“Els
amics de les arts” és un grup català format per Dani Alegret, Joan Enric
Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué. Es va crear en 2005 a la ciutat de
Barcelona. El seu estil es caracteritza per ser pop amb una barreja de música
electrònica.
Varen
començar amb dues maquetes en 2005 i 2006, però quan es van donar a conéixer va
ser en 2009 amb el disc “Bed & Breakfast”. Més tard, van publicar “Espècies
per catalogar” (2012) i “Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure” (2014).
Aquest any, en 2017, ha eixit el disc “Un estrany poder”, per primera vegada
amb la productora Sony.
La
cançó “Coses” pertany a aquest últim treball, i té com principal tema l’amor.
Està vist des d'un punt de vista de desamor, i reflexiona comparant la
felicitat quan estàs enamorat amb com està l’autor ara. No obstant això, no vol
tornar a eixa sensació, per bona que fóra, i es prefereix mantenir d’aquesta
manera, simplement amb els records d’aquells temps.
Sé que no hi ha dos sin tres i que
tres sempre són massa.
Sé que vols que ens vagi bé però
sovint penses en l’altre.
Les coses sempre volen el seu temps.
Sé que, com diu el refrany, Déu ajuda
els matiners.
Tu i jo esmorzem a quarts de dotze
perquè estigui pels demés.
Les coses al principi sempre van súper
bé.
Si poguéssim viure confinats en
aquesta gran mentida
I morir contents atrapats aquí.
Sé que no vull saber res més de tu.
Ara ets tan perfecta, ara tot és pur.
Sé que un deia “No sé res” i tothom li
deia mestre.
Sé que jo ho sabia tot i ara espero a
veure què contestes.
Les coses, quan les dius tu, semblen
tan evidents.
Si poguéssim segrestar aquest riure
absurd que ens fa tan lliures
I fol*** per sempre amb aquest delit.
Sé que no vull saber res més de tu.
Ara ets tan perfecta, ara tot és pur.
Sé que un es deia Art i que en Simon
era l’artista.
Sé que no sabré què fer si mai vols
anar de solista.
Les coses... Ai! Gaudim-les mentre
encara puguem!
DANIEL GOLDMAN 1er BACH. CIEN.
1 comentari:
Aquesta cançó dels Amics de les Arts m’agrada molt el seu ritme em sembla molt bo i em fa moure el cap sense adonar-me quan l’escolte. La lletra també em sembla molt bonica, encara que és prou simple aconsegueix transmetre el missatge de manera directa i clara.
Aquest tema, en la meua opinió, ho escriu algú que ha estat enamorat d’algú amb qui ja no està. A mi la lletra em transmet com una persona que estima molt a una altra se’n adona que ja no poden estar junts perquè, per molt que s’estimen, ja res és com al principi. Aleshores diu que ja no vol saber res més de l’altra persona encara que continua pensant en ella i s’interessa per allò que pensa o diu.
La veritat és que ja havia escoltat altres cançons d’aquest grup i les lletres d’aquestes sempre porten un bonic missatge. La majoria estan relacionats amb el tòpic llatí “Carpe Diem”, perquè ens insta a aprofitar el present i gaudir del moment que vivim. Açò es pot veure perfectament a l’última frase que diu “Les coses... Ai! Gaudim-les mentre encara puguem!”.
Així doncs, pense que amb aquest tema expressen el sentiment que tenim quan malgrat que sabem que tot ha terminat i que és millor així, una petita part de nosaltres es pregunta pel que hauria pogut ser i se’n penedeix per no haver gaudit del moment quan va poder. La lletra representa una petita lluita interna entre tornar a lluitar per allò que volem acceptar que ha passat el seu moment i és millor que el deixem anar. Per això, per a mi, també parla de la impotència que sentim quan intentem per més que intentem alguna cosa amb totes les nostres forces i posant-li totes les nostres ganes, no aconseguim res i veiem marxar allò que estimaven i volíem conservar.
En la meua opinió, aquesta bonica cançó connecta molt bé amb qualsevol persona que l’escolte, doncs tothom s’ha vist en una situació així o similar i port identificar-se amb el que he dit. Quantes voltes hem oblidat gaudir de la vida i dels instants que ens regala? Quantes vegades ha sigut ja massa tard quan hem sigut conscients que acabem de perdre un moment únic i irrepetible per haver estat preocupats per altra cosa? Hem de començar a apreciar la vida i viure en el present, dia a dia, i no preocupar-nos pel demà i pel demà i pel que puga passar, sinó pel que passa.
Publica un comentari a l'entrada