dilluns, 15 de gener de 2018

SMOKING SOULS | MURS

BIOGRAFÍA DEL GRUP:
2010:

SMOKING SOULS NAIX L'ANY 2010 A PEGO, REPRESENTANTS D'UNA GENERACIÓ DE JOVES QUE DES DE XICOTETS HAN EXPLORAT ELS TERRITORIS MÉS OCULTS DE LA MÚSICA. JOVES CRESCUTS EN TEMPS D'INCERTESES PERÒ QUE HAN APRÈS A GUANYAR-LA A COLP DE CANÇÓ. HO HAN APRÈS DELS PAISATGES DEL SEU MARINA ALTA. LA TERRA EN QUÈ HA CRESCUT LA MAJOR PART DE L'ESCENA MUSICAL DEL PAÍS VALENCIÀ.

2013:
FINS LLAVORS NO REGISTREN EL SEU PRIMER DISC L'*ESPENTA [*AUTOEDITADO]; UNA TRUCADA ESPERANÇADORA I POSITIVA ENFRONT D'UN CONTEXT DE DESCONFIANÇA, INESTABILITAT I INJUSTÍCIA. AIXÍ DONCS, L'*ESPENTA FA DE LA FORÇA I LA UNITAT, LES EINES PER A TRAÇAR UN FUTUR IL·LUSIONANT I PER A CAMINAR A PAS FERM SOBRE UN PRESENT ASFIXIANT I INCERT.

2015:
ENGUANY PUBLIQUEN EL SEU SEGON DISC D'ESTUDI, AQUESTA VEGADA AMB LA PRODUCCIÓ DE MARK DASOUSA, ANOMENAT NÒMADES [PROPAGANDA PEL FET!]. AMB AQUEST DISC EL GRUP PASSA A FORMAR PART DE MOLTS CARTELLS DE MÚSICA EN VALENCIÀ I ELS PERMET OBRIR LES PRIMERES PORTES A CATALUNYA.

2017:
ARA AMB CENDRA I OR [PROPAGANDA PEL FET!] PRESENTA EL SEU ÚLTIM TREBALL D'ESTUDI DE NOU AMB EL PRODUCTOR MARK *DASOUSA. ONZE CANÇONS ON EL GRUP DEMOSTRA EL QUE JA VÈNIA OFERINT AMB UN SO DE MURS DE GUITARRES ACOMPANYADES PER UN RITME CONTUNDENT EMBOLICAT D'UNA VEU CÀLIDA, NO OBSTANT AÇÒ CERCANT NOUS HORITZONS CAP A SONORITATS MÉS FRESQUES I NOUS RITMES I EXPERIMENTACIONS.



SARA QUEVEDO SANCHEZ, 1ºBACH HUMAN

LLETRA:

Ara creus les mentides i et veus
endinsat en una pel·lícula d’acció
on moren els herois.

Publicar i descriure el que vius;
una historia inventada et fa sentir més viu.
Ningú ha vist el teu perfil.

Disculpa la intrusió,
volia presentar-me.
A voltes no sóc jo,
seré el que vulgues tu.

Mai dic el que et vull dir
ni faig el que he de fer.
Busque un vestit millor
per a ser el que no sóc.

Tal volta miraràs
com oblidar la distància,
i no ens podrem tocar.
No estem prop, no ens tenim.
I el món segueix girant,
cadascú amb una història.
Sols queda recordar
com cremàvem la nit.

T‘escriuré mil paraules al mur
i viuré amagat entre punts suspensius.
Et descriure els meus ulls.

Si camine i et trobe al carrer,
no estaré preparat per a dialogar;
faré com si no fos allí, o no estigueres.

Tal volta miraràs
com oblidar…

I el món segueix girant,
cadascú…

Demanarem a crits
que avui no sonen les alarmes.
Tan sols ens queden les paraules,
trencar amb el silenci.

1 comentari:

Neus Nelken ha dit...

La cançó d’esmoking souls -murs- m’agrada perquè el gènere és de la música que normalment escolte com - rock, metal -, parla quan de vegades t'introdueixes en un lloc sense permís, aleshores els humans, estem predisposats a cometre errades i més a més quan estàs enfadat.

Però intentes que no siga així, intentes tapar-ho, vestint-te d’una altra manera o recordant les coses bones que has viscut i donant a la persona que vols el millor de tu.

Són representants d'una generació de joves que des de menuts han explorat els territoris ocults de la música. Joves crescuts als temps de la incertesa però que l'han aprés a guanyar-la a colp de cançó. Ho han mamat als paisatges de la seua Marina Alta. La terra en què han germinat bona part de l'escena musical del País Valencià.