dijous, 5 d’octubre de 2017

ELS AMICS DE LES ARTS – “Ja no ens passa”




ELS AMICS DE LES ARTS – “Ja no ens passa”

“Els Amics de les Arts” és un grup de música catalana creat en 2005 i amb el seu origen en Barcelona.

Els seus integrants són Dani Alegret (veu i piano), Joan Enric Barceló (veu i guitarra acústica), Eduard Costa (veu) i Ferran Piqué (veu i guitarra elèctrica). Tots han estat en el grup des del any en que es va crear.

En 2005 es van autoproduir la maqueta “Catalonautes” i la van presentar al concurs Sona 9. S’endugueren el premi al Millor grup per votació popular. La seua següent autoproducció va ser a l’any 2006, “l’EP Roulotte Polar”, i la van distribuir gratuïtament per Internet. L’any 2008 van publicar el seu primer disc d’estudi “Castafiore Cabaret”, va ser el seu primer àlbum a distribuir-se físicament.

Més tard, a 2009, van gravar “Bed & Breakfast”, amb el qual van guanyar popularitat. Van guanyar un Disc d’Or al superar les 30.000 còpies venudes. Això va fer que, temps després, foren el guanyadors de dotze premis diferents. En 2014-2015 van publicar el disc “Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure”, el single del qual és “Ja no ens passa”, la cançó que ara presente. De fet, durant la primera setmana va ser el segon disc més venut d’Espanya, segons la pàgina Promusicae, i també va ser Disc d’Or.

El seu estil és pop d’autor amb una mica de música electrònica i Folk.

Les fonts corresponents són:

Aquest grup jo el coneixia des de fa molt de temps, no sé com va arribar a les meues mans, potser un dia qualsevol buscant en Internet, o que una amiga me recomanà escoltar-los, no ho sé. A soles sé que m’agraden des de la primera cançó seua que vaig escoltar. La cançó, però, la conec des de fa no molt.



La cançó comença amb un brindis de boda, el marit està donant un discurs explicant quant vol a la seua dona quan, de repent, crida als “Amics De Les Arts”, com a invitats,  per tal de donar-li una sorpresa a la xica, però la sorpresa se la donarà ell més avant.
Paral·lelament, en un altre punt de la ciutat, té lloc un concert, el violinista s’alça per tal de fer una actuació a soles, i està en front de tot el públic.
Quan el grup comença a cantar tots estan feliços, els nuvis brinden, tots riuen, és una boda perfecta. Però la lletra de la cançó va sonant, més i més.

Es repeteix la frase “Ja no ens passa”, referint-se a que, en un moment determinat, ens apaguem. Parla de que ja no hi ha emoció, perquè ja no penses que t’espera un destí increïble al voltant de la cantonada. Que ja no vius improvisant: "a l'aventura i ja veurem", com diuen. Que porten anys fent el mateix paper, fingim que cada dia es espacial a soles per no sentir-nos miserables. Parla, també, de la capacitat de l’esser humà de distorsionar la realitat per convèncer-nos de que és d’una manera determinada. Que ja no ens enamorem. I que pagaríem mil dòlars per tal de que algú es ficara davant nosaltres i vora capaç d'escriure versos que ens facin un nus al coll, o una cançó que arribara dins nosaltres.

He elegit aquesta cançó perquè, sincerament, m’encanta. En la meua opinió no és una cançó qualsevol. Parla de coses tan profundes i difícils d’expressar i l’aconsegueix d’una manera tan preciosa. Per acabar, m’agradaria ressaltar una de les frases d’aquesta cançó:
“Perquè no ens passa
ningú no ens va avisar
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.”



-La lletra de la cançó és la següent:

Ja no ens passa i no ens en amaguem
que duiem anys fent el paper,
fingint que cada dia el rebíem
com si fos el primer,
genial que fort, que bé.

Ja no ens passa, ja no estem tan segurs
que tinguem grans coses a fer,
i que un destí ens esperi
amb els braços oberts
i ens digui només tu podies ser.

Doncs ja no ens passa
tampoc improvisem a l'aventura i ja veurem,
l'assalt al tren de Glasgow va ser un joc de nens
no fem ni un pas en fals
planifiquem, no ens arrisquem i clar,
no ens passa,
ningú no ens va avisar,
va ser d'un dia per l'altre
ho vam trobar a faltar.

Ja no ens passa ja no ens enamorem
que no volem fer el passerell
abans de caçar l'os hem venut massa cops la pell
i el mal que fan no cura el temps,


Ja no ens passa mil dòlars pel primer
que ens porti aquí davant algú
capaç d'escriure versos
que ens facin un nus al coll
una cançó que ens ho regiri a dintre tot

perquè no ens passa
ningú no ens va avisar
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.

