dimarts, 7 de novembre de 2017

BRAMS – Un secret que t’havia de dir







L'enllaç que està a continuació és el vídeo-clip oficial d'aquesta cançó:


Brams és un grup català de música rock, que va ser creat en 1990 per Francesc Ribera “Titot” (cantant del grup), Sergi Valero i Josep Maria Gómez (bateria). Un temps després, Toni Romero (guitarra), August Gendrau (guitarra), Francesc Xavier Martínez "Txu" (baix) i Jordi Castella (teclats), es van unir a la banda. Sempre ha estat marcat pel compromís amb la seua nació, a més que ha format part del moviment musical denominat Rock Català.

Aquest grup comença tocant concerts per la comarca de Berguedà, en la província de Barcelona, ja que ells són de Berga, capital de la comarca, i en 1991 van fer el seu primer concert a Barcelona. A partir d’aquest moment comencen a gravar discos i trauen el seu primer àlbum en 1992, anomenat «Amb el Rock a la Faixa», i en 1997 trauen el seu primer disc en directe «Brams al Liceu», gravat al Prat de Llobregat.

En 2005 es separen i durant uns anys, el grup està inactiu, fins que en el 2010 decideixen tornar als escenaris incloent nous membres a la seua banda als quals podem conèixer en la seua pàgina Web «brams.cat».

En definitiva, ens trobem davant un grup que té gravat tretze discs i que després de sis anys d'atur musical, torna amb la mateixa força o més que en els seus començaments, i per a demostrar açò, he triat la cançó «Un secret que t’havia de dir», que pertany a l'àlbum «Ofereix de diàleg», gravat en 2011, després de la seua tornada als escenaris.

Font d’informació:
http://www.brams.cat/
https://www.last.fm/es/music/Brams/+wiki
https://www.racocatala.cat/forums/fil/140652/brams-oferta-de-dialeg

A la lletra es reflecteix la guerra entre Bòsnia i Sèrbia, on un soldat serbi baixa al poblat dels bosnians per avisar de què els seus baixaran a atacar a primera hora del matí. Aquest li explica a Samir el perquè avisa al poble bosnià. Aquesta raó és per agraïment, ja que, cinquanta anys enrere el pare de Samir va ajudar a fugir al seu a la Segona Guerra Mundial.

He triat aquesta cançó perquè em sembla que és una lliçó de solidaritat humana, de com encara que les guerres maten fins als bons sentiments, aquests al final sempre surten a l’exterior i les persones acaben ajudant-se sense importar en quin bàndol està cadascun. El que més m'ha cridat l’atenció és assabentar-me, després de la recerca d’informació, de què està basada en fets reals.


LLETRA

Samir, hem de parlar
ara que ningú no ens veurà,
potser no saps ni com em dic.
Sóc Dragan Drulović
i visc en el bell mig
del veí poble serbi enemic.

De fet no és sorprenent
que no em tinguis present,
els bosnians no soleu baixar.
I amb la mala maror
que hi ha jo tampoc no
aquí, al teu poble, havia pujat mai.

Pot semblar estrany però et vinc a dir
que els meus soldats vindran aquí
a primera hora del matí
per atacar.
Si troben homes al poblat
acabaran en un fossat:
la guerra aquí també ha arribat.

I ara fuig, salveu la pell,
la nit serà un bon moment
per marxar cap a ponent
camineu incansablement.
Busqueu refugi segur
abans que no surti el sol
i us encengui els ulls de dol.

No deus saber, però,
per què t'explico això,
per què amb els meus sóc deslleial.
El que t'explicaré
no és d'ara, que ja ve
de la II Guerra Mundial

El meu pare era amic
del teu des de ben xic,
i els xètniks el van reclutar.
Van quedar als dos extrems,
ton pare en aquell temps
va ser policia bosnià.

Hi va haver una nit que el meu
a la cel·la pregava a Déu:
l'havien d'afusellar
l'endemà al matí.
Ton pare, que era el guardià,
la clau el pany va fer voltar.
S'abraçaren i va fugir.

Cinquanta anys després
la memòria m'ha empès
a vindre d'amagat aquí
i dur-te aquest record
i alliberar del cor
aquest secret que t'havia de dir.

Emporta't ben lluny els teus fills
a bon recer d'aquests perills
que creixin forts, sans i valent
perquè amb el temps
puguin salvar els meus dels danys
de la guerra que els averanys
preveuen per d'aquí a uns anys.



Raquel Kent 1er Batx-B

4 comentaris:

Daniel Goldman 1er.BACH.C ha dit...

“BRAMS” és un grup català amb més de 20 anys d'història amb una aturada de 5 anys. Aquesta cançó, «Un secret que t’havia de dir», va ser escrita en l’any 2011, després de la citada aturada. No obstant la pausa, la banda continua amb el seu estil clàssic de rock en català. El tema parla d’una història real de solidaritat situada a la guerra.

Com ja he dit, la lletra és una narració en primera persona d’un fet històric, on un soldat avisa al poble al qual envairien pròximament, perquè puguen escapar abans que ocórrega cap accident. Tot això ve perquè, temps enrere, els pares d'ambdós individus van ser amics, els separaren per la guerra, situant-los a bàndols confrontats, i en un moment de la lluita, el pare de l’actual víctima havia d'afusellar al pare de l’actual soldat, però el va deixar lliure. D’aquesta manera, la cançó parla d’un acte de solidaritat i agraïment.

M’ha agradat la peça musical, més enllà de per la música, pel missatge que transmet, com ja he dit, d’agraïment i solidaritat, i per la història verídica que ens conta. Pense que és una bona manera d'ensenyar història, però sobretot de fer actuar a la gent que l’escolta de la mateixa manera.

María Zambrano ha dit...

Aquesta cançó, «Un secret que t’havia de dir», de Brams (un grup català), parla d’una història real de solidaritat situada a la guerra. Té una lletra amb molt significat i el ritme és molt enganxós, ja que les guitarres i la bateria li afegeixen un aire molt roquer i juvenil.

La lletra conta una història entre els fills de dos antics millors amics que per culpa de la Segona Guerra Mundial, i específicament per les guerres entre els bosnians i els txètniks (membres d'un grup nacionalista i monàrquic de sèrbia que va combatre la dominació otomana) es van separar. Aquestos amics van ser reclutats per diferents costats, ja que u d’ells era policia (per tant estava amb els txètniks) i l’altre no, i van haver de lluitar entre ells.

Com diu Dragan Drulović, el personatge principal i qui conta la història, ells no es coneixen, ja que viuen en parts diferents de Bòsnia. Encara estan en guerra i com fa veure Dragan, ells no volen matar a més bosnians, per això avisa a Samir (fill de l’amic del seu pare). Li explica que a primera hora del matí les seues tropes van anar per atacar i que si troben homes al poblat acabaran morts, o com diu ell, en un fossat. Li recomana fugir a la nit per marxar cap a ponent i així estar més segurs.

Aquesta història és molt trista. Representa la vida de moltes persones a hui dia i nosaltres, els països desenvolupats, no fem res per a evitar-ho. Ens importa més els diners que la salvació de moltíssima gent que està patint considerablement. També és trist, ja que fa menys de 100 que els espanyols vam patir una guerra civil. Els nostres avis van haver de lluitar germans contra germans, cosins contra cosins i amics contra amics.

I personalment, em fa ràbia i vergonya que gent com a nosaltres puguem fer alguna cosa per a ajudar-los i no ho fem, sinó que els ajudem a crear aquest conflicte més gran venent-los armes amb les quals mataran a milers d'innocents. I açò únicament per a guanyar diners i satisfer necessitats secundàries quan ells ni satisfan les primàries i vitals com la seguretat i l'aliment.

