines propostes actuals (grups, festivals,…) fetes per dones us han cridat l’atenció i recomanarieu?

Sí, estem vivint un moment on les iniciatives feministes cada vegada tenen més presència, però encara queda molta feina per fer. Nosaltres l’any passat participàrem al festival Tremenda Fem Fest, a Castelló, i el recomanem sempre que ens fan una pregunta com la que ens heu formulat. El Tremenda és un festival per a tots el públics però on només actuen grups de dones. Allí et pots trobar grups de teatre, grups de música, xerrades, cinema feminista, etc. A més, aquest any han tret un fanzine del festival. Molt recomanable, allà vam gaudir de les Born to Hate que són boníssimes. Altres grups de dones que seguim i recomanem són la rapera Furia, Rebeca Lane i, al País Valencià, les Esir són molt bones.

3. Pupil·les dilatives heu tingut molt bona acceptació inicial. Quins plans de futur teniu com a grup?

El futur immediat és anar fent i creixent com a grup poc a poc. Ara mateix, acabem de gravar amb Mark Dasousa el primer single, Benvinguda al Desbarat, del que serà el nostre segon disc, si tot va bé.

4. Quines propostes de les que actuen en aquesta edició recomanaries no perdre’s i per què?

Enguany hi ha un cartell més variat, i ens agrada molt en general. La Gossa Sorda està en “L’última Volta” i és un dels grups que més ens ha marcat la joventut a nivell polític, aquest concert no ens el podrem perdre. La gran recomanació per part nostra és At-Versaris, tant per l’estil com per les lletres, tenim moltes ganes de veure als catalans. En definitiva, el Festivern és un festival referent per a nosaltres i estem molt contentes de participar-hi aquest any.

TESA amb PUPIL·LES DILATIVES i KRAZY - L'escenari és nostre



Avançament del nou disc de Tesa anomenat “Al-Tesa”. Rap en català!

divendres, 10 de juny de 2016

LAS VVITCH - Enamorada de la copa



Aquesta parella de Barcelona reivindica que es pot fer perreo inclusiu i feminista. Per a les VVITCH no hi ha gèneres musicals masclistes, sinó discursos que es poden canviar, i que elles canvien. Per exemple, el terme bitch (puta), paraula amb la qual acaben moltes de les cançons de trap, es transforma en Witch, acrònim de Women's International Terrorist Conspiracy from Hell (Conspiració Terrorista Internacional de les Dones de l'Infern), grup d'activistes feministes radicals de finals dels 60.

Ací i ací pots trobar més informació d'aquest duo.

ASSEKES (amb Vicent Torrent) - Tio Canya


Versió d'Assekes de la cançó "Tio Canya" d'Al Tall 
Forma part del disc "En poques paraules".




Connecta amb Assekes:
twitter:
Facebook
Myspace

Lletra:

En la pobla hi ha un vell,
en la pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.

Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes,
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.

Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.

Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.

Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.

Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola,
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.

Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles,
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d'obrir la boca,
i la escola va odiar.

Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.

Cròniques del carrer diuen,
cròniques del carrer diuen
d'uns nets que té el tio Canya,
que són metges a València,
que són metges a València
professors i gent lletrada.

Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya,
i el pobre vell se'ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya,
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.

Mai parlen en castellà,
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble,
la llengua del tio Canya.

Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta,
que a València has de tornar.

Tio Canya, Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara.

dijous, 9 de juny de 2016

BAD GYAL - Pai i Indapanden

Bad Gyal es diu Alba, té 19 anys, és de Vilassar de Mar i ja es parla d'ella com l'estrella del trap català. Li encanten els ritmes tropicals amb molt de R&B i dancehall de base, i està petant-la en les xarxes socials perquè ningú canta en català amb aquests ritmes. Ací et deixe una versió del Work de Rihanna que per a Bad Gyal és Pai.


 

LLETRA DE PAI (tal qual l'escriu la cantant. T'animes a escriure-la amb l'ortografia normativa?)

pai pai pai pai pai
yo numes vui la pai pai pai pai pai pai
per pillarma algu de hai hai hai hai hai hai
cumprarma un abric guay guay guay guay

nai nai nai nai nai
ami jam suas tan tan tan tan tan tan
numes vui mes guitaa
kes lu unik k em fa rica

am mi nos juga ni as replikaa
am mi not pasis ni una mica
sembla q no sap am ki es fika
si no u antens la gyal tu axplika

et vai duna lu q ningu t dunava
no vas flipa eral nivell kasparavas
pel barri sasap kin pussy es lke mana
aixi k yasas kes alket toca ara

deixa la paiii asobra da la taula
nai ja sas kes lu keia
tot akell tmps vai perdra
sap greu taure da cubra

i nom val kara m parlis dl passat
numes deixa la paipai paipaiapai
yo numes vui la pai pai pai pai pai
per pillarmalgu de hai hai hai hai hai
sit passas t fai un tall tall tall tall tall

deixa la paiii asobra da la taula
nai ja sas kes lu keia
tot akell tmps vai perdra
sap greu taure da cubra

eem sap mol greu nai pro sa ta passat la hora
no sok la k sempra torna
me nat cap a unaltra zona
i altras dias erats tu
pro ara axo sta mol cru
jo se k mastimas pro ket fas el du
ja no vui sabe re dl ke eram juns

ja no tink las ganas dabans usentu
rollin rollin rollin rollin
creman las penas ara kat folliiin


dimecres, 25 de maig de 2016

TERÀPIA DE SHOCK - Sense tu

Teràpia de shock  és un grup de pop-rock català, creat l'any 2006 per un grup de joves de Les Preses (La Garrotxa). El grup va aconseguir un especial renom després de ser la banda sonora de la sèrie de TV3 Polseres vermelles.

Durant l'estiu de l'any 2006, Ferran Massegú, que ja cantava amb un grup d'amics, i Jaume Sucarrats, que tocava la guitarra i li agradava compondre cançons, es van trobar en diverses ocasions per tocar junts diversos temes amb guitarra acústica i veu. Arran d'aquestes trobades van començar a compondre algunes melodies que amb el temps es van convertir en cançons com Carla i Sense tu (Sense tu). Gerard López es va incorporar al grup quan només tenia 13 anys. Setmanes més tard es va incorporar el baixista d'Olot Albert Parés. La seva primera actuació va ser a la festa d'estudiants de Sant Tomàs, a la discoteca Kratter's.

