dijous, 20 de febrer de 2014

FELIU VENTURA - Història d'un sofà.

Biografia:

Feliu Ventura és un cantautor valencià. Ell va nàixer l'any 1976 a Xàtiva, València. Aquest cantant va estar influenciat per Raimon, però actualment la seua música ha evolucionat cap al pop rock acústic amb unes lletres molt elaborades.

A l'any 1993 va pujar per primera vegada a un escenari a la ciutat d'Ontinyent.
Per contra no va llançar la seua primera maqueta fins l'any 1996 en format casset. Després l'any 2000 publicà el seu CD “Estels de tela”, aquest tenia una millor qualitat musical ja que el so era molt més definit. A més de tot aixo aquest cantant continua escrivint i cantant hui en dia.

Feliu al llarg de la seua carrera com cantautor a rebut elogis per part de la revista Enderrock i ha guanyat nombrosos premis, com són:
  • Premi Enderrock Millor Disc 2006, categoria cançó d'autor (per votació popular)
  • Premi Enderrock Millor Cançó 2006, categoria cançó d'autor (per votació popular)
  • Premi Enderrock Millor Directe 2006, categoria cançó d'autor (per votació popular)
  • Premi Enderrock Millor Artista 2005, categoria cançó d'autor (per votació popular)
  • Premi Enderrock Millor Disc 2005, categoria cançó d'autor (per votació popular)
  • Premi Enderrock Millor Cançó 2005, categoria cançó d'autor (per votació popular)
  • Premi Enderrock Millor Directe 2005, categoria cançó d'autor (per votació popular)
  • Premi Frontera 2004 (Festival Altaveu Frontera, St Boi de Llobregat 2004

Font: Viquipèdia

Discografia:

-1996 -L'única diferència (cinta)
-2000 -Estels de tela
-2003 -Barricades de paper
-2005 -Que no s'apague la llum (Directe amb Lluís Llach)
-2006 -Alfabets de futur
-2011 -Música i lletra
-2013 -Vers l'infinit

Opinió:

Hem agafat aquesta cançó primerament perquè l'autor és de Xàtiva, poble de una de nosaltres, aleshores teníem més informació sobre aquest autor. Per altra banda, l'hem elegit perquè ens ha agradat la lletra de la cançó i el seu ritme. També per l'ús que fa d'els instruments classics i per com sap convinar-los per crear unes cançions tan relaxants i belles.






"-Léo, va te coucher!

-Léolo! Léolo Lozone! Je m'appelle Léolo! "



Jean-Claude Lauzon



En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
de què em desfaig
per evident
falta d'espai
he despertat
unes "caniques"
que hivernaven
amb tres pessetes
un bolígraf
i uns tiquets.



Em ve el perfum
del magatzem
de torrefactes
i el sorollet
dels ous batuts
en Duralex
tot cavalcant
barana avall
amb roba neta
pujant després
de tres en tres -brut-
els graons.



Vine-te'n amb mi...
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell xiquet que un dia vaig ser
Perquè m'ensenye
a parlar amb la veu nova
de cada por que duc a dins.



En els confins

d'un vell sofà
ric de mudances
on vaig aprendre
a descordar
roba interior
he retrobat les discussions
que edulcoraven
amargs cafès
sobre el futur
i el nostre lloc.



Em ve el perfum
d'una vesprada
a l'Albereda
i el sorollet
dels teuladins
a l'estació:
fotografies
que he guardat
als embalatges
arraconats
dintre de l'eco
del pis buit.


Vine-te'n amb mi...
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell desig d'obrir el món
Per desmuntar-lo
I buscar entre les fitxes
Una que porte el
meu color.


En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
a qui sabré
trobar de nou
algun espai
pense guardar
el que continga
a partir d'ara
per retrobar-ho
quan em calga
respirar.



Vine-te'n amb mi.




Fet per: Sara Genís Valero i Nerea Banderas Martínez.

1 comentari:

Rosa Sanchis ha dit...

Hola,
3A ja va pujar aquesta cançó fa uns mesos.