dijous, 31 d’octubre del 2013

ARRAP - Si pillem una pistola.




Hem elegit aquesta cançó perquè ens agrada el ritme que té i perquè en la seua lletra critica als millonaris i a tots els poders de la societat que tenen molts diners i que marquen les lleis de tot el món, ademés també critica a la gent sumisa que es deixa portar per els seus superiors i que no lluiten per els seus ideals,  es a dir, els pelotes. Per això diuen que si agarren una pistola es per a defensar-se de toto això. Aquesta cançó es un poc radical.

Si agafe una pistola no serà per ser un gangsta
serà per expropiar a Roig i repartir la pasta
robar-li a Emilio el botín, fer callar a Pajín
encara que m'enganyen i maten com a Andreu Nin
prim, no me vingues de "chico malo", de rebel
si davant del patró te comportes com una puta en zel
amb l'odi d'un paria, apunta i dispara
socialitzarem Bankia amb estil Guevara
me la sua la panda de kies i roba cara
natros recordem Amanda sentint a Victor Jara
"para para" ens suplica el carca i l'oligarca
rebel·lia no és ser un cani, és derrocar al monarca
de la comarca som l'orgull, ens bull la sang
mafiosillo, vas de superior? Traga fang
seràs un home quan uses la pipa per a atracar un banc
seré franc, Obama és un bon blanc
macarrons de resaca, paella de diumenge
vendre'm per una butaca, ixe plat no me'l menge
encenem la traca amb hiphop incendiari
volem kale barraka, no portades de diari
insurrecció clandestina sense squad ni segell
menys gansta rap, més adrenalina i fusell
cambrera de Baobab? vull la xica q somiava amb un bidó de gasolina i la foto del rei

QUÈ PASSA, QUÈ PASSA, SI PILLEM UNA PISTOLA
QUE COL·LECTIVITZAREM IBERDROLA I COCACOLA

Si pillem una pistola, flipes
serà justicia, veges, capta la metàfora
no parpelleges, a obrer fotut patró penjat
no és vandalisme ni maldat, és la fúria del poble segrestat
fem del rap un arma real i valenta, no moixa
anticapitalista, conscient amb la història
els teus clips amb pistoles i tipets ciclats
si tinguèreu valor usarieu eixa força contra l’Estat,
eixint amb armes per marcar paquet
amb una xoni operada al costat com un joguet
nosaltres arengant les mases des del Miqualet
d’ací uns anys vorem, quan no tingues què donar al teu xiquet
clixés, mites, sigam sincers
l’Estat usa pistoles diàriament
com els desnonaments,
tenim arguments, per armar-nos fins les dents
valentes i valents, expropiem als terratinents
Tirans son la CIA, el Banc Mundial,
les grans transnacionals, Goldman Sachs
si pillem una pipa, serà dificil saps?
l’exemple és Grècia i no els burgesos indignats
caps d’empresa, putes de la patronal
gossos del PPSOE servint al capital
antiracistes sempre, contra la màfia que ens governa
el futur ens espera, guanyarem esta guerra.

QUÈ PASSA, QUÈ PASSA, SI PILLEM UNA PISTOLA
QUE COL·LECTIVITZAREM IBERDROLA I COCACOLA
SI PILLEM ARMES ALGUNS HAURAN DE CÓRRER
MASCAXAPES L’ENEMIC ÉS LA FAMÍLIA ROCKEFELLER
ARRAP és valentia, energia, lluita, arrels, sentiment, ritme i provocació. Rap de soca-rel i combat des de València que, amb el seu disc ARA VA DE BO, ha sonat arreu del territori amb grups punters del panorama hiphop i de la música en català. Una arrapada a les sangoneres, al pessimisme i a l’estafa capitalista. El directe d’ARRAP és dinàmic i participatiu, contagiant al públic amb les seues lletres i tornades combatives.

Naix al 2010 a la ciutat de València com a unió d’Antzoki, Olmos (Mc’s) i DJ Cano, tres amics de diferents barris del cap i casal, amb la intenció de fer una aposta seriosa i valenta pel rap en la nostra llengua. Lletres revolucionàries i sinceres plenes de poesia, ràbia, batalla i enginy.
Reda Laraqui
Jordi Ruiz

9 comentaris:

Rosa Sanchis ha dit...

Efectivament, aquesta cançó és molt radical, tant que hauríeu d'explicar millor que no l'hem d'entendre en sentit literal, com una incitació a la violència, sinó en sentit metafòric: com un crit de denúncia de les injustícies.

Pel que fa a la informació del grup, sembla copiada literalment d'algun lloc i, a més, no heu posat la font.

A la cançó també n'hi ha moltes faltes que no heu corregit.

Lamente dir-vos que el treball no està encara presentable.

Jaume Marston ha dit...