Teràpia de Shock va presentar la cançó Sense tu al Concurs de la Cançó de Salitja, en què van ser el grup més votat pel públic assistent que els va atorgar el Premi Popular.

'Sense teu' és un dels temes més emotius de Teràpia de Shock. És un dels seus temes emblemàtics i amb el qual van començar. Va ser la seva presentació al Concurs de la Cançó de Salitja i també la banda sonora de 'Polseres vermelles'. Una balada molt bonica amb Ferran Massegú acompanyat de la guitarra de Jaume Sucarrats.

Personalment, voldria dir que és una cançó que escolte molt a casa, ja que la lletra m'encanta. La vaig descobrir per primera vegada a la sèrie Polseres vermelles que feren a la televisió, i des d'aquell dia no pare d'escoltar-la. Es tracta d'una lletra d'amor molt delicada i bonica, i la recomane a tota aquella persona a qui li agraden les cançons amoroses.

Aquí us deixe la lletra perquè pugueu gaudir d'ella:

És de nit,
És tot fosc,
Estic sol,
I no hi ha ningú
És de nit,
Un record
Dins el cor
Ella hi és a dins

Els seus ulls,
Són brillants,
Un somriure extravagant,
Ja no hi és,
L'he perduda,
Va marxar,
Lluny del meu abast
I sempre estarà al meu cor...

Sense tu, jo no puc,
Sense tu, si no hi ets,
Sense tu, jo no sóc ningú.

És de nit
És tot fosc
No estic sol, no ho estic
Tu estàs amb mi.

Els seus ulls,
Són brillants,
Un somriure extravagant,
Ja no hi és,
L'he perduda,
Va marxar,
Lluny del meu abast
I sempre estarà al meu cor...

Si no estàs aquí
Si no estàs amb mi
Jo no et puc mirar
Jo no et puc sentir

Si no estàs aquí
Si no estàs amb mi
Jo no et puc tocar
Jo no et puc besar

I sempre estaràs al meu cor...






Maria Segrera , 1Batxillerat

divendres, 20 de maig de 2016

ARRÒS CALDÓS - Respira


Arròs Caldós va ser un grup de música en valencia procedent de la comarca de l'Horta del Nord (Pais Valencia). Naix el 1996 i ha evolucionat al llarg del temps conservant la formació característica dels grups de rock amb la presència de la dolçaina. El grup va anar incorporant nous components i instruments, tot explorant nous estils musicals com els ritmes llatins o el reggae, una nova etapa que s'inicià amb el disc "... i a la motxilla somnis i ràbia" (2005) i que es va consolidar amb el darrer "Candela" (2010), que va rebre el nom de la formació que apareixiria en dissoldre's Arròs Caldós: Candela Roots.


Els seus membres són, Estel (veu), Juan (veu), Mikel (teclats), Karla (baix), Natxo (bateria), Pau (guitarra i veus) i Rick (percussió i veus); i anteriorment Rossella (dolçaina).


Aquesta cançó m’ha agradat per el seu entusiasme i la manera de transmetre com hem de disfrutar de les bones coses de la vida respirant amb força. Jo no escolte quasi res de musica en valencià, però mes que res per que no coneixia quasi cantats ni grups, però al buscar informació de grups i escoltar les seues cançons ara estic mes acostumada a escoltar-les i oblidar-me del mon.





He tornat a vagar desficiós
pels carrers del meu poble
paisatge de grues i pols
em van ofegant les hores
La vida passa com una processó
amb regust d'immobiliària,
cacics i llepons
recepta mil•lenària.
El que el poble vota va a missa,
columna de ciris obedient i submisa.
Seguint a la santa patronal
camina segura la gent normal.
I senyors amb maletins que compren terres
i venen solucions de futur per quatre perres,
d'ajuntaments obedients i cambrers somrients
i un grapat de policies armats fins a les dents
Respira
Saps com s'accelera el cor
Refarem l'alternativa
I encendrem cada racó
He tornat a vagar orgullós
pels carrers del meu poble,
resposta i color, ja van despertant les hores.
Que la sang correga encesa pel teu cos
I la paraula no ens queda buida
esta nit de foc
en bacanal col•lectiva.
El que el poble vota va a missa,
columna de ciris obedient i submisa.
Seguint a la santa patronal
camina segura la gent normal.
Immigrants que sobreviuen com poden
i grans emprenedors que quan poden els roben,
i besen l'estampeta mentre es peguen colps al pit.
Pagant tres euros l'hora que fàcil fer-se ric.
Respira
Saps com s'accelera el cor
Refarem l'alternativa
I encendrem cada racó
Parle i opine no ho puc evitar,
tota la ràbia que puc aportar
vull mantindre
la consciència intacta
ben agarrat,ben agarrat,
jo tinc el mànec
molt ben agarrat,
agafe paraules,
dispare conceptes
que tu no pots imaginar!
I si la roda roda
i tu formes part de la cosa
pot canviar d'un gir el tema
i aprendràs a tragar terra
I si la roda roda
i tu formes part de la cosa
pot canviar d'un gir el tema
i aprendràs a llepar sorra
matemàtica,
curiosa existència,
vivim com podem
somiant amb la lluna
matemàtica
curiosa existència
esclaus d'un nou temps
pistoles de fusta
matemàtica
curiosa existència,
vivim com podem
sense full de ruta


Respira!

Tania Rodríguez 1batxiller humanitats.

dimecres, 18 de maig de 2016

TARDOR- L'eufòria

Hola a tothom!

Com que estic a l’espera de què Àcids ens mostre la seua nova cançó la setmana propera, he trobat aquesta altra que m’ha agradat moltíssim. Pertany al grup Tardor i, com que feia molt de temps que ningú no pujava cap cançó d’aquest grup, he decidit fer-ho jo.

Tardor estava format originàriament per Cesc, Àlex i David i va nàixer l’any 2011. Hui en dia el formen Cesc Domènech (bateria), Àlex Martínez (veu i guitarra), David Garcia (guitarra i veu) i Tono Hurtado (baixista i veu).

