SÍLVIA PÉREZ CRUZ - Vestida de nit

Recomanació de Raquel Mahler (3r B)

Aquesta és un tema de la cantant Sílvia Pérez Cruz, nascuda a Girona el 1983. Sílvia, des de menuda estudiava solfeig, piano i saxòfon clàssic, i ja als 18 anys i llicenciada en cant de jazz, se’n va anar a viure a Barcelona a seguir estudiant Música. La seua carrera musical va començar gràcies a Joan Diaz Trio, amb el disc de jazz “We sing Bill Evans”, premiat el 2009 al millor disc. Després d’això va cantar per a molts ballarins famosos, com Damià Muñoz, dansa contemporània, i Israel Galván, flamenc contemporani. També ha format part de “Flama”, amb Ravid Goldschmidt, mesclant la veu amb la curiosa sonoritat del Hang. 

El 2009 participa en l'obra de teatre “El jardí dels cinc arbres”. El 2010 i 2011, participà amb el famós guitarrista Toti Soler oferint recitals conjunts amb “Bona Cara” i “Trio”, al costat del pianista Javier Galiana i el contrabaix José López. Aquest és solament el començament, aquesta cantant ha participat en moltes altres actuacions, ha fet molts més discos i ha participat amb molt altres cantants valencians. Ara ja té 37 anys i viu a Palafrugell. 

La cançó “Vestida de nit” em sembla molt bona, bonica i interessant, ja que està escrita i composada ni més ni menys que pels seus pares, Castor Pérez i Glòria Cruz, també cantants. Em pareix que hi ha molts pocs cantants catalans i valencians ara en l’actualitat i també que molt poca gent es posaria a escoltar aquesta cançó o simplement alguna cançó en valencià. Crec que aquest pot ser un tema que li agrade a molta gent que no escolta aquest tipus de música. Jo l’he coneguda gràcies a ma mare. 

Lletra

Pinto les notes d'una havanera
Blava com l'aigua d'un mar antic
Blanca d'escuma, dolça com l'aire
Gris de gavines, daurada d'imatges
Vestida de nit
Miro el paisatge, cerco paraules
Que omplin els versos sense neguit
Els pins m'abracen, sento com callen
El vent s'emporta tot l'horitzó
Si pogués fer-me escata
I amagar-me a la platja
Per sentir sons i tardes del passat
D'aquest món d'enyorança
Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
I guarnir de palmeres el record
Escampant amb canyella totes les cales
I amb petxines fer-los un bressol
Els vells em parlen plens de tendresa
D'hores viscudes amb emoció
Joves encara, forts i valents
Prínceps de xarxa, herois de tempesta
Amics del bon temps
Els ulls inventen noves històries
Vaixells que tornen d'un lloc de sol
Porten tonades enamorades
Dones i Pàtria, veles i flors
Si pogués fer-me escata
I amargar-me a la platja
Per sentir sons i tardes del passat
D'aquest món d'enyorança
Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
I guarnir de palmeres el record
Escampant amb canyella totes les cales
I amb petxines fer-los un bressol.

Fonts

• Lletra de vestida de nit
• Silvia Pèrez Cruz bio
• Silvia Pèrez Cruz viquipèdia

LA TIA FIGA- Trap brut

Elisa Borredà és la Tia Figa, una xica de Benigànim que es va estrenar fa un parell d’anys amb “Trap brut”, un senzill fresc amb un rerafons feminista i orgullós de les arrels, que m’ha sorprès molt agradablement. El vídeo té també una factura interessant que li trau molt de partit a una butaca enmig de l’horta. No et perdes la sororitat de la lletra ni el seu col·loquilisme orgullós: “Mante, no me toques los ovaris que si no t’estampe… m’auela m’ha dit que la meua cosina s’ha posat, de nou, a festejar”.

Ací pots vore l'artista participant en el documental En la brecha (2018), un documental interactiu que denuncia el biaix de gènere en el treball. 

MALUKS - Fins l'alba

Maluks és un grup valencià que va veure la llum a principis del 2019. Format per quatre joves, s'ha estrenat amb "Fins l'alba", una mescla de dancehall, reggae, cúmbia i dub mooooolt ballable i enganxós. A més a més, la lletra té molla i fa una crítica necessària a l'assetjament que pateixen les dones en els espais d'oci.

Ací us deixe les seues pàgines:

Instagram
Facebook

Twitter 

SPOTIFY



LLETRA

La lluna s'encén, ja cau la nit
ritme de dancehall m'arriba al cos
Tinc força pa' ballar fins l’alba em menege,
em creme, em deixe portar.

Highlight en la mirada igual que al seu vestit,
ella és l’ama de la festa fent el niddle eye
però la llibertat s'esfuma,
ixes de l'amagatall.

Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai
Mirant als col.legues com si fores guai
Em fas un escáner de dalt cap a baix
ves-te’n, ja.

Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai
Mirant als col.legues com si fores guai
Em fas un escáner de dalt cap a baix
ves-te’n, que em vull marcar el...
jiggy jiggy, fora del meu ball
jiggy jiggy no pararé de vibrar
valentes, unides i sempre lluitant

Jiggy Jiggy, fora del meu ball
Jiggy Jiggy no pararé de vibrar
valentes, unides i sempre ...
make my body move
make me body dance

Invades mi espacio y violentas mi whine 

no valen excusas no va a funcionar 

a nuestras hermanas no te vas a acercar 

yo perreo sola y no busco más. 

Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai 

Mirant als col.legues com si fores guai 

Em fas un escáner de dalt cap a baix 

ves-te’n, que em vull marcar… 

Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai 

mirant els col·legues com si fores guai.

Em fas un escàner de dalt cap a baix 

Yo perreo sola y no busco más. 

jiggy jiggy, fora del meu ball 

jiggy jiggy no pararé de vibrar 

valentes, unides i sempre 

lluitant jiggy jiggy, fora del meu ball jiggy jiggy 

no pararé de vibrar 

valentes, unides i sempre ... 

make my body move 

make my body dance

ZOO - Escenes quotidianes vol. 1

Recomanació d'Ivan Beach (3r B)

Els creadors d’aquesta cançó, ZOO, són grup valencià de música nascut a Gandia l’any 2014. Aquest grup està format per un exmembre d’Orxata Sound System, Panxo (Toni Sánchez), i Sophy Zoo, un grup de rap fundat en 2008, en el qual estan Arnau, Marcos Úbeda, Hèctor Galan i Natxo Císcar.

L’estil musical de ZOO se centra principalment en el rap, el rock i l'ska, encara que també utilitzen ritmes electrònics. Les seues lletres solen tractar de temes polítics i socials, i utilitzen cançons com aquesta en forma de crítica.

El 2014 van estrenar la seua primera cançó, “Estiu”, la qual va tindre molt d'èxit en les xarxes socials. Al llarg d’aquest any van publicar dos senzills més, i en octubre van publicar el seu primer àlbum, “Tempestes vénen del sud”, produït per la discogràfica Propaganda pel fet. Després van seguir publicant un total de set senzills més, fins a 2017, l’any en el qual publiquen el seu segon àlbum, “Raval”. Posteriorment, el 2018, treuen quatre senzills que més tard es converteixen en la recopilació EP2K18.

Escenes Quotidianes Vol.1 forma part d'una sèrie de 8 mini-cançons que conten moments del dia a dia en les que hi ha injustícies socials. Aquesta cançó en concret parla sobre un bar on un jove cambrer pensa que no vol la vida que té i que esperava un altre futur per a ell, metre dos cunyats pensen sols en el que els interessa, i quan insisteixen al demanar al cambrer no s'adonen del que li està passant. Després veuen que al carrer hi ha vaga general i els tres acorden condemnar la violència.

He descobert aquest tema quan buscava cançons en valencià per a fer aquesta entrada. M’ha agradat pel seu ritme i estil, i perquè està contant una història quotidiana que et pots imaginar mentre l'escoltes. M’ha fet adonar-me que situacions com aquesta es donen dia a dia i no ho pensem suficient. Pense que a qui l’escolta pot aportar-li consciència del món en el qual realment vivim.

Lletra:

I estan xarrant, de fer una revolta en el bar
I la ració de croquetes encara no arriba i ja van
quaranta voltes que demanen cridant, i el 'camarero' suant
i els dos cunyats escopint merda per la boca normal
No saben res del sou que cobra el xaval
Ni de reformes, ni de sobres, ni justícia social
No volen rotllos, no estan parlant de Žižek ni Marx
Estan pensant en una altra birra, eixa és la realitat
A l'altra banda de la barra pensa en ràbia, el xaval:
"Si ‘s'atraganten’, que s'ofeguen, jo no pense ajudar;
Són moltes nits d'aguantar penya que m'acaba cremant
Jo m'esperava un altre futur, ho jure
Viure així no és pla
I què va ser de la carrera, i el meu despatx?
L'expedient de primera, la tesi doctoral
Jo mai seré classe obrera, això és provisional
Que agafe jo una granera no és lo normal"
Sonen sirenes,
s'estan muntant la gresca al carrer
Hi havia vaga general, els han muntant un piquet,
I en un segon, els tres del bar troben la confluència
I arriben a un acord: condemnen la violència…
Una altra ronda!
Anàlisi polític de taverna
Ni el jove és Amelie, ni ells són de les cavernes
Contradiccions que no són post-modernes
Revolucions naixent en acadèmies?

