dijous, 12 de febrer de 2015

BLAUMUT - Pa amb oli i sal

Blaumut és un grup musical català, que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d'autor.

El nom «Blaumut» prové de la cançó "Islàndia" del disc d'aquest mateix grup “El turista”. El grup està format per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de l'Església (veu i guitarra), Vassil Lambinov (violí) i Manel Pendrós (bateria). L'atmosfera de les seues cançons la formen lletres plenes d'imatges i sons amb arranjaments de diversos instruments clàssics de corda.

Vassil Lambrinov i Xavi de l'Església comencen a fer enregistraments casolans el 2003 fent proves i experimentant amb diferents sons. A partir del 2009 el grup comença a actuar en petits escenaris de Barcelona. Signen un contracte discogràfic amb Picap l'any 2011, publicant el seu primer àlbum El turista en setembre de l'any següent. Des de la publicació del seu primer àlbum i fins al moment, el grup ha experimentat un creixement continu gràcies al seu primer èxit «Pa amb oli i sal» aconseguint per ser el so d'ambient dels descansos entre la primera i segona part dels partits de futbol del FC Barcelona al Camp nou o fins i tot per les seues aparicions regulars en totes les emissores de ràdio fórmula catalanes. Segons Enderrock, el turista reflecteix una «manera de fer del nou grup: tranquil·la i optimista».

Al setembre de 2013 van ser guardonats amb el Premi Cerverí de lletres per a cançó per la seua versió musical del poema "I beg your pardon", de Salvador Espriu.

Vaig conéixer aquesta cançó veient el programa de “Discovery Max” anomenat “El Mago Pop”. L'instrumental de la cançó sonava en tots els programes i jo pensava que era la banda sonora del programa. Fins que en l'últim programa vaig escoltar com no, eixa instrumental formava part d'una cançó. Una cançó que a més era en català.  




Pa amb oli i sal

Fes una foto del terrat,
que des d’aquí puc veure Mart.
La roba estesa, el meu agost,
un camp d’espigues i cargols.
Esperarem que passi el fred
i sota l’arbre parlarem de tot.
Un bioritme elemental,
un mar d’antenes i animals.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.

Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres déus.
El meu secret subtitulat,
camins d’arròs, camins de blat.
Esperarem que baixi el sol,
i sota l’arbre parlarem del temps.
Un bioritme elemental,
un tros de vida artificial.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.

Àngel López Rivas 

7 comentaris:

Ana Ketzin ha dit...

Aquesta cançó m'ha agradat molt ja que a mi m'agraden amb aquest tipus de ritme, que et fan venir ganes de ballar o de cantar-la o simplement de tararear la cançó.

Mes que gens m'ha agradat la lletra també que tracta d'uns amics que tenen ganes de gaudir de tot i que no es tenen perquè amargar per res.

Aquesta cançó no l'havia sentit mai però m'ha agradat sobretot per a posar-la en el meu mòbil i escoltar-la cada vegada que em pose els cascos, a més com és una cançó tan rítmica pots posar-la cada vegada que vages a netejar la teua habitació, perquè dóna alegria i com ja he dit ganes de moure't.

Recomane aquesta cançó a la gent que li agraden temes com aquests de la vida, de somriure a tot i no estar malament, i que també tinga ritme.

monse wolf ha dit...

M'ha agradat aquesta cançó per el ritma i la lletra que te que tracta de com uns amics passen els dies de vacances disfrutant de les coses mes simples com estant al terrat mirant les estreles o passejant pels camp d'arròs o de blat.

El vídeo també m'agrada pels paisatges, tenen pinta de ser molt relaxants també son molt verds quasi com si fora un bosc encantat .

aquesta canó quan l'he sentida em recordava alguna cosa però no em venia al cap però quan he llegit l'entrada m'he assabentat que era en el programa de televisió «el mago pop».

Maria Wollsontecraft ha dit...

Aquesta cançó m'agrada perquè el xic que canta té una veu molt bonica i encara que no l'escoltat mai, m'agrada la cançó que canta. Encara, per a mi, no té molt sentit la lletra, jo crec que parla d'un xic que conta els seus sentiments a la seua estimada.

El videoclip m'ha agradat bastant perquè no estan a soles en una habitació sinó que fan un viatge i al vídeo es veu com es divertissen. A més, m'agrada molt que no a soles hi ha instruments habituals com la guitarra sinó que utilitzen també un ukelele que és un instrument que no se sol beure a les cançons en valencià.

Jenny Campoamor ha dit...

Aquesta cancó m'ha cridat l'atenció d'una forma molt gran ja que m'ha agradat molt la veu del cantant. La lletra es un poc extranya i al principi costa un poc d'antendre la lletra, pero com va abançant la lletra es pot entendre molt millor.

El videoclip te alguna cossa molt especial i es que no s'utilitzen els instruments de sempre, i te un videoclip molt curiós que et trasmet tal qual vol que sentis.

Felicite al meu company Angel ja que ha fet un bon treball

Jose de Beauboir ha dit...

Aquesta cançó em pareix una cançó molt bona, ja que té un ritme molt encomanadís i és molt fàcil de reproduir, els xiulets em pareixen molt originals i encomanadissos, a la vegada que la lletra em pareix molt xula, ja que podem interpretar la com vuigem, d'una colla d'amics com is al videoclip o una cançó que tracta d'una parella. A mi em pareix més que tracta d'un grup d'amics, que sempre estaran junts passe el que passe.

La cançó m'ha agradat molt i m'ha fet conéixer un grup de música catalana/valenciana que no coneixia com és Blaumut. A mes la cançó esta situada al meu top 10 de les cançons que estic descobrint aquest any.

Mar Pardo Bazán ha dit...

El nom «Blaumut» prové de la cançó "Islàndia" del disc d'aquest mateix grup El turista. Blaumut és una formació musical catalana que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d'autor. Principalment és el que mes em crida l'atenció d’aquesta cançó és per la convinació d'aquests dos temes.

També ma cridat l’atenció la veu que té el cantant, molt dolça però a la mateixa vegada que canta el ritme que l’acompanyà dóna de si una molt bona cançó.

La lletra no m'ha agradat molt perquè al principi no l'entenia, però després ja vaig entendre millor de què és tractava. Tracta d'uns amics que pensen estar sempre junts i que junts passaren moments inoblidables i irreemplaçables. Explica que cal viure el moment com si fóra l'ultime, com la locució “carpe diem" gaudeix el moment.

Respecte al ritme és molt encomanadís i et dona ganes de ballar junt amb els xiulets i altres instruments diferents del habituals que hi han de fons, és el que mes m’ha agradat de tota la cançó.

Recomane la cançó perqué és prou divertida i el video molt original.

Llauis Aubets ha dit...

La musica es una copia directa de TUNNG- Bullets