Aquest grup va ser nominat grup revelació als premis Ovidi. El 15 d’octubre de 2012 va ser publicat el seu primer disc, “Revolució de l’estat latent” i, en aquest mateix any, va rebre el premi l’Amplificat.

L’any 2015 van ser guardonats, per ‘Ontàrio’, amb el premi a millor cançó en Valencià del 2015 que concedeix la diputació de València. Recentment han estat el primer grup en enregistrar una actuació en directe a l’Ajuntament de València i han tret un nou single, ‘L’eufòria’, amb el que han représ la gira per al 2016.

Actualment, el grup consta de set àlbums: Tardor (2011), Mirar cap endavant (2012), Revolució de l’estat latent (2012), Saludade (2013), Una ciutat invisible (2014), Cursa de Cavalls (2015) i L’Eufòria (2016).

D’entre totes les meravelloses cançons que té aquest grup, he escollit “L’Eufòria”, cançó que dóna nom a l’últim àlbum d’aquest grup. Ho he fet perquè, per agradar-me, m’ha agradat fins el títol. El vídeo d’aquesta cançó és molt divertit i m’he quedat sorpresa perquè els protagonistes actors que jo ja coneixia.

El vídeo és molt divertit i, el missatge, molt impactant i emocionant. Comença amb una xica parlant a la ràdio i nomena un tòpic que tots hauríem de complir i creure'ns un poc més, carpe diem (gaudeix del dia o del moment). Crec que, com diu aquesta locutora, hem de gaudir molt més dels moments i les experiències que la vida ens ofereix i viure, viure molt.

El temps no torna mai més, per què no fem rialles molt més sovint? Per què no ens emocionem i sentim més? Per què no diem t’estime si ho sentim? Per què no movem els nostres esquelets? Vivim, sentim, ballem i riem amb eufòria.

Aquesta cançó és motivadora i molt alegre, per això la recomane per a aquells que hagen tingut un mal dia i per a aquells que ja bateguen amb eufòria.



Ací us deixe amb la lletra:

Fa molt de temps nadem a contracorrent.
Hem perdut moltes escames i l’argument
mai ha tingut massa pes.
Tots els monstres tenen cames per eixir corrent.
Si els enfrontem i la jugada ix com volem,
com un sant Jordi modern.
No tinc secrets,
l’únic que sé és que vull que brame l’esquelet,
dels impassibles.

Sent com sona.

El temps no torna, batega l’eufòria. I creixem.

Ara que sé que es van salvar els valents.
Tots els dracs no tenen ales. Els teus ulls verds
són l’escut més resistent. Veus.
La dolçor que irradies no és un truc però és potent.
Supera els límits d’atracció del meu govern.
Un encanteri discret.
No tinc secrets,
l’únic que sé és que vull que brame l’esquelet
dels impassibles.

Sent com sona. Ara sent com sona.

El temps no torna, batega l’eufòria.
Deixem que ens moga, batega l’eufòria.
El món tremola, batega l’eufòria i creixem.

Entrada realitzada per Anna Mozzoni, 1er Batxillerat Humanístic i Social

diumenge, 15 de maig de 2016

AUTÒMATS - Pacte amb Peter Pan

AUTÒMATS ÉS UNA BANDA DE MÚSICA VALENCIANA DE ROCK ALTERNATIU EN CATALÀ I POP, TENEN INFLUÈNCIES DE L’INDIE I EL ROCK PROGRESSIU. AQUEST GRUP VA NÀIXER A VALÈNCIA A 2009, ÉS CARACTERITZAT PER UN SO FRESC, DIRECTE I SOVINT PROU EXPERIMENTAL.

EL GRUP TÉ INFLUÈNCIES DE LOS PLANETAS, ARCADE FIRE, THE BEATLES, THE ZOMBIES, ANTÒNIA FONT, COLDPLAY, PINK FLOYD, SIGUR RÓS, MERCURY REV…

AUTÒMATS ESTE COMPOST PER: MIQUEL HERRERO (VEU I GUITARRES), BORJA FERRER (TECLATS), SANTI ENGUIX (GUITARRES), NACHO VAQUERO (PRODUCCIÓ, GUITARRA I VEUS), JACOBO FERRER (PERCUSSIÓ), CARLES MONDRIÀ (BAIX) I ANDRÉS FERRER (TECLATS).

AQUESTA BANDA ES VA FORMAR A JUNY DE 2009, A LA CIUTAT DE VALÈNCIA. VA COMENÇAR AMB EL NOM DE MIQUEL HERRERO I ELS AUTÒMATS, VA PUBLICAR EL SEU PRIMER DISC DURANT LA TARDOR D'EIXE ANY. A 2010 VAN PUBLICAR L'ÀLBUM “CANÇONS EN BLANC I NEGRE” ES VA CONVERTIR AL “MILLOR DISC DE POP ALS PREMIS OVIDI MONTLLOR”.

AQUEST MATEIX ANY VAN GUANYAR EL CIRCUIT DE LA MÚSICA EN VALENCIÀ, I L'ANY 2011, VAN REBRE EL GUARDÓ PEL MILLOR VIDEOCLIP, AMB LA CANÇÓ "PACTE AMB PETER PAN”.

L'1 DE FEBRER DE 2012 VA SORTIR EL SEGON DISC DEL GRUP ANOMENAT “LES REVELACIONS MICROSCÒPIQUES”. AMB UN SO MOLT MÉS INDIE I CRU, MÉS PROPER DEL ROCK QUE DEL POP.

LA CANÇÓ QUE HE ESCOLLIT S'ANOMENA “PACTE AMB PETER PAN”. AQUESTA CANÇÓ LA VAIG TROBAR UN DIA BUSCANT MÚSICA EN VALENCIÀ, I EM VAIG TROBAR AMB AQUEST GRUP. QUAN VAIG ESCOLTAR AQUESTA CANÇÓ EM VAN VENIR RECORDS DE QUAN ERA XICOTETA, DEL TEMPS QUE HA PASSAT DES QUE NO HEM HAVIA DE PREOCUPAR DE RES, DE L'ÈPOCA EN LA QUAL JUGAVA AMB ELS MEUS COSINS O AMB ELS JOGUETS, L'ÈPOCA DEL COL·LEGI, AQUELLES DESPREOCUPACIONS DE L’EDAT, AQUELLA ALEGRIA EN RETROBAR-NOS PEL CARRER, AQUELLA TORNADA A CASA, I TROBAR-SE EL LLIT FET I EL DINAR A TAULA, I UNS IAIOS PREGUNTANT-TE SOBRE LA CLASSE DEL DIA, AQUELL BES DELS PARES ABANS D’ANAR A L’ESCOLA, ETC.

