Aspencat és un grup musical d’Alacant, més concretament de
Xaló. Va nàixer l’any 2005 compost per diferents músics de la Marina Alta, però
ara està compost per dos vocals Kiko Tur i Ivan Gosp, i per huit músics que
toquen diferents instruments donant-li a la seua música una mica de gràcia.
El seu estil es
basa principalment en el reggae i el drum and bass, però gràcies al pas del
temps han introduït nous ritmes electrònics, com el dubstep. Aspencat va
començar a obrir-se pas a la música valenciana en els anys 2005 i 2007 quan
tocaren en diferents festivals, com per exemple Arrels o La Gira d’Escola
Valenciana, i a més a més acompanyaven a grups valencians com Obrint Pass o La
Gossa Sorda. Finalment durant 2 anys van créixer, pel que van gravar el seu
primer disc, anomenat “Obri la llauna”. Des de eixe moment, al 2010 Aspencat és
va convertir en un del grups valencians més reixits, i fins i tot van arribar a
donar concerts en pobles francesos.
A l’any següent,
van tornar a gravar el seu segon disc, “Naixen Primaveres” on com bé he dit
abans, començaren a introduïr nous estils més electrònics. Aquest disc va fer
que el grup participara en grans festivals com el famós Rototom Sunsplash a
Benicàssim. Més tard als anys següents van tornar a fer dos discs, un al 2012
anomenat “Inèdit” i al 2013 anomenat “Essència”, però encara que
hagueren passat molts anys des de el seu auge el grup no va deixar mai de
inspirar-se en la societat i la política per escriure les lletres de les
cançons.
Lletra de la cançó:
Una dosi de lluita i altra d'optimisme,
puc alçar-me pels matins i vèncer al meu organisme.
Estic a punt d'entrar i superar el record Guinness,
és difícil caminar si el camí és un camp de mines.
No sóc especial, tampoc necessite que tu m'il·lumines,
jo sol puc arrancar-me les espines,
en este combat no guanyen les carabines,
ells tenen la desesperació però jo tinc les rimes.
Sent que el cor m'ofega el pit,
cante al ritme d'este bit,
tanque els punys sabent de sobres que he de ser més ràpid.
Conseqüent amb el que dic,
sempre més pobre que ric,
sense deixar de ser rebel i problemàtic.
Saps que intentat ser comprensiu i diplomàtic,
van explotant-me i baixa el meu nivell freàtic,
sóc inestable com nitroglicerina,
si no m'agrada el clima, formaré part del canvi climàtic.
He amarrat ben fort la barca
a la cintura del teu compàs
i he esmolat totes les armes per demà.
Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.
La meua vida en un resum, boom,
he posat supervivent en el currículum,
jo sóc de lletres no de ciències,
però sé que cada acció té les seues pròpies conseqüències.
Saps quant em costa alçar-me cada dilluns,
però dir-te que és més fàcil quan ho fem junts,
no podran furtar-nos les nostres experiències,
saps que jo per tu, compliria totes les sentències.
He plantat un arbre però encara en falta escriure un llibre,
no sóc immortal, però no em falta combustible,
per a mi la vida és com un duel d'esgrima,
pren aquesta rima, senteix-te invencible.
He amarrat ben fort la barca
a la cintura del teu compàs
i he esmolat totes les armes per demà.
Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.
No crec en els miracles,
profecies ni en oracles,
la llibertat es pren
quan s’arranca dels tentacles
del burgès, per la força,
deixar d’estar sotmès,
que aquestes cadenes no t’obligaran mai més.
I saltar a cada obstacle,
no temer la “debacle”,
que la vida et reserva cada dia un espectacle preciós,
lluny dels que trafiquen amb els nostres captors,
tindrem un final victoriós!.
Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.
puc alçar-me pels matins i vèncer al meu organisme.
Estic a punt d'entrar i superar el record Guinness,
és difícil caminar si el camí és un camp de mines.
No sóc especial, tampoc necessite que tu m'il·lumines,
jo sol puc arrancar-me les espines,
en este combat no guanyen les carabines,
ells tenen la desesperació però jo tinc les rimes.
Sent que el cor m'ofega el pit,
cante al ritme d'este bit,
tanque els punys sabent de sobres que he de ser més ràpid.
Conseqüent amb el que dic,
sempre més pobre que ric,
sense deixar de ser rebel i problemàtic.
Saps que intentat ser comprensiu i diplomàtic,
van explotant-me i baixa el meu nivell freàtic,
sóc inestable com nitroglicerina,
si no m'agrada el clima, formaré part del canvi climàtic.
He amarrat ben fort la barca
a la cintura del teu compàs
i he esmolat totes les armes per demà.
Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.
La meua vida en un resum, boom,
he posat supervivent en el currículum,
jo sóc de lletres no de ciències,
però sé que cada acció té les seues pròpies conseqüències.
Saps quant em costa alçar-me cada dilluns,
però dir-te que és més fàcil quan ho fem junts,
no podran furtar-nos les nostres experiències,
saps que jo per tu, compliria totes les sentències.
He plantat un arbre però encara en falta escriure un llibre,
no sóc immortal, però no em falta combustible,
per a mi la vida és com un duel d'esgrima,
pren aquesta rima, senteix-te invencible.
He amarrat ben fort la barca
a la cintura del teu compàs
i he esmolat totes les armes per demà.
Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.
No crec en els miracles,
profecies ni en oracles,
la llibertat es pren
quan s’arranca dels tentacles
del burgès, per la força,
deixar d’estar sotmès,
que aquestes cadenes no t’obligaran mai més.
I saltar a cada obstacle,
no temer la “debacle”,
que la vida et reserva cada dia un espectacle preciós,
lluny dels que trafiquen amb els nostres captors,
tindrem un final victoriós!.
Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.
IRIS RAINBOW
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada