dimarts, 14 de novembre de 2017

VIVA SUECIA, TXARANGO, ASPENCAT - concert de benvinguda de la universitat.



El divendres 20 d’octubre, va tindre lloc el concert més esperat per a mi d'aquesta temporada. S' anaven a unir grups tan grans a la música Valenciana com Txarango i Aspencat, amb un grup que està trionfant a la seua terra, Viva Suecia. Aquest concert va tindre lloc a la platza de bous de València.

El concert va començar amb la meravellosa actuació de Viva Suecia, grup que no em va interessar fins a aqueix dia, amb el qual estic sorpresa, no vaig pensar en cap moment que m'arribarien a agradar. El seu estil "indie" amb la veu ronca del cantant i els solos de guitarra, van fer de la seua actuació un espectacle digne d'admirar. Bé és cert que en ser un grup desconegut per a molts espectadors, l'ambient que es respirava no era el d'un grup estimat per tots, però en finalitzar les seues cançons, van saber connectar amb el públic.

Després, va venir l'actuació de Txarango, grup en català amb major projecció internacional del moment, amb el seu nou disc "El Cor de la terra". Van fer una actuació meravellosa, feliç, plagada de sentiments i sobretot de bon rotllo. Va ser la raó principal per la qual vaig anar a aquesta trobada, m'agrada massa Txarango com per no anar a un concert en la meua mateixa ciutat. En finalitzar l'article deixaré un xicotet vídeo que vaig poder gravar, i mostra sense cap dubte, la connexió que vam tenir tot el públic amb el grup.

I com final triomfant de la nit va entrar Aspencat, i a més deixant de costat de manera indefinida el món de la música. Van expressar perfectament el sentiment de les seues cançons, desafiant així a la seua cultura institucional en vers.Fent ús de la seua llengua, tan atacada per diferents col·lectius, amb el suport de tot el seu públic més fidel.

Va ser un esclat d'emocions, felicitat i companyonia entre grups. Un orgull de grups de la meua pròpia terra parlant la meua llengua. Reivindicant els nostres drets a expressar-nos des del principi del concert. Tot açò comptant amb l'art que s'estava realitzant aqueixa mateixa vesprada en un lloc on s'ha estat torturant durant anys a éssers indefensos. La música ha de transmetre, expressar valors sobre tu, estar concorde als teus sentiments, i sempre diré que el tipus de música que escoltes defineix la persona que ets.

Ara bé, sempre hi ha una cançó que em marca més en un concert, ja siga pel seu significat o per l'actuació. En aquest cas, la cançó que més em va marcar va ser "quan tot s'enlaira", del seu disc "Benvinguts al llarg viatge". Ho va ser per la connexió tan òbvia amb el públic, plorem, cridem, cantem, però sobretot, riem. Els propis músics ens van transmetre la seua passió per la música, i tot el que aquesta hi havia fet per ells. Estaven vivint un somni, ells i tots els del públic, i espere que aquest somni fet música no s'acabe mai.





LLETRA

Vaig estar temptant la sort,
mesurant les paraules,
vaig flotant entremig dels records.

I flotant buscant el paradís,
retallant les distàncies que
em transporten a un món indecís.

Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.

Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.

Vaig flirtejant amb la por,
navegant entre dubtes
vaig somiant amb la teva escalfor.

I somiant que tu remes amb mi
fins que aquella incertesa
es fon quan se'ns creuen els camins.

Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.

Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.



SOFIA WILLIAMS 1ER BATX-A