dimecres, 1 de novembre de 2017

PAU ALABAJOS - "Cada vegada"



La cançó que he triat, pertany al seu últim treball L’amor i la ferocitat
"Cada vegada" és una cançó on el cantautor ens fa per l’ocasió, un recorregut per la nostra Ciutat Vella de València amb la mirada nostàlgica de l'amor.



Pau Alabajos i Ferrer va nàixer en 1982 a Torrent, és un cantautor valencià que porta en actiu des de 2003, té un gènere folk on els seus instruments són la veu i la guitarra acústica. Va començar la seua carrera artística actuant als carrers de València, interpretant les seues cançons en el districte de Ciutat Vella, a l’ombra del Micalet. 

Actualment ostenta el càrrec de secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor, una associació cívica que vetlla pels interessos dels compositors i intèrprets valencians. També ha participat en taules redones, jornades i conferències sobre cançó d'autor i sobre altres temes culturals, polítics i socials. 



Pau Alabajos va començar l’any 2004 on va publicar el seu disc, Futur en venda que va rebre el Premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per Cançó explícita. L’any 2008 va editar el seu segon treball discogràfic, Teoria del caos, que va ser guardonat amb el Premi Ovidi Montllor 2008 al millor disc de cançó d’autor. L’any 2011 va eixir a la llum Una amable, una trista, una petita pàtria, Premi de la Fundació Gaetà Huguet a la millor producció cultural de 2011. I finalment l’any 2016 ix a la llum L’amor i la ferocitat l'últimun CD que marca un abans i un després en la seua discografia.





Cada vegada que em pose 
aquesta camisa pense en tu,
 recorde el moment concret 
en què me la regalares.

 Cada vegada que passe 
prop de les torres de Serrans
 o camine sense rumb 
pels carrers del centre històric,

 cada vegada que em fixe 
en el Palau de l’Exposició,
 en els solars de Velluters 
o en el pont de Calatrava,

 et trobe a faltar 
terriblement, 
em costa viure sense tu, 
atrinxerat en la distància. 

Cada vegada que llisc 
els versos tristíssims d’Estellés
 o cante les meues cançons 
i sé que no estàs en el teatre, 

cada vegada que torque
 la pols d’aquells vinils antics 
que t’arriscares a comprar 
en un antiquari de Tolosa, 

cada vegada que intente
 endreçar els meus records
 i em ve al cap Anantapur
 i l’estiu de 2012 

et trobe a faltar 
terriblement,
 em costa viure sense tu, 
atrinxerat en la distància. 
I no puc oblidar, 
ni per un moment, 
aquestos vuit mesos tan durs 
que se m'han fet una muntanya.


Raúl Becker (1ºbatxillerat C)


2 comentaris:

Daniel Goldman 1er.BACH.C ha dit...

Aquesta cançó pertany a l’últim disc del cantautor Pau Alabajos, anomenat «L’amor i la ferocitat». «Cada vegada», la cançó, continua amb el seu estil clàssic de folk format per la seua veu i guitarra. A més, aquest músic també és secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor, i ha participat en conferències sobre l’autor i temes com política o cultura.

En la lletra relaciona els principals llocs culturals de València amb una història de desamor. Parla de fets que el recorden a la seua parella, com una camisa o un tocadiscs, i els situa en espais concrets com poden ser les Torres de Serrans o el Palau de l’Exposició. D’aquesta manera, a més de reflexionar sobre l’amor i la tristesa quan es perd, recorda llocs clàssics de València, el que potencia la nostra cultura.

Pense que és una bona cançó, amb un bon tema, però el que més m’ha agradat és la relació que fa amb València, ja no a soles perquè crec que queda bé, sinó perquè, com ja he dit, és una manera intel·ligent de destacar el nostre patrimoni.

Jorge Wollstonecraft 1BatxB (R) ha dit...

Aquesta cançó del cantautor torrentí Pau Alabajos m'ha agradat perquè fa un recorregut per diferents llocs de la ciutat de València, expressa molt bé els sentiments d'una persona que recorda a l'amat amb tristesa i descriu molt bé les diverses situacions en les que la melancolia s'apodera d'ell.

Quan parla de la nostra ciutat fa un recorregut pels punts més coneguts del centre històric d'aquesta des d'edificis antics com les Torres de Serrans a les infraestructures més modernes com un dels ponts de Calatrava, d'aquesta manera, a banda de situar a qui escolta la cançó en un lloc específic ajuda a difondre València a qui no la conega, sobretot pels territoris de parla catalana.

Amb el que conta, l'intèrpret del tema reflexa perfectament la situació de desenamorament en la que es troba i deixa veure quins són els seus sentiments, fa que qui escolte "Cada vegada" s'identifique amb les emocions de l'amant sense correspondència que qualsevol persona ha experimentat en carn pròpia.

L'última cosa que m'ha agradat i m'ha sorprés de la lletra de la cançó és el fet que amb pocs adjectius i lèxic valoratiu pot transportar als escoltants a diferents llocs i situacions, des de la ciutat de València a Anantapur passant per una habitació amb un armari ple de discos de vinil plens de pols.