diumenge, 23 de febrer de 2014

VERCEL - Riu força


VerdCel són un grup d’Alcoi que mesclen cançó d’autor, rock, folk i pop. Està format per Alfons Om (Veu, guitarra, lletres i composició), Daniel Olmo Boronat (il·lustració, disseny i videoprojeccions), Ramon Vagué (Baix elèctric), Raül Lorenzo (Bateria i percussions) i Pau Romero (guitarres, mandolina i veu). Han rebut nombrosos premis i distincions i han actuat arreu de l’Estat Espanyol i també a Europa.

Van ser notícia l’any 2005 després que el programa Pobleshow de Canal 9, que pretenia mostrar artistes de les principals ciutats valencianes, triara Alcoi i VerdCel, però, en adonar-se que cantaven en valencià, va voler vetar-los, segons van assenyalar ells mateixos. Més tard, Pau Alabajos se solidaritzà amb ells i no va voler participar en el programa dedicat a Torrent, el seu poble.
La discografia de VerCel inclou els treballs:
Bagatge d'una fusió (2002) primera maqueta, de factura casolana.
On està el lloc? (2004), el primer disc oficial, autoeditat, amb sis cançons.
Pais Viatge (2006). Premi Ovidi al Millor Disc de Cançó i Premi Enderrock al Millor Disseny. Es tracta d’un llibre-disc conceptual: mescla de música, poesia, imatge i còmic en defensa del paisatge i del territori. Fou reeditat al 2007 amb tres cançons més, un DVD amb un concert i extres.

Sàmara (2008) és un altre llibre-disc, que narra la història del segle XX a través de la vida d'una dona alcoiana.

Els dies del Saurí (2012) és el seu darrer treball. És un CD i també inclou un còmic. “El còmic ens presenta un personatge que veu com la seua situació laboral es va deteriorant fins a perdre la feina. Es parla de les relacions interpersonals, del rerefons humà que hi ha darrere de cada acomiadament i de les reaccions que tenim en moments de crisi. Viurem en primera persona la humil lluita sindical i judicial que manté el nostre protagonista qüestionant el sistema que ens regeix. Una situació que fa sentir al protagonista que la seua vida es lliura pendent avall, sense fre. Es tracta de seguir-lo de prop i d’acompanyar-lo en el camí de poder agafar, almenys, una alenada d’aire fresc malgrat l’ofegament a que és sotmès.”

Font: Viquipèdia

Pàgina web de VerCel

Lletra de Riu Força

T'estimaré a les fosques, 
de matinada
com la ciutat ensomniada
va i ve a la flameta d'un ciri
com ones de llum suau,
sobre les parets
la teua pell tendra i sensual
l'instint i la terra
carmí i porcellana
La quietud regnarà
tots els sorolls de la plaça ja silenciats
la calma al mar
i desitjos, les fletxes per caçar estels
T'estimaré tot el que sé estimar
t'estimaré amb tota la força
creixerem com la lluna
regarem les plantes del terrat
brillarà als teus ulls, pètals de vida
saba nova de les branques fins les mans
La terra eriçada
fluix per torrenteres, per penya-segats
força d'avencs, de boscos
i des d'aquesta ciutat
com aigua baixaré pel barranc de l'infern
Bancals, sèquies, basses, rambles, tarongers
arribaré a la Safor
fins la meua flor
terres de la vall més digna
Et portaré fils i botons
draps, abrigalls, mocadors
Tu em brindaràs
tomaques i bercocs
del l'horta i el secà
herbes medicinals

T'estimaré tot el que sé estimar
t'estimaré amb tota la força
t'abraçaré de forma sincera
t'abraçaré tota sencera
Tot el que de tu conec
portes i laberints
costeres i coixins
precipicis i ponts, llambordes
matisos, contradiccions
somnis, malsons,
del migdia al sol,
llamps, trons, rosada
del migdia al sol
llamps, trons, reixiu
del migdia al sol.
Les ferides si les portem amb cura
troven el seu camí
finalment tancaran en cicatrius
de mena, més fortes que el propi cuir
Com aigua baixaré pel barranc de l'infern
bancals, sèquies
basses, rambles, tarongers
arribaré a la Safor
fins la meua flor
terres de la vall més digna
Et portaré fils i botons
draps, abrigalls, mocadors
Tu em brindaràs
llimes i bercocs
del l'horta i el secà
d'entre serres a la mar