dimecres, 12 de març de 2014

BARBARITATS - Pluja





El grup musical BARBARITATS està format per una colla d'amics que han compartit molts moments en la vida i un mateix sentiment per la música. Actualment, els components són els cantants Àngels Vidal i Ramon Rodenas; els guitarristes, Carles Rodenas i Daniel Guerola; Àlex Gutiérrez és el baixista i Francesc Guerola toca la bateria. Són quasi tots de Xàtiva excepte la vocalista Àngels, que és de l'Alcúdia de Crespins, i el guitarra Daniel, que és de Rotglà i Corberà.

Els germans Ramon i Carles són, juntament amb Francesc, els promotors de la formació. Un bon dia es van ajuntar sense més ànim que divertir-se i passar-ho bé i porten aproximadament cinc anys formant part del grup. Progressivament, es van anar incorporant Àlex, Àngels i, per últim, Daniel.

El nom "Barbaritats" va sorgir en una conversació d'amics, després de donar-li moltes voltes a la identitat de la formació, i va resultar aquest perquè és original, valencià i una paraula típica molt utilitzada. És una denominació que dóna molt de joc i que impacta, segons conten; a més, afirmen que aquest nom els ve com un guant.

Tenen ja huit temes propis, i destaquen dos poemes musicats del poeta Josep Manel Vidal, que són: "Nuesa" i "Pluja". A més estan immersos en el projecte del seu primer disc. Així mateix, col·laboraran amb l'editorial Ulleye de Xàtiva, que ha mobilitzat a una dotzena de músics i formacions locals amb la intenció de gravar un disc amb versions de les cançons de Raimon, i on "Barbaritats" interpretaran tot un himne com és "Al vent.

Opinió personal

Aquesta cançó ens ha paregut molt interessant i el grup és prou bo, a pesar de no ser molt conegut. De la cançó, ens ha resultat molt curiosa la introducció d'un violoncel per a fer els baixos, quelcom inusual, però en aquesta peça és una part important ja que li dóna un matís més profund. La nostra professora de Valencià Maria ens va ensenyar aquest grup i ens va agradar; per això hem decidit comentar-ne una cançó. Del temes que tenen aquest és el que més ens agrada.

Fet per Luis Dolz i Natalia Fletcher.

4 comentaris:

Carlos Barrés Cascado ha dit...

Aquesta cançó m'agrada molt, a pesar que no hi tinga lletra i que no s'escolte molt bé. Però buscant en youtube he trobat la lletra i definitivament m'ha agradat més. Aquesta cançó parla de la pluja i de l'aigua com un element per a donar-nos compte de les coses o per a solucionar problemes, o això és el que em transmet. Però si mirem un poc la situació d'aquesta música ho podem incloure ací, perquè hi ha massa prejudisís sobre la música en valencià i la pluja, que en este cas som nosaltres, ajudem o hem de ajudar a fer que no siga així.

Un aspecte important també relacionat amb este tema és el lloc on se celebra l'acústic del vídeo, parlant amb Àlex, membre d'aquest grup, ens va dir que per aquest carrer no passava molta gent i que l'ajuntament no li donava molta importància per no ser un lloc molt transitat, açò ho podem enllaçar amb la situació d'aquest música. Definitivament la música en valencià cada dia m'agrada més. Adjunte la lletra perquè podeu disfrutar-la més i millor.


PLUJA
La pluja s'ha fet omnipresent.
Sembla disposada a dissoldre el paisatge
Aigualint els dies, un rere l'altre.
Sense treva.

La casa s'ompli de senyals de la seua insistencia,
Humitats que apareixen pels racons,
Amb un color creixent,
Com blaures que deixen els cops llunyans,
Les caigudes del dia d'abans.

El vidre va entelant-se amb el meu alè
I va teixint una gassa que enterboleix el carrer
Amb el dit escric el teu nom

Rere el finestral del carrer
Observe les canals desaiguant sobre les voreres
La gent que passa xipollejant
Amb el paraigües obert i les esquenes mullades.

La veïna alça el cap, em veu i somriu,
Diu alguna cosa, però no puc escoltar-la
També estic a recer del món.

El vidre va entelant-se amb el meu alè
I va teixint una gassa que enterboleix el carrer
Amb el dit escric el teu nom

Natalia Fletcher Ponce ha dit...

Altra vegada mes estem així, davant d’una pantalla ofuscats intentant expressar el que te transmet una cançó i el per què la em triat, la veritat es que sempre diem el mateix, que si m’agrada molt el ritme, que es apegalosa etc, i sempre ens queixem de que no sabem que posar... però mai pensem el benefici que agarrem a l’hora de comentar una caçó i el motiu de per què ho fem, sempre busquem el pitjor de tot i no ens donem conter de que axó de tindre que triar alguna cançó que ens agrada en valencià fa que seguim mes auto independents perquè triem depenent dels nostres gustos i no dels altres ni la pressió grupal. Per a concloure vaig a dir la meua opinió personal: aquesta cançó m’ha paregut molt interessant i el grup és prou bo, a pesar de no ser molt conegut. De la cançó, ens ha resultat molt curiosa la introducció d'un violoncel per a fer els baixos, quelcom inusual, però en aquesta peça és una part important ja que li dóna un matís més profund. La nostra professora de Valencià Maria ens va ensenyar aquest grup i ens va agradar; per això he decidit comentar-ne una cançó. Del temes que tenen aquest és el que més m’agrada.

Luis Dolz 1ºbatx H ha dit...

De totes les cançons que he escoltat en este bloc, esta ha sigut la meua favorita, la que em transmet una gran emoció amb cada nota que ix dels instruments i de la veu suau de la cantant, com a aficionat a la música opine que el to melancòlic dels acords d'esta cançó, concorden perfectament amb el tema principal que tracta esta cançó. També em pareix curiós el lloc on actuen, un carrer molt bonic però amb poc transite de gent, açò em fa pensar sobre la marginació i etiqueta errònia de musica en valencià, ja que si es donara mes a conéixer , este gran grup no tocaria en el carrer, sinó en un gran festival de musica de tots els estils. Un dels membres del grup ens comentà que este era un dels pocs acústics que havien fet, la qual cosa fa que la cançó siga mes suau i per al meu gust mes profunda, recomane a tots que l'escolteu i la disfruteu tant com jo.

Pau Mill ha dit...

Hola bona nit,

Hui vaig a comentar la cançó de Barbaritats- Plutja es una cançó molt bonica es un dels poemes de el pare de la cantant i es molt bonic desprès el combinar el violoncel i la guitarra elèctrica es molt bona idea el grup es encara jove però son bastant bons. El ritme me agrada moltíssim ja que es diferent al de la resta de grups.

Adéu un comiat Pau.
72 paraules