Otra ronda, para la Tuerca,
Vallecas manda,
cuando hable Monereo, le extendéis la alfombra
Seguim somiant amb bales,
Malgrat ho vejam cru
Escenes quotidianes, ZOO, volumen 1

Fonts d’informació:

• Wikipedia 

ROBA ESTESA - Memòria i dolors

Recomanació d'Amparo Bolena (3r B)

La meua recomanació és del grup Roba Estesa, què és un grup femení català format per 8 persones; Alba Magriñà, bateria i percussions; Anna Sardà, baix, violoncel i veus; Clara Colom, acordió diatònic i veu; Claudia García-Albea, violí i veu; Gemma Polo, veu; Neus Pagès, guitarres i veu; Helena Bantulà, guitarra elèctrica, i Sandra Brake, intèrpret en llengua de signes.

Aquesta banda va nàixer l’any 2011 a les comarques de Camp de Tarragona amb el projecte “Ai! Carai! El 2013 hi va haver una revolució i varen elegir el nom de Roba Estesa. Aquest grup modifica els ritmes i les melodies perquè allò tradicional i popular per a elles està en un procés de canvi. Tenen un estil molt original que és una fusió de folk i rumba catalana, ente altres. Aquest estil s’anomena "folk calentó". Tenen una sèrie de premis com: el Primer Premi del Concurs Sons de la Mediterrània, organitzat pel Grup Enderrock el 2015; el premi de la crítica al millor disc revelació de l'any, i millor cançó de folk gràcies a «Viu».

He triat aquest grup perquè m'agraden molt les seues cançons, em transmeten alegria, felicitat i valentia amb els seus missatges. Són un grup equilibrat i es compenetren molt bé. Les vaig conèixer pel meu professor de valencià de l’any passat: ell ens posava música feminista a la classe; per això vaig recordar aquest grup i em va agradar aquesta cançó. Jo recomane aquesta cançó perquè em transmet felicitat per la seua lletra, ganes de ballar, etc.

Lletra de la cançó:

Hem ballat quan surt el sol
i ara ja no cou la ferida oberta
Les mirades s'han trobat
amb el despullar de la primavera

S'ha desfet tot aquest gel
Creixen les arrels de les noves feres
Celebrem el funeral del correcte i lo normal
Rebentem les normes i sembrem protestes

Crits en la foscor, por de perdre-ho tot
Crits en la foscor, ni oblit ni perdó!
Desvetllarem el son d'aquest món que està mig mort!

Som la memòria
Crits de memòria
Cops de memòria
Punys de memòria
(Som la memòria)
Som la memòria

La vida que ara va, la vida que ara torna
La gent que recupera allò que va ser seu
Seguirem avançant, seguirem colze a colze
Somiem això des de fa massa temps

Crits en la foscor, por de perdre-ho tot
Crits en la foscor, ni oblit ni perdó!
Desvetllarem el son d'aquest món que està mig mort!

Som la memòria
Crits de memòria
Cops de memòria
Punys de memòria
(Som la memòria)
Som la memòria

Hace años prendimos el fuego que hoy aún nos quema
A veces la moral se pierde en su dilema (pero)
Quedara en el recuerdo la dignidad en nuestro bando:
Pues viviremos libres o moriremos luchando
¡Impacto! Canto alto sin pactos
Suena la voz de la escena honorando la historia marca nuestros actos
Guarda las huellas de guerra la tierra de tantas que vieron miseria
Y que hoy pisamos de nuevo hasta hacerla eterna!

Tèrbol atzur
Batecs de dol per la vida, estimem com estimem los pobres
Inclús amb por, en la terra humida
I tot amb la sang i la llengua ferida
Saberes de mujeres salvajes
Si tu ya lo sabes que corra el mensaje
Solo si lo sientes, súbelo
Se acaba su tiempo, díselo
Que no... no van a pasar
Que si la quieren la van a pagar
Si la prendemos nos van a pegar
Nos sale solita la resistance!

OQUES GRASSES - Sta guai

Recomanació de Juanjo Orsina (3r B)

Oques grasses són un grup musical de joves que destaquen per fer música i deixar les etiquetes a una banda, ja que no es representen amb un estil de música concret. Són de Catalunya, del municipi d'Osona, Roda de Ter. Aquesta banda va sorgir el 2010 però es va fer coneguda el 2012 amb el llançament del disc “Un dia no sé com”. La seua música és molt animada i et convida a ballar-la. Els seues discs són 5: “Un dia no sé com” (2010), “Digue-n’hi com vulguis” (2014),”You poni” (2016) i “Fans del sol” (2019).

La lletra de la cançó parla de com de bonica és la vida si la mires bé, o almenys, a mi m'agrada molt. En la meua opinió “sta guai” aquesta cançó. La vaig descobrir un dia a Spotify en una playlist que estava feta per a mi gràcies a un software de reconeixement musical d'Spotify. De totes maneres, la meua germana em va recomanar el grup i em va cridar l'atenció. La cançó em convida a ballar i a somriure, per això l’escolte quan he de fer treballs avorrits perquè em fa sentir feliç. La recomane a tot el món que haja tingut un mal dia o també si has tingut un bon dia. Realment és perfecta per a qualsevol moment.

Lletra de la cançó:

Sta guai, sta guai (Yeah)
Sta guai (Tonight)
Lalalalalá, lalalalá, lala
Lalalalalá, lalalalá, lala
La lluna es va banyant de sol
Sense esperar la sort
Sap que esperant s'adorm
I va patint pel temps
L'essència et fa ser així com ets
De trossos de matins i nits
D'abraçades de veritat
I de petons prohibits
La pluja fa feliç el bosc
El bé i el mal es van vivint
Sempre que m'he callat els cops
Se m'han anat quedant per dins
I tampoc cal entendre-ho tot
Si no entenem d'encerts i errors
Es fa una mica més bonic, oooh
Que aquí ningú neix preparat
Ni per ser jove, ni per fer-se gran
Que anem venint i anem marxant
Si ho fem senzill, ens hi farem menys mal
Una tornada guai
Que aguanti l'envestida
Sta guai, sta guai
No ens cansarem mai (Sta guai)
D'estimar esquivant ortigues
De cantar-te uns la, la, la
Lalalalalá, lalalalá, lala
Lalalalalá, lalalalá, lala
I es pot respirar
Com respiren les tardes
Es pot estimar
Com s'estimen els arbres
Sense que ho vegi ningú
Sense esperar res de ningú
Aquella cosa que brilla per dins
Que et va fent a tu
Que em va fent a mi
Som les llàgrimes dels moments purs
Se'ns assequen i ens fan obrir els ulls
Som les llàgrimes dels moments purs
Se'ns assequen i ens fan obrir els ulls
I un sentiment que va quedant suspès
Vol aguantar-se i neda entre el vent
Va aprenent de les crostes que es fa
Dins d'aquest horitzó platejat
I ha plorat igual que jo
I, quan riu, riu de veritat
Quan deixa de pensar en el després
I quan ja no carrega el passat
Que aquí ningú neix preparat
Ni per ser jove ni per fer-se gran
Que anem venint i anem marxant
Si ho fem senzill, ens hi farem menys mal
Sta guai, sta guai
Sta guai
Una tornada guai
Que aguanti l'envestida
Sta guai, sta guai
No ens cansarem mai (Sta guai)
D'estimar esquivant ortigues
De cantar-te uns la, la, la
Lalalalalá, lalalalá, lala
Lalalalalá, lalalalá, lala
Lalalalalá

Font de la informació

• Viquipèdia
• Spotify
• Lletra

DOCTOR PRATS - Al final tot anirà bé

Recomanació de Rebeca Wieck (3r A)

Doctor Prats és un grup de fusió musical de Tarrassa i el Vallès que va ser creat el 2014, i un any després va nàixer amb la intenció de ser un grup virtual. Està compost per set xics joves: Mark-e Riera, Guillem Boltó, (els cantants) Ramon Figueras, Miki Santamaria, Victor Martínez, Josep Jaume Rei i Oriol Cors. El seus estils musicals són ska, reggae, funk i música electrònica. 

El grup va traure 3 discos en la seua carrera musical i el primer disc va ser l'any 2015, anomenat “Patates amb peix”. Poc després, l'any 2016, van traure el segon, “Aham Sigah”, i ho van presentar a la sala Biquini. A partir d'ací, el grup fa una gira que els porta per alguns dels escenaris més importants de Catalunya , com per exemple “Clownia”. El 2017, Doctor Prats comença fent actuacions a França, Hongria i Japó. Encara que van tocar en altres països, com els que acabe d'anomenar, van mantindre la gira en territori català i participaren en festivals com el de Canet Rock, que és a l'aire lliure, o l'Acampada Jove, que és un festival polític i musical. En el mateix any, va haver-hi un imprevist per la situació política amb els fets de l'1 d'octubre, i el concert que tenien previst en la sala Apol·lo de Barcelona es va haver de cancel·lar i a més, la gira en les festes de “Sant Narcís”, a Girona, es va haver de tancar. A causa del descans que van tindre eixe any, a causa dels tancaments i la cancel·lació, el grup va llançar el seu últim disc, Venim de lluny,, i a partir d'ací van iniciar una gira per Catalunya, la resta d'Espanya i altres zones de l'estranger. Han fet més de 350 concerts. 

La cançó reflecteix a una persona que pot ser tinga problemes del tipus que siga i pensa que pot superar “les tempestes”, que pareix senzill i que pot amb tot , però s’adona que no és així. I veient això, pensa que tot està perdut i no troba la solució. Però de sobte, s’adona que pels seus problemes, s’angoixa i necessita l’ajuda de persones que sempre han estat aquí per ajudar-la, i necessita escoltar “Que tot anirà bé”. Necessita saber que quan ja no té ganes per a alçar-se, sap que si està junt amb les persones que el volen, tot serà més fàcil. I pensar positivament, que tot el que li passa amb el temps se n’anirà, l’angoixa que tenia abans desapareix poc a poc. 

La cançó ens anima al fet que si arribes a trobar una eixida i has deixat arrere els teus problemes, és normal que encara tingues por, però ens diu que nos ens rendim perquè el millor és aprendre de les errades que has tingut i no tornar-les a fer en un futur. 

