dimarts, 7 d’abril del 2020

SÍLVIA PÉREZ CRUZ - Vestida de nit

Recomanació de Raquel Mahler (3r B)

Aquesta és un tema de la cantant Sílvia Pérez Cruz, nascuda a Girona el 1983. Sílvia, des de menuda estudiava solfeig, piano i saxòfon clàssic, i ja als 18 anys i llicenciada en cant de jazz, se’n va anar a viure a Barcelona a seguir estudiant Música. La seua carrera musical va començar gràcies a Joan Diaz Trio, amb el disc de jazz “We sing Bill Evans”, premiat el 2009 al millor disc. Després d’això va cantar per a molts ballarins famosos, com Damià Muñoz, dansa contemporània, i Israel Galván, flamenc contemporani. També ha format part de “Flama”, amb Ravid Goldschmidt, mesclant la veu amb la curiosa sonoritat del Hang. 

El 2009 participa en l'obra de teatre “El jardí dels cinc arbres”. El 2010 i 2011, participà amb el famós guitarrista Toti Soler oferint recitals conjunts amb “Bona Cara” i “Trio”, al costat del pianista Javier Galiana i el contrabaix José López. Aquest és solament el començament, aquesta cantant ha participat en moltes altres actuacions, ha fet molts més discos i ha participat amb molt altres cantants valencians. Ara ja té 37 anys i viu a Palafrugell. 

La cançó “Vestida de nit” em sembla molt bona, bonica i interessant, ja que està escrita i composada ni més ni menys que pels seus pares, Castor Pérez i Glòria Cruz, també cantants. Em pareix que hi ha molts pocs cantants catalans i valencians ara en l’actualitat i també que molt poca gent es posaria a escoltar aquesta cançó o simplement alguna cançó en valencià. Crec que aquest pot ser un tema que li agrade a molta gent que no escolta aquest tipus de música. Jo l’he coneguda gràcies a ma mare. 

Lletra

Pinto les notes d'una havanera
Blava com l'aigua d'un mar antic
Blanca d'escuma, dolça com l'aire
Gris de gavines, daurada d'imatges
Vestida de nit
Miro el paisatge, cerco paraules
Que omplin els versos sense neguit
Els pins m'abracen, sento com callen
El vent s'emporta tot l'horitzó
Si pogués fer-me escata
I amagar-me a la platja
Per sentir sons i tardes del passat
D'aquest món d'enyorança
Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
I guarnir de palmeres el record
Escampant amb canyella totes les cales
I amb petxines fer-los un bressol
Els vells em parlen plens de tendresa
D'hores viscudes amb emoció
Joves encara, forts i valents
Prínceps de xarxa, herois de tempesta
Amics del bon temps
Els ulls inventen noves històries
Vaixells que tornen d'un lloc de sol
Porten tonades enamorades
Dones i Pàtria, veles i flors
Si pogués fer-me escata
I amargar-me a la platja
Per sentir sons i tardes del passat
D'aquest món d'enyorança
Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
I guarnir de palmeres el record
Escampant amb canyella totes les cales
I amb petxines fer-los un bressol.

Fonts