dijous, 7 de juny del 2018

Pau Alabajos-"Postal"

El cantautor Pau Alabajos ha publicat el seu seté treball "Ciutat a cau d'orella", un homenatge al poeta valencià Vicent Andrés Estellés en el 25 aniversari de la seua mort. De fet, el nom de l'àlbum  correspon al primer poemari en valencià del poeta, publicat el 1953. La cançó Postal correspon a aquest àlbum.




Pau Alabajos (Torrent, Horta Oest, 1982) és un cantautor valencià que porta en actiu des de 2003, amb set treballs discogràfics en el mercat. Actualment és secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), associació de músics i cantants del País Valencià.




Pau Alabajos va començar la seua carrera artística cantant als carrers de València, a l’ombra del Micalet. L’any 2004 va publicar el seu disc debut, Futur en venda (Cambra Rècords, 2004), que va rebre el Premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per “Cançó explícita”. L’any 2008 va editar el seu segon treball discogràfic, Teoria del caos (Cambra Rècords, 2008), que va ser guardonat amb el Premi Ovidi Montllor 2008 al millor disc de cançó d’autor, Premi Enderrock 2008 per votació popular al millor disc de cançó d’autor, Premi Enderrock 2008 per votació popular al millor artista de cançó d’autor i Premi Muixeranga 2009 per votació popular al millor disc del domini lingüístic. L’any 2011 va eixir a la llum Una amable, una trista, una petita pàtria (Bureo Músiques, 2011), Premi de la Fundació Gaetà Huguet a la millor producció cultural de 2011.


L’any 2016 ix a la llum L’amor i la ferocitat (Bureo Músiques, 2016), sisena aventura discogràfica de Pau Alabajos, un CD enregistrat a Nashville (Tennessee, Estats Units) amb el productor nordamericà Brad Jones que marca un abans i un després en la seua carrera musical. Dos anys després, contraataca amb un nou projecte discogràfic, Ciutat a cau d’orella (Bureo Músiques, 2018) amb la producció artística de Santos & Fluren i enregistrat als estudis Blind Records de Barcelona.


"Postal"-Lletra

Arbres de l'Albereda, aquella font amable
que sona entre les fulles, el carrer de Colom,
el carrer de Russafa, i enllà el carrer de Xàtiva.
Caminàvem els dos aquell dia d'agost.
Tu duies un gesmil, distreta, en una mà.
Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos.
No gosava tocar-te. Et mirava, només,
amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca,
un amor cast i humil, un amor religiós,
amb unes ganes de plorar d'agraïment
perquè t'havia dit que et volia i m'havies
contestat que em volies. Irromperen de sobte
les trompetes de jazz, el carrer de Russafa
tan divers dels neons en els establiments,
alegre de teatres, de cafès i de vida.
Tu duies un gesmil en una mà; recorde 
com el vares tallar mentre et parlava jo.
En arribar a casa, el duies a la boca.


Raul Becker 1ºBatxiller