La cançó m’agrada moltíssim, és molt relaxada i m’encanta la música tocada amb la guitarra. La lletra és molt animadora i ens dona molts consells. Aquest tema l’he conegut aquesta setmana, i sí que havia sentit parlar del nom del grup. De fet, he escoltat més d’una cançó d’ells, i també he escoltat moltes cançons en valencià i hi ha moltes que estan molt “xules”, però aquesta ha sigut nova per a mi fa poc de temps. Jo tots els dies escolte música, ja siga en anglés o en espanyol, però en valencià no estic acostumada a escoltar cançons. Sí que és veritat que me n’he aprés més d’una en memòria, però no les escolte habitualment. Ara que l’he coneguda, doncs l’escoltaria de tant en tant. Em fa sentir relaxada i pense que no a tots els hi agradarà, a la millor per l’estil de música, però hi haurà persones que se sentiran igual que jo. 

A més a més, com que l’he descobert mentre estava en la quarantena, la cançó també és animadora en aquestos dies i ens diu positivament QUE TOT ANIRÀ BÉ. 

Lletra de la cançó:

I creus que és tan senzill, que pots amb tot
quan de sobte les tempestes
cauen i et mullen de cop.
I tu, pensant que tot està vençut
ho vas provant un cop i un altre,
donant cops de cap contra el mateix mur.
I lluny a l'horitzó,
de cop cau el teló,
i un crit mig ofegat
em travessa el cor com una daga.

Només vull sentir-te dir:
Que al final tot anirà bé,
quan de cop la sort s'apagui
si estem junts serà més fàcil.
Al final tot anirà bé,
que aviat tot el que cou,
s'ho endurà el temps

I si demà ens trobem un nou camí,
però la sortida és tan borrosa
i la por ens va fent cada cop més petits.
Tu no et rendeixis que el més important
és aprendre de les derrotes
que guanyar és seguir lluitant.
I lluny, a l'horitzó
de cop cau el teló,
i un crit mig ofegat
em travessa el cor com una daga.

Només vull sentir-te dir:
Que al final tot anirà bé
quan de cop la sort s'apagui
si estem junts serà més fàcil
Al final tot anirà bé,
que aviat tot el que cou,
s'ho endurà el temps

Que al final tot anirà bé
quan de cop la sort s'apagui
si estem junts serà més fàcil
Al final tot anirà bé,
que aviat tot el que cou,
s'ho endurà el temps.

Fonst d'informació 

• Wikipedia

BUHOS - Barcelona s'il·lumina

Recomanació de Yassmina Crawford-Seeger

Coneixes el grup Buhos? Saps qui són? ací et deixe una mini descripció d'ells. 

Búhos és un grup de rock de Calafell, Tarragona, fundat l'any 2005. És un grup de rock festiu en constant evolució musical. L'any 2007, després de la seua fundació, s'editava primera maqueta “Rebelión en la plaza”. El grup va adquirir més popularitat després d'un seguit de cançons sobre el FC Barcelona que van gravar per les cadenes de ràdio Ona FM. També van publicar cançons satíriques sobre l'actualitat per un programa televisiu català. Buhos va animar a l'equip del Barça en totes les celebracions dels títols que van guanyar. Ací teniu la discografia (cançons) del grup. 

La cançó parla de les persones a Barcelona i com estan ara que no hi ha indignats. També tracta dels llibres i de la música, que no hi ha res. Però quan es fa de dia, diu que es posen alegres. Vaig conèixer aquest tema quan estava en una festa amb els meus amics i allí la vaig escoltar, i quan vaig tornar a casa la vaig buscar i la vaig escoltar més atentament i em va agradar molt. Em fa feliç, em dona energia per ballar, quan l'escolte em fa moure’m i és com si estiguera en els núvols i no hi haguera ningú al meu voltant. La cançó l'escolte quan estic enfadada amb algú o alguna cosa i quan estic depressiva. Quan l'escolte em fa oblidar tots els meus problemes i em relaxa. A qui escolte aquesta cançó li pot aportar vivesa o moviment quan balle especialment si a eixa persona li agrada Barcelona, com a mi, que m'agrada molt i per això l'escolte. 

Lletra de la cançó.

Separats tiren la canya
Prop de la plaça d'Espanya,
Hipsters amb barba i ulleres
S'han perdut per les cotxeres,
Apareixen quan és fosc
Els llauners ambulants
I un camell fa l'agost
A l'estació de Sants.
Exbolingues reciclats
Disfressats de runners,
Periodistes cremats
Que viuen de fer banners,
Arribant a Ciutat Vella
Cantautors que ja no canten
I a la porta de l'Ovella
Quatre guiris no s'aguanten.
Aturats amb tres carreres,
"Enxufats" que només cobren,
Regalets per les "aceres",
Jubilats que maniobren,
Policia a un carreró
Ara ha perdut el control
Amb un grup de percussió
Prop de la plaça del Sol.
Perquè tombin els turistes
La rambla l'han tunejat,
Ja no queden artistes
Els músics han marxat,
Quatre "xinos" fent retrats,
Canaletes ja s'allunya
I no queden indignats
A la plaça Catalunya
Quan es fan foscos els dies
I deixem de ser esclaus
Les tristors són alegries
I obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
En un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
Quan et tinc al meu costat.
La de la Setmana Tràgica,
La que odia l'extraradi,
La que viu una nit màgica
Un dimecres a l'estadi,
La bonica, la insalubre
La de l'ambient de l'Arena,
La que un 12 d'octubre
Sent vergonya aliena.
La dels clubs acollidors,
La que adora les gavines
I crema contenidors
I destrossa les cabines,
No hi ha cap respecte
Per la música en directe
I no tenim projecte
Per donar-li vida.
Quan es fan foscos els dies
I deixem de ser esclaus
Les tristors són alegries
I obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
En un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
Quan et tinc al meu costat.
Uns turistes alemanys
Al bressol del mestissatge
Amb barrets de mexicans
Van buscant algun massatge
I al caòtic barri Gòtic
Uns nens amb monopatí
Van buscant algun narcòtic
Per arribar al dematí
Quan es fan foscos els dies
I deixem de ser esclaus
Les tristors són alegries
I obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
En un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
Quan et tinc al meu costat.

Fonts de la informació.

• Viquipèdia
• La lletra

31 FAM - Males cares

Recomanació d'Ainara d'Aquitània (3r B) 

31 Fam es un grup català de música trap, danchall i reggaeton, format per 6 joves: Kid Pi (Edi Freixas), AAA (Alex Sanchez), Bandam (Ferran Vilata), Lil Did (Didac Serra), Koalakey (Alejandro Gil) i Joey C ( Joel Cosp). El grup es diu així perquè el 31 és el número de la casa de Joey C, que és on es varen conéixer, i FAM perquè es consideren una família. Van nàixer a Sabadell, canten en anglès, en castellà i en català, i produeixen musica urbana des de 2017. Per a ells, cantar i produir al principi sols era un hobby, però es va tornar seriós després de signar un contracte amb la discogràfica Picap. el primer tema que van compondre va ser “Magdalenes”, i la primera cançó oficial publicada va ser “Fashos de Cen”. La cançó amb la qual varen guanyar popularitat és “Sincero”. El 2019 varen llançar el seu primer disc anomenat TR7TZE, en el qual van incloure 13 cançons, i ara estan fent gires amb el seu nou disc “Valhalla”.

La cançó "Males cares" es va publicar al gener de 2018, i ja te més d'un milió de reproduccions. Hi participen AAA, Bandam, Kid Pi i Lil Didi. La vaig conèixer perquè mon germà em va ensenyar Sincero, i em va agradar tant que els vaig buscar en youtube per a escoltar-ne més, i aquesta em va agradar molt. En el videoclip eixen els 6 membres i una chica. La cançó parla de l'amor o, millor dit, del desamor, i el videoclip està gravat en diferents llocs com una terrassa, una casa abandonada i un descampat. Té ritme i molt de rotllo i flow. A mi m’agrada molt i quan l'escolte em fan ganes de ballar i pense que la gent que l'escolta es posarà contenta i voldrà ballar també.

[Nota de Rosa Sanchis: No sé a vosaltres, però a mi, si em diuen "no vals res" i "Puta, no em fas el pes", se me'n van les ganes de ballar completament, i també se me'n van les ganes de recomanar tant la cançó com el grup]

Lletra:

L'amor propi em va ensenyar que no vals res
I ara cauen de 3 en 3
Sóc jo que he perdut l'interès
Porto ulls de xino però no sóc xinès
Puta, no em fas el pes
Sóc molt més del que tu em vas fer creure i ara ho veig
Si jo ho ballo, tu també ho balles
Si jo t'ignoro, tot són males cares
Si jo no et busco, diga'm per què t'amagues?
Si no et miro per què em parles?
Si jo ho ballo, tu també ho balles
Si jo t'ignoro, tot són males cares
Si jo no et busco, diga'm per què t'amagues?
Si no et miro per què em parles?

