dissabte, 13 de gener de 2018

ZOO-El cap per avall



Zoo és un grup musical nascut el 2014 a Gandia de la mà d'Antonio Sánchez, també conegut com a Panxo. L’any 2014 el grup va revolucionar les xarxes socials amb la seua primera cançó i videoclip: Estiu. El vídeo a YouTube va tenir gran èxit per les reproduccions aconseguides en poc temps i al final del mateix any van publicar el seu primer àlbum, Tempestes vénen del sud. A partir d’eixe moment varen fer més de 65 concerts en any i mig.
Tres anys després ha eixit el primer single de ‘Raval’, El cap per avall va arribar el 28 de febrer del 2017.
Aquest single de ‘Raval’ ens envia a una de les moltes cares i significats del nom i concepte del nou disc. El raval com a la perifèria d’un barri. Per destacar dir com crítica la corrupció, la destrucció del litoral i de l’horta i, també cita altres aspectes ridículs o contradictoris que tenim. Podem veure com el títol fa referencià al quadre de Felip V que penja cap avall en el Museu de l’Almodí de Xàtiva i que recorda el mal que va fer.
Per finalitzar dir-vos que el grup en març d’aquest any comença amb el seu tour i podeu gaudir de veure'ls en directe si vos doneu presa i compreu les entrades.


LLETRA


Vam sobreviure a l'incendi
vam fer-li front al gegant,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball del cap per avall.

Paella congela, falleres de cartró,
olor a roda cremada, gomina i processó.
Saluda el senyoret, escola de retors,
el sant a passejar, Un beso i una flor.
Nos vamos a forrar, un finde en benidorm,
posar la mà i callar, platges de formigó.
Vivir así es morir de amor, cantava Milans del Bosch.
L’himne regional provoca llàgrimes,
pàgines i pàgines, d’un tràgic sainet que esgarra ànimes.
Pas de “pasodoble” al camp de futbol,
alça la mà dreta l’afició a la curva nord.
Una discoteca enmig d’un camp d’arròs,
boquetes tortes a la terra de les flors.
La Geperudeta, besant la Moreneta:
Vendetta!! Vendetta i noves glòries en oferta.
Allà on el món s’explica en diminutiu,
on plora la collita del secà i del regadiu,
plou amb burrera, però sempre baixa buit el riu,
i una bandera talla com arma de doble fil.
Vivim la vida de gaidó, acabareu com el pelletes a Alcoi.
Del Mondúver al Penyagolosa i el Benicadell
el poble serà un martell o un pes mort.

Vam sobreviure a l'incendi
vam fer-li front al gegant,
vam suportar eixes bombes que
encara ressonen per serres i valls.
Vam defugir eixes normes,
vam profanar els seus sants,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball del cap per avall.

Vinc d’on van voler fer una falla, terra de foc i de sal,
on la metralla travessava i rebentava els cristalls,
on les muntanyes baixen escalonades per lluir bancals
que donen alegries penes i menjar.
Vinc de les platges horteres sostingudes amb deutes brutals
de microclima i macroestafa, trist i real,
roders que repartien, herois de veritat,
segrestadors de La Marina i del Comtat.
Taronges i olives, cirera i raïm,
netes de morisques, fills de mallorquins,
on no para la festa fins dimecres que comença i
tots els problemes es dissolen en anís. Tenim
una cova de lladres en cada ciutat,
molt d’aprofitat per metre quadrat..
Una costa traida, un desig de fugida
amb un tren cap al nord que no arriba...
Camps abandonats, qui vol llaurar podent ser ric?
guiris reballats, passa la vida..
Cada primavera s'emociona algun lletraferit
quan pega un esclafit la vall flòrida.
Tantes voltes torts en tantes dates,
l’arbre mai no havia estat madur.
Sabíem que seria dur, ni nom
ni mapa ni futur: amors que maten,
cacem les rates i tombem els murs

Vam sobreviure a l'incendi…

Mar Addams 1ER BATX-B

1 comentari:

Paula Roussel ha dit...

Aquesta cançó és de “Zoo”, un grup valencià nascut en 2014, i s’anomena “El cap per avall”. El ritme d’aquesta cançó és molt animat i la lletra és molt bona i està plena de significat. És quasi impossible no moure el cap seguint la melodia del tema mentre l’escoltes. Jo ja coneixia a aquest grup per la seua cançó “Estiu”, tot un èxit amb el qual triomfaren a les xarxes i a Youtube.

El videoclip es va gravar a la comarca de La Costera, a la localitat de Canals. Aquest tema és un càntic pels valencians, un “exorcisme” al passat i al present de València, un crit a la perifèria i a la resistència popular del País Valencià. Podem veure com al llarg de la lletra es tracten diversos temes concrets com ara quan veiem el quadre de Felip V boca baix, ja que ell fou el causant de la socarrada de les terres valencianes. Veiem com el grup fa una petita picada d’ullet a la monarquia actual quan ens adonem que el rei de hui dia es diu també Felip, ja van sis.

Trobem al tema més temes criticats a banda de la destrucció i desaparició del litoral i de l’horta valenciana com ara la corrupció. Qui voldria treballar al camp si pot ser ric? Parlen de la quantitat de gent que aprofita com pot per a robar-li a la classe obrera mentre aquesta treballa intensament i els polítics que s’omplin les butxaques amb els diners dels ciutadans i es van de vacances i deixen la feina als treballadors de sempre.

També trobem crítiques als costums ridículs i contradictoris i a la tornada del tema veiem com ens recorden que hem suportat milers de coses i hem sobreviscut a totes, ens hem fet més forts i hem crescut junts i mai hem oblidat les nostres arrels, d’on venim i la importància que té la nostra història. I al final d’aquest és quan es pronuncia el ball del cap per avall, que fa referència al que comentàvem abans i al quadre de Felip V.

m’agrada molt la cançó per la seua melodia i la seua lletra. Crec que és prou inspiradora i alentidora i crea dins de mi un sentiment d’unitat amb la meua ciutat, els més germans i el passat i el pressent que ens uneix a tots. Crec que aquest himne ha de ser escoltat pels valencians, ja que pense que és un tema molt bo, amb molt bon ritme i ple de significat.