FELIU VENTURA - Història d'un sofà.

Biografia:

Feliu Ventura és un cantautor valencià. Ell va nàixer l'any 1976 a Xàtiva, València. Aquest cantant va estar influenciat per Raimon, però actualment la seua música ha evolucionat cap al pop rock acústic amb unes lletres molt elaborades.

A l'any 1993 va pujar per primera vegada a un escenari a la ciutat d'Ontinyent.

Per contra no va llançar la seua primera maqueta fins l'any 1996 en format casset. Després l'any 2000 publicà el seu CD “Estels de tela”, aquest tenia una millor qualitat musical ja que el so era molt més definit. A més de tot aixo aquest cantant continua escrivint i cantant hui en dia.

Feliu al llarg de la seua carrera com cantautor a rebut elogis per part de la revista Enderrock i ha guanyat nombrosos premis, com són:

• Premi Enderrock Millor Disc 2006, categoria cançó d'autor (per votació popular)
• Premi Enderrock Millor Cançó 2006, categoria cançó d'autor (per votació popular)
• Premi Enderrock Millor Directe 2006, categoria cançó d'autor (per votació popular)
• Premi Enderrock Millor Artista 2005, categoria cançó d'autor (per votació popular)
• Premi Enderrock Millor Disc 2005, categoria cançó d'autor (per votació popular)
• Premi Enderrock Millor Cançó 2005, categoria cançó d'autor (per votació popular)
• Premi Enderrock Millor Directe 2005, categoria cançó d'autor (per votació popular)
• Premi Frontera 2004 (Festival Altaveu Frontera, St Boi de Llobregat 2004

Font: Viquipèdia

Discografia:

-1996 -L'única diferència (cinta)
-2000 -Estels de tela
-2003 -Barricades de paper
-2005 -Que no s'apague la llum (Directe amb Lluís Llach)
-2006 -Alfabets de futur
-2011 -Música i lletra
-2013 -Vers l'infinit

Opinió:

Hem agafat aquesta cançó primerament perquè l'autor és de Xàtiva, poble de una de nosaltres, aleshores teníem més informació sobre aquest autor. Per altra banda, l'hem elegit perquè ens ha agradat la lletra de la cançó i el seu ritme. També per l'ús que fa d'els instruments classics i per com sap convinar-los per crear unes cançions tan relaxants i belles.

"-Léo, va te coucher!

-Léolo! Léolo Lozone! Je m'appelle Léolo! "

Jean-Claude Lauzon

En els confins

d'un vell sofà

ric de mudances

de què em desfaig

per evident

falta d'espai

he despertat

unes "caniques"

que hivernaven

amb tres pessetes

un bolígraf

i uns tiquets.

Em ve el perfum

del magatzem

de torrefactes

i el sorollet

dels ous batuts

en Duralex

tot cavalcant

barana avall

amb roba neta

pujant després

de tres en tres -brut-

els graons.

Vine-te'n amb mi...

No més promeses

Només vull que torne a casa

Aquell xiquet que un dia vaig ser

Perquè m'ensenye

a parlar amb la veu nova

de cada por que duc a dins.

En els confins

d'un vell sofà

ric de mudances

on vaig aprendre

a descordar

roba interior

he retrobat les discussions

que edulcoraven

amargs cafès

sobre el futur

i el nostre lloc.

Em ve el perfum

d'una vesprada

a l'Albereda

i el sorollet

dels teuladins

a l'estació:

fotografies

que he guardat

als embalatges

arraconats

dintre de l'eco

del pis buit.

Vine-te'n amb mi...

No més promeses

Només vull que torne a casa

Aquell desig d'obrir el món

Per desmuntar-lo

I buscar entre les fitxes

Una que porte el

meu color.

En els confins

d'un vell sofà

ric de mudances

a qui sabré

trobar de nou

algun espai

pense guardar

el que continga

a partir d'ara

per retrobar-ho

quan em calga

respirar.

Vine-te'n amb mi.

Fet per: Sara Genís Valero i Nerea Banderas Martínez.