Ja no ens passa ja no sortim de nit
que l'endemà no som ningú
i el dia que sortim cal intentar anar allà al mig
que ja podríem ser els pares d'algú
i això ja es massa

Ja no ens creiem a cap dels qui dieu
sabeu que a mi que no hi ha un pam de net
però quan mai us enxampen res,
aquí tothom es fa el sorprès
Au! Vinga! A fer punyeta tots!

Que ja no ens passa
ningú no ens va avisar,
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.



2 comentaris:

Daniel Goldman 1er.BACH.C ha dit...

Aquest vídeo musical parla sobre el pas del temps en general, però centrant-se en com ens afecta i ens canvia. Per poder explicar-lo d’una manera visual representen dos situacions on es pot veure el pas del temps. A continuació vaig a comentar els diferents aspectes que més m’han impactat, que es podrien classificar com la lletra i les actuacions.

Parle de les actuacions referint-me a les circumstàncies representades. m’ha agradat molt la professionalitat amb el que esta fet, però sobretot les històries que conten. Són dos que es veuen simultàniament: el concert de la banda en una boda, on gràcies a la lletra la núvia se dóna conta de que realment no vol fer el que va a fer. En l’altra , es veu a un violinista a punt de fer una actuació en solitari, però també s’alerta de que no és així com vol acabar. En ambdues, el/la protagonista termina per anar-se corrent, intentant fugir de la situació.

Per altra part, la lletra és el que més m’ha sorprés para bé. Cal destacar l’elaborada que està, amb missatges clars sobre com el pas del temps en fa canviar. Volen expressar amb aquest canvi la perduda d’il·lusions, de somniar amb com voles ser i ser com no t’agrada. A més a més, és una d’advertir-nos, ja que com diu en la cançó: “ningú no ens va avisar”. Intenten que seguem conscient que aquest canvi ens acabarà arribant, i fins a eixe moment tenim que disfrutar.

Pense que és, si no la millor, de les millors cançons que he escoltat en català. Haguera pogut arribar a ser numero 1 d’Espanya durant molt de temps, però crec que no se li adonat el reconeixement que deuria pel llenguatge en el que està escrit.

Paula Roussel ha dit...

Aquesta cançó d’Els Amics de les Arts parla sobre el pas del temps. Podem veure al vídeo com tot comença en un casament, on el nuvi fa que el grup vinga a tocar perquè sabia que a la xica li faria il·lusió. Així doncs, els músics comencen a cantar però la cançó fa que la noia s’adone de que no està fent el que realment li agradaria. Té un ritme molt bo que fa que balles una mica inconscientment mentre la escoltes a més la seua lletra i la seua melodia és prou enganxosa.

La lletra d’aquest tema musical, des del meu punt de vista, és un poc inapropiat per un casament ja que diu com les persones ja no tenen tantes coses a fer i que després del pas dels anys ens conformem amb qualsevol cosa. En la meua opinió hauria de ser una altra cançó la que acompanyara aquesta escena ja que si dues persones volen unir-se en matrimoni perquè s’estimen, no crec que pensen que van a tancar-se en una rutina que acabe provocant-los tristesa.

A banda de tot açò, sí és cert que la lletra és molt bonica i que ens fa pensar. Parla, com ja he dit abans, de tot allò que ja no fem, d’aquelles coses que ja no sentim perquè les hem canviades per una rutina i una vida planejada. Parla de la falta d’improvisació a la vida que abans teníem, de la por de fer un pas en fals i de que ja no ens llancem a viure coses noves com ho fèiem abans. Ja no es desperten en nosaltres sentiments que ens fan tindre un nus al coll o les típiques papallones a la panxa quan ens enamorem.

A mi, concretament, m’ha fet pensar en tot allò que deixem de fer poc a poc, allò que es perd i que no sabem que ho hem perdut fins que arriba de nou o fins que ho veiem en altres. Totes aquelles voltes en les que ens endinsem tant en una rutina que pensem que no hi ha res més i totes les vegades que ens acomodem tant en una vida fàcil, sense coses noves o sorpreses, que oblidem que hem viscut moments on ens feia mal la panxa de tant de riure, on hem plorat de felicitat i hem sentit que el cor anava a eixir-se del nostre pit de l’emoció.

Crec que amb aquesta cançó, el grup intenta arribar a totes aquelles persones que s’han oblidat de viure. Pense que el missatge que transmet pretén fer obrir els ulls a tots aquells que ignoren totes les emocions que la vida pot donar i també a aquells que es conformen, en compte de buscar el que realment els farà feliços.

Crec que el missatge que envien Els Amics de les Arts amb aquesta cançó tan bonica és que, per molt que passen els anys, estigues on estigues i camines al costat de qui camines, has de fer coses noves. Has de sentir-te viu i fer allò que desperte en tu un sentiment de goig i alegria perquè a soles tens una vida i no has de malgastar-la.