PER A MI LA CANÇÓ IL·LUSTRA EL PAS A LA MADURESA I EL PROCÉS PEL QUAL EM PASSAT FINS AL MOMENT EN EL QUAL ENS ENCONTREM.






LLETRA:

ON SÓN ELS PIRATES DE PLAYMÒBIL I EL VAIXELL, I LES ILLES DE MELONS D’ALGER?
BUCANERS DE PLÀSTIC QUE MALGRAT QUE EREN DOLENTS SEMPRE ESTAVEN SOMRIENT…
QUÈ HA SIGUT DE BARBIE? NO SÉ QUÈ DEU ESTAR FENT AMB SA VIDA ROSA DE PLAER.
POTSER HA TROBAT UN PRÍNCEP BLAU QUE NO ÉS EL KEN, I SA CASAT I JA TE NENS...
HEM TRENCAT EL PACTE QUE VAM FER AMB PETER PAN, I EM CRESCUT I ARA JA SOM GRANS.
HEM DEIXAT ELS CONTES DE PIRATES APARTATS, I ENS HEM CANVIAT AL BÀNDOL DEL COSTAT.
ON ÉS L'ESCALEXTRIC "COPA TURBO" ORIGINAL, AME ELS COTXES ELECTRIFICATS?
QUÈ HEM FET AMB ELS BÒLIDS QUE CORRIEN A L'ASFALT DEL CIRCUIT DE CA LA IAIA?
ON SÓN LES CABANYES, ON SÓN ELS AMAGATALLS, QUE EN SECRET TENÍEM PELS BANCALS?
ON SÓN LES BOLETES, AIRGAMEBOYS I MADELMANS, I LES CUINES PER JUGAR?


BIBLIOGRAFIA

HTTPS://WWW.FACEBOOK.COM/AUTOMATS/INFO/?TAB=PAGE_INFO

HTTPS://CA.WIKIPEDIA.ORG/WIKI/AUTÒMATS




VERA CAMBRILS 

ELS AMICS DE LES ARTS – 4-3-3

Els amics de les arts és un grup de música creat a Barcelona en 2005. La seua música es una mescla de rock, pop i electro. Esta format per Joan Enric Barceló (veu y guitarra acústica), Eduard Costa (veu, carilló, pandereta i melòdica), Ferran Piqué (veu, guitarres elèctriques y bases), Dani Alegret (veu i piano). Tenen 5 àlbums, i els més premiats van ser “Bed & Breackfast” i “Especies per catalogar”.



Lletra:

Amb un bon onze inicial
vull guanyar tres punts de glòria
per la porta principal
entrar als annals de la història.
I és que en temes de lligar
bé que es pot perdre una lliga
si no està tot estudiat
si la tàctica fa figa.
De porter per parar els gols
em posaré una cuirassa
per si d'entre naps i cols
va i m'enduc una carabassa.
I una defensa de quatre
amb centrals ben contundents
la prudència i la paciència
imperant en tot moment.
Si les coses van mal dades
penso plantar l'autobús
quatre frases mal comptades
i que passin els minuts.
Uh-lé-lé, uh-là-là, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, si us plau poco picante que no ho puc suportar.
I em reservo a la banqueta
un parell de melodrames
fan a l'esquerra i la dreta
són els típics trenca-cames.
I de quatre caixa o faixa
un accent a gironat
donaran joc les ve baixes
que m'esforço en remarcar.
Deixant-se caure a l'esquerra
pivot recuperador
fixo la mirada a terra
si la cosa va pitjor.
De mitja punta fent boia
una cita intertextual
A mi m'agrada en Paul Auster,
és boníssim tal i qual.
I tota l'artilleria la concentraré al davant
a l'esquerra, Martin Codax
provant d'evitar l'orsai.
Uh-lé-lé, uh-là-là, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, per anar a fer amb tu una copa, em vull classificar.
D'extrem dret deixaré caure
que allà a Sant Miquel del Fai
tinc caseta i que les taure
i els aquari encaixem guai.
I de carrilers per banda
somriures adolescents
tan repetits tan estudiats
tan entrenats digitalment.
Vull amb la meva gran jugada
quatre notes a uniso
et faig cometre una falta
dius "Adoro els cantautors".
Davanter centre amb olfacte
hi ha una arrancada explosiva
rematant centrada exacta
si és que la centrada arriba.
-Nena, saps que tinc un grup? Toco als amics de les arts.
-Què?
-Els amics de les arts.
-Un grup... de què?
-De música.
-Ah.
-Sí, de, de música.
-És que jo el rock català no...
-No... ?
-No.
-No bueno, tampoc és que...
-Que què?
-Que no és ben bé... No saps aquella que diu "Ho sento molt"?
-Com?
-No, res, tranquil·la, et porto a casa?
Uh-lé-lé, uh-là-là, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, demà hi ha la repesca i ho mirarem d'arreglar.
Uh-lé-lé, uh-là-là, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, demà hi ha la repesca i ho mirarem d'arreglar.

Opinió Personal:

Aquesta cançó parla de les cites, de l’ estratègia i fa una semblança amb el futbol. Posa una alineació amb personatges famosos, conta com atacaria. És molt còmic, relaciona moltes situacions de les cites, amb els errors que es cometen amb el futbol, són molt bones semblances(la repesca, els tres punts de gloria...). Tot això amb un ritme molt suau.
M’agrada molt aquest grup, el vaig conéixer gràcies a Jaume amb la cançó “Ja no ens passa”, i tenen altres molt bones com “Déjà-vu”.