Per això mateix m’agrada que grups musicals facen aquest tipus de cançons, les quals mostren els problemes actuals que té el món i que no són explicats ni pels grans mitjans de comunicació com la televisió o els periòdics. Amb històries tan senzilles i a més a més cantades amb tant ritme és més fàcil arribar al públic. Els done l'enhorabona a Bram.

María Zambrano ha dit...

Correcció del meu comentari:

Aquesta cançó, «Un secret que t’havia de dir», de Brams (un grup català), parla d’una història real de solidaritat situada a la guerra. Té una lletra amb molt de significat i el ritme és molt enganxós, ja que les guitarres i la bateria li afegeixen un aire molt roquer i juvenil.

La lletra conta una història entre els fills de dos antics millors amics que per culpa de la Segona Guerra Mundial, i específicament per les guerres entre els bosnians i els txètniks (membres d'un grup nacionalista i monàrquic de sèrbia que va combatre la dominació otomana), es van separar. Aquestos amics van ser reclutats per diferents costats, ja que un d’ells era policia (per tant estava amb els txètniks) i l’altre no, i van haver de lluitar entre ells.

Com diu Dragan Drulović, personatge principal i narrador de la història, ells no es coneixen, ja que viuen en parts diferents de Bòsnia. Encara estan en guerra i ,com fa veure Dragan, ells no volen matar més bosnians, per això avisa Samir (fill de l’amic del seu pare). Li explica que a primera hora del matí les seues tropes anaven per atacar i que si troben homes al poblat acabaran morts, o com diu ell, en un fossat. Li recomana fugir a la nit per marxar cap a ponent i així estar més segurs.

Aquesta història és molt trista. Representa la vida de moltes persones a hui dia i nosaltres, els països desenvolupats, no fem res per a evitar-ho. Ens importen més els diners que la salvació de moltíssima gent que està patint considerablement. També és trist, ja que fa menys de 100 anys que els espanyols vam patir una guerra civil. Els nostres avis van haver de lluitar germans contra germans, cosins contra cosins i amics contra amics.

I personalment, em fa ràbia i vergonya que gent com nosaltres puguem fer alguna cosa per a ajudar-los i no ho fem, sinó que els ajudem a crear aquest conflicte més gran venent-los armes amb les quals mataren a milers d'innocents. I açò únicament per a guanyar diners i satisfer necessitats secundàries quan ells no satisfan ni les primàries i vitals ,com la seguretat i l'aliment.

Per això mateix m’agrada que grups musicals facen aquest tipus de cançons, les quals mostren els problemes actuals que té el món i que no són explicats pels grans mitjans de comunicació com la televisió o els periòdics. Amb històries tan senzilles, i a més a més cantades amb tant de ritme ,és més fàcil arribar al públic. Els done l'enhorabona a Bram.

Jorge Wollstonecraft 1BatxB (R) ha dit...

La cançó "Un secret que t'havia de dir", del grup català Brams, conta la història d'un soldat serbi i un camperol bosnià durant la guerra que va enfrontar els dos països entre 1992 i 1995, més exactament se situa en 1993 la nit d'abans de l'atac d'una aldea de Bòsnia per part de tropes sèrbies.

El soldat baixa al xicotet poblat per avisar el Samir que on viu serà atacat l'endemà, aleshores li diu que ha de fugir a la nit ben lluny d'allà per evitar la seua mort i la dels seus fills. Aquest gest de solidaritat es deu a un fet que va ocórrer 50 anys enrere que el serbi vol recompensar al bosnià, aquest esdeveniment va ser que el pare de Samir va salvar al pare del soldat de ser afusellat.

Açò va passar quan el progenitor del membre de l'exèrcit de Sèrbia estava presoner pels bosnians i el pare del Samir era el guàrdia que el custodiava, com es coneixien des de xicotets aquest últim va alliberar de la presó al seu amic perquè fugira.

Aquesta història mostra que la solidaritat ha d'estar per damunt fins i tot de la ideologia, de la religió o del país de procedència perquè al cap i a la fi tots som éssers humans i cap bandera o causa ens pot fer oblidar-ho.