dijous, 12 d’octubre del 2017

JOAN DAUSÀ - "Jo mai mai"



Joan Dausà i Riera és músic, actor i presentador nascut a Sant Feliu de Llobregat en 1979. És conegut també per la seva banda de música pop: Joan Dausà i els Tipus d'Interès. Amb aquest grup ha enregistrat quatre treballs i ha realitzat diverses gires de concerts. A més, és l'autor de la BSO de les pel·lícules Barcelona, nit d'estiu (per la qual va rebre un premi Gaudí) i Barcelona nit d'hivern.

La cançó que jo he triat es diu “Jo mai mai” i és part de la BSO de la pel·lícula Barcelona, nit d’estiuAquesta cançó parla d’una colla d’amics ja adults, que es reunixen per sopar després de molt de temps. En el vídeo podem veure com després del sopar decideixen jugar a “jo mai mai”. Aquest joc és un joc per beure i consisteix en que una persona diu que ell mai ha fet alguna cosa i aquells que sí ho hagen fet, han de beure.

La cançó parla d’açò i de com un dels amics diu que ell mai ha desitjat que la Judit ( la noia que ha anat sola al sopar) deixara al seu marit. És allí, quan un dels xics beu, que ens adonem que la estima i que sempre ha sigut així. La  cançó conta com tothom riu però la noia aixeca el got i diu que ella mai ha pensat que seria més feliç al costat d’aquest xic i enmig de la sorpresa de tot, beu un glop.

La he triada perquè, a banda de que la pel·lícula en la que ix també m’agrada molt, m’encanta la petita història que conta. Em sembla molt bonic mirar més enllà i veure tot el que s’amaga darrere de les paraules i el vídeo. Aquesta cançó em fa pensar quantes voltes no diem el que sentim per por al que puga passar o el que ens puguen dir. I quantes vegades ens quedem callats, mirant com les coses passen sense fer res perquè ens hem decidit a pensar que ha de ser així i no hi ha manera de canviar-lo o que no tenim res a fer per evitar-lo. I és aleshores quan surt dins de nosaltres aquell "Que hauria passat si..." que mai té resposta.

També em fa adonar-me de que són moltes les vegades que esperem una senyal, una sola paraula que ens faça veure que ens equivoquem i hem de canviar les nostres decisions i anar per un altre camí. És increïble la por que tenim a viure segons els nostres desitjos i el poc que ens escoltem a nosaltres mateixos. Per a mi aquesta cançó representa totes les històries que mai han tingut lloc  perquè la por, els nervis o la vergonya guanyaren la partisà. Per a mi aquesta cançó és un avis que ens diu que hem de lluitar pel que volem abans de que siga massa tard.

LLETRA:

Avui l'Albert arriba a l'hora
em dóna el cava i el poso en fred.
I arriben l'Hèctor i la Clara
porten la nena dormida en el cotxet.

I obro la porta a la Judit
"Avui véns sola, m'encanta el teu vestit!".
I va arribant tota la colla,
quan són a taula trec el sopar.

"Un menjar exquisit"; "Vull provar aquest vi"
"Qui vol cafè"; "Hi ha Gintònics també".
I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu,
"No parleu tan fort, que la nena dorm!".
I l'Hèctor diu:

"Jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit".
I afegeix: "Jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit".
Tothom em mira i ningú beu...

I aquell dard emmetzinat
se m'ha clavat al cor.
I ho reconec,
i faig un glop.

I veig que tots riuen de cop,
però la Judit aixeca el got, em mira i diu:

"Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat".
"Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat".

I jo em congelo i ella beu.

Paula Roussel 1ºBATX B

4 comentaris:

Christian Paul ha dit...

Hola, aquest és el meu primer comentari a Villena.so, i avui he escoltat la cançó de Joan Dausà, “Jo mai mai”, i l’he elegida per que per ser sincer, era la primera que he vist, però, encara d’això, la cançó m’ha agradat molt.

Aquesta cançó parla d’un grupet d’amics que queden per a dinar, i després de menjar i tot alló, comencen a jugar al “jo mai mai”, un joc on pots veure els secrets o les coses més divertides i estúpides dels teus amics si no en fan trampes, i en la que jugant, el protagonista bevent demostra a la resta de la colla que està enamorat de la Judit, y després la Judit en un altre “jo mai mai” li dona a entendre que el sentiment és mutu.

Aquesta cançó com ja he dit, m’ha agradat, és molt bonica i ens mostra que sempre tens que anar amb la veritat per davant, perquè sinó sempre pensaràs en el “tal vegada si...”, i a més ens mostra que obrir-te a les persones no sempre té per que acabar mal. Espere que a la resta també vos agrade com m’ha agradat a mi.