Ali Goldman

dissabte, 7 de maig de 2016

EL BLÜE - Silenci





Alfons Pérez, o “El Blüe” és un autor de la Plana Baixa que fa Rap en valencià des dels 17 anys, sent així un dels primers que en va fer. Després de 2 maquetes i un LP (2009 i 2011, i 2014), ha tret "#SomRiure" a juny d’aquest any, treball que trenca amb els esquemes dels anteriors treballs del músic castellonenc, ja que té un to més íntim i personal.

A aquesta ocasió, jo vaig a penjar una cançó que va pujar en 2012 amb un missatge molt clar: que no ens manipulen. I amb una intenció molt clara: criticar el sistema i l’actualitat valenciana del 2012.

Vaig conéixer aquest “rapper” (la paraula està en anglés, no en valencià) per aquest mateix blog, per Villena.so, i perquè Rosa va ficar un tema seu a classe i em va paréixer un artista atractiu a l’hora d’analitzar-lo.

Respecte a la cançó, la meua opinió com “lletrista” a l'igual que ell, és que està bé la lletra i té allò que es diu “flow” o estil. Però, personalment, sobra eixe final tan “dubstep”, no m’agrada el dubstep-rap. A banda d’açò, bona cançó i bon domini de la lírica.




LLETRA




PART 1:

Qué va,

Me posa a 100 posar l'accent,

"Mr. jo puc fer-ho millor" i per ixos cabrons ho senc,

Les seues paraules se les emporta el vent,

I me pregunte pero qué estem fent?

Perjudicant-mos entre la gent que hauriem d'apoyar-mos

Dividits pel President,

Després de la formula 1 i l'America's cup

De l'Aeroport de Castelló d'avions saturat

Després de l'herència que mos han dixat

Ací és més important la visita del Papa que vivenda o menjar pa'ls que moren de fam

I per això no evoluciona esta "Zoocietat"

Ni educació ni sanitat, farlopa és el nostre benestar pa' qui mos mana

No som més que elefants de Botswana, no ho pots diferenciar?

Leticia, Felipe està disgustat

Els reixos són seus pares i el cunyat l'home del sac,

I per això rodaran els caps

Busca Nules al google maps, no t'atures si no saps, sent els meus raps

No es l'ai si eu ti pego pero dixa molts culs foradats

Com Camps, la boljaca dels valencians, ai si la veres

Mos han venut un tratge y mosatros som els q mos l'hem dixat ajustar, t'enteres?




Part 2:

Farts del silenci, unir-mos és véncer

No som ningun càncer, no et dixes convéncer

No penses que nostres ofenses seran tan propenses a caure en l'oblit...

Intensos debats i tant denses fogueres

Falleres enceses i falles immenses

Cremant-se els somnis dels imbècils, la corda està tensa, nostre és l'últim crit...

Ciència de carrer, de l'asfalt amanéixer

Demència senil, essencial al parèixer

Fletxes que senyalen, mencions i experiències

Orxata i fartons, qué bonic!

Accions, conseqüències, fotos i evidències

Vençuts, guanyadors, intencions de renàixer

Dolències que perden essències

Urgències del cor, sentiments dins del pit...

I tant de retallar fotent als funcionaris

Que ja cobren prou, pugeu-vos els sous, mereixeu retallar-vos els ous...

El Pla Bolònia exclou molts Universitaris

L'estudi és pa'ls rics, treball pa' enxufats, sigues un esclau d'este pou...

No intentes protestar o et buscaràs calvari...

Esta demomerda, vigilància interna, i tú formes part d'este show...

Si et veuen destacar seràs un adversari



En directe, desde Valencia, com sempre violència oferida per Canal 9.




Webgrafía:

Entrada feta per Diego Thomson.

dijous, 5 de maig de 2016

KING KONG BOY - Plena de vida

King Kong Boy, és una banda de Gandia que va publicar el seu primer llarga durada ‘Alcem el vol’ en 2014. El disc és un barreja d'estils (rock, indie, pop...) ben interessant. Les cançons, fortes i enèrgiques, han estat composades per Eduard Banyuls i Rubén Martín. Les lletres parlen d’una revolució interna i personal, però també externa i col·lectiva. Al disc hi han col·laborat músics com Miquel Gil, Joan Marc Pérez (La Gossa Sorda), Vera Carryon (Mafalda), Xavier Maronda, Anastasia Elkina, etc.

Fa uns mesos ja vaig penjar Quan cau el teló, però aquesta nova cançó m'ha arribat a través del facebook de Rosa Almirall, una ginecòloga que du endavant Trànsit, un servei d'atenció a persones transsexuals de Barcelona. M'he decidit a pujar-la, en primer lloc, perquè el protagonista és un xic femení que renuncia a la seua vida, però gràcies a l'ajuda d'altres persones, troba forces per a ser ell mateix i recuperar l'autoestima. La segona raó és que el protagonista del vídeo és amic meu i m'ha sorprés trobar-me'l ací perquè no tenia ni idea de la seua faceta artística. Espere que us agrade!



Lletra de Plena de vida

Torna a casa després d’anys sense resposta.
Es sent còmode i estrany, tendre i fort.

Ell vol destapar-se i eixir, sexy, amb tacons i vestit.
Ell és pur instint animal, l'ombra que fugia a Peter Pan pels teulats,
i ara irradia colors.

Ell vivia acatxant el cap, tot era fragilitat.
Escollir deixar-se portar li ha dut la tranquil·litat.

Xiula i vola pels terrats buscant l'èxtasi.
Quan aplega prop del mar, aterra al port.

Plouen gotes dolces d'amor, lliures de cobdícia i control.
Ploren de plaer i de goig, vives, sense trampa ni cartró, 
ni enyor a una altra vida anterior.

Ell vivia acatxant el cap, tot era fragilitat.
Escollir deixar-se portar li ha dut la tranquil·litat.
I ara respira, i ara imagina, i ara somriu tota plena de vida.

diumenge, 1 de maig de 2016

ASPENCAT – Música naix de la ràbia

Aspencat és un grup musical de Xaló, a la Marina Alta (Comunitat Valenciana), format l’any 2005. La banda va començar a tocar en festivals com Arrels, l'Aplec dels Ports o la Gira d'Escola Valenciana.

