dilluns, 11 de juny de 2018

ANDREU RIFÉ-Per tots

Resultado de imagen de andreu rife




Andreu Rifé i Oro és un arquitecte tècnic, actor, cantant i compositor musical català que va naixer a Barcelona el 10 de juliol de 1973.



Andreu Rifé comença a presentar des de 2004 els seus temes musicals per Barcelona en sales com el Círcul Maldà, la Sala Beckett, Teatre Llantiol, Sala Castelló, entre altres bars musicals. La seua obra s’inicia amb “Terrari” (desembre, 2004), i segueix amb “1a Primavera”, (juny, 2005), “Déus en blau”, (maig, 2006), “Tres” (març, 2007) i “Escac al rei!”, (febrer, 2008).

Dos anys més tard, Rifé presenta “Roba’m la cartera”, un espectacle de teatre i música d’autoria pròpia, al cartell barceloní durant la primavera del 2010. El projecte queda acompanyat per un CD que conté les cançons del mateix espectacle. En aquest projecte, l’artista fusiona més que mai les seues dues disciplines; el teatre i la música.

La primavera del mateix anys, l’autor presenta el seu tercer treball discogràfic “Ping pong” (Discmedi, S.A.), una proposta clarament pop, amb una posada en escena de banda, molt diferent fins al moment. Aquest projecte ofereix més que mai, el món i pensament de l’artista. Es presenta en sales com el Luz de gas, el Sidecar, sala Becool, entre d’altres.




Ping Pong - Portada

Àlbum: Ping Pong
Conté 11 lletres

Any: 2012
Discogràfica: DiscMedi



Lletra-PER TOTS


Pels que m'han ensenyat a estimar.
Pels que m'han sabut sempre escoltar.
Per aquells que van confiar amb mi
quan vaig decidir canviar el meu destí.

Pels que em guarden els petits secrets.
Pels que m'han fet sentir especial.
Per aquells amb qui he tingut bons silencis,
dels que no molesten, que et fan sentir bé.

Pel que estava amb mi a la llar de foc,
grans converses d'hivern d'Empordà.
Per aquells que tant m'han fet costat
animant-me a veure sempre el got mig ple.

Pels que van omplir el polisportiu
de no sé quina nit de Sant Joan.
Pels qui vam compartir caminades,
en dies d'estiu, això sí era amistat.

Tot el meu passat es treu la roba i puja al terrat,
s'estira a una hamaca, pren el sol amb una copa de xampany,
mirant les vistes, la ciutat preciosa està. S'aixeca i se'n va cantant.

Per aquells que han sigut referents meus.
I els que creuen que els he ajudat.
Pel que em va acompanyar aquell terrat
de lluna tan clara, el Marroc va marcar.

Per tots els que m'han fet reaccionar.
També pels que m'han fet riure tant.
Per aquells amb qui he fet unes platges,
una cervesa, olivetes, si us plau!

Per la que em va fer el primer petó.
I per la que m'ha vist plorat tant.
Per la que jo vaig perdre els papers
en dues butaques d'un cine oblidat.

Pels qui vam fer aquelles calades
del primer Ducados, teníem 12 anys.
Pels que em van deixar copiar en exàmens,
sembla mentida els anys que fa...

Pel qui estimo però que ja no hi és.
Pels que saben quan estic nerviós.
Per aquells amb qui tant m'he abraçat
quan cridem el gol en les nits de futbol.

I per últim els que no he vist més,
alguns estaran sempre dins meu,
d'altres el temps m'ha fet oblidar,
però potser jo estic al record d'algun d'ells.

Raul Becker 1ºBatxiller