Clara Goldstein ha dit...

Aquesta cançó, “Jo mai mai” de Joan Dausà, malgrat que ja la coneixia de feia temps, aconsegueix emocionar-me més cada vegada que l’escolte, que de fet és una de les coses més importants de la musica.

El més impressionant d’aquesta cançó és la lletra, que aconsegueix apropar-se moltíssim al que l’escolta, perquè no utilitza metàfores complexes i es dedica, en canvi, a contar una història. La lletra és, per tant, molt fàcil d’entendre, i això fa que el públic tinga una sensació de comoditat, o al menys en el meu cas.

Respecte al vídeo, concorda totalment amb la cançó, de manera que quan el veus no tens que esforçar-te per relacionar-lo i, per això, es gaudeix molt més.
La història d’aquesta cançó és molt bonica, aconsegueix al igual que la lletra apropar-se al públic, ja que presenta una colla d’amics sopant (com hem fet tots alguna vegada) i jugant a un joc típic. Per això és molt fàcil relacionar-lo amb la teua pròpia vida i, d’aquesta manera, et fa pensar.

Aquesta història té molta transcendència, arriba fons en la teua ment i et fa pensar. Quantes vegades em volgut dir qualsevol i no hem tingut força? Quantes vegades hem deixat la valentia a un costat, mentre el que teníem que haver deixat apartada es la vergonya? Quantes vegades, malgrat que sembla incoherent, ens hem amagat darrere un joc per tal de mostrar-nos complets?

Aquesta cançó mostra que hi ha que atrevir-se a fer lo que realment vols, hi ha que ser valent, perquè, inevitablement arribara un dia en que tindràs que aixecar el got i dir: jo mai mai...

Jorge Wollstonecraft 1 Batx B "R" ha dit...

Aquesta cançó m’ha agradat molt degut a que l’autor conta una història. Aquesta composició de Joan Dausà, anomenada “Jo mai mai”, forma part de la banda sonora d’una pel·lícula que té com a títol “Barcelona nit, d’estiu” -la qual va ser guardonada amb un premi Gaudí.

He escollit aquesta cançó perquè narra una història que té a vore amb la trama del film, es parla de com després d’un sopar un grup d’amics es posa a jugar a jo mai mai per a divertir-se. Aquest joc consisteix en que una persona diu una cosa que mai ha fet, i qui ho haja fet ha de beure.

Van jugant fins que arriben al punt de que un d’ells diu que mai ha desitjat que la Judit -qui era present al sopar- deixara al marit i un altre li dóna un glop a la seua beguda, mentres tots riuen la Judit li contesta amb un altre glop demostrant-li així que el seu amor es recíproc.

Per acabar voldria dir que aquesta cançó ha fet que tinga la curiositat de vore les dues pel·lícules i saber més sobre l’obra de Joan Dausà i Riera.

Clara Goldstein ha dit...

CORRECCIÓ:

Aquesta cançó, “Jo mai mai” de Joan Dausà, malgrat que ja la coneixia de feia temps, aconsegueix emocionar-me més cada vegada que l’escolte, que de fet és una de les coses més importants de la música.

El més impressionant d’aquesta cançó és la lletra, que aconsegueix apropar-se moltíssim al que l’escolta, perquè no utilitza metàfores complexes i es dedica, en canvi, a contar una història. La lletra és, per tant, molt fàcil d’entendre, i això fa que el públic tinga una sensació de comoditat, o al menys en el meu cas.

Respecte al vídeo, concorda totalment amb la cançó, de manera que quan el veus no tens que esforçar-te per relacionar-lo i, per això, es gaudeix molt més.
La història d’aquesta cançó és molt bonica, aconsegueix al igual que la lletra apropar-se al públic, ja que presenta una colla d’amics sopant (com hem fet tots alguna vegada) i jugant a un joc típic. Per això és molt fàcil relacionar-lo amb la teua pròpia vida i, d’aquesta manera, et fa pensar.

Aquesta història té molta transcendència, arriba fons en la teua ment i et fa pensar. Quantes vegades em volgut dir qualsevol i no hem tingut força? Quantes vegades hem deixat la valentia a un costat, mentre el que teníem que haver deixat apartada es la vergonya? Quantes vegades, malgrat que sembla incoherent, ens hem amagat darrere un joc per tal de mostrar-nos complets?

Aquesta cançó mostra que hi ha que atrevir-se a fer lo que realment vols, hi ha que ser valent, perquè, inevitablement arribara un dia en que tindràs que aixecar el got i dir: jo mai mai...