Ella se vuelve loca cuando suena el dembow
Tiene demasiado flow
Al bailarlo todos gritan "wow"
No te hagas, baby, báilalo
A ella le encanta
Le giro la cara, no le doy esperanza
Conmigo no se cansa
Al final nos iremos pa' mi casa
Y ahora tú, quieres enamorarte
Yo no encuentro vida tampoco encuentro Marte
Lo único que pido es que pongas de tu parte
Y mirar al horizonte y poder encontrarte
Yo no sé si tú estás pa' mí o estás pa' otro
Yo no sé si quiero tengo el corazón roto
Por daño que me hiciste cuando estabas con otro
Si quieres que lo baile pues lo bailo
Si quieres que me arrime pues estoy a tu lado
Tengo a los míos preparados
Sacando cosas buenas de todo lo malo
Yo no sé si tú eres de la multitud
Yo quiero contigo, tú quieres conmigo y eso lo sabes tú
Bailemos pegaditos, sólo siente el ritmo, vamos a hacerlo tabú
Que siempre te ves bonita y esa es tu virtud
 

Si jo ho ballo, tu també ho balles
Si jo t'ignoro, tot són males cares

Si jo no et busco, diga'm per què t'amagues?
Si no et miro per què em parles?
Si jo ho ballo, tu també ho balles
Si jo t'ignoro, tot són males cares
Si jo no et busco, diga'm per què t'amagues?
Si no et miro per què em parles?
Tu la tens molt vista quan vol et despista
Ella mou la pompa com si fos de revista
Només em vol a mi però jo no sóc egoista
No sóc un més de la llista
Bitch, em sento molt salvatge
Vinc de lluny, no fa cap gràcia
Aquella nena vol formatge
Però és que a mi ja no em fa falta
Per què perdre el temps amb tu?
Si per mi tu no ets ningú
Si vols pots tornar amb mi
Tenir una història sense fi
Avui va per mi, avui va per mi i ningú més
I és que aquí hi ha molta droga, nosaltres en posem més
Demà per tu, demà per tu i algú més
Pensa que jo ja en tinc moltes i ens en cauen moltes més.

Fonts 

• FAM 31 a la Wikipèdia
• Lletra de Males cares a Genius

MIKI NÚÑEZ - Escriurem

Recomanació de Paula Mahler (3r A)

Miki Nuñez va nàixer a Terrassa l’any 1996. Abans de ser conegut era vocal d’un grup català (Dalton Bang) amb el qual va anar de gira per tota Catalunya. Ha participat en OT (Operación Triunfo) l’any 2018 (va quedar finalista) i també se’l va escollir per a representar a Espanya en Eurovisió amb la cançó de “La venda”, amb la qual va obtindre el 22é lloc. Al 2019 va treure el seu primer àlbum “Almuza”. 

Vaig conèixer Miki per OT. M’agradava molt com ho feia, era molt bo. Després d’acabar OT i d’haver participat a Eurovisió, no solia escoltar amb freqüència la seua música, però un dia una amiga em va dir que havia publicat una cançó en valencià/català i que estava molt bé. Aleshores vaig anar a escoltar-la i em va agradar, a pesar que jo no tinc aquest gust en la música. 

Aquesta cançó em fa feliç. L’escolte en moments que estic trista per a així animar-me. Supose que igual que a mi, a la resta de la gent aquesta cançó també li transmet i li aporta felicitat. La seua lletra em fa pensar sobre moltes coses, sempre que l'escolte em venen mil coses a la ment. 

Lletra

Un nou dia ha començat, em llevo al teu costat, respires lentament
Un nou dia que ha passat et lleves I
No saps que oblidarem aquest moment
Les casualitats no son les que ens han portat a viure aquest present
Que no en soc conscient, si m’esperes allà fora et cantaré

Escriurem que tot no va ser fàcil
Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem amb els dies regalats I amb
El somriure dels que ja no hi puguin ser
Escriurem que tot no va ser fàcil

Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem caminant per les estrelles I amb
El somriure dels que ja no hi puguin ser
ara que tot ha acabat, que no et tinc al meu costat
Em sento diferent
Amago en un calaix les mirades d’amagat
Les que cançons que em vas cantar
Son les que vull cridar
Si m' esperes allà fora et cantaré
Escriurem que tot no va a ser fàcil
Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem amb els dies regalats I amb
El somriure dels que ja no hi puguin ser

Escriurem que tot no va ser fàcil
Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem caminant per les estrelles I
El somriure dels que ja no hi puguin ser

Escriurem que si va ser fàcil
T’estic cantant la nostra història en un paper
Marxaré recordant tots aquells dies I
Amb el somriure que tu sols sabies fer

Escriurem que tot no va a ser fàcil
Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem amb els dies regalats I amb
El somriure dels que ja no hi puguin ser
Escriurem que tot no va ser fàcil
Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem caminant per les estrelles I
El somriure dels que ja no hi puguin ser

Escriurem que tot no va a ser fàcil
Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem amb els dies regalats I amb
El somriure dels que ja no hi puguin ser
Escriurem que tot no va ser fàcil
Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem caminant per les estrelles I
El somriure dels que ja no hi puguin ser

Fonts d'informació:

• Wikipedia

AUXILI - Converses de balcons

Recomanació de Rubén Padoani-Bembo

Auxili és un grup de música que va nàixer l’any 2005 a Ontinyent, una ciutat valenciana. El grup consta de 9 persones, incloent el cantant i els instrumentistes. L’estil musical d’aquest grup sol ser reagge, encara que a vegades canvien a ska, ragga i al rap. Aquest grup ha anat pujant les seues cançons a través de Youtube i Spotify, on té milers de persones escoltant-los mensualment. La seua discografia consta de la maqueta ‘Existirem?’; dels àlbums ‘Dolç atac’, ‘Instants cremant’ i ‘Tresors’, i del senzill ‘Foc i vent’. 

Els principals fundadors d’Auxili varen ser Esteve Tortosa i Marc Andrés (els dos vocalistes), Salva Berenguer (trompeta) i Miguel Ramos (bateria). L’any 2013 varen fer la publicació del seu primer disc anomenat ‘Dolç atac’ i varen començar a fer concertes pel País Valencià. El grup va penjar la seua primera cançó a Youtube dies abans de traure el seu primer disc i varen guanyar moltes visites. Actualment el grup acumula més de 170 actuacions. 

No coneixia aquest grup perquè no escolte música en valencià. He anat buscant grups en valencià i aquest és un dels que més m’ha agradat. Jo pense que la lletra parla de fugir d’algun lloc o d’alguna guerra i està bastant bé. No entenc molt bé el significat de la lletra però es enganxosa, té molt bon ritme i donen ganes de moure’s. Això és el que més m’agrada: el ritme que té i l’estil de música, encara que no escoltaria més de 5 cançons seguides perquè ja em cansaria. 

Lletra

Tinc una guitarra que crida auxili quan plora el món.
Tinc mil amics repartits a les nits lluny de la babylon.
Tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor.
Ballen els llençols, converses de balcons, veient sortir el sol.

Jo vaig intentar fugir del món però no sabia com,
vaig enganyar la ment amb estupefaents.
Oh, no! Extasiat per la cançó,
all right vam trobar la solució.

Ooooh, oooh, ooooh, ooooh!
Lluny de la babylon, lluny de la babylon.
Ooooh, oooh, ooooh, ooooh!
Auxili party rebel·lió.

Tu vas intentar fugir del món però no sabies com.
Vas fer volar la ment amb les cançons desobedients,
amb les històries que guardàvem baix la pell,
perquè tu i jo pensàvem el mateix.

Ooooh, oooh, ooooh, ooooh!
Lluny de la babylon, lluny de la babylon.
Ooooh, oooh, ooooh, ooooh!
Auxili party rebel·lió.

M'aguanta la nit a la retina,
no tinc por al dia
si eres tu una part d'esta rutina
i seguirem cantant,
brindant per la teua companyia.
I anar fent dels problemes, pols.
Entrarem al cel derrapant tots dos.

Tinc una guitarra que crida auxili quan plora el món.
Tinc mil amics repartits a les nits lluny de la babylon.
Tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor.
Ballen els llençols, converses de balcons, veient sortir el sol.

Abraçats a una veritat ens ho creiem,
que mentre crema la mentida ens estimem.
Sabem que fent el que volem ho fem millor,
que la set que va omplint el got buida la por.

Som ocells que canten de nit,
inflem el pit inaugurant matins.
Sota la pell un crit que vol sortir,
Així, digues que sí.

L'alba tenyida de silenci,
salva't i crida'm si no hi penso.
Que la voleiada eterna fa camí,
que encara que faci fred seguim aquí.

Desclava els peus, deixa que creixi
marxa el moment abans que hi pensis
tot el que ens hem emportat ens fa ser així,
que encara que faci fred seguim aquí.

Tinc una guitarra que crida auxili quan plora el món.
Tinc mil amics repartits a les nits lluny de la babylon.
Tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor.
Ballen els llençols, converses de balcons, veient sortir el sol.

Fonts d’informació

• Wikipedia
• Pagina oficial d’Auxili

ZOO - Carrer de l'amargura

Recomanació de David Azalais de Porcairagues (3r A)

Zoo es un grup musical valencià nascut l'any 2014 a Gandia que se centra en diferents estils de música com ara el rap, el breakbeat, el regueton, el rock i l’ska, mesclats amb ritmes de música electrònica. Va començar a cantar al any 2014, van a trencar barreres lingüístiques, i es van fer molt famosos. L’any 2015 van ser cap de cartell al Festival Feslloch, el més important de música en valencià. 

Se’ls fa difícil fer gires per Espanya per la diferència de llengües, aleshores la gent d’altres ciutats no els escolta perquè no entenen l’idioma. 

La cançó tracta sobre les festes que s'aproximen i es van acabant els treballs. Quan estan cansats de treballar ja volen festes i la calor que fa al juny. 

La vaig conèixer mirant les cançons del grup Zoo. La vaig escoltar i em va agradar bastant. Em pareix que és una cançó molt agradable i us la recomane. Em fa pensar en les vacacions que s’aproximen i em transmet alegria perquè estic cansat de fer deures i d’estudiar. No solc escoltar música però quan ho faig mentre estudie, em fa sentir benestar i ganes de fer coses. Si l’escolteu jo pense que us transmetrà el mateix que a mi: alegria i ganes de sentir-la molts vegades. 

