Sóc Espe, de 1r de Batxillerat Artístic. He triat la cançó “El Meu Poble” perquè m’agrada molt pel bon rotllo que transmet i, a més, Txarango no és un grup que siga molt conegut per la gent i ja és hora que es conega. Mesclen distints tipus de ritmes, com el jamaicà i el rock. Les seues cançons expressen els sentiments de manera molt “festera”. Aquest grup està format per Alguer Miquel, la veu; Sergi Carbonell, el piano; Joaquim Canals, el bateria; Alex Colinas, el baix; Pau Puix, el percusionista; Iván López, el saxofonista; Jairo Rodríguez, les maraques i Jordi Barnola, la trompeta.
Txarango es va formar a Barcelona en un pis d’estudiants del barri gòtic, el 2006. Tres dels integrants del grup comencen tocant improvisadament als carrers de la ciutat al costat de gent de diversos països. Un dels tres músics utilitza un txarango, un instrument de corda de la regió central de la serralada dels Andes. Els tres decideixen dur aquest tipus de música festiva als carrers i formen un projecte per dur-la als escenaris amb el nom de Txarango. El grup comença la seua nova trajectòria musical fent concerts per tota Catalunya.
Els vaig conèixer a través d’un amic de l’ESO que és percussionista i li agrada molt aquest tipus de cançons animades. Com jo començava a aprendre a tocar la guitarra, aquest tipus de cançó em venia de perles. “El Meu Poble” és una de les cançons del disc “Som Riu” i tracta dels sentiments que transmet el poble d’on provenen. Res no pot substituir aquest lloc ple de records. Descriu el poble de la seua infància amb tendresa. A més, tracta de conscienciar les persones que potser no gaudeixen tant els moments al poble perquè els gaudeixen ara que poden, ja que, potser en un temps ja no podran fer-ho.
Aquest tipus de cançons són les que et fiquen una molt bona vibra quan et sents més trist o trista. A més, són molt recomanables quan vas a fer faena, almenys jo ho faig i ho recomane. Em transporta als meus records de quan era petita i pense que a qualsevol persona que escolte cançons de Txarango, li passarà el mateix.
LLETRA
El meu poble té una plaça de records,
fanals encesos i banderetes de colors.
I un gran ball dirigeix les nits d'estiu,
avui que tothom riu, avui que és festa major.
A la plaça de nit s'hi aplega tothom.
Ballen nens petits, senyores i senyors.
Ballen lluny els que avui ja no hi són
i entre les llums ai balla el nen que vaig ser jo.
I en mig de la nit, t'envolta la plaça.
Tot és com ahir, aquí el temps no passa.
En mig de la nit, t'envolta la plaça,
com quan érem petits, com quan érem petits; queda’t avui a casa.
Que potser demà no ens podem trobar,
balla aquesta nit el que ballaríem sempre.
Que potser demà no podem ballar,
queda't aquí amb mi com si et quedessis per sempre.
M'he perdut pels carrers de matinada,
el passeig, la plaça, la botiga de la mare...
T'he guardat els tresors en mil cançons,
l'escalfor dels veïns i els que han fet de mi qui sóc.
I en mig de la nit, t'envolta la plaça.
Tot és com ahir, aquí el temps no passa.
En mig de la nit, t'envolta la plaça,
com quan érem petits, com quan erem petits, la vida balla descalça.
Que potser demà no ens podem trobar,
balla aquesta nit el que ballaríem sempre.
Que potser demà no podem ballar,
queda't aquí amb mi com si et quedessis per sempre.
Són de foc els teus petons,
que s'encenen de nit i cremen la matinada.
Són l'or que abraça el rodamón,
i apaga el neguit avui que torna a casa.
BIBLIOGRAFIA:
- https://www.youtube.com/watch?v=NK_HGmbskzo
- https://es.wikipedia.org/wiki/Txarango
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada