dijous, 31 de maig de 2018

XAVI SARRIÀ - Ànimes navegables.

SOBRE L'AUTOR I GRUP

Xavi Sarrià va nàixer a Barcelona l’any 1977. Després de la mort de la seua mare es va traslladar a viure a València d’on és originària la família del seu pare. Amb només setze anys, va fundar amb els amics de classe de l’IES Benlliure Josep Pitarch i Carles Garcia, el grup que marcaria la seua vida: Obrint Pas. Xavi Sarrià va estudiar Filologia Catalana a Universitat de València on coincideix a classe amb Feliu Ventura, Josep Nadal i molts altres joves amb qui compartiria militàncies polítiques, culturals i socials.

Mentrestant, Obrint Pas participa en la batalla per recuperar la música en la llengua pròpia al País Valencià. Varen fer un boicot fent un concert davant de 10.000 persones al pàrquing del Campus Tarongers de València després que l’Ajuntament de la ciutat negara els permisos a ACPV per organitzar el concert a la Plaça de Bous.

El grup va viatjar amb altres artistes arreu del món, viatja Grècia amb Feliu Ventura i la Comunitat Eko per donar suport a les persones refugiades. Una experiència reflectida al documental Més enllà dels camps (Propaganda pel fet i Comunitat Eko, 2017). Aquell mateix any el festival internacional SUNS Europe celebrat a Udine li concedeix el Premi Literatura a la trajectòria artística com a narrador i autor de cançons.

Història de l'album


Hi ha 13 cançons amb les quals l'artista continua "combatent fantasmes" des d'una mirada més personal que en l'etapa al capdavant d'Obrint Pas. Aquest treball discogràfic és com una continuació d'altres discos però també de la seua novel·la ('Totes les cançons parlen de tu'). Com a exemple posa la cançó que obre el disc, 'Amb l'esperança entre les dents', que parla "dels problemes dels adolescents i de com hem tirat endavant a la vida plantant cara amb l'esperança com a arma".

OPINIÓ PERSONAL

Com introducció de la cançó tenim uns versos de Pere Quart a les seues "Corrandes d'exili". Pere Quart va ser un exiliat per estar políticament amb el bàndol republicà en la Guerra Civil. A més va convertir-se en cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes. El poema d'aquest fragment narra el que van patir els republicans quan hagueren d'exiliar-se després de la derrota en la Guerra Civil (tema molt relacionat amb l'autor).

Aquesta cançó és molt trista. La manera que té Xavi Sarrià d'expressar tots els patiments de tota una societat fa que tingues els pèls de punta des del primer minut. El final és desferrador. La cançó me la va recomanar una de les meues millores amigues, i des que la vaig escoltar per primera vegada, no la pare de repetir, és massa bona.




LLETRA



"Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.


Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré."


Vam escapar amb la nit a les butxaques
paisatges ocres el primer sol a les cares
fugint de casa amb les mirades foradades
tractant de refugiar-nos més enllà de les muntanyes 


Vam trobar un lloc on protegir les esperances
llavis tallats les paraules cansades
les flames baixes cremaven els nostres marges
penjaven les promeses entre les branques trencades 


Vam batallar per començar a sentir-nos lliures
cada vegada que ens tornava un cru somriure
cosint ferides sota les robes humides
rosegant un tros de pa i unes olives partides 


Vam tancar els ulls sota el cel cobert d'estreles
el vent gelat eixugava llàgrimes velles
un bosc callat el cel immens negre i morat
i el teu foc que escalfava el meu cor esgotat
Vam somiar amb la lluna cavant riberes
als pits oberts de les nostres vides enceses
guiant la fúria que ens brollava imparable
i feia dels nostres cossos ànimes navegables 


Vam despertar bruts i amagats enmig de l'alba
m'acariciaves els cabells molls de rosada
i mig adormida em repeties en veu baixa
el meu cor és ta casa, el meu cor és ta casa 


Vam trobar el mar pels camins que eviten pobles
bancals de pedres que baixen des de les llomes
sendes trencades quatre pins entre les roques
una platja daurada on vam soterrar les hores 


Vam caminar amb el fred tallant les galtes
una llum pàl·lida ens seguia a totes bandes
penya-segats mossegats per les ventades 
la sal enramada a les àncores llunyanes 


Vam desitjar capgirar el cel sobre les aigües
construir un món sense fronteres ni gàbies
trencar cadenes ser nosaltres les cisalles
alliberar les penes amb crits com punyalades 


Vam caure morts com el sol de la vesprada
arrecerats en una cova foradada
una foguera una frase esculpida
hui és el primer dia de la nostra vida


SOFÍA WILLIAMS 1ER BATX-A