Lletra:

Deixa Valencia a Juliol puta vida,
Últim exàmen, primer raig de sol,
Porta les mans arrapaes de fer extres
Tot el dolor de la vinya al renyons
Creua la pista de Silla a migdia,
Sona l'herència, li cau la suor,
Mira l'arròs, la ribera que brilla
Tira per dins: alacant interior

Ix d'Alacant cara amunt la Mariola
Va i torna al poble a diari, no pot
Amb el lloguer i amb el curro ella sola,
Cuina el sopar de sa mare, no vol
que ningú sapia què cobra per hora
condescendències les justes, amor
tot el que té pel seu fill que diu hola
des del seu ventre, batega el seu cor.

Però el rellotge s'atura allà dalt,
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval…

I arriben festes de nou,
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer,
Al teu carrer, carrer de l'amargura

Mira el paissatge sentat a la plaça,
Penjen les llums i les flors dels balcons
No pot anar al casal ni de caça
I les olives li donen pa poc
Enguany la orquesta està enfront de casa
Musica i festa, la dansa, el bastó
A estes altures, i faça el que faça
Ja va per dins tota la processó

Però el rellotge s'atura allà dalt,
I una altra criatura comença una aventura
I el iaio sap que s'acosta el final,
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval…

Fonts

• Zoo a Wikipèdia 
• Zoo a Mondosonoro

31 FAM - Champagne

Recomanació de Marc Casulana (3r A)

31 FAM és un grup català de música trap, dancehall i reggeaton. Està format per sis persones: Kid Pi (nom real Edi Freixas), Joey C (nome real Jose Cosp), Lil Didi (nom real Dídac Serra), Bandam (nom real Ferran Vilata), Koaley (nome real Alejandro Gil) i AAA (nom real Álex Sánchez). 

Tots són de Sabadell. Varen començar a produir música urbana des del setembre de 2017. El primer tema que van compondre va ser “Magdalenes”. Però van començar a guanyar popularitat amb la cançó “Sincero”. Varen pujar al milió de visualitzacions només publicar-la i ara en té 4,4 milions. Amb la incorporació del cantant Lil Didi, el grup va començar a fer bolos a discoteques properes de la seua ciutat. El primer disc va ser publicat l’any 2019, i es titula “TR3TZE”, i van incloure un total de 13 cançons. Des del principi fins ara tot era per hobby, però el 2018 se’ls va presentar l’oportunitat de signar un contracte amb el segell Delirics i la discogràfia Picap. I a l’estiu de 2019 van fer una gira presentant el disc “TR3TZE” per tot Catalunya. També han fet col·laboracions amb LilDami, Flashy Icecream i altres artistes del panorama musical català. 

Habitualment no escolte cap grup de música valenciana ni catalana, però m’ha sorprés, ja que jo no coneixa que hi havia musica d’aquest estil, i la veritat que m’agrada molt. L’escoltaré més sovint. I el que han fet aquest grup d’amics –varen començar fent cançons per gust i han acabat dedicant-se a això–, pense que deu ser una cosa increïble, i a més amb els teus amics de tota la vida!! 

Lletra: 

El ritme és presto
Jo a la pasta hi poso salsa al pesto
Feel like Ferran Adrià
Tots els que et segueixen, qui et segueix fins el final
Quan tu pugis al cel jo sonaré al teu funeral
Tots buscant la Molly
31 està a dalt del podi
El podi em porta malalt
Tots buscant la Molly
31 està a dalt del podi
El podi em porta malalt

Ja no penso en aquells haters
Em fan fer al·lucinacions
Entrem a la cuina i anem cookin' macarrons
Anem "colokeira" amb el Kid Pi i la Molly
Ara fem Ferrari
Valentina,
I una party
Anem al estudi, anem a fer-li una cançó
Em paren els pussys, em diuen:
"No tens res bo" el catalán da asco y es que no entiendo puñetas
Pero no hago caso sigo fumando mi peta

El ritme és presto
Jo a la pasta hi poso salsa al pesto
Feel like Ferran Adrià
Tots els que et segueixen, qui et segueix fins el final
Quan tu pugis al cel jo sonaré al teu funeral
Tots buscant la Molly
31 està a dalt del podi
El podi em porta malalt
Tots buscant la Molly
31 està a dalt del podi
El podi em porta malalt

(Un petó pels que no confiaven
I mira on em arribat, ha
Ell tete, ja saps que no ens venem
Visca el Català, putaaa)

Estic planxant el bacallà
Em sento Kyrie Irving, tinc calenta la mà
Jo no jugo amb ells
Sento que els he d'entrenar
Visca Tarradelles, visca el trap en català

Una pel Llit Bar
Dos per las morades que pillavem sota el parc
Fregint bacon al terrat
Beneït per seure a taula i tenir a taula sempre un plat
Nena el que no es compra sempre és el que surt més car

Aquesta merda canvia i ara em torna loco
Tots es cremen fàcil com un troç de "xoco"
Parlen parlaren cazzo sense vendre moto
I per la masia em torno piloto
No cantem per fama, cantem per un sentiment
Verde, Sedemusic al cor sempre tinc els meus,
Sé que ells matarien i jo mataria per ells
Perquè són família i els estimo com fills meus
Els estimo com fills meus

Molta merda per la boca, poca boca per parlar.

Fonts d’informació:

• Lletra de la cançó
• Wikipèdia 31FAM

LILDAMI - Pau Gasol

Recomanació de Dylan Carreño (3r A)

Lildami és el pseudònim de Damià Rodríguez, cantant de trap català nascut el 22 de maig de 1994 a Terrassa (Vallès Occidental). Va fer la seua primera aparició l'any 2014. L'any 2017 va fer aparicions a ràdios com Catalunya Ràdio i va presentar una versió acústica del seu tema No Et Puc Prometre Res a l'emissora iCat FM. Va ser un dels seleccionats per a la final de l'edició 2017 del concurs Sona 9. A partir d'aquí ha anat creixent com a cantant i s'ha agrupat amb dos altres artistes, el Sr. Chen, qui s'encarrega de crear les instrumentals, i la Emotional Goku, vocalista també. En nombres d'Spotify, ja supera els 70.000 oients mensuals i ha superat així les 900.000 reproduccions en alguna de les seues cançons com ara: Pau Gasol. 

El Sr Chen és Martí Mora Julià, cantant de Hip-hop/Rap, formava part d’una banda anomenada “Los Matador Rockers”. També s’ha anomenat “El Puto Chen”. Va llançar el seu primer disc fa més de 7 anys. 

És una cançó que tracta sobre els sentiments dels dos cantants cap a una altra persona. És una mica trista. És un tipus de trap amb un ritme no molt ràpid i apagat, que transmet tristesa. L’he conegut perquè he estat veient el blog de Villena.so i m’ha agradat la música d’aquests cantants. Jo l’escoltaria a l’hora de fer deures, ja que el seu ritme no es massa ràpid i no farà que tinguis errades pel seu ritme, ni tampoc farà que el teu cos s’accelere. Pot aportar paraules noves al teu vocabulari en valencià/català i cultura; a més, és un nou tipus de música no molt conegut que podria difondre’s, ja que està molt bé i pots aprendre moltes coses d’ella. 

LLETRA DE LA CANÇÓ

Rodejat de gent i em sento sol.
Fa ja massa dies que no aixequem el vol.
Cansat de plorar i no trobar consol.
Cansat de no trobar-te en els llençols.
I cada nit et sento al pit,
i en cada crit, tot sembla petit...Pau Gasol
Ua, si per més que busco no et puc trobar i...
Ua, aixeco les mans però no trobo paraules.
Ua, cansat de buscar i cansat de cansar-me.
Ua, vinc a trobar-te, d’una manera o altra.

MVP de la lliga que vaig crear,
jo ja feia això abans d’aprendre a afaitar-me.
I no sóc violent però, mama, haig de defensar-me,
volia la mansió i està plena de fantasmes.

Ara el meu equip juga en primera.
Disparem directe a la cistella.
Perquè això era el que volia des de l’escola bressol,
del 0 al 100, de baix al top, sentir-me com Pau Gasol.

I la veritat està bé, però valoraria més
arribar a casa i no haver de dormir sol.
I què haig de pensar? Que vas de farol?
Si deies que m’estimaves i ara no sé què vols.

Per cada frase que escric perdó un amic i una futura ex,
només volia ser feliç però, merda, és massa complex.
Ni pasta ni joies, en fi, ja no em queda res,
perquè estic perdent de 4 i màxim tiro de 3, Dami.

Rodejat de gent i em sento sol.
Fa ja massa dies que no aixequem el vol.
Cansat de plorar i no trobar consol.
Cansat de no trobar-te en els llençols.
I cada nit et sento al pit,
i en cada crit, tot sembla petit...Pau Gasol

Ua, si per més que busco no et puc trobar i...
Ua, aixeco les mans però no trobo paraules.
Ua, cansat de buscar i cansat de cansar-me.
Ua, vinc a trobar-te, d’una manera o altra.

Les coses que he deixat de banda
per sortir-me de lo estàndard.
La gent que no em parla, a contracorrent,
en temporal i sense ancla.

Quan passi la guerra i només ens quedin galons,
veurem si ha valgut la pena buidar els carregadors.
Era màgic com Johnson, només queden records,
dels polvos convertits en cendra que transformo en cançons.
A l’últim quart d’un partit difícil de remuntar,
amb el dilema personal de no saber si vull tirar.
La cara B de la fama, la foscor de brillar,
quan només tens boles negres en el teu billar.

El capità de l’equip però l’equip no confia en tu,
a la zona de tres segons però ningú et fa la alley oop.
Fora de la realitat com el doctor Tornasol,
Damn, em sento com Pau Gasol.

Rodejat de gent i em sento sol.
Fa ja massa dies que no aixequem el vol.
Cansat de plorar i no trobar consol.
Cansat de no trobar-te en els llençols.
I cada nit et sento al pit,
i en cada crit, tot sembla petit...
...Pau Gasol

Ua, si per més que busco no et puc trobar i...
Ua, aixeco les mans però no trobo paraules.
Ua, cansat de buscar i cansat de cansar-me.
Ua, vinc a trobar-te, d’una manera o altra.

Fonts de la informació 

• Lildami a la wikipèdia
• Sr. Chen a Centralzine
• Lletra de Pau Gasol a Musixmax

BAD GYAL - Pai

Recomanació de Rania Wieck (3r C)

Bad Gyal és el nom artístic pel qual es coneix la cantant Alba Farelo, una jove compositora, DJ i productora nascuda a Vilassar del Mar el 1997. És considerada una de les grans revolucions del gènere urbà més mil·lenista com el trap o el dancehall. Des de molt jove es va considerar una fanàtica del gènere dancehall. La seua música urbana l'ha portada a ocupar un lloc molt alt en el rànking del trap espanyol. 

La seua carrera va començar al costat del DJ Fake Guido a l’abril de 2016 quan van penjar en Youtube una versió en català de Work de Rihanna titulada Pai. A aquest single se li van sumar més tard les cançons Indapanden, Leiriss i No perd res. Poc temps després de l'estrena d'aquestes cançons, amb més de 3 milions de visites en Youtube, uns mesos més tard, el 9 de novembre de 2016 la cantant va fer el seu debut amb Slow Wine Mixtape, en concret amb Febre, i va començar a guanyar-se l'interés del públic. Actualment té mes de 36.000.000 de reproduccions a Youtube i mes de 43.000.000 en l’aplicació de musica Spotify. 

El 30 de abril de 2019 Billboard confirmava en exclusiva que Bad Gyal acabava de signar amb ells. 

Vaig conèixer la cantant Bad Gyal per una entrevista que vaig veure d’ella en la televisió. Jo no era molt fan del trap en general i desconeixia sobre el dancehall, però m’agradava molt el ritme i a mi sí que me agradava molt el reggaeton. Vaig començar escoltant algunes cançons seues i la primera vegada no em varen cridar molt l’atenció. 

M'agrada molt Bad Gyal perquè destaca defensant el feminisme i l’apoderament femení i trenca amb els esquemes. És defensora totalment del neofeminisme i dels drets de les dones. 

La lletra d’aquesta cançó parla principalment dels diners i un poc també de la seua història d’amor amb un xic, i que la traïció és el pitjor que li pots fer a algú, i si ho fas de pagar-ho com toca. 

En una entrevista va dir la següent frase: "Les etiquetes són perilloses. Realment ja no sé què volen dir perquè veig molts significats diferents en boca de gent de diferents ideologies. El feminisme s'ha tornat un concepte pop que ja no saps què significa i està massificat". 

LLETRA DE “ PAI” 

Pai, pai, pai, pai, pai
Jo només vull la pai, pai, pai, pai, pai
Per pillar-me algo de hai, hai, hai, hai, hai
Comprar-me un abric guai, guai, guai, guai, guai
Nai, nai, nai, nai, nai
A mi ja em sues tant, tant, tant, tant, tant
Només vull més guita
Que és l'únic que em fa rica
Amb mi no es juga ni es replica
Amb mi no et passis ni una mica
Sembla que no sap amb qui es fica
Si no ho entens la Gyal t'ho explica
Et vaig donar el que ningú et donava
No vas flipar, era el nivell que esperaves
Pel barri se sap quin pussy és el que mana
Així que ja saps que és el que et toca ara
Deixa la pai a sobre de la taula
Nai, ja saps que és el que hi ha
Tot aquell temps vaig perdre
Sap greu, t'hauré de cobrar
I no em val que ara em parlis del passat
Jo només vull la pai, pai, pai, pai, pai
Per pillar-me algo de hai, hai, hai, hai, hai
Si et passes et faig un tall, tall, tall, tall, tall
Deixa la pai a sobre de la taula
Nai, ja saps que és el que hi ha
Tot aquell temps vaig perdre
Sap greu, t'hauré de cobrar
Em sap molt greu, nai, però se t'ha passat la hora
No sóc la que sempre torna
He anat cap a una altra zona
I altres dies eres tu
Però ara això està molt cru
Jo sé que m'estimes però que et fas el dur
No vull saber res del que erem junts
Ja no tinc les ganes d'abans, ho sento
Rolling, rolling, rolling, rolling
Cremant les penes, ara que et follin.

FONTS D'INFORMACIÓ

WIKIPEDIA BAD GYAL

ZOO - Ventiladors

Recomanació de Sandra Viardot (3r A)

El 2014, a Gandia, un grup de joves va decidir donar un canvi a la seua carrera professional i van crear un grup musical anomenat Zoo. El seu objectiu era donar visibilitat a la llengua d’on ells provenen, el valencià. Els apassionava l’estil raper, doncs per eixe motiu les seues primeres cançons són raps, encara que també utilitzen estils musicals com breakbeat, reggaeton, rock i ska, sempre mesclats amb ritmes electrònics per tindre una identitat única i meravellosa. Al grup s’hi troben: Panxo, la veu del grup; Marcos Úbeda, toca el trombó; Natxo Ciscar, amb el baix; Héctor Galán, al teclat; Toni Fort, percussionista; Jaume Guerra, tocant el baix elèctric; Arnau, que toca la guitarra, i, per últim, Pasqu Giner. 

No els va ser fàcil trobar una discogràfica amb la seua proposta, però Propaganda pel Fet! va confiar en ells i és, encara actualment, la seua discogràfica. El 2015 van ser caps de cartell en un festival anomenat Feslloch, el més important de la música en valencià. El 2017 van gravar el seu primer i únic àlbum, Raval, amb 11 cançons en valencià, el qual va causar sensació en xarxes socials i del qual van obtindre la fama que ells mereixen després de lluitar per la música en la nostra llengua i, el 2018 van guanyar el premi a millor videoclip en els premis Enderrock. 

La veritat és que mai m'havia parat a sentir música en valencià. És cert que, de vegades, el nostre mestre de música ens havia ensenyat alguna que altra cançó, però mai m'havien cridat l’atenció. Després d’investigar pel meu compte i saforejar a youtube aquest tipus de cançons, m’he adonat que realment si trobes l’estil musical que t’agrada, la llengua en la qual estiga escrita la lletra té igual. 

He escollit aquesta cançó perquè em transmet alegria i pau, a més, dona un missatge preciés i el seu ritme fa que tingues ganes de cantar-la i ballar-la amb tota la teua energia. A més, la lletra no és gens masclista, i eixa característica la fa molt millor i igualitària. Sense dubte us recomane que escolteu la cançó, sobretot en moments de baixada emocional, us transmetrà sentiments d’alegria impressionants! 

Lletra

Volen lligar-te a un discurs, a una bandera
Tot el que eres seràs
Volen nugar-te a una marca, a una idea
Volen que digues si és negre o si és blanc
Volen la nit de la vida
La volen buida, no volen vore't dubtar
Volen quietut i la volen indefinida
Volen la seguretat
Ser d'este món és un poc complicat
Ser i no ser-ho de forma normal
Baix del meu llit tonelades de tristesa
Em queda bé la disfressa de sant?
De què estàs fugint quan acuses?
Les teues paraules on van?
Quan no quede res, tampoc hi haurà excuses
Tornen les hòsties com un boomerang
Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
Totes les contradiccions
I les cançons, ventiladors
Que esguiten merda, merda pa' tots
Deixa que et cante la carta, tenim de tot
De qualitat normaleta
Li pose tot el carinyo, baixa eixe foc
Volen la base ben feta
Si a mi se'm talla la salsa, un nou bufó
Mai menjaré de calent
He de mantindre esta farsa, qui paga mana
Sóc jo o son ells els clients?
Volen paraules com armes, dignes i plenes
Que òbrigues cor i cartera
Volen metàfores i actes, drama i teatre
Volen titella i trinxera
Volen que passes l'examen que ells posen
Volen ser jutges i autoritat
Volen que dones la pasta que guanyes
Diguem-ho clar: volen manar
Deixa que traga l'ego a subasta
Ja prou d'escriure i pensar a la carta
Deixa que diga el que pensa el dimoni dormit
Deixa que em lleve el vestit
Somiaven feres dormides, frases domades
Líriques subordinades
Plats ben calents, postres gelats
Volien merda i tenen Raval
Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
Totes les contradiccions
I les cançons, ventiladors
Que esguiten merda, merda pa' tots
Volen i volen, no solen buidar
Tot ho controlen, el bé i el mal
Eixa és la fórmula, este és un fals
Eixes no molen, no em fan volar
Eixa has fallat la teoria i la canviaria
Esta és un poc regular
Esta està bé, però es nota l'hipocresia
I a esta li falla el final
Critica i ataca
Mira la butxaca
Heroi sense capa
Lo que diga el negrata
Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
Totes les contradiccions
I les cançons, ventiladors
Que esguiten merda, merda pa' tots
Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
Totes les contradiccions
I les cançons, ventiladors
Que esguiten merda, merda pa' tots

Fonts d'informació

Viquipèdia
Entrevista a Pantxo
Videoclip de la cançó

ZOO - Ara estem sols

Recomanació de Noemí Salvador (3r A)

Zoo és un grup musical nascut al 2014 a Gandia que composen música rap, hip-hop i rock, però també fan mescles amb ritmes electrònics. El 2014 van traure la seua primera cançó anomenada “Estiu” i va revolucionar les xarxes socials. El 2017 van traure un àlbum anomenat “Raval”, amb 11 cançons, entre elles “Ara estem sols”. Aquest grup està format Panxo (el líder), Marcos, Úbeda, Natxo Ciscar, Héctor Galán, Toni Fort, Pablo, Jaume Guerra, Arnau, Pasqu giner. El seu nombre real es “Zoo Posse”. Han creat 39 cançons i tres àlbums, totes han tingut molt d'èxit ja que a molts valencians els agrada que hi haja cançons amb la llengua del lloc on viuen. 

Aquesta cançó m’agrada perquè té molt de ritme. La lletra tracta sobre qüestions socials de l'actualitat. La vaig conèixer perquè me la va ensenyar una amiga i la solem escoltar quan estem les dos juntes. A mi quan l'escolte em puja l'ànim per el seu ritme. Em porta records de quan era més xicoteta, ja que va ser quan la vaig conèixer. No és que siga el meu estil de música favorit, però m'agrada molt el seu ritme i és el que fa que la vulga tornar a escoltar. D'aquest grup he escoltat diverses cançons com la d’“Estiu”. La lletra parla de l'actual societat (com altres cançons) i el que Zoo pensa d’ella. Al poc de temps de conèixer-la (fa uns anys) me la van ensenyar en classe. Aquesta cançó no sé exactament per què em va agradar. Com ja he dit abans, el que més va cridar la meua atenció va ser el ritme i ja després va ser quan a base d'escoltar-la em vaig començar a aprendre la lletra. 

Lletra:

Puc estar tota una vida espolsant la pilota
Sempre m'acaba tornant
Puc apostar un poc més
I somriure en les fotos
Ja vindran ells a parlar
Puc allunyar-me del foco, dir que estic loco
Puc intentar encaixar
Tot el que diguen
Total vaig pujar a eixa moto
Queda tragar i tragar
Pots allunyar-te del dia, la nit i dels vicis
Ser la persona exemplar
Pots suportar els insults, el rumor, el judici
Saps que és el preu a pagar
Pots ser el més diplomàtic
El rei del trapezi
Pots aguantar i aguantar
Pots observar a l'espill al senyor de la crisi
Ara comença a plorar
I ara estem sols
I queden lluny aquelles veus
Aquell soroll de zels i d'impotència
I ara estem sols, la meua pena i jo
El crit del cor contra la indiferència
Paga que paga el ninot
No demana clemència
Més interessos que al banc
Vaga descalç per un món de taurons, penitència
No sap si és merda o si és fang
S'alça de nit taquicàrdic
Perdent la consciència
Sent una guerra al seu cap
Tot un exèrcit de listos demana coherència
Listos que estan al sofà
L'apoteosi, quina afició per parlar
Quin suplici, per difamar i per pontificar
No aguantarien ni un dia l'ofici
I cride algú que desperte i que actue
Que traga del cap i del cor, que fluctue
I calla el cap, perdedor penitent
I crida el cor contra els indiferents
I ara estem sols
I queden lluny aquelles veus
Aquell soroll de zels i d'impotència
I ara estem sols, la meua pena i jo
El crit del cor contra la indiferència
I ara estem sols
I queden lluny aquelles veus
Aquell soroll de zels i d'impotència
I ara estem sols, la meua pena i jo
El crit del cor contra la indiferència
I ara estem sols
I queden lluny aquelles veus
Aquell soroll de zels i d'impotència
I ara estem sols, la meua pena i jo
El crit del cor contra la indiferència
I ara estem sols
I ara estem sols

Font d’informació:

-Viquipedia
-Cadena.ser

LA FUMIGA (Ft. Flora i Man) - Mediterrània

Recomanació d'Amanda Colbrand (3r B)

És un grup de música que està format per uns amics d’Alzira. Van començar en aquest món el 2012. El seu estil és música alternativa. Algunes característiques de la seua música són el valencià, i que els videoclips (si no són tots, la majoría) es graven per tota la Comunitat Valenciana. La seua discogràfica és Halley Supernova 2019. Encara que no siga un grup molt conegut, han participat en festivals com Feslloch, l'Aplec dels Ports, el Festivern i el Viña Rock. El grup està format per instruments de vent i percussió, propis del carrer, a l’estil dels grups balcànics. Tenen l’ska, el punk i la música llatina com a referents. 

Com es pot vore al títol, tracta sobre el Mediterrani. Jo vaig conèixer-los gràcies a un company de la falla que és amic del grup. Va posar la cançó una nit de falles a la discomòbil. Aquesta, el que em transmet és alegria i bons records. L’escolte quasi sempre que vaig a la falla i quan tinc un bon dia. Em fa sentir molt bé i crec que això és el que pot transmetre a moltes persones. El tema que tracta, mai l’havia escoltat en la música, amb aquest ritme i amb aquesta combinació d’instruments. 

Lletra:

Aire fresc que em ve a la cara
vent que bufa de llevant
de gregal i tramuntana.
A la pell note la sal.

Tu i jo som terra i mar, plaer descontrolat,
i si la nau s'enfonsa jo em quede al teu costat.
Som força, fúria, sang, les sendes que hem xafat.
Protagonistes d'una història que no et contaran.

Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa
d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic.

Mare Terra, mare nostra
hui m'aclame als teus encants.
Casa meua és casa vostra
una porta sense pany.

Tu i jo seguim remant, burlant-nos dels gegants.
Un far en la nit fosca, la llum que ens guiarà.
La nostra lluita pren la força que es mereix.
Fins que no caiguen les muralles no descansarem.

Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa
d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic.

Ací em pariren i ací estic
i com que em passen certes coses
ací agonitze, no passe, no em ric.
Ací proteste, no calle i les dic.

Creuar la tempesta, la pena, la ona, la cresta,
mirar la tendresa, a la fi del camí
volem la recompensa promesa.
Mediterrani de festa!

Sona el boom, sona el clap,
sona el bombo, clap! sona el dub,
sona la dansa de la llibertat,
abraçades viatgeres al fons de la mar.
La mar cementeri de la humanitat

Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa
d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic.

Font:

Wikipedia.

ATUPA - Ser o no ser

Recomanació de Miguel de Porcairagues (3r B)

Són un grup d’amics anomenats Panxo, Robert, Adriàa i, Fran., Ja es coneixien d’haver format part d’altres formacions., Són de Montcada, a l’Horta Nord.

El grup començà a tocar el 2011. El seu estil musical és el rap i el hip-hop.

La seua música té molta versaitilitat, i una fusió de dos estils distints. Aquest grup va fer cançons com: QuatribaRap, el Poble, Desobedients i Ser o no ser.

El grup està entretingut perquè són rapers. És la primera vegada que escolte aquesta cançó. Les sensacions que em transmet són de seriositat ja que és un rap. A més i té un ritme fabulós, i gràcies a aquest blog l’estic escoltant en aquest moment.

Em fa sentir amb molta energia; i crec que si l’escota més gent, els sosprendrà.

Lletra

I entra la veu més sensual del barri,
Ja saben qui és el crac, camina com un dandi
Del califat a Montcada, clama la grada,
Sap que ja no tinc ni odi ni estalvis.

València esclata, la flor i nata del rap ataca.
Fills de la ruta destroy, fans del quinto i tapa.
He fet comboi amb Atupa, la Clika.
No xape la boca, soles la tapa una xica.

Anem per la vida amb una guerra interior,
butxaques buides, les mans al cor
el cor al vent, i lo millor?
Que del dolor tragam este somriure.
Som el que fem i fent açò mos sentim lliures.

Tancant un cicle i obrint portes.
Que continue la festa que l'estiu porte:
concerts, consciència i més alegria.
Que cada dia siga Carnestoltes.

És una ganga ser tan feliç en res.
Passar del lujo i la moda al MC del mes.
No compra joies ni roba, no té diners.
Però en el mic demostre, i aposte per ells tot el poder.

Ser o no ser, this is the question!
S'entenen tots, vénen temps bons.
No ens farem d'or, però que mai falten
estos ratets, estos raps i esta il•lusió.

Ser o no ser this is the question
deus de ser sempre tu mateix eixa és la lliçó,
no et deixes portar pel que diu la societat,
no deixes que el teu cap, siga objecte de manipulació.

Jo disfrute amb música de qualsevol època,
des de nano jo vaig voler la meua oïda educar,
això vol dir que disfrute amb James Brown, Phill Collins ... Queen
Sonen molt heavys!

L'escenari és el jardí de ma casa
és lo més paregut a un orgasme mental... No estic exagerant!
crec que deuríem ser un poc més optimistes
que inclús en les errades traurem coses positives.

Així és com va el ritme a la meua ment
sobredosi de flow per al que està present
tu deixa't portar pel ritme, tu escolta'l bé
la vida és curta, tu disfruta-la... és un consell.

Tu ja l'agafes, el soltes, el dones...
les dones? agafe, les solte? jo mai eh...
Sóc un pervertit, sempre vaig tindre bona vista,
sé apreciar les corbes, com si fóra un bon artista.

I és que no puc parar de cantar,
la vida em somriu sense motiu i mi em té igual,
de vegades és millor deixar-se portar,
disfrutem aquest moment i el que en un futur ens vindrà.

Menesters i afers, fer un só que és mel,
més que res volem que ho passem bé.
Colló! Que ningú em talla el rotllo,
avui el que mane sóc jo. Au a menjar-se el món no?

Ho done tot per les converses amb amics
amb cerveses de barril, dins d'un habitat festiu.
Tampoc té preu que durant una nit d'estiu
una xica et seduïx i acabeu anant al llit.

Horitzontal passió sense tabús com Estellés.
Tota la nit on fire amb la melena al vent.
Amant del plaer animal, sense frens,
i després riurem. Voyeur de somriures.

Veure el sol sortir com a un quadre de Monet.
Sentir als seus colors freds pinzellades del cel.
Algun dia llegiré tots els llibres pendents
i proclamaré als vents: com vull ser, què vull fer.

