divendres, 24 de novembre de 2017

JOAN MANUEL SERRAT - fa vint anys que tinc vint anys


Fa vint anys que tinc vint anys, és la cançó que dóna nom a l'àlbum -exclusivament en català- de Joan Manuel Serrat. Pertany al dihuité disc/LP d’aquest gran cantautor, que va compondre ell mateix totes les cançons del disc, excepte «el falcó» i «infant».

El tema de la cançó, és un crit a la vida, a viure-la i gaudir-la, sobretot en la joventut, quan et sents capaç de fer qualsevol cosa. En ella, Serrat parla també de les diferents etapes de la vida, i com ha viscut la seua des que va nàixer fins als vint anys.

No em solen agradar molt les cançons en valencià, ja que em sonen totes igual i no em transmeten molt. Les que m’agraden ja estaven recomanades, de manera que no estic recomanant un grup actual, sinó que amb aquesta entrada, vull fer recordar a uns dels grans cantautors d’aquest país.

Joan Manuel Serrat pot agradar-te més o menys com a cantant però pense que sempre aconsegueix transmetre amb les seues lletres i que avui dia ja no es fan aquests tipus de lletres, la qual cosa fa que per a mi aquesta cançó siga molt més especial.




Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus...

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
el blat i el camí que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tant nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu,
per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Fa vint anys que tinc vint anys.
i el cor, encara, s'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...

Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols
i sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu,
per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar
avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...


Lucía Byron 1er Batxillerat C

1 comentari:

Jorge Wollstonecraft 1BatxB ha dit...

Aquesta cançó del cantautor català Joan Manuel Serrat, forma part de la seua ampla discografia al llarg de tots els anys que porta al món de la música, el que més m’agrada d’ell és que més que cantar recita un poema ple de missatges sobre una melodia que empasta perfectament amb la seua veu.

A “Fa vint anys que tinc vint anys”, el cantant transmet un missatge d’enyorança a la seua joventut i fa que els joves apreciem millor el moment que estem vivint, ja que és una etapa de la nostra vida que no podrem recuperar, però també provoca als majors trobar a faltar quan tenien 20 anys i recordar tots els moments dels quals han gaudit.

Aquest missatge és molt necessari als nostres dies, sobretot a la gent de la nostra edat, perquè fa que prenem consciència de tots els aspectes valuosos que ignorem de la joventut com per exemple la vitalitat, les ganes de fer coses, la intensitat amb la qual ens enamorem o l’esperit de lluita i així els podem viure essent conscients del fet que hem de disfrutar-los al màxim perquè d’un moment a un altre la joventut se n'anirà i no podrem tornar a viure-la.

També el fa necessari pel fet que ara mateix som molt materialistes i volem créixer per així tindre un treball i permetre'ns totes les coses que es passen pel nostre cap, però la realitat és molt diferent, al cap i a la fi l’únic que queda immutable al llarg de la nostra vida són totes les experiències i èpoques que travessem durant els anys i que no valorem fins que les perdem.