El seu estil s'ha basat en el ska, el reggae i el drum and bass, però en l'actualitat han avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. Han aconseguit així un estil propi combinant sons electrònics amb l'estil que ha predominat fins hara.

Aquest grup forma una de les bandes més referents de l'idioma valencià i són considerats successors de “Obrint Pas”, “La Raiz” i “Orxata Sound System”.

Aspencat és un grup valencià que mitjançant les seues obre desafia la cultura institucional de la Comunitat Valenciana, açò es pot observar en les crítiques que inclouen en les seues obres.

L'any 2007 van crear la seua primera maqueta amb el títol de “La festa està servida” i, dos anys més tard en 2009 enregistren el que serà el seu primer disc d'estudi, “Obri la llauna”.

El 2010 va ser el seu any amb més d’èxit, traspassaren fronteres actuant a un poble de França. Després d’aquesta gira “Obri la llauna Tour 2010”, aquest grup de jóvens va presentar el seu tercer treball "Naixen Primaveres"(2011).


Després d'açò varen continuar treballant en més discs com "Inèdit" (2012), "Essència" (2013), i l'últim va ser "Tot és ara” (2015), en el que un dels temes que destaquen és aquesta cançó.





LLETRA:


Vull il·luminar com un fanal i amplificar cada senyal
de la contracultura que naix des de baix i és silenciada, jo
vull fer la barricada amb l’Ovidi i Victor Jara
i trencar l’apatia creixent amb guitarres al vent de matinada.


Vull ser l’altaveu, i desfer les cortines de fum del poder,
vull ser allò que no es veu, l’alegria dels pobles que s’alcen valents.
Vull ser l’altaveu, no oblide les bombes a casa Fuster,
vull més, m’esmole les dents…Mandela i Allende com a referents.

Un cop més, tanca els ulls imagina
i anem a sortir de la rutina.
Un cop més, tanca els ulls i camina,
Per les venes corre adrenalina.

Música naix de la ràbia,
sona la freqüència per
fugir d’aquesta gàbia.
Som com un as en la baralla,
som com el dimoni que camina entre la flama.

Soterre les penes, jo sé que avance a base de contradiccions,
a mi em mouen les passions,
el bombo i la caixa i les seues pulsions.
Vinc seguint a Gramsci, que la història no és més que una
guerra per l’hegemonia de les posicions i en el meu camp de
batalla jo tinc les cançons.

Vull ser l’altaveu, que rebente la norma i els llibres d’estil,
vull ser allò que no es veu, la mare que trau endavant als seus fills.
Vull ser l’altaveu, del xiquet que somnia en un món ple d’amics,
vull ser Malcom X, tinc la paraula tremolen els rics.

Un cop més, tanca els ulls imagina
i anem a sortir de la rutina.
Un cop més, tanca els ulls i camina,
Per les venes corre adrenalina.

Música naix de la ràbia,
sona la freqüència per
fugir d’aquesta gàbia.
Som com un as en la baralla,
som com el dimoni que camina entre la flama. (x2)

No és qüestió de genètica, és de simple ètica,
obrir els ulls, veure l'infern, saber que res és etern.
Acompanyat de la mètrica, de l'alfabet i aritmètica,
òmplic els fulls d'este quadern, i ho convertisc en fonètica.
Sonen les notes de ràbia, hem de sortir d'esta gàbia,
som la “tormenta” d'arena que va a convertir esta terra en Arcàdia.
Trencar barreres amb sons, canviar-ho tot amb cançons,
en este desert on no queda verd, nosaltres serem el Monzó.

Música naix de la ràbia,
sona la freqüència per
fugir d’aquesta gàbia.
Som com un as en la baralla,
som com el dimoni que camina entre la flama.(x2)


OPINIÓ:


Aquesta cançó la vaig escoltar per primera vegada quan Aspencat va vindre al nostre institut, i em va agradar molt la lletra i la melodia, per aquest motiu l'he triat.
A més el videoclip em sembla que reflecteix molt el tema de la cançó.

En una entrevista Aspencat va dir que amb aquest nou disc volien una normalització de la música en valencià, i també han declarat que estan convençuts de què la música és una ferramenta per ajudar a transformar la societat. Pensen que han reflectit molt bé les seues idees.

Irene Kahlo

OBRINT PAS - Seguirem

OBRINT PAS – SEGUIREM

Obrint Pas va ser un grup de música en valencià procedent de Ciutat de València. La seua música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social o la solidaritat.

Obrint Pas es va formar el 4 de novembre de 1993, quan un grup de tres amics, Xavi Sarrià, Jordi Pitarch i Carles Garcia, contactaren a l'institut Benlliure de València.

El primer disc arribà el 1997 amb el nom de La revolta de l'ànima (compost per cinc peces i autogestionat per la banda mateixa), dins del segell 45 Revolucions, creat pels mateixos Obrint Pas.

L'any 2006 portaren a cap la gira Internacionalista Tour 2006, que els dugué per tot Espanya i països de tot Europa durant sis mesos de viatges.

El desembre del 2010 van fer la seua primera gira al Japó amb una gran resposta del públic d'aquell país.

El disc-llibre Coratge va entrar directament al número 12 de la llista de vendes de tot l'Estat espanyol.

El juliol del 2011 tornen al Japó on actuen al Fuji Rock, el festival musical més important d'aquell país i un dels més multitudinaris del món. Poc després el seu disc Coratge és editat al Japó amb la discogràfica Japonicus.

El 21 de març de 2013 Obrint Pas anuncia l'aturada indefinida del grup després d’una ronda de concerts en 2013 que donarà pas a tres actuacions en acústic en 2014 a Barcelona, Palma i València.

La cançó que he escollit s’anomena “SEGUIREM”, que pertany al disc Coratge. Es una cançó que està dedicada a Mavi Dolç, professora i activista valenciana que va ser amiga i companya del grup. He elegit aquesta cançó per que la seua lletra, reflexa l’unió que hi ha entre tot el grup, i el voler seguir, i aconseguir tot el que es proposen junts, recolzant-se els uns als altres. A més es una cançó amb molt de ritme, que només quan l’escoltes t’invita a moure’t.





LLETRA:

Amb la tendresa que ens deixares
amb les coses senzilles
amb la terra entre els dits
seguirem.

Amb l'enyorança a les finestres
amb les cançons d'Ovidi
amb les lluites d'ahir,
seguirem.

Amb la il·lusió que desbordaves
amb les paraules vives
amb els somnis humils
seguirem.

Amb tot allò que construïres
amb les banderes velles
d'un país clandestí,
seguirem.

Seguirem!
encara amb la mateix coratge
Seguirem!
encara amb la mateixa il·lusió
Seguirem!
encara amb el mateix empenta
Seguirem!

Encara amb la mateixa passió
fidels a aquell somriure que mai
no oblidarem
camí de la victòria,
seguim,
seguirem.

Amb els estels que encara brillen
amb els records que ens porten
amb el cel ple de nit,
seguirem.

Amb l'emoció del primer dia
amb la gent que t'estima
amb l'esforç compartit,
seguirem.

Amb les batalles quotidianes
amb les guerres de sempre
amb el teu compromís,
seguirem.

Amb tot allò que defensares
amb un somriure als llavis
amb un foc sota el pit,
seguirem.


LAURA BECKER

dijous, 28 d’abril de 2016

ASPENCAT- "Alçar el vol"

Aspencat és un grup musical d’Alacant, més concretament de Xaló. Va nàixer l’any 2005 compost per diferents músics de la Marina Alta, però ara està compost per dos vocals Kiko Tur i Ivan Gosp, i per huit músics que toquen diferents instruments donant-li a la seua música una mica de gràcia.

El seu estil es basa principalment en el reggae i el drum and bass, però gràcies al pas del temps han introduït nous ritmes electrònics, com el dubstep. Aspencat va començar a obrir-se pas a la música valenciana en els anys 2005 i 2007 quan tocaren en diferents festivals, com per exemple Arrels o La Gira d’Escola Valenciana, i a més a més acompanyaven a grups valencians com Obrint Pass o La Gossa Sorda. Finalment durant 2 anys van créixer, pel que van gravar el seu primer disc, anomenat “Obri la llauna”. Des de eixe moment, al 2010 Aspencat és va convertir en un del grups valencians més reixits, i fins i tot van arribar a donar concerts en pobles francesos.

A l’any següent, van tornar a gravar el seu segon disc, “Naixen Primaveres” on com bé he dit abans, començaren a introduïr nous estils més electrònics. Aquest disc va fer que el grup participara en grans festivals com el famós Rototom Sunsplash a Benicàssim. Més tard als anys següents van tornar a fer dos discs, un al 2012 anomenat “Inèdit” i al 2013 anomenat  “Essència”, però encara que hagueren passat molts anys des de el seu auge el grup no va deixar mai de inspirar-se en la societat i la política per escriure les lletres de les cançons.

La cançó que he triat s’anomena "Alçar el vol", i pertany al disc “Tot es ara”. L’he elegit perquè parla sobre la vida mateixa, conta les dificultats que ens trobem al llarg del temps i com hi ha que superar-ho mentres fruitem de tots els moments feliços, per això la lletra s’anomena"Alçar el vol", fent referència al fet de no rendir-se mai. Personalment m’anima molt quant l’escolte, ja que te un ritme i una lletra molt contagiosa. Ací vos deixe la cançó, espere que vos agrade molt, com a mi.





Lletra de la cançó:

Una dosi de lluita i altra d'optimisme,
puc alçar-me pels matins i vèncer al meu organisme.
Estic a punt d'entrar i superar el record Guinness,
és difícil caminar si el camí és un camp de mines.
No sóc especial, tampoc necessite que tu m'il·lumines,
jo sol puc arrancar-me les espines,
en este combat no guanyen les carabines,
ells tenen la desesperació però jo tinc les rimes.
Sent que el cor m'ofega el pit,
cante al ritme d'este bit,
tanque els punys sabent de sobres que he de ser més ràpid.
Conseqüent amb el que dic,
sempre més pobre que ric,
sense deixar de ser rebel i problemàtic.
Saps que intentat ser comprensiu i diplomàtic,
van explotant-me i baixa el meu nivell freàtic,
sóc inestable com nitroglicerina,
si no m'agrada el clima, formaré part del canvi climàtic.

He amarrat ben fort la barca
a la cintura del teu compàs
i he esmolat totes les armes per demà.

Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.

La meua vida en un resum, boom,
he posat supervivent en el currículum,
jo sóc de lletres no de ciències,
però sé que cada acció té les seues pròpies conseqüències.
Saps quant em costa alçar-me cada dilluns,
però dir-te que és més fàcil quan ho fem junts,
no podran furtar-nos les nostres experiències,
saps que jo per tu, compliria totes les sentències.
He plantat un arbre però encara en falta escriure un llibre,
no sóc immortal, però no em falta combustible,
per a mi la vida és com un duel d'esgrima,
pren aquesta rima, senteix-te invencible.

He amarrat ben fort la barca
a la cintura del teu compàs
i he esmolat totes les armes per demà.

Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.

No crec en els miracles,
profecies ni en oracles,
la llibertat es pren
quan s’arranca dels tentacles
del burgès, per la força,
deixar d’estar sotmès,
que aquestes cadenes no t’obligaran mai més.
I saltar a cada obstacle,
no temer la “debacle”,
que la vida et reserva cada dia un espectacle preciós,
lluny dels que trafiquen amb els nostres captors,
tindrem un final victoriós!.
Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.


