FITXA TÈCNICA
Any: 2017.
Àlbum: Amb l’esperança entre les dents.
Producció:
Xavi Sarrià: veu i guitarra.
Clàudia Key Day: veus.
Diego Barberà: baix.
Salva Bolufer 'Bolu': bateria.
Héctor Tirado: guitarra.
Joan Marc Pérez: teclat.
Genís Trani: programació.
Pablo Sánchez: veus.
SOBRE L'AUTOR
Xavi Sarrià va nàixer a Barcelona l'any 1977, però es va traslladar a València –terra natal de la família del seu pare- a la mort de la seua mare. A la seua primerenca adolescència va fundar el seu primer grup de música i presenta a la ràdio valenciana un dels primers programes de rock en català al País Valencià. A 1993, amb setze anys funda el famós grup ‘’Obrint Pas’’. Les seues primeres maquetes van ser Obrint Pas i Recuperant el Somni.
Xavi Sarrià ha fet una gran llavor juntament amb altres autors i grups per defensar la llegua catalana, que ha estat històricament discriminada fins fa poc de temps, y a més també va criticar l’hegemonia globalitzada del neoliberalisme. L'any 2016 viatja a Kurdistan per a enregistrar l’ofensiva de l’estat turc contra la població turca en format de documental y en 2017 viatjà a Grècia per donar suport a les persones refugiades. Aquell mateix any li van concedir el Premi Literatura a la trajectòria artística com a narrador i autor de cançons.
OPINIÓ PERSONAL
Xavi Sarrià ha fet una gran llavor juntament amb altres autors i grups per defensar la llegua catalana, que ha estat històricament discriminada fins fa poc de temps, y a més també va criticar l’hegemonia globalitzada del neoliberalisme. L'any 2016 viatja a Kurdistan per a enregistrar l’ofensiva de l’estat turc contra la població turca en format de documental y en 2017 viatjà a Grècia per donar suport a les persones refugiades. Aquell mateix any li van concedir el Premi Literatura a la trajectòria artística com a narrador i autor de cançons.
OPINIÓ PERSONAL
Aquesta cançó es molt especial per a mi perquè va ser la primera que em va a endinsar al món de la música catalana. Me transmet molts records i també molta força. Crec que Xavi Sarrià té molta cura en la seua lírica, que esdevé tenacitat i tendresa al mateix temps. Altra menció especial es la seua cançó anomenada Renaixem, que transporta la veu del poble, una característica de la música reivindicativa. Són ambdues cançons amb ritmes diferents però que consoliden la idea del poble unit i lluitador i fan un crit a la nostàlgia dels carrers de València.
LLETRA
Som
el sol que despertava
al
pati d’aquella escola
samarretes
esguerrades
tiradors
a les butxaques
érem
innocents i dèbils
però
ja no tan ingenus
tu
pintaves estelades
jo et
besava d’amagades
Som
la fúria que arrasava
amb
la nostra adolescència
unes
festes populars
altaveus
al descampat
batallant
entre mil cossos
com
feres ingovernables
tu em
cantaves a l’orella
jo et
desitjava sencera
Som
l’amor que construíem
entre
llargues assemblees
un
casal destartalat
un
pòster d’encaputxats
vèncer
la nostra feblesa
desafiant
la prudència
tu
assenyalaves tempestes
jo
desplegava les veles.
Som
la lluna que assaltàvem
a les
nostres matinades
amagats
a les teulades
de la
nostra vida en flames
estimant-nos
a glopades
de
poemes i cerveses
tu
recitaves Kortatu
jo el
Llibre de Meravelles
Som
la llavor
que
creix
sota
els estels
la
terra humida
les
arrels
el
vent la pluja
i la
memòria
que
perdura
Som
la gent
que
no es rendeix
fràgils
humils
supervivents
tota
una vida
a la
deriva
amb
l’esperança
entre
les dents
Som
les nits de cara al sostre
d’habitacions
a les fosques
aïllats
en blocs de pisos
entre
frustracions i bronques
escrivint
a les palpentes
missatges
a les finestres
tu
espantaves velles ombres
jo
m’ocupava dels monstres
Som
albades que encobrien
fugides
improvisades
a
adormir-nos a l’autobús
despertar
només amb tu
una
cala a la Marina
una
lluna clandestina
tu
encaraves les onades
jo
nedava a la deriva
Som
el buit de quan tornàvem
a les
guerres quotidianes
jurant-nos
que trencaríem
amb
les gàbies on vivíem
currar
de qualsevol cosa
ser
nosaltres la revolta
tu
devoraves mil vides
jo em
llepava les ferides
Som
els anys que compartírem
i els
camins que ens separaren
retrobar-nos
per sorpresa
als
carrers de la infantesa
besar
l’antiga alegria
riure
fins que es fa de dia
tu em
recordes com m’estimes
jo
que junts som invencibles
Fonts:
https://www.xavisarria.cat/biografia/Autora de l'entrada:
Mary Watson. - 1ºBatx. A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada