SÍLVIA PÉREZ CRUZ - Vestida de nit

Recomanació de Raquel Mahler (3r B)

Aquesta és un tema de la cantant Sílvia Pérez Cruz, nascuda a Girona el 1983. Sílvia, des de menuda estudiava solfeig, piano i saxòfon clàssic, i ja als 18 anys i llicenciada en cant de jazz, se’n va anar a viure a Barcelona a seguir estudiant Música. La seua carrera musical va començar gràcies a Joan Diaz Trio, amb el disc de jazz “We sing Bill Evans”, premiat el 2009 al millor disc. Després d’això va cantar per a molts ballarins famosos, com Damià Muñoz, dansa contemporània, i Israel Galván, flamenc contemporani. També ha format part de “Flama”, amb Ravid Goldschmidt, mesclant la veu amb la curiosa sonoritat del Hang. 

El 2009 participa en l'obra de teatre “El jardí dels cinc arbres”. El 2010 i 2011, participà amb el famós guitarrista Toti Soler oferint recitals conjunts amb “Bona Cara” i “Trio”, al costat del pianista Javier Galiana i el contrabaix José López. Aquest és solament el començament, aquesta cantant ha participat en moltes altres actuacions, ha fet molts més discos i ha participat amb molt altres cantants valencians. Ara ja té 37 anys i viu a Palafrugell. 

La cançó “Vestida de nit” em sembla molt bona, bonica i interessant, ja que està escrita i composada ni més ni menys que pels seus pares, Castor Pérez i Glòria Cruz, també cantants. Em pareix que hi ha molts pocs cantants catalans i valencians ara en l’actualitat i també que molt poca gent es posaria a escoltar aquesta cançó o simplement alguna cançó en valencià. Crec que aquest pot ser un tema que li agrade a molta gent que no escolta aquest tipus de música. Jo l’he coneguda gràcies a ma mare. 

Lletra

Pinto les notes d'una havanera
Blava com l'aigua d'un mar antic
Blanca d'escuma, dolça com l'aire
Gris de gavines, daurada d'imatges
Vestida de nit
Miro el paisatge, cerco paraules
Que omplin els versos sense neguit
Els pins m'abracen, sento com callen
El vent s'emporta tot l'horitzó
Si pogués fer-me escata
I amagar-me a la platja
Per sentir sons i tardes del passat
D'aquest món d'enyorança
Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
I guarnir de palmeres el record
Escampant amb canyella totes les cales
I amb petxines fer-los un bressol
Els vells em parlen plens de tendresa
D'hores viscudes amb emoció
Joves encara, forts i valents
Prínceps de xarxa, herois de tempesta
Amics del bon temps
Els ulls inventen noves històries
Vaixells que tornen d'un lloc de sol
Porten tonades enamorades
Dones i Pàtria, veles i flors
Si pogués fer-me escata
I amargar-me a la platja
Per sentir sons i tardes del passat
D'aquest món d'enyorança
Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
I guarnir de palmeres el record
Escampant amb canyella totes les cales
I amb petxines fer-los un bressol.

Fonts

• Lletra de vestida de nit
• Silvia Pèrez Cruz bio
• Silvia Pèrez Cruz viquipèdia

LA TIA FIGA- Trap brut

Elisa Borredà és la Tia Figa, una xica de Benigànim que es va estrenar fa un parell d’anys amb “Trap brut”, un senzill fresc amb un rerafons feminista i orgullós de les arrels, que m’ha sorprès molt agradablement. El vídeo té també una factura interessant que li trau molt de partit a una butaca enmig de l’horta. No et perdes la sororitat de la lletra ni el seu col·loquilisme orgullós: “Mante, no me toques los ovaris que si no t’estampe… m’auela m’ha dit que la meua cosina s’ha posat, de nou, a festejar”.

Ací pots vore l'artista participant en el documental En la brecha (2018), un documental interactiu que denuncia el biaix de gènere en el treball. 

MALUKS - Fins l'alba

Maluks és un grup valencià que va veure la llum a principis del 2019. Format per quatre joves, s'ha estrenat amb "Fins l'alba", una mescla de dancehall, reggae, cúmbia i dub mooooolt ballable i enganxós. A més a més, la lletra té molla i fa una crítica necessària a l'assetjament que pateixen les dones en els espais d'oci.

Ací us deixe les seues pàgines:

Instagram
Facebook

Twitter 

SPOTIFY



LLETRA

La lluna s'encén, ja cau la nit
ritme de dancehall m'arriba al cos
Tinc força pa' ballar fins l’alba em menege,
em creme, em deixe portar.

Highlight en la mirada igual que al seu vestit,
ella és l’ama de la festa fent el niddle eye
però la llibertat s'esfuma,
ixes de l'amagatall.

Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai
Mirant als col.legues com si fores guai
Em fas un escáner de dalt cap a baix
ves-te’n, ja.

Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai
Mirant als col.legues com si fores guai
Em fas un escáner de dalt cap a baix
ves-te’n, que em vull marcar el...
jiggy jiggy, fora del meu ball
jiggy jiggy no pararé de vibrar
valentes, unides i sempre lluitant

Jiggy Jiggy, fora del meu ball
Jiggy Jiggy no pararé de vibrar
valentes, unides i sempre ...
make my body move
make me body dance

Invades mi espacio y violentas mi whine 

no valen excusas no va a funcionar 

a nuestras hermanas no te vas a acercar 

yo perreo sola y no busco más. 

Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai 

Mirant als col.legues com si fores guai 

Em fas un escáner de dalt cap a baix 

ves-te’n, que em vull marcar… 

Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai 

mirant els col·legues com si fores guai.

Em fas un escàner de dalt cap a baix 

Yo perreo sola y no busco más. 

jiggy jiggy, fora del meu ball 

jiggy jiggy no pararé de vibrar 

valentes, unides i sempre 

lluitant jiggy jiggy, fora del meu ball jiggy jiggy 

no pararé de vibrar 

valentes, unides i sempre ... 

make my body move 

make my body dance

ZOO - Escenes quotidianes vol. 1

Recomanació d'Ivan Beach (3r B)

Els creadors d’aquesta cançó, ZOO, són grup valencià de música nascut a Gandia l’any 2014. Aquest grup està format per un exmembre d’Orxata Sound System, Panxo (Toni Sánchez), i Sophy Zoo, un grup de rap fundat en 2008, en el qual estan Arnau, Marcos Úbeda, Hèctor Galan i Natxo Císcar.

L’estil musical de ZOO se centra principalment en el rap, el rock i l'ska, encara que també utilitzen ritmes electrònics. Les seues lletres solen tractar de temes polítics i socials, i utilitzen cançons com aquesta en forma de crítica.

El 2014 van estrenar la seua primera cançó, “Estiu”, la qual va tindre molt d'èxit en les xarxes socials. Al llarg d’aquest any van publicar dos senzills més, i en octubre van publicar el seu primer àlbum, “Tempestes vénen del sud”, produït per la discogràfica Propaganda pel fet. Després van seguir publicant un total de set senzills més, fins a 2017, l’any en el qual publiquen el seu segon àlbum, “Raval”. Posteriorment, el 2018, treuen quatre senzills que més tard es converteixen en la recopilació EP2K18.

Escenes Quotidianes Vol.1 forma part d'una sèrie de 8 mini-cançons que conten moments del dia a dia en les que hi ha injustícies socials. Aquesta cançó en concret parla sobre un bar on un jove cambrer pensa que no vol la vida que té i que esperava un altre futur per a ell, metre dos cunyats pensen sols en el que els interessa, i quan insisteixen al demanar al cambrer no s'adonen del que li està passant. Després veuen que al carrer hi ha vaga general i els tres acorden condemnar la violència.

He descobert aquest tema quan buscava cançons en valencià per a fer aquesta entrada. M’ha agradat pel seu ritme i estil, i perquè està contant una història quotidiana que et pots imaginar mentre l'escoltes. M’ha fet adonar-me que situacions com aquesta es donen dia a dia i no ho pensem suficient. Pense que a qui l’escolta pot aportar-li consciència del món en el qual realment vivim.

Lletra:

I estan xarrant, de fer una revolta en el bar
I la ració de croquetes encara no arriba i ja van
quaranta voltes que demanen cridant, i el 'camarero' suant
i els dos cunyats escopint merda per la boca normal
No saben res del sou que cobra el xaval
Ni de reformes, ni de sobres, ni justícia social
No volen rotllos, no estan parlant de Žižek ni Marx
Estan pensant en una altra birra, eixa és la realitat
A l'altra banda de la barra pensa en ràbia, el xaval:
"Si ‘s'atraganten’, que s'ofeguen, jo no pense ajudar;
Són moltes nits d'aguantar penya que m'acaba cremant
Jo m'esperava un altre futur, ho jure
Viure així no és pla
I què va ser de la carrera, i el meu despatx?
L'expedient de primera, la tesi doctoral
Jo mai seré classe obrera, això és provisional
Que agafe jo una granera no és lo normal"
Sonen sirenes,
s'estan muntant la gresca al carrer
Hi havia vaga general, els han muntant un piquet,
I en un segon, els tres del bar troben la confluència
I arriben a un acord: condemnen la violència…
Una altra ronda!
Anàlisi polític de taverna
Ni el jove és Amelie, ni ells són de les cavernes
Contradiccions que no són post-modernes
Revolucions naixent en acadèmies?

Otra ronda, para la Tuerca,
Vallecas manda,
cuando hable Monereo, le extendéis la alfombra
Seguim somiant amb bales,
Malgrat ho vejam cru
Escenes quotidianes, ZOO, volumen 1

Fonts d’informació:

• Wikipedia 

ROBA ESTESA - Memòria i dolors

Recomanació d'Amparo Bolena (3r B)

La meua recomanació és del grup Roba Estesa, què és un grup femení català format per 8 persones; Alba Magriñà, bateria i percussions; Anna Sardà, baix, violoncel i veus; Clara Colom, acordió diatònic i veu; Claudia García-Albea, violí i veu; Gemma Polo, veu; Neus Pagès, guitarres i veu; Helena Bantulà, guitarra elèctrica, i Sandra Brake, intèrpret en llengua de signes.

Aquesta banda va nàixer l’any 2011 a les comarques de Camp de Tarragona amb el projecte “Ai! Carai! El 2013 hi va haver una revolució i varen elegir el nom de Roba Estesa. Aquest grup modifica els ritmes i les melodies perquè allò tradicional i popular per a elles està en un procés de canvi. Tenen un estil molt original que és una fusió de folk i rumba catalana, ente altres. Aquest estil s’anomena "folk calentó". Tenen una sèrie de premis com: el Primer Premi del Concurs Sons de la Mediterrània, organitzat pel Grup Enderrock el 2015; el premi de la crítica al millor disc revelació de l'any, i millor cançó de folk gràcies a «Viu».

He triat aquest grup perquè m'agraden molt les seues cançons, em transmeten alegria, felicitat i valentia amb els seus missatges. Són un grup equilibrat i es compenetren molt bé. Les vaig conèixer pel meu professor de valencià de l’any passat: ell ens posava música feminista a la classe; per això vaig recordar aquest grup i em va agradar aquesta cançó. Jo recomane aquesta cançó perquè em transmet felicitat per la seua lletra, ganes de ballar, etc.

Lletra de la cançó:

Hem ballat quan surt el sol
i ara ja no cou la ferida oberta
Les mirades s'han trobat
amb el despullar de la primavera

S'ha desfet tot aquest gel
Creixen les arrels de les noves feres
Celebrem el funeral del correcte i lo normal
Rebentem les normes i sembrem protestes

Crits en la foscor, por de perdre-ho tot
Crits en la foscor, ni oblit ni perdó!
Desvetllarem el son d'aquest món que està mig mort!

Som la memòria
Crits de memòria
Cops de memòria
Punys de memòria
(Som la memòria)
Som la memòria

La vida que ara va, la vida que ara torna
La gent que recupera allò que va ser seu
Seguirem avançant, seguirem colze a colze
Somiem això des de fa massa temps

Crits en la foscor, por de perdre-ho tot
Crits en la foscor, ni oblit ni perdó!
Desvetllarem el son d'aquest món que està mig mort!

Som la memòria
Crits de memòria
Cops de memòria
Punys de memòria
(Som la memòria)
Som la memòria

Hace años prendimos el fuego que hoy aún nos quema
A veces la moral se pierde en su dilema (pero)
Quedara en el recuerdo la dignidad en nuestro bando:
Pues viviremos libres o moriremos luchando
¡Impacto! Canto alto sin pactos
Suena la voz de la escena honorando la historia marca nuestros actos
Guarda las huellas de guerra la tierra de tantas que vieron miseria
Y que hoy pisamos de nuevo hasta hacerla eterna!

Tèrbol atzur
Batecs de dol per la vida, estimem com estimem los pobres
Inclús amb por, en la terra humida
I tot amb la sang i la llengua ferida
Saberes de mujeres salvajes
Si tu ya lo sabes que corra el mensaje
Solo si lo sientes, súbelo
Se acaba su tiempo, díselo
Que no... no van a pasar
Que si la quieren la van a pagar
Si la prendemos nos van a pegar
Nos sale solita la resistance!

OQUES GRASSES - Sta guai

Recomanació de Juanjo Orsina (3r B)

Oques grasses són un grup musical de joves que destaquen per fer música i deixar les etiquetes a una banda, ja que no es representen amb un estil de música concret. Són de Catalunya, del municipi d'Osona, Roda de Ter. Aquesta banda va sorgir el 2010 però es va fer coneguda el 2012 amb el llançament del disc “Un dia no sé com”. La seua música és molt animada i et convida a ballar-la. Els seues discs són 5: “Un dia no sé com” (2010), “Digue-n’hi com vulguis” (2014),”You poni” (2016) i “Fans del sol” (2019).

La lletra de la cançó parla de com de bonica és la vida si la mires bé, o almenys, a mi m'agrada molt. En la meua opinió “sta guai” aquesta cançó. La vaig descobrir un dia a Spotify en una playlist que estava feta per a mi gràcies a un software de reconeixement musical d'Spotify. De totes maneres, la meua germana em va recomanar el grup i em va cridar l'atenció. La cançó em convida a ballar i a somriure, per això l’escolte quan he de fer treballs avorrits perquè em fa sentir feliç. La recomane a tot el món que haja tingut un mal dia o també si has tingut un bon dia. Realment és perfecta per a qualsevol moment.

Lletra de la cançó:

Sta guai, sta guai (Yeah)
Sta guai (Tonight)
Lalalalalá, lalalalá, lala
Lalalalalá, lalalalá, lala
La lluna es va banyant de sol
Sense esperar la sort
Sap que esperant s'adorm
I va patint pel temps
L'essència et fa ser així com ets
De trossos de matins i nits
D'abraçades de veritat
I de petons prohibits
La pluja fa feliç el bosc
El bé i el mal es van vivint
Sempre que m'he callat els cops
Se m'han anat quedant per dins
I tampoc cal entendre-ho tot
Si no entenem d'encerts i errors
Es fa una mica més bonic, oooh
Que aquí ningú neix preparat
Ni per ser jove, ni per fer-se gran
Que anem venint i anem marxant
Si ho fem senzill, ens hi farem menys mal
Una tornada guai
Que aguanti l'envestida
Sta guai, sta guai
No ens cansarem mai (Sta guai)
D'estimar esquivant ortigues
De cantar-te uns la, la, la
Lalalalalá, lalalalá, lala
Lalalalalá, lalalalá, lala
I es pot respirar
Com respiren les tardes
Es pot estimar
Com s'estimen els arbres
Sense que ho vegi ningú
Sense esperar res de ningú
Aquella cosa que brilla per dins
Que et va fent a tu
Que em va fent a mi
Som les llàgrimes dels moments purs
Se'ns assequen i ens fan obrir els ulls
Som les llàgrimes dels moments purs
Se'ns assequen i ens fan obrir els ulls
I un sentiment que va quedant suspès
Vol aguantar-se i neda entre el vent
Va aprenent de les crostes que es fa
Dins d'aquest horitzó platejat
I ha plorat igual que jo
I, quan riu, riu de veritat
Quan deixa de pensar en el després
I quan ja no carrega el passat
Que aquí ningú neix preparat
Ni per ser jove ni per fer-se gran
Que anem venint i anem marxant
Si ho fem senzill, ens hi farem menys mal
Sta guai, sta guai
Sta guai
Una tornada guai
Que aguanti l'envestida
Sta guai, sta guai
No ens cansarem mai (Sta guai)
D'estimar esquivant ortigues
De cantar-te uns la, la, la
Lalalalalá, lalalalá, lala
Lalalalalá, lalalalá, lala
Lalalalalá

Font de la informació

• Viquipèdia
• Spotify
• Lletra

DOCTOR PRATS - Al final tot anirà bé

Recomanació de Rebeca Wieck (3r A)

Doctor Prats és un grup de fusió musical de Tarrassa i el Vallès que va ser creat el 2014, i un any després va nàixer amb la intenció de ser un grup virtual. Està compost per set xics joves: Mark-e Riera, Guillem Boltó, (els cantants) Ramon Figueras, Miki Santamaria, Victor Martínez, Josep Jaume Rei i Oriol Cors. El seus estils musicals són ska, reggae, funk i música electrònica. 

El grup va traure 3 discos en la seua carrera musical i el primer disc va ser l'any 2015, anomenat “Patates amb peix”. Poc després, l'any 2016, van traure el segon, “Aham Sigah”, i ho van presentar a la sala Biquini. A partir d'ací, el grup fa una gira que els porta per alguns dels escenaris més importants de Catalunya , com per exemple “Clownia”. El 2017, Doctor Prats comença fent actuacions a França, Hongria i Japó. Encara que van tocar en altres països, com els que acabe d'anomenar, van mantindre la gira en territori català i participaren en festivals com el de Canet Rock, que és a l'aire lliure, o l'Acampada Jove, que és un festival polític i musical. En el mateix any, va haver-hi un imprevist per la situació política amb els fets de l'1 d'octubre, i el concert que tenien previst en la sala Apol·lo de Barcelona es va haver de cancel·lar i a més, la gira en les festes de “Sant Narcís”, a Girona, es va haver de tancar. A causa del descans que van tindre eixe any, a causa dels tancaments i la cancel·lació, el grup va llançar el seu últim disc, Venim de lluny,, i a partir d'ací van iniciar una gira per Catalunya, la resta d'Espanya i altres zones de l'estranger. Han fet més de 350 concerts. 

La cançó reflecteix a una persona que pot ser tinga problemes del tipus que siga i pensa que pot superar “les tempestes”, que pareix senzill i que pot amb tot , però s’adona que no és així. I veient això, pensa que tot està perdut i no troba la solució. Però de sobte, s’adona que pels seus problemes, s’angoixa i necessita l’ajuda de persones que sempre han estat aquí per ajudar-la, i necessita escoltar “Que tot anirà bé”. Necessita saber que quan ja no té ganes per a alçar-se, sap que si està junt amb les persones que el volen, tot serà més fàcil. I pensar positivament, que tot el que li passa amb el temps se n’anirà, l’angoixa que tenia abans desapareix poc a poc. 

La cançó ens anima al fet que si arribes a trobar una eixida i has deixat arrere els teus problemes, és normal que encara tingues por, però ens diu que nos ens rendim perquè el millor és aprendre de les errades que has tingut i no tornar-les a fer en un futur. 

La cançó m’agrada moltíssim, és molt relaxada i m’encanta la música tocada amb la guitarra. La lletra és molt animadora i ens dona molts consells. Aquest tema l’he conegut aquesta setmana, i sí que havia sentit parlar del nom del grup. De fet, he escoltat més d’una cançó d’ells, i també he escoltat moltes cançons en valencià i hi ha moltes que estan molt “xules”, però aquesta ha sigut nova per a mi fa poc de temps. Jo tots els dies escolte música, ja siga en anglés o en espanyol, però en valencià no estic acostumada a escoltar cançons. Sí que és veritat que me n’he aprés més d’una en memòria, però no les escolte habitualment. Ara que l’he coneguda, doncs l’escoltaria de tant en tant. Em fa sentir relaxada i pense que no a tots els hi agradarà, a la millor per l’estil de música, però hi haurà persones que se sentiran igual que jo. 

A més a més, com que l’he descobert mentre estava en la quarantena, la cançó també és animadora en aquestos dies i ens diu positivament QUE TOT ANIRÀ BÉ. 

Lletra de la cançó:

I creus que és tan senzill, que pots amb tot
quan de sobte les tempestes
cauen i et mullen de cop.
I tu, pensant que tot està vençut
ho vas provant un cop i un altre,
donant cops de cap contra el mateix mur.
I lluny a l'horitzó,
de cop cau el teló,
i un crit mig ofegat
em travessa el cor com una daga.

Només vull sentir-te dir:
Que al final tot anirà bé,
quan de cop la sort s'apagui
si estem junts serà més fàcil.
Al final tot anirà bé,
que aviat tot el que cou,
s'ho endurà el temps

I si demà ens trobem un nou camí,
però la sortida és tan borrosa
i la por ens va fent cada cop més petits.
Tu no et rendeixis que el més important
és aprendre de les derrotes
que guanyar és seguir lluitant.
I lluny, a l'horitzó
de cop cau el teló,
i un crit mig ofegat
em travessa el cor com una daga.

Només vull sentir-te dir:
Que al final tot anirà bé
quan de cop la sort s'apagui
si estem junts serà més fàcil
Al final tot anirà bé,
que aviat tot el que cou,
s'ho endurà el temps

Que al final tot anirà bé
quan de cop la sort s'apagui
si estem junts serà més fàcil
Al final tot anirà bé,
que aviat tot el que cou,
s'ho endurà el temps.

Fonst d'informació 

• Wikipedia

BUHOS - Barcelona s'il·lumina

Recomanació de Yassmina Crawford-Seeger

Coneixes el grup Buhos? Saps qui són? ací et deixe una mini descripció d'ells. 

Búhos és un grup de rock de Calafell, Tarragona, fundat l'any 2005. És un grup de rock festiu en constant evolució musical. L'any 2007, després de la seua fundació, s'editava primera maqueta “Rebelión en la plaza”. El grup va adquirir més popularitat després d'un seguit de cançons sobre el FC Barcelona que van gravar per les cadenes de ràdio Ona FM. També van publicar cançons satíriques sobre l'actualitat per un programa televisiu català. Buhos va animar a l'equip del Barça en totes les celebracions dels títols que van guanyar. Ací teniu la discografia (cançons) del grup. 

La cançó parla de les persones a Barcelona i com estan ara que no hi ha indignats. També tracta dels llibres i de la música, que no hi ha res. Però quan es fa de dia, diu que es posen alegres. Vaig conèixer aquest tema quan estava en una festa amb els meus amics i allí la vaig escoltar, i quan vaig tornar a casa la vaig buscar i la vaig escoltar més atentament i em va agradar molt. Em fa feliç, em dona energia per ballar, quan l'escolte em fa moure’m i és com si estiguera en els núvols i no hi haguera ningú al meu voltant. La cançó l'escolte quan estic enfadada amb algú o alguna cosa i quan estic depressiva. Quan l'escolte em fa oblidar tots els meus problemes i em relaxa. A qui escolte aquesta cançó li pot aportar vivesa o moviment quan balle especialment si a eixa persona li agrada Barcelona, com a mi, que m'agrada molt i per això l'escolte. 

Lletra de la cançó.

Separats tiren la canya
Prop de la plaça d'Espanya,
Hipsters amb barba i ulleres
S'han perdut per les cotxeres,
Apareixen quan és fosc
Els llauners ambulants
I un camell fa l'agost
A l'estació de Sants.
Exbolingues reciclats
Disfressats de runners,
Periodistes cremats
Que viuen de fer banners,
Arribant a Ciutat Vella
Cantautors que ja no canten
I a la porta de l'Ovella
Quatre guiris no s'aguanten.
Aturats amb tres carreres,
"Enxufats" que només cobren,
Regalets per les "aceres",
Jubilats que maniobren,
Policia a un carreró
Ara ha perdut el control
Amb un grup de percussió
Prop de la plaça del Sol.
Perquè tombin els turistes
La rambla l'han tunejat,
Ja no queden artistes
Els músics han marxat,
Quatre "xinos" fent retrats,
Canaletes ja s'allunya
I no queden indignats
A la plaça Catalunya
Quan es fan foscos els dies
I deixem de ser esclaus
Les tristors són alegries
I obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
En un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
Quan et tinc al meu costat.
La de la Setmana Tràgica,
La que odia l'extraradi,
La que viu una nit màgica
Un dimecres a l'estadi,
La bonica, la insalubre
La de l'ambient de l'Arena,
La que un 12 d'octubre
Sent vergonya aliena.
La dels clubs acollidors,
La que adora les gavines
I crema contenidors
I destrossa les cabines,
No hi ha cap respecte
Per la música en directe
I no tenim projecte
Per donar-li vida.
Quan es fan foscos els dies
I deixem de ser esclaus
Les tristors són alegries
I obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
En un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
Quan et tinc al meu costat.
Uns turistes alemanys
Al bressol del mestissatge
Amb barrets de mexicans
Van buscant algun massatge
I al caòtic barri Gòtic
Uns nens amb monopatí
Van buscant algun narcòtic
Per arribar al dematí
Quan es fan foscos els dies
I deixem de ser esclaus
Les tristors són alegries
I obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
En un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
Quan et tinc al meu costat.

Fonts de la informació.

• Viquipèdia
• La lletra