diumenge, 20 de gener de 2019

PAU ALABAJOS - Firenze



Bon dia, sóc Eva D., de primer de Batxillerat humanístic, i volia presentar la cançó «Firenze», de Pau Alabajos.

Alabajos és un cantautor valencià que va nàixer a Torrent. A més a més, va ser escollit regidor de la seua ciutat d'origen amb Compromís, i és el secretari del COM, l'associació de músics i cantants del País valencià. Les cançons de l’autor torrentí tenen un estil folk i estan acompanyades de la guitarra acústica i de la seua veu. El tema «Firenze» és el sèptim de l'àlbum "L'amor i la ferocitat", publicat el 2016.

La cançó que he escollit és un tema d'amor, com quasi totes les d'aquest cantant. «Firenze» significa en italià «Florència», la famosa ciutat de la Toscana. En la lletra, Pau nomena algunes de les parts més importants d'aquesta ciutat, com per exemple el David de Miquel Àngel, la cúpula de Brunelleschi, els Uffizi, la font de Neptú... Però en canvi parla de com la seua parella i ell quasi no han visitat la ciutat, ja que a penes han eixit de l'habitació, tot i que el viatge els ha unit més.

M'agraden molt les cançons de Pau Alabajos, però en especial aquesta, ja que, a més que la melodia i la lletra són molt bones, es basa en Florència, una ciutat italiana que vaig visitar fa uns anys i em va enamorar. També nomena les parts importants de la ciutat, i quasi totes són peces d'art del renaixement, un dels meus moviments artístics preferits. El cantant valencià descriu molt bé Florència, amb els seus tocs de sàtira i romanticisme, i aconsegueix fer-me recordar el meu viatge. Tot el videoclip mostra parts de la ciutat italiana i em sembla un molt bon punt.

M'ha costat molt escollir una cançó en valencià, ja que me n'agraden moltes i totes són ben diferents. Jo no pense que la llengua siga important a les cançons; moltes persones diuen frases com «Jo solament escolte música en espanyol o en anglés», «Mira aquest/a escoltant música catalana; segurament deu ser indepe» o "A mi no m'agrada la música en català, és sempre el mateix". Opine que fa igual la llengua en la qual es cante mentre t'agrade la cançó. I no s’hauria de discriminar una música per la llengua en la qual està escrita. Jo escolte música en espanyol, anglés, italià, català, noruec, sami (dialecte a Noruega), francés... ja que no m’importa l'idioma. Si discriminem altres llengües o cultures, ens estarem perdent milions d'experiències o, qui sap, el nostre grup, sèrie o pel·lícula preferits.

Uns altres cantants amb cançons en català o valencià que vull recomanar són: Alfred Garcia, Txarango, Manel i La Gossa Sorda. 


Lletra:

No hem posat el nas en Santa Maria del Fiore,
no hem creuat el Ponte Vecchio
esquivant deu mil turistes,
no hem guardat fotografies
ni una mísera postal
de la cúpula gegant de Brunelleschi.

Mai no hem visitat la galeria dels Uffizi,
no hem vibrat amb l'obra mestra
dels pintors renaixentistes.
No hem pujat al belvedere
ni hem vist Florència als nostres peus.
No hem posat un forrellat al nostre amor etern.

Però em conec de memòria
els teus llençols,
la geografia del teu cos,
cada racó del dormitori
on hem plantat cara a l'hivern,
cada centímetre de tu,
cada constel·lació que dus
gravada en la pell de l'esquena.

No hem berenat junts en Plaça de la Signoria,
no hem vist el Palau dels Pitti
ni el David de Miquel Àngel.
No hem llançat una moneda dins de la font del Neptú
ni hem contemplat l'altar de Santa Croce.

Però em conec de memòria
els teus llençols,
la geografia del teu cos,
cada racó del dormitori
on hem plantat cara a l'hivern,
cada centímetre de tu,
cada constel·lació que dus
gravada en la pell de l'esquena.

Reconec perfectament
l'alarma del despertador,
la nostra roba en un muntó,
tantes pel·lícules que no hem vist
i crec que no veurem mai,
cada carícia recurrent,
mil confidències en paper
i massa adéus contra rellotge.