SMOKING SOULS - Murs

Recomanació d’Emilio (Bat. Artístic), que encara ens ha de comentar la lletra i dir què li transmet la cançó.

Vaig triar aquesta cançó perquè no solc escoltar música en valencià per a res i buscant i buscant la vaig trobar, i com és de rock m´agradà de seguida.

Smoking souls naix l'any 2010 a Pego, Alacant. Són representants d'una generació de joves que des de xicotets han explorat els territoris més ocults de la música. És un grup molt influenciat pel rock i ho demostra en quasi totes les seues cançons. El 2013 estrenen el seu primer disc "L´espenta". El 2015 continuen amb "Nòmades", i finalment, al 2017, trauen el seu últim disc fins a hui, "Cendra i or", d'on és la cançó que he triat.

La cançó para de la distància d'una exparella que ja no mantenen contacte però que encara es recorden, fins i tot anant cadascun pel seu propi compte. En qualsevol moment es poden trobar i no sabran com reaccionar perquè tot és diferent.

Sent un tema de rock, em transmet energia i els xicotets sols de guitarra que tenen en algun moment entre estrofes són genials. I malgrat haver-la descobert en començar aquest treball, l'he escoltada ja moltes vegades perquè és brutal i m'anima bastant. Si t'agrada el rock i la bona música, estic segur que aquesta cançó et pot enganxar molt fàcilment només escoltant-la una vegada. A partir d'ara jo l'escoltaré diverses vegades al dia fins a cremar-la, segurament.

Integrants:

Carlos Caselles - Guitarra i veu

Pau Camps - Guitarra

Josep Bolu - Bateria

Miquel Àlvarez - Baix

LLETRA:

Ara creus les mentides i et creus endinsat en una pel·lícula d'acció on moren els herois.

Publicar i descriure el que vius, una història inventada que et fa sentir més viu.

Ningú ha vist el teu perfil.

Disculpa la intrusió, volia presentar-me.

A voltes no sóc jo, seré el que vulgues tu.

Mai dic el que vull dir, ni faig el que he de fer.

Busque un vestit millor per ser el que no sóc.

Tal volta miraràs com oblidar la distància,

i no ens podrem tocar, no estem prop no ens tenim.

I el món segueix girant, cadascú amb una història.

Sols queda recordar quan cremàvem la nit.

Escriurem mil paraules al mur i viuré amagat entre punts suspensius,

he d'escriure els meus ulls.

Si camine i et trobe al carrer,

no estaré preparat per a dialogar.

Faré com si no sóc allí, o no estigueres.

Disculpa la intrusió, volia presentar-me.

A voltes no sóc jo, seré el que vulgues tu.

Mai dic el que vull dir, ni faig el que he de fer.

Busque un vestit millor per ser el que no sóc.

Tal volta miraràs com oblidar la distància,

i no ens podrem tocar, no estem prop no ens tenim.

I el món segueix girant, cadascú amb una història.

Sols queda recordar quan cremàvem la nit.

Tal volta miraràs,

com oblidar la distància.

Alçar-nos i esperar.

Tal volta aquesta nit,

naixerà una altra història.

Nosaltres l'escriurem.

Tal volta miraràs com oblidar la distància,

i no ens podrem tocar, no estem prop no ens tenim.

I el món segueix girant, cadascú amb una història.

Sols queda recordar, no estem prop, no!

Demanarem a crits.

Que avui no sonen les alarmes.

Tan sols ens queden les paraules,

Trencar amb el silenci.