Hola:

Jo ja havia escoltat temes d'aquest grup i m'agraden molt, perque diuen moltes veritats que no es diuen a altres cançons. A més a més, ja havia pujat una cançó d'aquest grup anteriorment que s'anomenaba “Castissa i rància” que m'agradaba molt.

La cançó parla de que si el poble ens revelarem podriem aconseguir moltes coses, ademés de derrocar la monarquia i ser una republica.

També de que el gobern está utilitzant la “pistola” moltes vegades contra nosaltres i això no el podem consentir perque sinó al final açó pareixera una dictadura enmascarant-la diguent que es una democrácia.

Adèu.

Lluna Butler 3ºA ha dit...

Bon dia.

Per començar d'aquesta cançó no m'ha agradat ni el ritme ni la lletra, pense que és un ritme fort i la lletra era un poc agressiva. No m'ha agrada la música en valencià, només algunes, i esta sincerament no.
A mi en sol agradar més les cançons més lentes en este tipus de música.

Un comiat.

Paula Campoamor ha dit...

Bon dia.

La cançó que han triat els meus companys en aquest cas no es del meu agrat i de les que escolte jo normalment.

Les meues raons són clares i es que el rap desde mai m'ha agradat i els element que s'exposen no els veig normals, pero bó de tot és te que escoltar i el respecte ja que es el seu gust.

Un comiat.

Diego Thompson ha dit...

Hola:

Després d'escoltar aquesta cançó, la veritat es que m'agradat molt, però hi han algunes frases que em pariexen una miqueta extremes, com per exemple:vull la xica que somiava amb un bidó de gasolina i la foto del rei, o coses així, però la cançò en si esta molt chula ja que diu que ens hauriem de revelar i no estar fent el que ells vulguen que fem, però clar es pot interpretar mal.

Dani Kent ha dit...

Hola,
Jo crec que la cançó d’arrap no està gens malament, a mi no m’agrada molt el rap. Però aquesta cançó si que m’ha agradat. Jo crec que a la gent que li agrada molt el rap li pot agradar.
Aquesta cançó parla de les injustícies que hi ha al món i dels rics, a vegades la cançó és un poc radical com per exemple quan diu: vull la xica que somiava amb un bidó de gasolina i la foto del rei, i moltes coses així que diu, jo crec que també en alguns moments és un poc agressiva i el ritme és un poc massa fort.
La música en valencià ha patit molt des de sempre. Jo crec que a la gent que li agrada el rap si escoltara aquesta cançó, pot ser seguiren més els grups de música de rap en valencià perquè hi ha a molta gent que li agrada el rap i com he dit al principi jo crec que als que li agrada molt el rap li podria agradar aquest grup i aquesta cançó.
Adéu.

Pau Mill ha dit...

Hola bon dia,

Hui vaig a comentar la cançó de arrap si pillem una pistola. La veritat es que te raó ja que España esta dominada per les grans empreses hi ha gent molt rica i gent que no te res per a viure. Amb la meitat de el diners de uns dels milionaris podrien alimentar-se dues famílies durant 5 o 6 anys. La meua mare netejava la casa de una senyora multimilionari y era una persona que volia més i més no podia parar de gastar tirava coses noves.

El que vull dir es que la gent es molt egoista i les grans empreses més encara no venen a gent amb xicotets negocis soles a grans negocis aquesta es la meua opinió.

5 (Recuperació de juliol paraules 133)

Adéu un comiat Pau.

Pau Mill ha dit...

Hola bon dia,

Hui vaig a comentar la cançó de arrap si pillem una pistola. La veritat es que te raó ja que España esta dominada per les grans empreses hi ha gent molt rica i gent que no te res per a viure. Amb la meitat de el diners de uns dels milionaris podrien alimentar-se dues famílies durant 5 o 6 anys. La meua mare netejava la casa de una senyora multimilionari y era una persona que volia més i més no podia parar de gastar tirava coses noves.

El que vull dir es que la gent es molt egoista i les grans empreses més encara no venen a gent amb xicotets negocis soles a grans negocis aquesta es la meua opinió.

5 (Recuperació de juliol paraules 133)

Adéu un comiat Pau.

Pau Mill ha dit...

Hola bon dia,

Hui vaig a comentar la cançó de arrap si pillem una pistola. La veritat es que te raó ja que España esta dominada per les grans empreses hi ha gent molt rica i gent que no te res per a viure. Amb la meitat de el diners de uns dels milionaris podrien alimentar-se dues famílies durant 5 o 6 anys. La meua mare netejava la casa de una senyora multimilionari y era una persona que volia més i més no podia parar de gastar tirava coses noves.

El que vull dir es que la gent es molt egoista i les grans empreses més encara no venen a gent amb xicotets negocis soles a grans negocis aquesta es la meua opinió.

5 (Recuperació de juliol paraules 133)

Adéu un comiat Pau.