dissabte, 19 d’octubre del 2013

FELIU VENTURA - Finalment


Motius de L’elecció:

   Primerament demanar disculpes per haver ficat anteriorment una cançó que ja estava, per eixe motiu ens ha tocat ficar-hi una nova.

   Hem elegit aquesta cançó perquè la vam sentir i només començar ens va agradar. És una cançó acústica d’amor, que et fa entendre que vol molt a una xica i vol estar sempre amb ella, i que finalment aconsegueix lo que desitja, i sols vol que no acaben mai els moments que passen junts.

   A nosaltres aquesta cançó ens inspira ganes de ballar, encara que és molt sentimental. Segons el nostre punt de vista pensem que no serem les úniques a les que els abellisca. Al escoltar-la tampoc volem que acaben els moments que passem junt a les persona que estimem.

Y ací vos deixem la canço:






Lletra:
Ara que m'has donat la mà
I note el fred dels nervis entre els teus dits
Perdona'm si no puc parlar
Però és que el cor em roba l'aire del pit
Ara que m'has donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Ara que t'he donat la mà
I encaixa suau com els estels en la nit
M'agradaria dibuixar
Una finestra per obrir el demà
Ara que t'he donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Ara que ens em donat la mà
Hem construït sobre un llenguatge proscrit
Les mil paraules que faran
De la remor de moltes veus un sol crit
Ara que ens hem donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

No digues res
Només acosta't i dóna'm mà
Feliu ventura:
  Feliu Ventura és un cantautor Español que va nàixer en Javita al 1976. Ha anat evolucionant fins a arribar a un so pop rock acústic on les lletres prenen un paper determinat per a cada cançó. La seu música recorre la tradició de la riba del oest mediterrània. Feliu no va renunciar al ampli legat de la “Nova cançó” del 60, però la seua música es del segle XXI.


Discografía:
·        1996, L'única diferencia
·        2000, Estels de tela
·        2003, Barricades de paper
·        2005, Que no s'apague la llum (con Lluís LLach)
·        2006, Alfabets de futur
·        2011, Música i lletra

Iris Ibáñez i Irene Ruiz -3A


3 comentaris:

Ali Goldman ha dit...


Hola

Aquesta cançó m'agrada perque el seu ritme es alegre, pero la lletra no m'agrada, si l'haurien cambiat crec que estaria mitjor.Esta be de totes formes perque jo normalment no escolte musica en valencià i per a ser una cançó en valencià(per al meu gust)esta be.

Maria Stone ha dit...

Bon dia
Per començar vull dir que aquesta cançó m'ha agradat molt, encara que no tinc afició per les cançons en valencià. El missatge que transmet es molt bonic, encara que lo que mes m’ha agradat de la cançó ha sigut la melodia y l'acompanyament dels instruments.
Es una cançó que transmet un sentiment d’amor, per que el cantant no vol que la seua relació amb la persona a la que li la dedica s’acabi.
En la meua opinió encara que la lletra i el missatge son preciosos, lo millor es la melodia i mes concretament el so de la guitarra.
De les cançons a la classe s’han pujat fins ara, aquesta es de les que mes m’han agradat.

Clàudia Kent ha dit...

Aquesta cançó no m'ha agradat massa perquè conec més composicions de Feliu Ventura i aquesta no m'ha fet sentir res especial.

Ara bé, no s'ha de dubtar que és un cantautor increïble i que les seues lletres emocionen a qualsevol.