dimarts, 19 d’abril de 2016

ASPENCAT - Vull Brindar




Aspencat és un grup alacantí, més concretament de Xaló, a la Marina Alta. El grup té molts components: està format per dos vocals que són Kiko Tur i Ivan Gosp i per altres vuit músics que toquen diferents instruments com la guitarra, el baix, la bateria, la trompeta, el trombó o el teclat, entre altres.

Aspencat naix l'any 2005, com un grup d’amics als quals els agradava la música i que van prendre la decisió de començar un projecte musical. Van pensar que les seues cançons serien un bon mitjà per a fer una crítica política i expressar l’opinió que tenen de la societat actual i és considerat un dels grups que més desafien la cultura institucional del País Valencià.

L’estil musical del grup és principalment el ska i el reggae: prenen exemple del reggae que es fa a la resta de països europeus. No obstant això, en els estils també trobem el dancehall, el dupstep, drum and bass i dub. El nom “Aspencat” té una referència gastronòmica, ja que és un plat que barreja molts ingredients i que és molt similar a la barreja d’estils que té el grup.

L’any 2007 van autoproduir la seua primera maqueta amb el títol “La festa està servida” i en 2009 van llançar el seu primer disc “Obri la llauna”, que un any després van tindre l’oportunitat de tocar a un poble de França. El seu èxit comença després del seu disc “Naixen Primaveres”, amb lletres més combatives.

La cançó que he triada s’anomena “Vull brindar”. Encara que no és tan reivindicativa com la resta de cançons, perquè és de temàtica amorosa, també podem trobar referències històriques importants com els moviments estudiantils del 1968 o el moviment de la Comuna de París l'any 1871, als que fam homenatge. L'he triada perquè m’agrada molt la lletra, pense que està molt ben escrita i m’agrada la barreja que es fa entre l’amor i la historia. Per altra banda, pense que té un ritme molt apegalós a mi, personalment, sempre em motiva escoltar-la.



Lletra de Vull Brindar


La meua vida era un mirall trencat,
com una borratxera traicionera de treball i soledat, sí!
Una caiguda lliure en tobogan, fins que va aparéixer el teu cos salat.
I vàrem viure el nostre maig del 68,
i ens atrinxeràvem els diumenges al caliu del nostre llit,
de la barbàrie col·lectiva i de l’hivern d’aquest país.

I somiàvem que escapàvem amb els Maquis cada nit,
viatjàvem en el temps a la Comuna de París,
esperàvem la victòria per arribar a la glòria i colmar aquest desig.
Preparats pel que vinguera, per alliberar la fera,
acabar-nos la botella, delirar i alçar la veu.
Viure és respirar, caminar per avançar i no sempre caus de peu.

Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.

Van anar passant els dies que s’han convertit en anys,
jo ja em conec el teu somriure que és un poderós parany,
que m’atrapa i em fa lliure en un segon a parts iguals.
I vàrem fer un gran viatge iniciàtic,
per buscar l’essència com els mestres Presocràtics,
vam trencar de sobte la rutina que no omplia en un avió cap al sud-est asiàtic.

I recorde una escapada cap a Eivissa el mes d’abril,
i un immens cap setmana a la Festa Major de Vic,
tu eres dolça i malcriada, si tinc la teua mirada jo no necessite abric.
Vull que em cantes a l’orella Bella Ciao sobre l’arena,
cada nit de lluna plena, delirar i alçar la veu.
Viure és respirar, caminar per avançar i tu sempre caus de peu.

Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.

Jugarem a la teua disparant imaginaris.
Puc separar el joc de la raó quan el motiu ets tu,
activa-la ja, activa-la ja, activa-la ja!
Tracte de pacte i evite entrar en l'acte,
si trenca el clímax decline,
perquè em convé pose rima,
jugant al joc de l’abstracte,
active l’olfacte!

Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.


PARTS SUBRATLLADES:

- Maig del 68: la major revolta estudiantil i la major vaga general de la història de França, i possiblement d'Europa occidental. la cadena de protestes es van dur a terme durant els mesos de maig i juny de 1968. Aquesta sèrie de protestes va ser iniciada per grups estudiantils d'esquerra contraris a la societat de consum, als quals posteriorment es van unir grups d'obrers industrials, els sindicats i el Partit Comunista Francès. 

-Maquis: organització guerrillera antifranquista.

-Comuna de París (1871):  moviment revolucionari en el qual els treballadors de París van reemplaçar l'Estat capitalista pels seus propis òrgans de govern i van mantenir el poder polític durant més de dos mesos abans de caure. Els treballadors parisencs van lluitar, en condicions extremadament difícils, per a posar fi a l'explotació i l'opressió i reorganitzar la societa.

-Bella Ciao:  és una cançó partisana italiana dels grups resistents contra el feixisme i nazisme.


 Eva Campoamor 

1 comentari:

Christian Paul ha dit...

Hola, hui us tornaré a comentar altra cançó del grup alacantí Aspencat, ja que he d’admetre que m’encanta, perquè aquest és (per a mi) el grup referència en la música en valencià, i en veure que les seues cançons són les que més m’agraden (moltes vegades escolte a casa les seues peces musicals), m’agradaria poder veure que les seues cançons es comentaren més.

Aquesta cançó en concret, “Vull brindar”, és una cançó que té, com totes les d’Aspencat, la seua marca pròpia, però aquesta a més té una temàtica amorosa, però sense perdre la seua essència, perquè encara que siga d’amor, té matisos reivindicatius com la vaga del Maig del 68,l’antifeixista Bella Ciao o l’organització antifranquista Maquis.
És una cançó que m’ha impactat, jo pensava que Aspencat a soles cantava cançons reivindicatives, però ha descobert que és un grup amb evolució, cosa que fa que m’agrade més.

A tots recomanaria escoltar aquestes cançons, pel seu ritme, les seues lletres i els seus missatges, i m’agrada saber que fa dos anys estigueren en l’institut, encara que quan vingueren a soles coneixia música naix de la ràbia, i espere que en poc de temps sorgisca el pròxim treball d’aquest grup. Espere que us agrade també la cançó com m’ha agradat a mi.
Un salut