IRIS RAINBOW

dimarts, 26 d’abril de 2016

ATUPA (amb Atzembla) - Llengua

ATUPA-llengua (amb Atzembla)
Atupa, segon una entrevista feta per Daniel Fernández Abella, és un grup format per quatre joves, Adrià Aguilar, Fran Yera, Robert Palanca mc’s i Fernando Boix com a DJ, que des dels 15 anys van començar en el món de la música i quan es van adonar de les maquetes gravades amb un micro d’aquests de tele-operador, que existeix el "rap underground" i de la gent que s’ho feia pel seu compte, no van dubtar en conéixer aquesta "aventura"; "sentíem que teníem coses a dir. Era una forma de traure fora la creativitat que teníem a dins, divertir-nos i seguir els nostres somnis", diu Atupa.
Aquest grup, abans va tenir altres grups de rap en castellà, però van decidir fer una maqueta íntegrament en valencià, pel qualvan canviar el nom del grup i la maqueta passà a ser una llarga durada. El nom de "Atupa" se'ls va ocórrer per una paraula que utilitzaven molt en el grup de col·legues, que és "font d’inspiració màxima".
Ells, aprofiten la música per a expressar queixes i reivindicar, encara que ja cantar en català és una mena de reivindicar-se; "ser d'un poble, d'una llengua i un gènere musical minoritzat, també dona molts motius per a cantar les injustícies que patim al dia a dia i que veiem al món", explica el grup. Atupa fonamenta les seues cançons en temes de lluites universals (l'antipatriarcal, l'anticapitalisme, l'antifeixisme), i casos més concrets com la corrupció, el "mal govern", el blaverisme o la passivitat de la gent enfront de les injustícies...
(Font d'informació: Blog personal de Daniel Fernández Abella -- ENTREVISTA A ATUPA; http://diariosdeunescritorrevolucionario.blogspot.com.es/2015/07/entrevista-atupa.html?m=1)
Aquesta cançó la considere especial. "Atupa" s'ha encarregat d'atendre un tema interessant i de gran importància, sobretot per als valencians i valencianes, per a aquells cuia llengua siga el valencià.
El segon lloc que de vegades se li dona a aquesta llengua, pot causar la seua mort, la mort també de "l'essència" de València, sense el valencià què va ser de la comunitat? Això és lo primer que m'arriba al cap.
Ací teniu la lletra i el vídeo de la cançó:
Fran:
A casa meua el valencià sols el sentia al Babalà
així que pots imaginar com el parlava als 13 anys:
molt mal. Tot i que sempre aní a la línea,
si açò no es mama a casa la cosa aquesta no avança.
Amics canviant el xip per a parlar amb mi, tinc.
De sempre parla catalana, exceptuant si a prop estic.
I així a tot el país situació de confrontació
i qui parla d'indepèndencia és qui parla de solucions.
I tu? De quin equip de lliga ets? Jo, de cap.
A estimar aquestes coses a mi no m'han ensenyat
perquè el món dels sentiments és manipulable.
"Español del 2000, tu primero", n’és exemple.
No em pregunten d'on sóc, no tinc cap sentiment de patria,
però sí de lluita d'un nascut a l’ Espanya opresora.
Sentiment solidari en la lluita per València.
Part de la resistència d'una cultura atacada.
Les coses que em commouen són els voluntaris
de les brigades; Llatinoamerica, els revolucionaris
comunistes combatint contra un món injust;
es nacions oprimides per culpa dels invasors;
les petites victòries; les cançons dels cantautors;
el poble unit per a fer caure als traïdors;
ma mare contant-me històries dels treballadors
i el meu avi plorant mentre recorda temps pitjors.
Adrià:
Les places criden gràcies. Quasi estiu fora les cases:
Reclamen els carrer milers de gent que ballen danses.
Xiquets, majors i Professors. Trobades de colors.
Mentre quede un de tots encara queden esperances.
Gràcies als que lluitaren abans per nosaltres
Per establir les bases d'un futur que ens ha de vindre.
Gràcies als anònims que la fan servir.
Gràcies al jovent que dona forces per seguir.
So de guitarres a un fons groc amb quatre barres és:
l'eina de lluita d'un poble que s'obre i aguanta ben fort com un roure.
A ells el pot coure però som incorruptibles.
Sabem on anem, tenim un futur a escriure.
Els últims a riure serem davant de la burla absurda
que una cúpula ens va condemnar a suportar.
Però estem farts d'aguantar i a poc a poc anem guanyant
en els detalls com que els xavals plenen els concerts d'Obrint Pas.
Teixit social i cultural: treballen pel que altres no fan,
sempre esquivant amb dignitat els cops que donen els de dalt,
assegurant als seus veïnats que el món encara pot canviar
si primer canviem aquell que en el espill ens surt davant.
Sumar coneixements per parlar bé i perfeccionar
el nexe que ens uneix veure com creix al teu costat
la quantitat de gent que decideix alçar les mans
i junts i juntes comprometre'ns per el valencià.
Tornada:
I al poble viu se’l veu lluitar.
Se’l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.
Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre’l callat
i el poble continua endavant.
Robert:
Valencià apitxat, del de castellanismes,
mecanismes com la diglòssia han funcionat.
A la ciutat serà més difícil d'escoltar.
Valencià? Llengua morta dins d'uns poquets anys.
Adrià:
Sense educació: no hi ha llengües,
sense conversar: No hi ha llengües, així sols son febles,
sense la unitat no hi ha llengües.
Defensem la nostra parla i oblidem les diferències.
Fran:
Se'ns mengen de fora si no estem junts, no és just
que amb tants anys d'història els de fora ara ens poden.
Va sobreviure a Franco i a Felip cinqué, diga'm
perquè perdre el temps en discussions que ara no importen.
Àngel:
La transició ens va separar, potser estan equivocats
Però no s'ha d'oblidar que continuem sent germans.
Hi ha un enemic comú i ben gran que cal enderrocar.
I gran part d'ell s'allotja a la nostra mentalitat
Robert:
I és una llengua, que em fa gaudir de motivació
i és que és la llengua, per la qual lluite en cada cançó
perquè mai desaparega i mai deixem de gaudir
perquè mai siga oblidada no ho podem consentir.
i dis-me tu si veus, llibertat d'expressió als nostres carrers
si veus respecte per qui defensa la llengua que emprem,
si et taxen de: guarro,catalufo i no sé (de) que més.
Mitjans de comunicació ens manipulen la mar de bé.

Hi ha molta ma llarga, resistim al carrer,
defensem la parla, fins que ja no pugam més,
a mi m'han inculcat que lluitem pel que volem,
combatre per un ideal i per la teva gent.
Respira i mira al teu voltant que no estàs sol,
l'escena creix, la llengua resisteix a tots els colps,
gràcies a tots que varen ser pioners de la cançó,
gràcies a aquells que lluitaren per un futur millor .
Tornada:
I al poble viu se’l veu lluitar.
Se’l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.
Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre’l callat
i el poble continua endavant. (x2) 
 Per Sabrina Mill