King Kong Boy, és una banda de Gandia que va publicar el seu primer llarga durada ‘Alcem el vol’ en 2014. El disc és un barreja d'estils (rock, indie, pop...) ben interessant. Les cançons, fortes i enèrgiques, han estat composades per Eduard Banyuls i Rubén Martín. Les lletres parlen d’una revolució interna i personal, però també externa i col·lectiva. Al disc hi han col·laborat músics com Miquel Gil, Joan Marc Pérez (La Gossa Sorda), Vera Carryon (Mafalda), Xavier Maronda, Anastasia Elkina, etc.
Fa uns mesos ja vaig penjar Quan cau el teló, però aquesta nova cançó m'ha arribat a través del facebook de Rosa Almirall, una ginecòloga que du endavant Trànsit, un servei d'atenció a persones transsexuals de Barcelona. M'he decidit a pujar-la, en primer lloc, perquè el protagonista és un xic femení que renuncia a la seua vida, però gràcies a l'ajuda d'altres persones, troba forces per a ser ell mateix i recuperar l'autoestima. La segona raó és que el protagonista del vídeo és amic meu i m'ha sorprés trobar-me'l ací perquè no tenia ni idea de la seua faceta artística. Espere que us agrade!
Lletra de Plena de vida
Es sent còmode i estrany, tendre i fort.
Ell vol destapar-se i eixir, sexy, amb tacons i vestit.
Ell és pur instint animal, l'ombra que fugia a Peter Pan pels teulats,
i ara irradia colors.
Ell vivia acatxant el cap, tot era fragilitat.
Escollir deixar-se portar li ha dut la tranquil·litat.
Xiula i vola pels terrats buscant l'èxtasi.
Quan aplega prop del mar, aterra al port.
Plouen gotes dolces d'amor, lliures de cobdícia i control.
Ploren de plaer i de goig, vives, sense trampa ni cartró,
Ell vivia acatxant el cap, tot era fragilitat.
Escollir deixar-se portar li ha dut la tranquil·litat.
Xiula i vola pels terrats buscant l'èxtasi.
Quan aplega prop del mar, aterra al port.
Plouen gotes dolces d'amor, lliures de cobdícia i control.
Ploren de plaer i de goig, vives, sense trampa ni cartró,
ni enyor a una altra vida anterior.
Ell vivia acatxant el cap, tot era fragilitat.
Escollir deixar-se portar li ha dut la tranquil·litat.
I ara respira, i ara imagina, i ara somriu tota plena de vida.
Ell vivia acatxant el cap, tot era fragilitat.
Escollir deixar-se portar li ha dut la tranquil·litat.
I ara respira, i ara imagina, i ara somriu tota plena de vida.
2 comentaris:
Ostras... la paraula emoció és insuficient per llegir aquesta entrada!
Gràcies per dedicar aquesta entrada a la cançó Plena de Vida. És tot un repte q varem afrontar amb por i nervis, no volíem ofendre a cap entitat ni a cap persona... sols va ser gravat amb la intenció de donar llum a una realitat d'aquelles persones que tenen que emigrar per pillar força i poder donar el pas...
Un plaer q vos agrade, q el disfruteu i com bé dius sols amb el recolçaments d'amics, companys o familiars aquesta migració és més fàcil de fer!
Gràcies amiga!
Publiquem el comentari de Clara ací perquè la cançó està repetida i deixarem només aqusta entrada:
Clara Goldstein:
Aquesta cançó és del grup King Kong Boy, una banda de Gandia, i pertany al seu nou disc “KKB”. “Plena de Vida” és una obra molt bona tant en el seu conjunt com als elements per separat amb què aquesta compta.
Per un costat, el ritme aconsegueix l’efecte perfecte al públic, és apegalós i fàcil de cantar, i se’n clava a la memòria fàcilment. A més, és mogut i té la capacitat de posar feliç a qui l’escolta (almenys en el meu cas), i per això actua com a un molt bon element per completar la lletra i el vídeo, ja que aquests el que busquen és animar, tenint en compte la història que conta.
Respecte a la lletra, és increïble com ho han fet, ja que és difícil transmetre tant de manera tan encertada. M’explique, conten un cas trist, però de manera feliç, a la vegada que en el meu cas, d’una manera o una altra, fa que em senta tranquil·la, en un estat de confort, supose que el grup ofereix, però al mateix temps reflexione, i molt, sobre la situació que es mostra.
El vídeo, en la meua opinió, és el que millor està d’aquesta obra artística. Els colors, els personatges, la idea, els escenaris, la càmera, tot està tal com ha d'estar, transmet una sensació agradable en veure'l. I et fa pensar, en processar-lo en imatges, en com de irreal pareguen aquestes situacions, i que reals són.
Aquesta cançó conta la història d’un xic femení que renuncia. Renuncia a la llibertat de ser ell mateix, renuncia a la sinceritat i a la felicitat, tot per la pressió social que puga sentir en aquell moment (en el vídeo no s’especifica). Però la cançó de King Kong Boy és una lluita, és un alé d’esperança per tal d’aconseguir la naturalitat i l’acceptació per part de la societat perquè la gent puga ser el que és, malgrat que parega irreal que faça falta una lluita per a una cosa tan necessària.
16 de novembre de 2017 a les 14:50 Elimina
Publica un comentari a l'entrada