dilluns, 24 de febrer de 2014

OBRINT PAS - La vida sense tu

Bon dia, hui vaig a presentar-vos una cançó d'Obrint Pas, un dels grups valencians més coneguts i que alguns companys ja han parlat d'aquest, per això no vaig a repetir el que ja han dit i em vaig a centrar més en la lletra.
Aquesta cançó parla sobre València ciutat i l'amor que es pot arrivar a sentir cap a aquesta, la qual cosa és prou extanya perquè solen tenir lletres més revolucionaries i que defencen el valencià, i per aquesta raó també em crida més l'atenció i m'encanta.
La vida sense tu, comença amb un poema molt conegut de Vicent Andres Estelles que parla sobre la nostra ciutat i continua amb una breu historia d'amor que poc a poc recorreix València. No hi ha res millor per explicar aquesta cançó com sentir-la i llegir la lletra, així que a continuació vos la presente.
LA VIDA SENSE TU



Pense que ha arribat l’hora del teu cant a València.Temies el moment. Confessa-t’ho: temies.Temies el moment del teu cant a València.La volies cantar sense solemnitat,sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,sense picapedrers i sense obra de moro.La volies cantar d’una manera humil,amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.Lentament el miraves créixer com un crepuscle.Arribava la nit , no escrivies el cant ....


La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra,
texans amplesun mural descolorit.

La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.

La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.

La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançó d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viurela vida sense tu


La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits

La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
'Amor, humor, respecte' a la façana
foc i metralla a les nostres mans

La vida és agafar el primer tramvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats

La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar.




Clàudia West

2 comentaris:

Luis Dolz 1ºH ha dit...

La cançó em pareix molt bona perquè el ritme que té és prou apegalós i el seu missatge té força, a açò li acompanya una bona instrumentació encara que un poc inusual ja que mescla els instruments tradicionals d'un grup de rock i se li sumen la trompeta i la taula de mescla i en alguns moments s'aprecia un instrument de corda semblant a la guitarra però mes agut. La veu del cantant és molt profunda el que també li aporta molt carisma a la melodía.En conclusió, la cançó m'ha agradat molt.

Pau Mill ha dit...

Hola bona nit,

Hui vaig a comentar la cançó de Obrint Pas- La vida sense tu es una cançó que tracta bre el amor que tenen a la ciutat de Valencia jo també tic amor cap aquesta ciutat es la meua terra la vuic i la vuic cuidar no com fa molta gent i jo no podria acostumar-me a ni viure a questa ciutat que em veu créixer i me ha vist nàixer. La lletra me encant i el ritme també.

Adéu un comiat Pau.
85 paraules