De moment avancem. Donant tombs però content.
M'agrada com sóc, no com he arribat a ser.
El fi no justifica els mitjans,
però el que he patit ja ha passat no?A qui volem enganyar!

Adrià Aguilar amb total seguretat
si a la vida ha fracassat no dóna tot per jugat.
Pas a pas, tram a tram, tomb a tomb, bac a bac.
Dóna-li un somriure perquè et coste la meitat.

Que mai se m'esborre esta cara de bon xiquet.
Que mai tinga pressa i que mai pare quiet,
hi ha massa per viure i tan poc de temps.
jo vull sentir correctament i en el moment pertinent.

Què? absorbir cultura és el meu hobby,
de música a pel.lis, de llibres a còmics,
fer teatre, posar-me a la pell dels altres,
buscar els arguments de postures que em son contràries.

Bona gent, ací present, contents,
conscients de què brillem, de què també fallem
però el balanç és positiu i hi ha motiu per l'alegria
any rere any millorem dia a dia.

Discutint, ens matem entre col.legues ,sóm violents
però si un amic fa falta, els primers, ahí estem.
sóm durs, però es façana, ens estimem,
i anem poc a poc a conviure aprenent.

Fem pinya, juguem a l 'Age, al Risk, al Trivial
i és que si no hi ha guita, sempre hi ha una alternativa.
jo sóc un narcisita però sóc més els meus actes
i per gaudir del meu reflexe en mi he hagut de fer pactes.

No som perfectes, però som de puta mare,
hospitalaris, amb bon humor, solidaris
no, hui no crec que puga queixar-me
vaig sense por a vore el que el futur em depare.

DOCTOR PRATS - Caminem lluny

Recomanació d'Isaac Wieck (3r B)

Aquest grup musical va nàixer al voltant de 2015 a Catalunya amb l'única idea de ser un grup virtual, i aqueix mateix any van traure el seu primer disc anomenat Creïlles amb Peix, poc després van fer un concert amb diferents grups musicals locals. L'any 2016 van presentar el seu segon treball, anomenat Aham Sigah, i des d'ací va marcar un abans i un després en la seua història, ja que d'ací van fer una gira pels escenaris més importants de Catalunya, per exemple el Clownia o l'Acampada Jove.

El 2017 va ser un any molt important en la carrera d'aquest grup , perquè en aquest any es van començar a internacionalitzar, fent que aquest grup actue en diferents països com França, Hongria i fins al Japó, també van tindre diferents actuacions i participacions en diversos esdeveniments musicals com el de Canet Rock o Bioritme.

I els integrants d'aquest grup són: Mark-e Riera (veu i guitarra), Guillem Boltó (veu i trombó), Ramon Figueras (trompeta), Miki Santamaria (baix), Victor Martínez (teclats), Josep Jaume Rey (guitarra elèctrica) i Oriol Cors (bateria).

La cançó tracta d'una xica a qui li fan bulllyng a l'escola i es refugia dibuixant, i quan li tiren pintura apareix el dibuix que ella va fer i la va defensar. La vaig conéixer divagant per internet i em va semblar interessant el vídeo i la lletra de la cançó. Em fa sentir que mai estem sols, que sempre hi ha algú al nostre costat, i m'identifique molt amb aquesta cançó i vídeo, ja que jo també vaig patir bullying en la meua infància, i no podia fer una altra cosa que refugiar-me en la música. La solc escoltar de tant en tant. A qui l'escolte jo crec que li pot transmetre una sensació de seguretat, d'eixida, que sempre hi ha una altra opció.

Lletra:

Mira com la nit avui s'encén

I el crit de la nostra gent

Una sola veu que esclata

Mira com fas veure que no em sents

I com si no hi hagués després

Balles perdent la mirada, amunt!

Diga'm si vas trobar la teva sort

Diga'm que et vas guardar tots els records

No t'aturis quan no puguis més

No et rendeixis quan no puguis més

Diga'm que no hem canviat

Que seguim endavant

Que aquesta lluita tindrà un gran final

Hem vingut a tombar les fronteres

Per anar més enllà!

Caminem lluny

I lluny canviem un món

Que junts ens queda a prop

Caminem junts

I junts serem més forts

Avui lluny és més a prop

Mira com el temps ens ha fet grans

A poc a poc i anar tirant

Res ha estat com esperàvem

Mira, tot ens ha volgut canviar

Però entre els somnis hem trobat

El millor de cada casa

Diga'm si vas trobar la teva sort

Diga'm que et vas guardar tots els records

No t'aturis quan no puguis més

No et rendeixis quan no puguis més

Diga'm que no hem canviat, que seguim endavant

Que aquesta lluita tindrà un gran final

Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà

Caminem lluny, i lluny canviem un món

Que junts ens queda aprop

Caminem junts, i junts serem més forts

Avui lluny és més aprop

Hem viscut tants moments que ens hem oblidat que els importants

Són els que ens van passant al teu costat

Hem viscut tants moments que ens hem oblidat que els importants

Són els que van passant

Hem viscut tants moments que ens hem oblidat que els importants

Són els que van passant al teu costat

Hem viscut tants moments que ens hem oblidat que els importants

Són els que van passant

Caminem lluny, i lluny canviem un món

Que junts ens queda aprop

Caminem junts, i junts serem més forts

Avui lluny és més aprop

Fonts d'informació

WIKIPEDIA

ROSALIA - F*cking Money Man (Milionària)

Recomanació de Rebeca Maconchy

 

El seu nom complet és Rosalia Vila Tobella, una cantant, actriu, compositora i productora nascuda el 25 de setembre de 1993 a Sant Esteve Sesrovires, Catalunya.

S’ha fet molt famosa a partir de la cançó “Malamente”, i pel seu estil tan característic, que mescla flamenc amb gèneres més actuals com el reggaeton o el trap (el qual provoca moltes polèmiques; l’acusen d’apropiació cultural) també per les seues col·laboracions amb artistes internacionals (JBalvin, Travis Scott...).

Treballa amb la seua germana Pilar, que és estilista. El seus pares, José Manuel Vila i Pilar Tobella la van a animar a cantar quan tenia 7 anys; així va nàixer la seua passió per la música.

Ha rebut classes a les millors escoles espanyoles (Escola Superior de Música de Catalunya) i amb els millors professors (per exemple Chiqui de la Línea, qui només accepta un alumne per any). Es va presentar a “Tú sí que vales” l’any 2008 però no va ser seleccionada. Ha participat en nombrosos festivals i treballat de telonera i ajudant d’altres músics com Miguel Poveda.

Actualment compta amb dos àlbums: ”Los Ángeles” i “El mal querer”. Ha sigut premiada amb dos “Grammy Latinos” pel seu senzill “Malamente” i amb cinc més pel seu àlbum més recent “El mal querer”. És l’artista espanyola amb més premis assignats per l’Acadèmia Llatina d’Arts i Ciències de Gravació i dos “MTV Video Music Awards”. També és la primera cantant que ha estat nominada al Grammy de Millor Nova Artista per realitzar un àlbum hispà.

Vaig conèixer a Rosalía de casualitat. Un dia estava navegant per Youtube i vaig trobar la seua cançó “Malamente” a recomanats; a partir d’ací, vaig començar a escoltar més cançons seues. 

No m’agraden especialment del cançons en valencià ni en català, però vaig topar amb aquesta (F*cking Money Man: Milionària) i em va sorprendre positivament; a més, és un estil que ella no fa normalment.

El doble tema es composa per “Milionària” i “Dio$ No$ Libre Del Dinero”, que són totalment diferents. La primera, de la qual parlaré, és en català (amb castellanismes), i la segona, en castellà.

“Milionària” és una cançó animada. Té una base molt festiva. Parla sobre els diners i com li agradaria tenir-ne molts per tal d’acomplir els seus desitjos, que requereixen d’aquests. És la seua major preocupació (“només vull veure bitllets de cent”). El videoclip en aquesta part mostra com ella participa en un concurs per a guanyar-ne. La lletra transmet una mica d'innocència o de falta de realisme (“cada dia celebrant el meu cumpleanys”).

La cançó va desanimant-se fins a desembocar en “Dio$ No$ Libre Del Dinero”. En aquesta part es mostra que la protagonista ja té els diners que volia; s’adona que provoca molts conflictes i que realment no li serveixen per a res, encara que és el que més ens preocupa com a societat.

LLETRA:

Que jo sé que he nascut per ser milionària,

com si plogués llençant els bitllets pels aires.

Un dia per Mumbai i el següent a Malta.

Sempre ben escoltada a prova de bala.

I el que voldria és tenir un bentley

de color blanc i un de color verd,

però tot això sé que no ho puc fer

fins el dia que tingui molts diners

i el que voldria és tenir...

Fucking money man!

Només vull veure bitllets de cent.

Fucking money man!

Signe del dollar dintre la ment.

Que jo sé que he nascut per ser milionària,

perquè em tanquin el louvre així com el macba.

Cada dia celebrant el meu cumpleanys

i dos lleopards corrent pel jardí de casa.

I el que voldria és tenir...

Fucking money man!

Només vull veure bitllets de cent.

Fucking money man!

Signe del dollar dintre la ment.

Porto dos audemars

fets a mà coberts de diamants

i un hublot black caviar bang bang

que te’l puc regalar.

Tinc un xaval contractat

perquè m’obri els regals de nadal.

Tanco el centre comercial

i em menjo jo sola un gelat.

Cava o champagne,

popin’ botelles,

bautitzo el iot,

compro una estrella;

tinc una illa que té el meu nom.

Però el que voldria és tenir...

Fucking money man!

Només vull veure bitllets de cent.

Fucking money man!

Signe del dollar dintre la ment.

FONTS D’INFORMACIÓ:

• Rosalía a la Viquipèdia.
• Quedeletras.